Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  conducte palatí major, n m
  • ca  conducte de Tourtual, n m sin. compl.
  • ca  conducte esfenopalatí, n m sin. compl.
  • ca  conducte palatomaxil·lar, n m sin. compl.
  • ca  conducte pterigopalatí, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Pas dels vasos i nervis palatins majors a través dels ossos esfenoide i palatí.
  • ca  conducte deferent, n m
  • ca  conducte espermàtic, n m sin. compl.
  • ca  conducte testicular, n m sin. compl.
  • ca  deferent, n m sin. compl.
  • ca  espermatiducte, n m sin. compl.
  • ca  espermatoducte, n m sin. compl.
  • ca  espermiducte, n m sin. compl.
  • ca  vas deferent, n m sin. compl.
  • es  conducto deferente
  • fr  canal déférent
  • en  deferent duct, vas deferens

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Prolongació del conducte epididimàtic, que s'estén des de la cua de l'epidídim fins al coll de la vesícula seminal. Durant el seu trajecte, hom distingeix quatre porcions: testicular o epididimàtica, funicular, inguinal i abdominopelviana. La porció testicular se situa al cantó intern de l'epidídim. La porció funicular es troba en el gruix del cordó espermàtic, mentre que la porció inguinal és allotjada en el conducte inguinal. La porció abdominopelviana presenta tres segments: retroinguinal, ilíac i pelvià; en el segment retroinguinal s'encreua amb l'artèria epigàstrica; en el segment ilíac passa per davant del vasos ilíacs externs; en el segment pelvià està en relació amb la bufeta urinària, l'artèria umbilical, l'urèter, el conducte deferent de l'altre costat i les vesícules seminals, i acaba finalment amb el conducte ejaculador, després d'eixamplar-se (ampul·la del conducte deferent).

Nota

  • La denominació espermatoducte està formada a partir de espermato- i del llatí ductus 'conducte'.
  • ca  conducte espiral de la còclea, n m
  • ca  còclea, n f sin. compl.
  • ca  còclea òssia, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte ossi de la còclea que fa dues voltes i mitja al voltant de la columel·la i que queda dividit incompletament per la làmina espiral òssia en dos compartiments: la rampa vestibular i la rampa timpànica.

Nota

  • La denominació còclea prové del llatí cochlea 'cargol, espiral'.
  • ca  conducte gangliònic, n m
  • ca  conducte de Rosenthal, n m sin. compl.
  • ca  conducte espiral del modíol, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte espiral de la columel·la que allotja els nervis que van a l'òrgan de Corti.
  • ca  aqüeducte de Fal·lopi, n m
  • ca  aqüeducte facial, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Fal·lopi, n m sin. compl.
  • ca  conducte espiroide, n m sin. compl.
  • ca  conducte facial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte obert en el penyal per al pas del nervi facial.
  • ca  conducte etmoidal anterior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conducte que es troba en els ossos frontal i etmoide per a la branca nasal del nervi oftàlmic i els vasos etmoidal anteriors.
  • ca  conducte etmoidal posterior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Petita obertura de la paret interna de l'òrbita a nivell de la sutura frontoetmoidal, que dona pas al nervi i vasos etmoidal posteriors.
  • ca  conducte excretor del testicle, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Cadascuna de les vies excretores del semen: túbuls rectes, xarxa de Haller, cons eferents i conducte epididimàtic.
  • ca  aqüeducte de Fal·lopi, n m
  • ca  aqüeducte facial, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Fal·lopi, n m sin. compl.
  • ca  conducte espiroide, n m sin. compl.
  • ca  conducte facial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte obert en el penyal per al pas del nervi facial.
  • ca  conducte crural, n m
  • ca  conducte femoral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Porció superior de la beina dels vasos femorals, formació prismàtica, triangular, corresponent al triangle de Scarpa. La seva paret anterior és la fàscia cribriforme. La paret posteroexterna és formada pel full profund de l'aponeurosi femoral que davalla des de la vora interna del sartori fins al psoes ilíac. La paret posterointerna és després de l'aponeurosi femoral superficial en la vora externa de l'adductor mitjà i acaba confonent-se amb l'aponeurosi anterior del pectini. L'extrem superior és l'anell crural i l'extrem inferior correspon al punt en què la vena safena interna desemboca en la vena femoral. Allotja l'artèria femoral en el seu terç extern, la vena femoral en el seu terç mitjà i vasos limfàtics en el seu terç intern (infundíbul crural).