Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  conducte de Coschwitz, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Odontoestomatologia

Definició
Suposat conducte salival que forma un arc al dors de la llengua i que Von Haller demostrà era una vena.
  • ca  conducte d'Aranzi, n m
  • ca  conducte de Cuvier, n m sin. compl.
  • ca  conducte venós, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Angiologia

Definició
Vas sanguini fetal que uneix la vena umbilical i la vena cava superior, a nivell del fetge.
  • ca  conducte de Dorello, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Obertura que es troba algunes vegades a l'os temporal, a través de la qual penetren en el si cavernós, el nervi motor ocular extern i el si venós petrós inferior, ensems.
  • ca  aqüeducte de Fal·lopi, n m
  • ca  aqüeducte facial, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Fal·lopi, n m sin. compl.
  • ca  conducte espiroide, n m sin. compl.
  • ca  conducte facial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte obert en el penyal per al pas del nervi facial.
  • ca  conducte de Ferrein, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Hom creu que és format pels cantells de les parpelles closes i que condueix la secreció lacrimal, durant el son, fins els punts lacrimals.
  • ca  conducte de Gartner, n m
  • ca  conducte de l'epoòfor, n m sin. compl.
  • ca  conducte longitudinal de l'epoòfor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Vestigi del conducte de Wolff en la dona, situat en el lligament ample de l'úter, paral·lel a la paret externa del tub uterí, del coll uterí i de la vagina; seria l'homòleg del conducte deferent.
  • ca  conducte de Müller, n m
  • ca  conducte de Gasser, n m sin. compl.
  • ca  conducte paramesonèfric, n m sin. compl.
  • ca  conducte primordial, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Cadascun dels conductes de l'embrió destinats a formar els genitals interns en la dona i, en l'home, diverses organitzacions rudimentàries (hidàtide de Morgagni).
  • ca  conducte de Schüller, n m
  • ca  conducte de Guérin, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Skene, n m sin. compl.
  • ca  conducte parauretral, n m sin. compl.
  • ca  túbul de Skene, n m sin. compl.
  • ca  túbul parauretral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Cadascun dels conductes excretors de les glàndules de Skene o parauretrals de la dona.
  • ca  conducte pterigoidal, n m
  • ca  conducte de Guidi, n m sin. compl.
  • ca  conducte recurrent, n m sin. compl.
  • ca  conducte vidià, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia

Definició
Conducte que travessa l'apòfisi pterigoide de l'os esfenoide i s'obre a la paret posterior de la fossa pterigopalatina; hi passen els vasos i nervis pterigoidals o vidians.
  • ca  conducte de Hannover, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Espai potencial entre la porció anterior i la posterior del lligament suspensori del cristal·lí.