conducte del cartílag
conducte del cartílag
Anatomia > Òrgans i sistemes
-
ca
conducte del cartílag,
n m
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definition
Cadascun dels conductes d'un cartílag d'ossificació durant el seu període de vascularització.
conducte del modíol
conducte del modíol
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
-
ca
conducte del modíol,
n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definition
Conducte espiral del modíol i conducte longitudinal del modíol.
conducte dental anterior
conducte dental anterior
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
-
ca
conducte dental anterior,
n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
Definition
Conducte de la porció facial del maxil·lar superior per al pas del nervi dental anterior i els seus vasos.
conducte dental inferior
conducte dental inferior
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
-
ca
conducte dental inferior,
n m
-
ca
conducte mandibular,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
Definition
Llarg conducte que recorre el maxil·lar inferior i acaba bifurcant-se en una branca incisiva i una altra mentoniana, que s'obre pel forat del mateix nom.
conducte dental posterior
conducte dental posterior
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
-
ca
conducte dental posterior,
n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia
Definition
Dos o més canals del maxil·lar superior per al pas de vasos i nervis.
conducte digestiu
conducte digestiu
Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia
-
ca
tub digestiu,
n m
-
ca
canal alimentari,
n m sin. compl.
-
ca
canal digestiu,
n m sin. compl.
-
ca
conducte alimentari,
n m sin. compl.
-
ca
conducte digestiu,
n m sin. compl.
-
ca
tracte alimentari,
n m sin. compl.
-
ca
tracte digestiu,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia
Definition
Conducte que comença a la boca, continua per la faringe i l'esòfag, després per l'estómac i els intestins i acaba a l'anus.
conducte diploic
conducte diploic
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia
-
ca
conducte de Breschet,
n m
-
ca
conducte diploic,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia
Definition
Conductes situats al díploe dels ossos de la volta del crani, per on passen les venes del díploe o venes de Breschet.
conducte ejaculador
conducte ejaculador
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
-
ca
conducte ejaculador,
n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
Definition
Cadascun dels dos conductes, dret i esquerre, que resulten de la reunió, en angle molt agut, de l'ampul·la del conducte deferent i de la vesícula seminal corresponents. Després del seu origen, penetren en el gruix de la pròstata i s'obren, a través de dos orificis petits i el·líptics, a la part anterior del verumontà de la uretra prostàtica, a dreta i esquerra de l'utricle prostàtic.
conducte endolimfàtic
conducte endolimfàtic
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
-
ca
conducte endolimfàtic,
n m
-
ca
conducte de Hasse,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definition
Conducte del vestíbul membranós de l'orella interna format per la reunió de dues branques d'origen, cadascuna de les quals surt de l'utricle i del sàcul, respectivament. S'introdueix en l'aqüeducte del vestíbul i acaba en un cul-de-sac dilatat (fons del sac del conducte endolimfàtic), el qual se situa a la cara posterior del penyal, sota la duramàter.
conducte epididimàtic
conducte epididimàtic
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
-
ca
conducte epididimàtic,
n m
-
ca
receptacle seminal,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
Definition
Conducte col·lector comú dels cons eferents que neix al cap de l'epidídim i s'estén fins a la seva cua, on és anomenat conducte deferent. Durant el seu trajecte s'enrotlla formant múltiples flexuositats. Constitueix un dipòsit o receptacle del semen, on els espermatozoides adquireixen llur maduresa total.