Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  conducte de Bichat, n m
  • ca  cisterna de la vena magna del cervell, n f sin. compl.
  • ca  conducte aracnoidal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conducte de l'espai subaracnoidal, situat a l'angle entre l'extrem posterior del cos callós i les superfícies superiors del cerebel i el mesencèfal, que conté la vena cerebral magna o vena de Galè.
  • ca  conducte tiroglòs, n m
  • ca  conducte de Bochdalek, n m sin. compl.
  • ca  conducte de His, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Vater, n m sin. compl.
  • ca  conducte tirolingual, n m sin. compl.
  • ca  túbul subtraqueal, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Conducte embrionari que s'estén des de la glàndula tiroide primitiva fins a la part posterior de la llengua, a nivell del foramen cecum.
  • ca  conducte de Botal, n m
  • ca  conducte arterial, n m sin. compl.
  • ca  conducte arteriós, n m sin. compl.
  • ca  conducte pulmoaòrtic, n m sin. compl.

Anatomia, Anatomia > Embriologia, Angiologia

Definició
Vas sanguini fetal que uneix l'artèria pulmonar amb l'aorta descendent. Recull la sang que provinent del ventricle dret es dirigeix devers els pulmons i la vessa novament al circuit major. Al moment del naixement, el conducte deixa d'ésser funcional i s'oblitera durant els primers dies de vida; si persisteix més temps motiva una de les cardiopaties congènites més freqüents: el ductus arteriosus.
  • ca  canal neurentèric, n m
  • ca  conducte blastopòric, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Braun, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Kovalevski, n m sin. compl.
  • ca  conducte neurentèric, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Conducte embrionari que va des de la part posterior del tub neural fins a l'arquènter o budell primitiu.
  • ca  conducte de Braune, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Antiga denominació per al coll uterí i vagina que, amb la dilatació, durant el part formen com un sol conducte.
  • ca  conducte de Breschet, n m
  • ca  conducte diploic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Conductes situats al díploe dels ossos de la volta del crani, per on passen les venes del díploe o venes de Breschet.
  • ca  conducte craniofaringi, n m
  • ca  conducte buconeural, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Calori, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Landzert, n m sin. compl.
  • ca  conducte hipofític de Calori, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte embrionari i fetal entre la cavitat faríngia i el lòbul anterior de la hipòfisi.
  • ca  canalicle de la corda del timpà, n m
  • ca  conducte de Civinini, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Petit canal que surt del conducte facial o aqüeducte de Fal·lopi, just abans del seu acabament i que arriba fins a la cavitat timpànica i permet el pas del nervi de la corda del timpà.
  • ca  conducte de Cloquet, n m
  • ca  conducte central del vitri, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Stilling, n m sin. compl.
  • ca  conducte hialoide, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Conducte que va des del disc òptic fins al cristal·lí i que en el fetus permet el pas de l'artèria hialoidal.
  • ca  conducte de Corti, n m
  • ca  túnel interior, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Espai entre els bastonets interns i els externs de l'òrgan de Corti.