Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  canal neurentèric, n m
  • ca  conducte blastopòric, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Braun, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Kovalevski, n m sin. compl.
  • ca  conducte neurentèric, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Conducte embrionari que va des de la part posterior del tub neural fins a l'arquènter o budell primitiu.
  • ca  conducte de Gartner, n m
  • ca  conducte de l'epoòfor, n m sin. compl.
  • ca  conducte longitudinal de l'epoòfor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Vestigi del conducte de Wolff en la dona, situat en el lligament ample de l'úter, paral·lel a la paret externa del tub uterí, del coll uterí i de la vagina; seria l'homòleg del conducte deferent.
  • ca  conducte de l'epoòfor, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Canalicle transversal de l'epoòfor.
  • ca  conducte de la polpa dental, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Porció de la cavitat polposa de l'arrel de les dents, que s'estén fins al forat apical.
  • ca  conducte craniofaringi, n m
  • ca  conducte buconeural, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Calori, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Landzert, n m sin. compl.
  • ca  conducte hipofític de Calori, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte embrionari i fetal entre la cavitat faríngia i el lòbul anterior de la hipòfisi.
  • ca  conducte de Laurer, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oncologia i radioteràpia

Definició
Conducte dels cucs trematodes que s'estén des del conducte ovàric fins a la superfície dorsal del cos.
  • ca  conducte de Havers, n m
  • ca  canalicle de Havers, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Leeuwenhoek, n m sin. compl.
  • ca  conducte nutrici dels ossos, n m sin. compl.
  • ca  conducte plasmàtic, n m sin. compl.
  • ca  espai de Havers, n m sin. compl.
  • ca  espai haversià, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Cadascun dels conductes, anastomitzats entre si, que es troben en els ossos compactes i que contenen vasos sanguinis nutricis, vasos limfàtics i nervis.
  • ca  conducte de Wolff, n m
  • ca  conducte d'Oken, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Leydig, n m sin. compl.
  • ca  conducte mesonèfric, n m sin. compl.
  • ca  túbul mesonèfric, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Conducte excretor del pronefre i mesonefre, que desemboca en la cloaca i del qual procedeixen el conducte deferent, les vesícules seminals i el conducte ejaculador de l'home i, en la dona, diverses formacions atròfiques (conducte de Gartner).
  • ca  conducte coclear, n m
  • ca  cargol membranós, n m sin. compl.
  • ca  còclea membranosa, n f sin. compl.
  • ca  conducte de Löwenberg, n m sin. compl.
  • ca  laberint acústic, n m sin. compl.
  • ca  làmina espiral membranosa, n f sin. compl.
  • ca  membrana espiral del conducte coclear, n f sin. compl.
  • ca  porció membranosa de la làmina espiral, n f sin. compl.
  • ca  rampa de Löwenberg, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte del laberint membranós que s'enrotlla en forma d'espiral a la còclea. S'origina en el sòl del vestíbul per mitjà d'un extrem tancat (fons de sac inicial o vestibular), i en aquest indret comunica, mitjançant el conducte de Hensen, amb el sàcul, el qual està situat immediatament per sobre d'ell. Des del sòl del vestíbul s'introdueix en el conducte espiral de la còclea, el recorre en tota la seva extensió i acaba en un cul-de-sac (fons de sac terminal). Durant el seu trajecte pel conducte espiral de la còclea se situa a la vora externa o lliure de la làmina espiral, de manera que completa aquest envà ossi, i intercepta qualsevol comunicació lateral entre les rampes timpànica i vestibular. Observat en una secció transversal té forma de triangle, el vèrtex del qual descansa sobre la làmina espiral; la base està formada per un engruiximent periòstic de la làmina dels contorns, anomenat lligament espiral. La cara anterior, que mira cap a la rampa vestibular, és anomenada membrana de Reissner, i la cara posterior, corresponent a la rampa timpànica, està constituïda per la membrana basilar. L'epiteli de revestiment del conducte coclear presenta una zona especialitzada, que és l'òrgan espiral de Corti.
  • ca  conducte de Luschka, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Cadascuna de les formacions tubulars, de la mateixa estructura que els conductes biliars intrahepàtics, que a vegades es troben a la perifèria de la paret de la bufeta del fel, a nivell de la superfície hepàtica de l'òrgan i que comuniquen amb els conductes biliars intrahepàtics però no amb la llum de la bufeta biliar.