Diccionari de llengües del món

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

bung

Aïllada, Àfrica > Camerun

ca bung
de Bung
en Bung
es bung
eu bung
fr bung
gl bung
it bung
nl Bung
pt bung

Aïllada, Àfrica > Camerun

Definició

La llengua bung es parlava al poble de Boung, a l'altiplà d'Adamawa. A final de 1990 tan sols quedaven tres persones amb algun coneixement d'aquesta llengua. El parlant més competent la va aprendre de jove com a segona llengua.

Fou substituïda pel ndung, una variant del kwanja. S'observa una proximitat important entre el bung i el ndung, però podria ser a causa del contacte. També comparteix vocabulari amb altres llengües, com el tep, el somyev i el vute. Hi ha vocabulari que no s'ha pogut vincular amb altres llengües, el qual podria ser d'origen adamawa segons algunes fonts. Atesa la manca d'evidències clares sobre la seva filiciació genètica, es classifica com a llengua aïllada.

bungnu

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

ca mbongno
ca bungnu sin. compl.
ca bungun sin. compl.
ca bunu sin. compl.
ca gbunhu sin. compl.
ca kakaba sin. compl.
ca kamkam sin. compl.
ca mbogno sin. compl.
de Mbongno
de Bungnu sin. compl.
de Bungun sin. compl.
de Kakaba sin. compl.
de Kamkam sin. compl.
en Mbongno
en Bungnu sin. compl.
en Bungun sin. compl.
en Bunu sin. compl.
en Gbunhu sin. compl.
en Kakaba/Kamkam sin. compl.
en Mbogno sin. compl.
es mbongno
es bungnu sin. compl.
es bungun sin. compl.
es bunu sin. compl.
es gbunhu sin. compl.
es kakaba/Kamkam sin. compl.
es mbogno sin. compl.
eu mbongno
eu bungnu sin. compl.
eu bungun sin. compl.
eu bunu sin. compl.
eu gbunhu sin. compl.
eu kakaba/Kamkam sin. compl.
eu mbogno sin. compl.
fr mbongno
fr bungnu sin. compl.
fr bungun sin. compl.
fr kakaba sin. compl.
fr kamkam sin. compl.
gl mbongno
gl bungnu sin. compl.
gl bungun sin. compl.
gl bunu sin. compl.
gl gbunhu sin. compl.
gl kakaba/Kamkam sin. compl.
gl mbogno sin. compl.
it mbongno
it bungnu sin. compl.
it bungun sin. compl.
it bunu sin. compl.
it gbunhu sin. compl.
it kakaba/Kamkam sin. compl.
it mbogno sin. compl.
nl Kakabai
nl Bungnu sin. compl.
nl Bungun sin. compl.
nl Kakaba sin. compl.
nl Kamkam sin. compl.
pt mbongno
pt bungnu sin. compl.
pt bungun sin. compl.
pt bunu sin. compl.
pt gbunhu sin. compl.
pt kakaba/Kamkam sin. compl.
pt mbogno sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició

El mbongno es parla principalment a Nigèria, a l'altiplà Mambila. Sembla que també és present al Camerun, però no hi ha dades sobre el nombre de parlants. Al Camerun el mbongno rep el nom de kamkam.

El mbongno és molt pròxim al mvano, una llengua veïna del mateix grup parlada únicament en territori nigerià. Segons els parlants de mbongno, hi ha intel·ligibilitat entre les dues llengües.

S'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.

bungu

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

ca wungu
ca bungu sin. compl.
ca kibungu sin. compl.
de Bungu
de Bongo sin. compl.
de Echiungu sin. compl.
de Kibungu sin. compl.
de Wungu sin. compl.
en Wungu
en Bungu sin. compl.
en Kibungu sin. compl.
es wungu
es bungu sin. compl.
es kibungu sin. compl.
eu wungu
eu bungu sin. compl.
eu kibungu sin. compl.
fr bungu
fr echiungu sin. compl.
fr kibungu sin. compl.
fr wungu sin. compl.
gl wungu
gl bungu sin. compl.
gl kibungu sin. compl.
it wungu
it bungu sin. compl.
it kibungu sin. compl.
nl Bunku
nl Bungu sin. compl.
nl Echiungu sin. compl.
nl Kibungu sin. compl.
pt wungu
pt bungu sin. compl.
pt kibungu sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició

El grup ètnic wungu se situa a l'oest de Tanzània i és el grup dominant al districte de Chunya, al nord-oest de la regió de Mbeya. La majoria dels wungus viuen a les planes al sud-est del llac Rukwa i entre els grups veïns trobem els kimbus, al nord; els sangus, a l'est; els safwes, al sud-est; els nyihes al sud, i els fipes i els wandes a l'oest.

Els parlants de wungu generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.

El wungu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El wungu rep altres denominacions, bungu i kibungu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kibungu, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).

bungun

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

ca mbongno
ca bungnu sin. compl.
ca bungun sin. compl.
ca bunu sin. compl.
ca gbunhu sin. compl.
ca kakaba sin. compl.
ca kamkam sin. compl.
ca mbogno sin. compl.
de Mbongno
de Bungnu sin. compl.
de Bungun sin. compl.
de Kakaba sin. compl.
de Kamkam sin. compl.
en Mbongno
en Bungnu sin. compl.
en Bungun sin. compl.
en Bunu sin. compl.
en Gbunhu sin. compl.
en Kakaba/Kamkam sin. compl.
en Mbogno sin. compl.
es mbongno
es bungnu sin. compl.
es bungun sin. compl.
es bunu sin. compl.
es gbunhu sin. compl.
es kakaba/Kamkam sin. compl.
es mbogno sin. compl.
eu mbongno
eu bungnu sin. compl.
eu bungun sin. compl.
eu bunu sin. compl.
eu gbunhu sin. compl.
eu kakaba/Kamkam sin. compl.
eu mbogno sin. compl.
fr mbongno
fr bungnu sin. compl.
fr bungun sin. compl.
fr kakaba sin. compl.
fr kamkam sin. compl.
gl mbongno
gl bungnu sin. compl.
gl bungun sin. compl.
gl bunu sin. compl.
gl gbunhu sin. compl.
gl kakaba/Kamkam sin. compl.
gl mbogno sin. compl.
it mbongno
it bungnu sin. compl.
it bungun sin. compl.
it bunu sin. compl.
it gbunhu sin. compl.
it kakaba/Kamkam sin. compl.
it mbogno sin. compl.
nl Kakabai
nl Bungnu sin. compl.
nl Bungun sin. compl.
nl Kakaba sin. compl.
nl Kamkam sin. compl.
pt mbongno
pt bungnu sin. compl.
pt bungun sin. compl.
pt bunu sin. compl.
pt gbunhu sin. compl.
pt kakaba/Kamkam sin. compl.
pt mbogno sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició

bunu

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

ca mbongno
ca bungnu sin. compl.
ca bungun sin. compl.
ca bunu sin. compl.
ca gbunhu sin. compl.
ca kakaba sin. compl.
ca kamkam sin. compl.
ca mbogno sin. compl.
de Mbongno
de Bungnu sin. compl.
de Bungun sin. compl.
de Kakaba sin. compl.
de Kamkam sin. compl.
en Mbongno
en Bungnu sin. compl.
en Bungun sin. compl.
en Bunu sin. compl.
en Gbunhu sin. compl.
en Kakaba/Kamkam sin. compl.
en Mbogno sin. compl.
es mbongno
es bungnu sin. compl.
es bungun sin. compl.
es bunu sin. compl.
es gbunhu sin. compl.
es kakaba/Kamkam sin. compl.
es mbogno sin. compl.
eu mbongno
eu bungnu sin. compl.
eu bungun sin. compl.
eu bunu sin. compl.
eu gbunhu sin. compl.
eu kakaba/Kamkam sin. compl.
eu mbogno sin. compl.
fr mbongno
fr bungnu sin. compl.
fr bungun sin. compl.
fr kakaba sin. compl.
fr kamkam sin. compl.
gl mbongno
gl bungnu sin. compl.
gl bungun sin. compl.
gl bunu sin. compl.
gl gbunhu sin. compl.
gl kakaba/Kamkam sin. compl.
gl mbogno sin. compl.
it mbongno
it bungnu sin. compl.
it bungun sin. compl.
it bunu sin. compl.
it gbunhu sin. compl.
it kakaba/Kamkam sin. compl.
it mbogno sin. compl.
nl Kakabai
nl Bungnu sin. compl.
nl Bungun sin. compl.
nl Kakaba sin. compl.
nl Kamkam sin. compl.
pt mbongno
pt bungnu sin. compl.
pt bungun sin. compl.
pt bunu sin. compl.
pt gbunhu sin. compl.
pt kakaba/Kamkam sin. compl.
pt mbogno sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició

buré

Tupí, Amèrica > Brasil

ca jo'é
ca zo'é
ca buré sin. compl.
ca poturu-jar(a) sin. compl.
ca tupí do Cuminapanema sin. compl.
cod zo'é
ar زوي
cy Zo'é
cy Buré sin. compl.
cy Poturu-jar(a) sin. compl.
cy Tupí do Cuminapanema sin. compl.
de Zo'é
de Buré sin. compl.
de Poturu-Jar(a) sin. compl.
de Tupí do Cuminapanema sin. compl.
en Zo'é
en Buré sin. compl.
en Poturu sin. compl.
en Poturujara sin. compl.
en Tupí of Cuminapanema sin. compl.
es zoé
es buré sin. compl.
es poturú sin. compl.
es poturu-jar(a) sin. compl.
es tupí do Cuminapanema sin. compl.
eu zo'e
eu buré sin. compl.
eu poturu-jar(a) sin. compl.
eu tupí do Cuminapanema sin. compl.
fr zoé
fr buré sin. compl.
fr jo'é sin. compl.
fr poturu-jar(a) sin. compl.
fr puturú sin. compl.
fr tupí do Cuminapanema sin. compl.
fr zo'é sin. compl.
gl zo'é
gl buré sin. compl.
gl poturu-jar(a) sin. compl.
gl tupí do Cuminapanema sin. compl.
it zo'e
it buré sin. compl.
it poturu-jar(a) sin. compl.
it tupí do Cuminapanema sin. compl.
ja ゾエ語
ja ポトゥル・ジャル(ジャラ)語 sin. compl.
nl Zo'é
nl Buré sin. compl.
nl Poturu-Jar(a) sin. compl.
nl Tupí do Cuminapanema sin. compl.
pt zo'é
pt buré sin. compl.
pt poturu-jar(a) sin. compl.
pt tupi do Cuminapanema sin. compl.
ru Жо'э
ru Потуру sin. compl.
ru Тупи-ду-Куминапанема sin. compl.
zh 佐埃语
zh 波图卢－哈尔（拉）、图皮古米纳帕内玛、布勒 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

Tupí, Amèrica > Brasil

Definició

Es coneix l'existència dels zo'es tot just des de la dècada dels 70 del segle XX i no se n'ha tingut gaire informació fins fa pocs anys. El 1987 es va produir el primer contacte, quan missioners nord-americans fonamentalistes de la New Tribes Mission es van establir al seu territori amb la intenció d'evangelitzar-los. El 1999, però, la FUNAI els va fer fora. Sembla que també han tingut conflictes amb garimpeiros que pretenien quedar-se les seves terres. Els darrers anys han patit un important descens demogràfic a causa de les malalties importades. Són caçadors-recol·lectors seminòmades.

La denominació poturu-jar, usada quan encara no se'n coneixeia el nom, fa referència a la fusta que utilizen per fer-se les ornamentacions facials. Se'ls coneix també com The Marrying Tribe of the Amazon a propòsit d'un documental titulat així sobre la poligàmia i la poliàndria practicada entre els zo'es.

Algunes característiques lingüístiques aproximen el zo'e a l'emerillon i el wayampi, llengües parlades a la Guaiana francesa i a l'estat brasiler d'Amapà. Tots els membres d'aquesta ètnia són monolingües, excepte un petit nombre de joves, que han après alguns mots en portuguès.

buriad

Altaica > Mongòlica > Septentrional, Àsia > Mongòlia, Àsia > Rússia

ca buriat
ca buriad sin. compl.
ca buryat sin. compl.
ar بورياتية
cy Bwriat
cy Buriad sin. compl.
cy Buryat sin. compl.
de Burjatisch
de Buryaad sin. compl.
de Buryat sin. compl.
en Buryat
en Buriad sin. compl.
en Buriat sin. compl.
es buriato
es buriad sin. compl.
es buryat sin. compl.
eu buryatera
eu buriad sin. compl.
eu buriat sin. compl.
eu buryat sin. compl.
fr bouriate
fr buriad sin. compl.
fr buryat sin. compl.
gl buriato
gl buriad sin. compl.
gl buryat sin. compl.
gn vuriato
it buriato
it buriad sin. compl.
it buriat sin. compl.
it buryat sin. compl.
ja ブリヤート語
ja ブリヤートモンゴル語 sin. compl.
nl Boerjatisch
nl Buriad sin. compl.
nl Buryat sin. compl.
pt buriat
pt buriad sin. compl.
pt buryat sin. compl.
ru Бурятский
zh 布里亚特语
scr Alfabet ciríl·lic
num Sistema aràbic

Altaica > Mongòlica > Septentrional, Àsia > Mongòlia, Àsia > Rússia

Definició

El buriat és una llengua molt propera al mongol. Es distingeixen quatre dialectes buriats força diferenciats. L'estàndard es basa en el dialecte de Khori i s'empra a la premsa local.

La presència de la llengua buriat a la Xina és difícil de quantificar, pel fet que els censos lingüístics a l'abast no distingeixen el buriat del mongol.

A més d'una tradició oral rica, els buriats han desenvolupat una literatura escrita conreada en diferents gèneres.

buriat

Altaica > Mongòlica > Septentrional, Àsia > Mongòlia, Àsia > Rússia

ca buriat
ca buriad sin. compl.
ca buryat sin. compl.
ar بورياتية
cy Bwriat
cy Buriad sin. compl.
cy Buryat sin. compl.
de Burjatisch
de Buryaad sin. compl.
de Buryat sin. compl.
en Buryat
en Buriad sin. compl.
en Buriat sin. compl.
es buriato
es buriad sin. compl.
es buryat sin. compl.
eu buryatera
eu buriad sin. compl.
eu buriat sin. compl.
eu buryat sin. compl.
fr bouriate
fr buriad sin. compl.
fr buryat sin. compl.
gl buriato
gl buriad sin. compl.
gl buryat sin. compl.
gn vuriato
it buriato
it buriad sin. compl.
it buriat sin. compl.
it buryat sin. compl.
ja ブリヤート語
ja ブリヤートモンゴル語 sin. compl.
nl Boerjatisch
nl Buriad sin. compl.
nl Buryat sin. compl.
pt buriat
pt buriad sin. compl.
pt buryat sin. compl.
ru Бурятский
zh 布里亚特语
scr Alfabet ciríl·lic
num Sistema aràbic

Altaica > Mongòlica > Septentrional, Àsia > Mongòlia, Àsia > Rússia

Definició

buruŋga iso

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

ca burunge
ca bulunge sin. compl.
ca buruŋga iso sin. compl.
ca burungi sin. compl.
ca mbulugwe sin. compl.
ar بورونغي
cy Burunge
cy Bulunge sin. compl.
cy Buruŋga iso sin. compl.
cy Burungi sin. compl.
cy Mbulugwe sin. compl.
de Burunge
de Bulunge sin. compl.
de Burunga sin. compl.
de Burungi sin. compl.
de Mbulugwe sin. compl.
en Burunge
en Bulunge sin. compl.
en Burungi sin. compl.
en Mbulugwe sin. compl.
es burungue
eu burungeera
eu bulunge sin. compl.
eu buruŋga iso sin. compl.
eu burunge sin. compl.
eu burungi sin. compl.
eu mbulugwe sin. compl.
fr burungé
fr bulungé sin. compl.
fr burunga iso sin. compl.
fr burungi sin. compl.
fr mbulugwe sin. compl.
gl burunge
gl bulunge sin. compl.
gl buruŋga iso sin. compl.
gl burungi sin. compl.
gl mbulugwe sin. compl.
gn vurunge
gn mbulugwe sin. compl.
gn vulunge sin. compl.
gn vurunga iso sin. compl.
gn vurungi sin. compl.
it burunge
it bulunge sin. compl.
it burunga iso sin. compl.
it burungi sin. compl.
it mbulugwe sin. compl.
pt burunge
pt bulunge sin. compl.
pt burunga iso sin. compl.
pt burungi sin. compl.
pt mbulugwe sin. compl.
tmh Taburungit
tmh bulunge sin. compl.
tmh Burunga iso sin. compl.
tmh burungi sin. compl.
tmh mbulugwe sin. compl.
zh 布隆格语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

Definició

El grup etnolingüístic burunge està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. Els burunge són denominats pels grups veïns amb el nom suahili waburunge.

Entre els grups veïns dels burunge trobem els rangi, els gogo i els sandawe. Les llengües d'intercomunicació entre aquests grups són generalment el suahili (llengua nacional i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània) i el rangi (en les interaccions amb els parlants d'aquesta llengua). Es produeixen força matrimonis mixtos de burunge amb rangi, fet que sovint provoca una assimilació dels burunge a la cultura i la llengua rangi.

El territori lingüístic del burunge se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe). Cal remarcar que la llengua burunge és lingüísticament propera a l'iraqw.

burunca

Txibtxa > Txibtxa A, Amèrica > Costa Rica

ca boruca
ca borunca sin. compl.
ca brunca sin. compl.
ca bruncas sin. compl.
ca brunka sin. compl.
ca burunca sin. compl.
cod brunkah ték
ar البوروكية
cy Boruca
cy Borunca sin. compl.
cy Brunca sin. compl.
cy Bruncas sin. compl.
cy Brunka sin. compl.
cy Burunca sin. compl.
de Boruca
de Borunca sin. compl.
de Brunca sin. compl.
de Bruncas sin. compl.
de Brunka sin. compl.
de Burunca sin. compl.
en Boruca
en Borunca sin. compl.
en Brunca sin. compl.
en Brunka sin. compl.
en Burunca sin. compl.
es boruca
es borunca sin. compl.
es brunca sin. compl.
es bruncas sin. compl.
es brunka sin. compl.
es burunca sin. compl.
eu borukera
eu borunca sin. compl.
eu brunca sin. compl.
eu bruncas sin. compl.
eu brunka sin. compl.
eu burunca sin. compl.
fr boruca
fr borunca sin. compl.
fr brunca sin. compl.
fr bruncas sin. compl.
fr brunka sin. compl.
fr burunca sin. compl.
gn vorúka
gn vorúnka sin. compl.
gn vrunca sin. compl.
gn vrunka sin. compl.
gn vrunkas sin. compl.
gn vurúnka sin. compl.
it boruca
it borunca sin. compl.
it brunca sin. compl.
it bruncas sin. compl.
it brunka sin. compl.
it burunca sin. compl.
ja ボルカ語
ja ブルンカ語 sin. compl.
ja ボルンカ語 sin. compl.
ja ブルンカス語 sin. compl.
nl Boruca
nl Borunca sin. compl.
nl Brunca sin. compl.
nl Bruncas sin. compl.
nl Brunka sin. compl.
nl Burunca sin. compl.
pt boruca
pt borunca sin. compl.
pt brunca sin. compl.
pt bruncas sin. compl.
pt brunka sin. compl.
pt burunca sin. compl.
ru Борука
ru Брунка sin. compl.
ru Брункас sin. compl.
ru Борунка sin. compl.
ru Бурунка sin. compl.
zh 博鲁卡语
zh 布伦卡斯、博伦卡、布伦卡、布伦加 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa A, Amèrica > Costa Rica

Definició

La llengua boruca va gaudir d'una relativa bona salut fins a mitjan segle XX, tot i que la comunitat ha estat bilingüe en espanyol des del període colonial. De fet, els boruca són coneguts per la seva aliança primerenca amb els espanyols en contra d'altres grups amerindis per aconseguir un millor tracte -els grups veïns els anomenen vividores. Si bé sembla que al segle XIX ja hi havia certa tendència a privilegiar l'ús de l'espanyol, fins ben entrat el segle XX hi havia alguns parlants monolingües.

L'abandonament de la llengua boruca està lligat a la universalització de l'educació primària al començament del segle XX. Els parlants més grans expliquen que els mestres, no amerindis, els van prohibir parlar la llengua dins i fora de classe, i que els pegaven si no obeïen (alguns en conserven cicatrius). Els joves van relegar l'ús del boruca al context estrictament familiar i van començar a usar cada cop més l'espanyol; finalment es va interrompre la transmissió intergeneracional de la llengua. En només una quinzena d'anys el nombre de parlants ha disminuït dràsticament, fins arribar als pocs parlants que queden actualment.

Tot i que s'han impulsat programes de revitalització lingüística no sembla que la situació del boruca es pugui capgirar, especialment tenint en compte l'actitud general dels boruca, sobretot dels joves, amb relació a la seva llengua: troben que no és una llengua important, els avergonyeix i no creuen que es pugui adaptar al món modern.

La comunitat actual, d'entre 2.000 i 2.500 persones, establertes a la reserva de Boruca, basa la seva identitat cultural en l'artesania, que, a més, proporciona als boruca un bon mitjà de vida.