Diccionari de llengües del món

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

bogotà

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

ca bocotà
ca bocotà de chiriquí sin. compl.
ca bogotà sin. compl.
ca bokotà sin. compl.
ca buglere sin. compl.
ca guaymí sabanero sin. compl.
ca murire sin. compl.
ca sabanero sin. compl.
cod buglé
ar بوكوتا
cy Bocotá
cy Bocotá de chiriquí sin. compl.
cy Bogotá sin. compl.
cy Bokotá sin. compl.
cy Buglere sin. compl.
cy Guaymí sabanero sin. compl.
cy Murire sin. compl.
cy Sabanero sin. compl.
de Bocota
de Bocota de Chiriquí sin. compl.
de Bogota sin. compl.
de Bokota sin. compl.
de Buglere sin. compl.
de Guaymí Sabanero sin. compl.
de Murire sin. compl.
en Bocota
en Bocota de Chiriqui sin. compl.
en Bogota sin. compl.
en Bokota sin. compl.
en Buglere sin. compl.
en Guaymí Sabanero sin. compl.
en Murire sin. compl.
en Sabanero sin. compl.
en Veraguas Sabanero sin. compl.
es bocotá
es bocotá de chiriquí sin. compl.
es bogiotá sin. compl.
es bokotá sin. compl.
es buglere sin. compl.
es guaimí sabanero sin. compl.
es murire sin. compl.
es sabanero sin. compl.
eu bocotera
eu bogota sin. compl.
eu bokota sin. compl.
eu buglere sin. compl.
eu buglerera sin. compl.
eu chiriquiko bocotera sin. compl.
eu murire sin. compl.
eu sabanero sin. compl.
eu sabanero guaymiera sin. compl.
fr bogota
fr bocota sin. compl.
fr bocota de chiriqui sin. compl.
fr bokota sin. compl.
fr buglere sin. compl.
fr guaimi sabanero sin. compl.
fr murire sin. compl.
fr sabanero sin. compl.
gn vokota
gn guaymi savanéro sin. compl.
gn murire sin. compl.
gn savanéro sin. compl.
gn vogota sin. compl.
gn vokota chiriki-gua sin. compl.
it bocotà
it bocotà de chiriquí sin. compl.
it bogotà sin. compl.
it bokotà sin. compl.
it buglere sin. compl.
it guaymí sabanero sin. compl.
it murire sin. compl.
it sabanero sin. compl.
ja ボコタ語
ja ボゴタ語 sin. compl.
ja ムリレ語 sin. compl.
ja グアイミ・サバネロ語 sin. compl.
ja サバネロ語 sin. compl.
ja ブグレレ語 sin. compl.
ja チリｷのボコタ語 sin. compl.
nl Bocotá
nl Bocotá de Chiriquí sin. compl.
nl Bogotá sin. compl.
nl Bokotá sin. compl.
nl Buglere sin. compl.
nl Guaymí Sabanero sin. compl.
nl Murire sin. compl.
nl Sabanero sin. compl.
pt bocotá
pt bocotá de chiriquí sin. compl.
pt bogotá sin. compl.
pt bokotá sin. compl.
pt buglere sin. compl.
pt guaymí sabanero sin. compl.
pt murire sin. compl.
pt sabanero sin. compl.
ru Бокота
ru Бугле sin. compl.
ru Богота sin. compl.
ru Мурире sin. compl.
ru Буглере sin. compl.
ru Верагуас сабанеро sin. compl.
ru Сабанеро sin. compl.
ru Бокота-де-чирики sin. compl.
ru Гуайми сабанерo sin. compl.
zh 波克塔语
zh 波克达语 sin. compl.
zh 波哥大语 sin. compl.
zh 穆利热语 sin. compl.
zh 布格勒热语 sin. compl.
zh 萨巴内罗语 sin. compl.
zh 萨巴内罗的瓜伊米语 sin. compl.
zh 波克塔语 de 奇利基语 sin. compl.
scr Alfabet de creació independent
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

Definició

Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.

El bocotà està format per dos dialectes: el bocotà, variant del nord-est, i el buglere (també anomenat guaymí sabanero, sabanero, murire i bocotà de Chiriquí), parlat al sud-oest dels assentaments bocotà.

Es tracta de dos grups culturalment diferents. El dialecte buglere presenta una forta influència cultural guaymí, ja que els seus parlants viuen integrats en comunitats guaymí. Els bocotà pròpiament dits viuen a les províncies de Bocas del Toro i Veraguas. Des de mitjan segle XX es produeixen migracions de buglere, i en menor mesura de bocotà, des de Panamà cap a Costa Rica.

Un fet interessant amb relació al bocotà és l'elaboració per part d'un membre de la mateixa comunitat, Francisco Rodríguez Atencio, d'un alfabet per escriure la seva pròpia llengua. Aquest parlant de la varietat buglere, a partir de certes simbologies gràfiques guaymí i amb la col·laboració d'alguns familiars, va crear aquest sistema d'escriptura els anys seixanta del segle passat. Francisco, un bon coneixedor i narrador de la tradició oral buglere, va escriure diversos relats en el seu alfabet. Sembla, però, que no li va interessar difondre'l dins la comunitat, de manera que la circulació d'escrits redactats amb el seu alfabet és molt limitada.

bogue

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

ca esimbi
ca age sin. compl.
ca bogue sin. compl.
ca essimbi sin. compl.
ca isimbi sin. compl.
de Esimbi
de Age sin. compl.
de Bogue sin. compl.
de Isimbi sin. compl.
de Simpi sin. compl.
en Esimbi
en Age sin. compl.
en Bogue sin. compl.
en essimbi sin. compl.
en Isimbi sin. compl.
es esimbi
es age sin. compl.
es bogue sin. compl.
es essimbi sin. compl.
es isimbi sin. compl.
eu esimbi
eu age sin. compl.
eu bogue sin. compl.
eu essimbi sin. compl.
eu isimbi sin. compl.
fr esimbi
fr age sin. compl.
fr bogue sin. compl.
fr isimbi sin. compl.
fr simpi sin. compl.
gl esimbi
gl age sin. compl.
gl bogue sin. compl.
gl essimbi sin. compl.
gl isimbi sin. compl.
it esimbi
it age sin. compl.
it bogue sin. compl.
it essimbi sin. compl.
it isimbi sin. compl.
nl Esimbi
nl Age sin. compl.
nl Bogue sin. compl.
nl Isimbi sin. compl.
nl Simpi sin. compl.
pt esimbi
pt age sin. compl.
pt bogue sin. compl.
pt essimbi sin. compl.
pt isimbi sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició

L'esimbi és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Segons algunes fonts tan sols es parla a la banda camerunesa; d'altres inclouen també una petita zona de Nigèria. Pel que fa al nombre de parlants, només hi ha dades sobre el Camerun, on hi hauria uns 20.000 parlants d'esimbi.

El grup tivoide, al qual sembla que pertany l'esimbi, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'esimbi en podria constituir una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'ugare. Hi ha certs dubtes, però, sobre la pertinença de l'esimbi al grup tivoide, ja que presenta un percentatge important de vocabulari no compartit amb la resta de llengües del grup.

bogyeli

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial

ca bagyeli
ca bajele sin. compl.
ca bako sin. compl.
ca bakola sin. compl.
ca bekoe sin. compl.
ca bogyeli sin. compl.
ca gieli sin. compl.
ca gyeli sin. compl.
ar باغيلي
cy Bagyeli
cy Bajele sin. compl.
cy Bako sin. compl.
cy Bakola sin. compl.
cy Bekoe sin. compl.
cy Bogyeli sin. compl.
cy Gieli sin. compl.
cy Gyeli sin. compl.
de Gyele
de Bagyele sin. compl.
de Bajele sin. compl.
de Bako sin. compl.
de Bakola sin. compl.
de Bekoe sin. compl.
de Bogyeli sin. compl.
de Giele sin. compl.
de Gieli sin. compl.
de Gyeli sin. compl.
en Gyele
en Bagiele sin. compl.
en Bagyele sin. compl.
en Bagyeli sin. compl.
en Bajele sin. compl.
en Bako sin. compl.
en Bakola sin. compl.
en Bekoe sin. compl.
en Bogyeli sin. compl.
en Giele sin. compl.
en Gieli sin. compl.
en Gyeli sin. compl.
es bakole
es bagyeli sin. compl.
es bajele sin. compl.
es bako sin. compl.
es bakola sin. compl.
es bekoe sin. compl.
es bogyeli sin. compl.
es gieli sin. compl.
es gyeli sin. compl.
eu bagyeliera
eu bagyeli sin. compl.
eu bagyeliera sin. compl.
eu bajele sin. compl.
eu bako sin. compl.
eu bakola sin. compl.
eu bekoe sin. compl.
eu bogyeli sin. compl.
eu gieli sin. compl.
eu gyeli sin. compl.
fr bagyéli
fr bajele sin. compl.
fr bako sin. compl.
fr bakola sin. compl.
fr bekoe sin. compl.
fr bogyeli sin. compl.
fr gieli sin. compl.
fr gyeli sin. compl.
gl bagyeli
gl bajele sin. compl.
gl bako sin. compl.
gl bakola sin. compl.
gl bekoe sin. compl.
gl bogyeli sin. compl.
gl gieli sin. compl.
gl gyeli sin. compl.
gn vagyeli
gn gieli sin. compl.
gn gyeli sin. compl.
gn vajele sin. compl.
gn vako sin. compl.
gn vakola sin. compl.
gn vekoe sin. compl.
gn vogyeli sin. compl.
it bagyeli
it bajele sin. compl.
it bako sin. compl.
it bakola sin. compl.
it bekoe sin. compl.
it bogyeli sin. compl.
it gieli sin. compl.
it gyeli sin. compl.
pt bagyeli
pt bajele sin. compl.
pt bako sin. compl.
pt bakola sin. compl.
pt bekoe sin. compl.
pt bogyeli sin. compl.
pt gieli sin. compl.
pt gyeli sin. compl.
tmh Tabagyelit
tmh bajele sin. compl.
tmh bako sin. compl.
tmh bakola sin. compl.
tmh bekoe sin. compl.
tmh bogyeli sin. compl.
tmh gieli sin. compl.
tmh Gyeli sin. compl.
zh 俾格米语

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial

Definició

El bagyeli s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

bokotà

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

ca bocotà
ca bocotà de chiriquí sin. compl.
ca bogotà sin. compl.
ca bokotà sin. compl.
ca buglere sin. compl.
ca guaymí sabanero sin. compl.
ca murire sin. compl.
ca sabanero sin. compl.
cod buglé
ar بوكوتا
cy Bocotá
cy Bocotá de chiriquí sin. compl.
cy Bogotá sin. compl.
cy Bokotá sin. compl.
cy Buglere sin. compl.
cy Guaymí sabanero sin. compl.
cy Murire sin. compl.
cy Sabanero sin. compl.
de Bocota
de Bocota de Chiriquí sin. compl.
de Bogota sin. compl.
de Bokota sin. compl.
de Buglere sin. compl.
de Guaymí Sabanero sin. compl.
de Murire sin. compl.
en Bocota
en Bocota de Chiriqui sin. compl.
en Bogota sin. compl.
en Bokota sin. compl.
en Buglere sin. compl.
en Guaymí Sabanero sin. compl.
en Murire sin. compl.
en Sabanero sin. compl.
en Veraguas Sabanero sin. compl.
es bocotá
es bocotá de chiriquí sin. compl.
es bogiotá sin. compl.
es bokotá sin. compl.
es buglere sin. compl.
es guaimí sabanero sin. compl.
es murire sin. compl.
es sabanero sin. compl.
eu bocotera
eu bogota sin. compl.
eu bokota sin. compl.
eu buglere sin. compl.
eu buglerera sin. compl.
eu chiriquiko bocotera sin. compl.
eu murire sin. compl.
eu sabanero sin. compl.
eu sabanero guaymiera sin. compl.
fr bogota
fr bocota sin. compl.
fr bocota de chiriqui sin. compl.
fr bokota sin. compl.
fr buglere sin. compl.
fr guaimi sabanero sin. compl.
fr murire sin. compl.
fr sabanero sin. compl.
gn vokota
gn guaymi savanéro sin. compl.
gn murire sin. compl.
gn savanéro sin. compl.
gn vogota sin. compl.
gn vokota chiriki-gua sin. compl.
it bocotà
it bocotà de chiriquí sin. compl.
it bogotà sin. compl.
it bokotà sin. compl.
it buglere sin. compl.
it guaymí sabanero sin. compl.
it murire sin. compl.
it sabanero sin. compl.
ja ボコタ語
ja ボゴタ語 sin. compl.
ja ムリレ語 sin. compl.
ja グアイミ・サバネロ語 sin. compl.
ja サバネロ語 sin. compl.
ja ブグレレ語 sin. compl.
ja チリｷのボコタ語 sin. compl.
nl Bocotá
nl Bocotá de Chiriquí sin. compl.
nl Bogotá sin. compl.
nl Bokotá sin. compl.
nl Buglere sin. compl.
nl Guaymí Sabanero sin. compl.
nl Murire sin. compl.
nl Sabanero sin. compl.
pt bocotá
pt bocotá de chiriquí sin. compl.
pt bogotá sin. compl.
pt bokotá sin. compl.
pt buglere sin. compl.
pt guaymí sabanero sin. compl.
pt murire sin. compl.
pt sabanero sin. compl.
ru Бокота
ru Бугле sin. compl.
ru Богота sin. compl.
ru Мурире sin. compl.
ru Буглере sin. compl.
ru Верагуас сабанеро sin. compl.
ru Сабанеро sin. compl.
ru Бокота-де-чирики sin. compl.
ru Гуайми сабанерo sin. compl.
zh 波克塔语
zh 波克达语 sin. compl.
zh 波哥大语 sin. compl.
zh 穆利热语 sin. compl.
zh 布格勒热语 sin. compl.
zh 萨巴内罗语 sin. compl.
zh 萨巴内罗的瓜伊米语 sin. compl.
zh 波克塔语 de 奇利基语 sin. compl.
scr Alfabet de creació independent
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

Definició

bokwa-kendem

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun

ca kendem
ca bokwa-kendem sin. compl.
de Kendem
de Bokwa-Kendem sin. compl.
en Kendem
en Bokwa-kendem sin. compl.
es kendem
es bokwa-kendem sin. compl.
eu kendem
eu bokwa-kendem sin. compl.
fr kendem
fr bokwa-Kendem sin. compl.
gl kendem
gl bokwa-kendem sin. compl.
it kendem
it bokwa-kendem sin. compl.
nl Kendem
nl Bokwa-Kendem sin. compl.
pt kendem
pt bokwa-kendem sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun

Definició

El kendem és parlat als pobles de Bokwa, Kendem i Kekpoti, situats a la carretera Bamenda-Mamfe, a la zona sud-oest del Camerun. Kekpoti està separat de Bokwa i Kendem pel poble moghamo de Mbeme i es troba en una subdivisió diferent (Upper Bayang). L'autodenominació del grup ètnic és myugundem, segons el habitants de Kendem; la llengua rep el nom de kendem, excepte a Kekpoti, on l'anomenen kekpoti.

La llengua kendem pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kenyang i el denya, llengües veïnes del kendem.

Els kendems, o myugundems, fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. La llengua d'ensenyament és l'anglès. El kendem és el codi de comunicació habitual en la vida de la comunitat, tot i que l'ús del pidgin s'està incrementant.

bolinao

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

ca bolinao
ar بوليناو
cy Bolinao
de Bolinao
en Bolinao
es bolinao
eu bolinaoera
fr bolinao
gl bolinao
gn volinao
it bolinao
pt bolinao
zh 博利瑙语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició

El bolinao és lingüísticament molt proper al botolan i al sambal (tina). Hi ha autors que utilitzen el terme sambal per a refererir-se col·letivament a aquestes tres llengües, les quals s'inclouen dins el grup sambàlic.

La classificació del grup sambàlic presenta certs dubtes. Les llengües d'aquest grup presenten importants semblances estructurals amb les llengües del grup filipí septentrional, encara que hi ha estudis que les consideren més properes al tagal i, per tant, al grup mesofilipí.

Sembla que les comunitats lingüístiques bolinao, sambal (tina) i botolan provenen de la regió de Tanay (a la província de Rizal) i que van ser desplaçades cap al nord per grups tagal procedents de Masbate i Mindoro, cap al 600 aC.

bom

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun

ca bum
ca bom sin. compl.
de Bum
de Bom sin. compl.
de Mbuk sin. compl.
en Bum
en Bom sin. compl.
es bum
es bom sin. compl.
eu bum
eu bom sin. compl.
fr bum
fr bom sin. compl.
gl bum
gl bom sin. compl.
it bum
it bom sin. compl.
nl Bum
nl Bom sin. compl.
pt bum
pt bom sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun

Definició

El grup etnolingüístic bum se situa al sud-oest del Camerun. Entre els grups veïns dels bums trobem els koshins, a l'oest; els nonis i els ncanes, a l'est; i els mmens i els koms (amb els quals es produeixen força matrimonis), al sud. La majoria dels bums adults parlen kom, però els joves generalment no el parlen.

Els parlants de bum mostren una actitud positiva envers la seva llengua, la qual s'utilitza amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques generalment utilitzen el pidgin anglès del Camerun (emprat com a llengua franca a la regió). Pel que fa a l'ensenyament, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula però els alumnes generalment utilitzen el bum o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el bum en les seves explicacions.

El bum presenta poca variació dialectal i forma part del grup de llengües rings centrals, que inclou el babanki, el mmem, l'oku o kuo i el kom.

bonde

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

ca bondei
ca bonde sin. compl.
ca kibondei sin. compl.
de Bondei
de Bonde sin. compl.
de Kibondei sin. compl.
en Bondey
en Bonde sin. compl.
en Kibondey sin. compl.
es bondey
es bonde sin. compl.
es kibondey sin. compl.
eu bondey
eu bonde sin. compl.
eu kibondey sin. compl.
fr bondei
fr bonde sin. compl.
fr kibondei sin. compl.
gl bondey
gl bonde sin. compl.
gl kibondey sin. compl.
it bondey
it bonde sin. compl.
it kibondey sin. compl.
nl Bondei
nl Bonde sin. compl.
nl Kibondei sin. compl.
pt bondey
pt bonde sin. compl.
pt kibondey sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició

Els bondeis son ún dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els zigües i els digos. Segons les estadístiques de població, la població bondei va augmentar de 29.525 persones l'any 1948 fins a 47.944 l'any 1967. Tanmateix, sembla que a final de la dècada dels setanta el nombre de parlants de bondei havia disminuït dràsticament, ja que bona part dels bondei, especialment la generació més jove, ha abandonat la seva llengua en favor del suahili. Actualment, el suahili és la llengua dominant, és utilitzada en situacions formals i com a llengua franca, mentre que l'ús del bondei queda reduït a l'entorn familiar i les pràctiques culturals.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories, com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El bondei rep altres denominacions, entre les quals kibondei. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kibondei, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).

bondei

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

ca bondei
ca bonde sin. compl.
ca kibondei sin. compl.
de Bondei
de Bonde sin. compl.
de Kibondei sin. compl.
en Bondey
en Bonde sin. compl.
en Kibondey sin. compl.
es bondey
es bonde sin. compl.
es kibondey sin. compl.
eu bondey
eu bonde sin. compl.
eu kibondey sin. compl.
fr bondei
fr bonde sin. compl.
fr kibondei sin. compl.
gl bondey
gl bonde sin. compl.
gl kibondey sin. compl.
it bondey
it bonde sin. compl.
it kibondey sin. compl.
nl Bondei
nl Bonde sin. compl.
nl Kibondei sin. compl.
pt bondey
pt bonde sin. compl.
pt kibondey sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició

bongo

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

ca baca
ca bongo sin. compl.
ca nubaca sin. compl.
ca yambasa del sud sin. compl.
de Baca
de Bango sin. compl.
de Bongo sin. compl.
de Nubaca sin. compl.
en Baca
en Bongo sin. compl.
en Nubaca sin. compl.
en Yambasa del sur sin. compl.
es baca
es bongo sin. compl.
es nubaca sin. compl.
es yambasa del sur sin. compl.
eu baca
eu bongo sin. compl.
eu nubaca sin. compl.
eu yambasa del sur sin. compl.
fr nubaca
fr baca sin. compl.
fr bango sin. compl.
fr bongo sin. compl.
fr yambassa du Sud sin. compl.
gl baca
gl bongo sin. compl.
gl nubaca sin. compl.
gl yambasa do sur sin. compl.
it baca
it bongo sin. compl.
it nubaca sin. compl.
it yambasa del sur sin. compl.
nl Baca
nl Bango sin. compl.
nl Bongo sin. compl.
nl Nubaca sin. compl.
pt baca
pt bongo sin. compl.
pt nubaca sin. compl.
pt yambasa del sur sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

Definició

El baca és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el baca; el kalong, el mmala i l'elip; i el gunu. El territori tradicional del baca se situa al poble de Bongo, al cantó de Yangben.

Pel que fa al nombre de parlants del baca, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors és d'unes 4.500 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 800.

El baca no s'ha de confondre amb el baka, parlat al nord del Camerun i que forma part de la família afroasiàtica.