Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  conducte galactòfor, n m
  • ca  conducte lactífer, n m sin. compl.
  • ca  conducte mamari, n m sin. compl.
  • ca  túbul galactòfor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Sinologia

Definició
Cadascun dels conductes excretors de la glàndula mamària, que en nombre de quinze a vint, s'obren radialment en el mugró.
  • ca  conducte gangliònic, n m
  • ca  conducte de Rosenthal, n m sin. compl.
  • ca  conducte espiral del modíol, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte espiral de la columel·la que allotja els nervis que van a l'òrgan de Corti.
  • ca  trompa d'Eustaqui, n f
  • ca  conducte gutural, n m sin. compl.
  • ca  otosàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  salpinge, n f sin. compl.
  • ca  sàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  trompa acústica, n f sin. compl.
  • ca  trompa auditiva, n f sin. compl.
  • ca  trompa otofaríngia, n f sin. compl.
  • ca  tub auditiu, n m sin. compl.
  • ca  tub eustaquià, n m sin. compl.
  • ca  tub faringotimpànic, n m sin. compl.
  • ca  tub otofaringi, n m sin. compl.
  • ca  tuba acústica, n f sin. compl.
  • ca  tuba faringotimpànica, n f sin. compl.
  • es  salpinge
  • en  salpinx

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte aplanat osteocartilaginós, que va de la part anterior de la caixa del timpà a la paret externa de la rerecavitat de les fosses nasals. Per la seva disposició permet l'accés d'aire a la caixa, equilibrant-se així la pressió atmosfèrica en els dos costats del timpà. Accessòriament, és una via d'excreció de les mucositats que es formen en aquella cavitat.
  • ca  conducte hemitoràcic, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Conducte toràcic accessori, que habitualment desemboca en el conducte toràcic, però que a vegades ho fa directament en la vena subclàvia dreta.
  • ca  conducte hepàtic comú, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Conducte format per la unió dels conductes hepàtics dret i esquerre, que rep el conducte cístic per a formar el colèdoc.
  • ca  conducte hepàtic dret, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Conducte que rep la bilis formada en el lòbul dret del fetge i part del lòbul caudat.
  • ca  conducte hepàtic esquerre, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Conducte que rep la bilis formada en el lòbul esquerre del fetge, el lòbul quadrat i part del lòbul caudat.
  • ca  conducte hepatocolèdoc, n m
  • ca  canal biliar, n m sin. compl.
  • ca  canal del fel, n m sin. compl.
  • ca  via biliar principal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Conjunt format pels conductes hepàtics comú i colèdoc.
  • ca  conducte de Cloquet, n m
  • ca  conducte central del vitri, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Stilling, n m sin. compl.
  • ca  conducte hialoide, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Conducte que va des del disc òptic fins al cristal·lí i que en el fetus permet el pas de l'artèria hialoidal.
  • ca  conducte craniofaringi, n m
  • ca  conducte buconeural, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Calori, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Landzert, n m sin. compl.
  • ca  conducte hipofític de Calori, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte embrionari i fetal entre la cavitat faríngia i el lòbul anterior de la hipòfisi.