boruca
boruca
Txibtxa > Txibtxa A, Amèrica > Costa Rica
- ca boruca
- ca borunca sin. compl.
- ca brunca sin. compl.
- ca bruncas sin. compl.
- ca brunka sin. compl.
- ca burunca sin. compl.
- cod brunkah ték
- ar البوروكية
- cy Boruca
- cy Borunca sin. compl.
- cy Brunca sin. compl.
- cy Bruncas sin. compl.
- cy Brunka sin. compl.
- cy Burunca sin. compl.
- de Boruca
- de Borunca sin. compl.
- de Brunca sin. compl.
- de Bruncas sin. compl.
- de Brunka sin. compl.
- de Burunca sin. compl.
- en Boruca
- en Borunca sin. compl.
- en Brunca sin. compl.
- en Brunka sin. compl.
- en Burunca sin. compl.
- es boruca
- es borunca sin. compl.
- es brunca sin. compl.
- es bruncas sin. compl.
- es brunka sin. compl.
- es burunca sin. compl.
- eu borukera
- eu borunca sin. compl.
- eu brunca sin. compl.
- eu bruncas sin. compl.
- eu brunka sin. compl.
- eu burunca sin. compl.
- fr boruca
- fr borunca sin. compl.
- fr brunca sin. compl.
- fr bruncas sin. compl.
- fr brunka sin. compl.
- fr burunca sin. compl.
- gn vorúka
- gn vorúnka sin. compl.
- gn vrunca sin. compl.
- gn vrunka sin. compl.
- gn vrunkas sin. compl.
- gn vurúnka sin. compl.
- it boruca
- it borunca sin. compl.
- it brunca sin. compl.
- it bruncas sin. compl.
- it brunka sin. compl.
- it burunca sin. compl.
- ja ボルカ語
- ja ブルンカ語 sin. compl.
- ja ボルンカ語 sin. compl.
- ja ブルンカス語 sin. compl.
- nl Boruca
- nl Borunca sin. compl.
- nl Brunca sin. compl.
- nl Bruncas sin. compl.
- nl Brunka sin. compl.
- nl Burunca sin. compl.
- pt boruca
- pt borunca sin. compl.
- pt brunca sin. compl.
- pt bruncas sin. compl.
- pt brunka sin. compl.
- pt burunca sin. compl.
- ru Борука
- ru Брунка sin. compl.
- ru Брункас sin. compl.
- ru Борунка sin. compl.
- ru Бурунка sin. compl.
- zh 博鲁卡语
- zh 布伦卡斯、博伦卡、布伦卡、布伦加 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa A, Amèrica > Costa Rica
Definició
La llengua boruca va gaudir d'una relativa bona salut fins a mitjan segle XX, tot i que la comunitat ha estat bilingüe en espanyol des del període colonial. De fet, els boruca són coneguts per la seva aliança primerenca amb els espanyols en contra d'altres grups amerindis per aconseguir un millor tracte -els grups veïns els anomenen vividores. Si bé sembla que al segle XIX ja hi havia certa tendència a privilegiar l'ús de l'espanyol, fins ben entrat el segle XX hi havia alguns parlants monolingües.
L'abandonament de la llengua boruca està lligat a la universalització de l'educació primària al començament del segle XX. Els parlants més grans expliquen que els mestres, no amerindis, els van prohibir parlar la llengua dins i fora de classe, i que els pegaven si no obeïen (alguns en conserven cicatrius). Els joves van relegar l'ús del boruca al context estrictament familiar i van començar a usar cada cop més l'espanyol; finalment es va interrompre la transmissió intergeneracional de la llengua. En només una quinzena d'anys el nombre de parlants ha disminuït dràsticament, fins arribar als pocs parlants que queden actualment.
Tot i que s'han impulsat programes de revitalització lingüística no sembla que la situació del boruca es pugui capgirar, especialment tenint en compte l'actitud general dels boruca, sobretot dels joves, amb relació a la seva llengua: troben que no és una llengua important, els avergonyeix i no creuen que es pugui adaptar al món modern.
La comunitat actual, d'entre 2.000 i 2.500 persones, establertes a la reserva de Boruca, basa la seva identitat cultural en l'artesania, que, a més, proporciona als boruca un bon mitjà de vida.
L'abandonament de la llengua boruca està lligat a la universalització de l'educació primària al començament del segle XX. Els parlants més grans expliquen que els mestres, no amerindis, els van prohibir parlar la llengua dins i fora de classe, i que els pegaven si no obeïen (alguns en conserven cicatrius). Els joves van relegar l'ús del boruca al context estrictament familiar i van començar a usar cada cop més l'espanyol; finalment es va interrompre la transmissió intergeneracional de la llengua. En només una quinzena d'anys el nombre de parlants ha disminuït dràsticament, fins arribar als pocs parlants que queden actualment.
Tot i que s'han impulsat programes de revitalització lingüística no sembla que la situació del boruca es pugui capgirar, especialment tenint en compte l'actitud general dels boruca, sobretot dels joves, amb relació a la seva llengua: troben que no és una llengua important, els avergonyeix i no creuen que es pugui adaptar al món modern.
La comunitat actual, d'entre 2.000 i 2.500 persones, establertes a la reserva de Boruca, basa la seva identitat cultural en l'artesania, que, a més, proporciona als boruca un bon mitjà de vida.
borun
borun
Botocudo, Amèrica > Brasil
- ca botocudo
- ca aimoré sin. compl.
- ca aymoré sin. compl.
- ca borun sin. compl.
- ca gueren sin. compl.
- ca krenak sin. compl.
- ar بوتوكودو
- cy Botocudo
- cy Aimoré sin. compl.
- cy Aymoré sin. compl.
- cy Borun sin. compl.
- cy Gueren sin. compl.
- cy Krenak sin. compl.
- de Botocudo
- de Aimoré sin. compl.
- de Aymoré sin. compl.
- de Borun sin. compl.
- de Gueren sin. compl.
- de Krenak sin. compl.
- en Botocudo
- en Aimoré sin. compl.
- en Aymoré sin. compl.
- en Borun sin. compl.
- en Gueren sin. compl.
- en Krenak sin. compl.
- es botocudo
- es aimoré sin. compl.
- es aymoré sin. compl.
- es borun sin. compl.
- es gueren sin. compl.
- es krenak sin. compl.
- es krenakí sin. compl.
- eu botocudoera
- eu aimoré sin. compl.
- eu aymoré sin. compl.
- eu borun sin. compl.
- eu botocudo sin. compl.
- eu gueren sin. compl.
- eu krenak sin. compl.
- fr botocudo
- fr aimoré sin. compl.
- fr aymoré sin. compl.
- fr borun sin. compl.
- fr gueren sin. compl.
- fr krenak sin. compl.
- gl botocudo
- gl aimoré sin. compl.
- gl aymoré sin. compl.
- gl borun sin. compl.
- gl gueren sin. compl.
- gl krenak sin. compl.
- it botocudo
- it aimoré sin. compl.
- it aymoré sin. compl.
- it borun sin. compl.
- it gueren sin. compl.
- it krenak sin. compl.
- ja ボトクド語
- nl Botocudo
- nl Aimoré sin. compl.
- nl Aymoré sin. compl.
- nl Borun sin. compl.
- nl Gueren sin. compl.
- nl Krenak sin. compl.
- pt botocudo
- pt aimoré sin. compl.
- pt aymoré sin. compl.
- pt borun sin. compl.
- pt gueren sin. compl.
- pt krenak sin. compl.
- ru Ботокудский
- ru Борун sin. compl.
- ru Айморе sin. compl.
- ru Герено sin. compl.
- ru Кренак sin. compl.
- zh 波托库多语
- zh 博伦、克雷纳科、盖伦、埃莫勒、阿伊莫勒 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Botocudo, Amèrica > Brasil
Definició
No s'ha de confondre amb el laklano, també anomenat botocudo o xokleng, una llengua de la família je. De fet, el terme botocudo s'ha aplicat a diversos grups ètnics de la regió amazònica, ja que fa referència als discos de fusta amb què tradicionalment es guarnien llavis i orelles.
El botocudo era parlat en una franja força àmplia de l'est del Brasil, delimitada al nord-est pel riu Pardo i el litoral atlàntic (estat de Bahia), i estesa en zona prelitoral entre el riu Jequitinhona i l'angle nord-est de l'actual estat de Minas Gerais. El parlaven diversos pobles: els aimoré, els krenak (estat de Minas Gerais, al marge esquerre del riu Doce, a l'altura de les ciutats d'Ipatinga, Diamantina i Gobernador Valadares) i els gueren (límit nord-est del domini botocudo, al litoral atlàntic).
D'entre tots aquests pobles, els aimoré van desaparèixer ja fa unes dècades i els gueren sobreviuen, però parlen solament portuguès des de mitjan segle XX. Els krenak són els únics que han conservat la llengua, almenys fins a la fi del segle XX. En els darrers anys s'han iniciat mesures per tal que els infants krenak aprenguin la llengua pròpia.
No s'ha pogut estudiar prou les varietats parlades pels aimoré, gueren i krenak per saber si eren molt diferents entre si. Si ho haguessin estat, parlaríem del botocudo com d'una família lingüística integrada almenys per aquestes tres llengües.
El botocudo era parlat en una franja força àmplia de l'est del Brasil, delimitada al nord-est pel riu Pardo i el litoral atlàntic (estat de Bahia), i estesa en zona prelitoral entre el riu Jequitinhona i l'angle nord-est de l'actual estat de Minas Gerais. El parlaven diversos pobles: els aimoré, els krenak (estat de Minas Gerais, al marge esquerre del riu Doce, a l'altura de les ciutats d'Ipatinga, Diamantina i Gobernador Valadares) i els gueren (límit nord-est del domini botocudo, al litoral atlàntic).
D'entre tots aquests pobles, els aimoré van desaparèixer ja fa unes dècades i els gueren sobreviuen, però parlen solament portuguès des de mitjan segle XX. Els krenak són els únics que han conservat la llengua, almenys fins a la fi del segle XX. En els darrers anys s'han iniciat mesures per tal que els infants krenak aprenguin la llengua pròpia.
No s'ha pogut estudiar prou les varietats parlades pels aimoré, gueren i krenak per saber si eren molt diferents entre si. Si ho haguessin estat, parlaríem del botocudo com d'una família lingüística integrada almenys per aquestes tres llengües.
borunca
borunca
Txibtxa > Txibtxa A, Amèrica > Costa Rica
- ca boruca
- ca borunca sin. compl.
- ca brunca sin. compl.
- ca bruncas sin. compl.
- ca brunka sin. compl.
- ca burunca sin. compl.
- cod brunkah ték
- ar البوروكية
- cy Boruca
- cy Borunca sin. compl.
- cy Brunca sin. compl.
- cy Bruncas sin. compl.
- cy Brunka sin. compl.
- cy Burunca sin. compl.
- de Boruca
- de Borunca sin. compl.
- de Brunca sin. compl.
- de Bruncas sin. compl.
- de Brunka sin. compl.
- de Burunca sin. compl.
- en Boruca
- en Borunca sin. compl.
- en Brunca sin. compl.
- en Brunka sin. compl.
- en Burunca sin. compl.
- es boruca
- es borunca sin. compl.
- es brunca sin. compl.
- es bruncas sin. compl.
- es brunka sin. compl.
- es burunca sin. compl.
- eu borukera
- eu borunca sin. compl.
- eu brunca sin. compl.
- eu bruncas sin. compl.
- eu brunka sin. compl.
- eu burunca sin. compl.
- fr boruca
- fr borunca sin. compl.
- fr brunca sin. compl.
- fr bruncas sin. compl.
- fr brunka sin. compl.
- fr burunca sin. compl.
- gn vorúka
- gn vorúnka sin. compl.
- gn vrunca sin. compl.
- gn vrunka sin. compl.
- gn vrunkas sin. compl.
- gn vurúnka sin. compl.
- it boruca
- it borunca sin. compl.
- it brunca sin. compl.
- it bruncas sin. compl.
- it brunka sin. compl.
- it burunca sin. compl.
- ja ボルカ語
- ja ブルンカ語 sin. compl.
- ja ボルンカ語 sin. compl.
- ja ブルンカス語 sin. compl.
- nl Boruca
- nl Borunca sin. compl.
- nl Brunca sin. compl.
- nl Bruncas sin. compl.
- nl Brunka sin. compl.
- nl Burunca sin. compl.
- pt boruca
- pt borunca sin. compl.
- pt brunca sin. compl.
- pt bruncas sin. compl.
- pt brunka sin. compl.
- pt burunca sin. compl.
- ru Борука
- ru Брунка sin. compl.
- ru Брункас sin. compl.
- ru Борунка sin. compl.
- ru Бурунка sin. compl.
- zh 博鲁卡语
- zh 布伦卡斯、博伦卡、布伦卡、布伦加 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa A, Amèrica > Costa Rica
Definició
La llengua boruca va gaudir d'una relativa bona salut fins a mitjan segle XX, tot i que la comunitat ha estat bilingüe en espanyol des del període colonial. De fet, els boruca són coneguts per la seva aliança primerenca amb els espanyols en contra d'altres grups amerindis per aconseguir un millor tracte -els grups veïns els anomenen vividores. Si bé sembla que al segle XIX ja hi havia certa tendència a privilegiar l'ús de l'espanyol, fins ben entrat el segle XX hi havia alguns parlants monolingües.
L'abandonament de la llengua boruca està lligat a la universalització de l'educació primària al començament del segle XX. Els parlants més grans expliquen que els mestres, no amerindis, els van prohibir parlar la llengua dins i fora de classe, i que els pegaven si no obeïen (alguns en conserven cicatrius). Els joves van relegar l'ús del boruca al context estrictament familiar i van començar a usar cada cop més l'espanyol; finalment es va interrompre la transmissió intergeneracional de la llengua. En només una quinzena d'anys el nombre de parlants ha disminuït dràsticament, fins arribar als pocs parlants que queden actualment.
Tot i que s'han impulsat programes de revitalització lingüística no sembla que la situació del boruca es pugui capgirar, especialment tenint en compte l'actitud general dels boruca, sobretot dels joves, amb relació a la seva llengua: troben que no és una llengua important, els avergonyeix i no creuen que es pugui adaptar al món modern.
La comunitat actual, d'entre 2.000 i 2.500 persones, establertes a la reserva de Boruca, basa la seva identitat cultural en l'artesania, que, a més, proporciona als boruca un bon mitjà de vida.
L'abandonament de la llengua boruca està lligat a la universalització de l'educació primària al començament del segle XX. Els parlants més grans expliquen que els mestres, no amerindis, els van prohibir parlar la llengua dins i fora de classe, i que els pegaven si no obeïen (alguns en conserven cicatrius). Els joves van relegar l'ús del boruca al context estrictament familiar i van començar a usar cada cop més l'espanyol; finalment es va interrompre la transmissió intergeneracional de la llengua. En només una quinzena d'anys el nombre de parlants ha disminuït dràsticament, fins arribar als pocs parlants que queden actualment.
Tot i que s'han impulsat programes de revitalització lingüística no sembla que la situació del boruca es pugui capgirar, especialment tenint en compte l'actitud general dels boruca, sobretot dels joves, amb relació a la seva llengua: troben que no és una llengua important, els avergonyeix i no creuen que es pugui adaptar al món modern.
La comunitat actual, d'entre 2.000 i 2.500 persones, establertes a la reserva de Boruca, basa la seva identitat cultural en l'artesania, que, a més, proporciona als boruca un bon mitjà de vida.
bosha
bosha
Indoeuropea > Mixta armènia-romaní, Europa > Armènia
- ca lomavren
- ca bosha sin. compl.
- ar اللومافرينية
- cy Lomavren
- cy Bosha sin. compl.
- de Lomavren
- en Lomavren
- en Bosha sin. compl.
- es lomavren
- es bosha sin. compl.
- eu lomavren
- fr lomavren
- fr bosa sin. compl.
- gn lomavren
- gn vocha sin. compl.
- it lomavren
- it bosha sin. compl.
- ja ロマヴレン語
- ja ボシャ語 sin. compl.
- nl Lomavren
- pt lomavren
- pt bosha sin. compl.
- ru Ломаврен
- ru Боша sin. compl.
- zh 洛马乌雷恩语
- zh 波沙语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Indoeuropea > Mixta armènia-romaní, Europa > Armènia
Definició
El lomavren és la llengua dels boshes (o poble lom), un dels molts grups en què està subdividit el poble gitano. L'origen dels gitanos es troba al subcontinent indi, des d'on van sortir probablement cap al segle XI dC. Els bosha han estat tradicionalment un grup nòmada que vivia entre les actuals Armènia, Geòrgia, Turquia, Azerbaidjan i l'Iran, territori on es van assentar probablement entre els segles XI i XIII.
Els primers estudis sobre la llengua dels gitanos havien considerat que romaní, lomavren i domari eren fills d'una llengua originària protoromaní; però estudis més recents consideren que el domari (llengua parlada a l'Orient Mitjà i al nord d'Àfrica, i també originària del subcontinent indi, com el romaní i el lomavren) té un altre origen. El lomavren (o llengua del poble lom), és una llengua de base gramatical armènia i vocabulari i fonètica essencialment derivats del protoromaní. L'idioma està més a prop dels dialectes romanís europeus que no pas del domari.
Els gitanos d'Armènia s'haurien armenitzat entre els segles XIV i XVI, tot conservant el vocabulari original romaní en la seva llengua lomavren. No és pas clar si la base gramatical armènia data d'aquesta època, o bé si els boshes van abandonar la gramàtica original romaní del seu idioma poc temps després d'arribar a Armènia.
L'existència del lomavren va ser donada a conèixer al món universitari europeu al segle XIX gràcies als estudis de Von Joakimov i de Kerope Patkanov -ell mateix un gitano armeni-, que van publicar llistes de paraules en aquest idioma.
La presència de famílies bosha en temps recents està testimoniada a les ciutats armènies de Yerevan i Gyumri i a les georgianes d'Akhalkalak i Akhaltsikh, tot i que no hi ha dades fiables per a determinar si a totes s'hi conserva la llengua. En tot cas, l'ús de la llengua és molt reduït: els boshes només l'utilitzen com a llenguatge secret quan no volen que terceres persones els entenguin. A més, només coneixen la llengua els bosha més ancians, i encara amb un vocabulari amb força interferències.
Els primers estudis sobre la llengua dels gitanos havien considerat que romaní, lomavren i domari eren fills d'una llengua originària protoromaní; però estudis més recents consideren que el domari (llengua parlada a l'Orient Mitjà i al nord d'Àfrica, i també originària del subcontinent indi, com el romaní i el lomavren) té un altre origen. El lomavren (o llengua del poble lom), és una llengua de base gramatical armènia i vocabulari i fonètica essencialment derivats del protoromaní. L'idioma està més a prop dels dialectes romanís europeus que no pas del domari.
Els gitanos d'Armènia s'haurien armenitzat entre els segles XIV i XVI, tot conservant el vocabulari original romaní en la seva llengua lomavren. No és pas clar si la base gramatical armènia data d'aquesta època, o bé si els boshes van abandonar la gramàtica original romaní del seu idioma poc temps després d'arribar a Armènia.
L'existència del lomavren va ser donada a conèixer al món universitari europeu al segle XIX gràcies als estudis de Von Joakimov i de Kerope Patkanov -ell mateix un gitano armeni-, que van publicar llistes de paraules en aquest idioma.
La presència de famílies bosha en temps recents està testimoniada a les ciutats armènies de Yerevan i Gyumri i a les georgianes d'Akhalkalak i Akhaltsikh, tot i que no hi ha dades fiables per a determinar si a totes s'hi conserva la llengua. En tot cas, l'ús de la llengua és molt reduït: els boshes només l'utilitzen com a llenguatge secret quan no volen que terceres persones els entenguin. A més, només coneixen la llengua els bosha més ancians, i encara amb un vocabulari amb força interferències.
botlikh
botlikh
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Rússia
- ca botlikh
- cod Буйхадалъи мицIцIи (Buikhadałi mitshtshi)
-
cod
Буйхалъи мицIцIи (Buikhałi mitshtshi)
Буйхалъи мицIцIи (Buikhałi mitshtshi) - ar البوطليخية
- cy Botlikh
- de Botlichisch
- en Botlikh
- es botlikh
- eu botlikhera
- fr botlikh
- gn votlik
- it botlikh
- ja ボトリフ語
- nl Botlikh
- pt botlikh
- ru Ботлихский язык
- tmh Tabutlixact
- zh 博特利赫语
- scr Sense tradició escrita
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Rússia
boto
boto
Txibtxa > Txibtxa B > Voto, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
- ca rama
- ca boto sin. compl.
- ca melchora sin. compl.
- ca voto sin. compl.
- cod rama
- ar الراما
- cy Rama
- cy Boto sin. compl.
- cy Melchora sin. compl.
- cy Voto sin. compl.
- de Rama
- de Boto sin. compl.
- de Melchora sin. compl.
- de Voto sin. compl.
- en Rama
- en Boto sin. compl.
- en Melchura sin. compl.
- en Voto sin. compl.
- es rama
- es boto sin. compl.
- es melchora sin. compl.
- es voto sin. compl.
- eu ramera
- eu boto sin. compl.
- eu melchora sin. compl.
- eu voto sin. compl.
- fr rama
- fr boto sin. compl.
- fr melchora sin. compl.
- fr voto sin. compl.
- gn ráma
- gn boto sin. compl.
- gn melchora sin. compl.
- gn voto sin. compl.
- it rama
- it boto sin. compl.
- it melchora sin. compl.
- it voto sin. compl.
- ja ラマ語
- ja ボト語 sin. compl.
- ja メルチョラ語 sin. compl.
- nl Rama
- nl Boto sin. compl.
- nl Melchora sin. compl.
- nl Voto sin. compl.
- pt rama
- pt boto sin. compl.
- pt melchora sin. compl.
- pt voto sin. compl.
- ru Рама
- ru Бото sin. compl.
- ru Вото sin. compl.
- ru Мельчура sin. compl.
- zh 拉玛语
- zh 沃托语 sin. compl.
- zh 波托语 sin. compl.
- zh 梅尔乔拉语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Voto, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
Definició
Al segle XVI la població rama s'estenia per una àmplia zona que anava del nord del riu San Juan fins al riu Escondido al llarg de la costa atlàntica de Nicaragua. Durant els segles XVIII i XIX van patir el domini dels miskito, que els venien com a esclaus als anglesos i els exigien tributs, i la presència de colons i buscadors d'or, fets que van fer reduir significativament la població rama. Un cert nombre es va traslladar a l'illa de Rama Cay al final del segle XVIII, i és on viu la major part de la comunitat rama en l'actualitat.
Al final del segle XIX un matrimoni de missioners moravians es va establir a l'illa per convertir els rama. Atès que es tractava d'una comunitat petita i la major part dels homes parlaven una mica d'anglès a causa de la relació amb la població criolla de Bluefields, els missioners alemanys van decidir que no calia aprendre rama i van fer la seva tasca evangelitzadora en anglès. Els rama es van convertir i van adoptar una versió de l'anglès dels missioners. La major part de la població va substituir el rama per un crioll anglès força diferent del parlat a Bluefields, el Miskitu Coast. Aquest crioll de Rama Cay podria ser una forma arcaica del Miskitu Coast recriollitzada sota la influència de la llengua rama. Aquest crioll, que ha estat poc estudiat, s'hauria anat aproximant al Miskitu Coast, o bé estaria sent substituït pel mateix Miskitu Coast Creole.
Sembla que el rama va extingir-se a Costa Rica durant el primer terç del segle XX. Segons Grinevald, però, hi hauria un grup de 17 rama a la ciutat de Limón, a Costa Rica, sis dels quals parlarien la llengua rama.
El 1984, en el context de la Revolució Sandinista de Nicaragua, es va iniciar l'anomenat Rama Language Project (RLP), en resposta a les demandes de la comunitat rama. En aquell moment semblava que ja només quedaven tres parlants d'aquesta llengua, tres homes grans de l'illa de Rama Cay, que havia estat substituïda, com s'ha dit, per una varietat de crioll anglès. L'RLP es va concebre com un projecte de descripció lingüística de la llengua rama, sobre la qual gairebé no hi havia estudis, dins d'un projecte més ampli, de la comunitat rama i de les autoritats nicaragüenques, de revitalització de la llengua i la cultura rama.
La lingüista Colette Grinevald, a demanda del Ministeri de Cultura de Nicaragua, va ser la coordinadora del projecte, que va durar una desena d'anys, i la responsable principal del treball de camp. Es van identificar 36 parlants i 22 semiparlants de rama, tot i que la recerca es va basar fonamentalment en les dades de tres informants (no pas d'aquells tres considerats oficialment els darrers parlants), una de les quals, coneguda com a Miss Nora, va tenir un paper molt important en tot el projecte. L'equip de lingüistes va elaborar una gramàtica i un diccionari de la llengua rama, i va fer un estudi sociolingüístic de la comunitat.
Malgrat la continuïtat del projecte de revitalització del rama, que s'intenta introduir en l'àmbit escolar, la llengua i la cultura rama continuen greument amenaçades, tant des d'un punt de vista cultural com físic. La llengua habitual segueix sent majoritàriament el crioll. El nivell d'aculturació de la comunitat illenca s'ha vist accelerat en els darrers anys; la comunitat del continent es veu afectada per diversos projectes, com la construcció d'un ferrocarril. L'especulació sobre les terres ha comportat fins i tot atacs físics contra la població rama.
Al final del segle XIX un matrimoni de missioners moravians es va establir a l'illa per convertir els rama. Atès que es tractava d'una comunitat petita i la major part dels homes parlaven una mica d'anglès a causa de la relació amb la població criolla de Bluefields, els missioners alemanys van decidir que no calia aprendre rama i van fer la seva tasca evangelitzadora en anglès. Els rama es van convertir i van adoptar una versió de l'anglès dels missioners. La major part de la població va substituir el rama per un crioll anglès força diferent del parlat a Bluefields, el Miskitu Coast. Aquest crioll de Rama Cay podria ser una forma arcaica del Miskitu Coast recriollitzada sota la influència de la llengua rama. Aquest crioll, que ha estat poc estudiat, s'hauria anat aproximant al Miskitu Coast, o bé estaria sent substituït pel mateix Miskitu Coast Creole.
Sembla que el rama va extingir-se a Costa Rica durant el primer terç del segle XX. Segons Grinevald, però, hi hauria un grup de 17 rama a la ciutat de Limón, a Costa Rica, sis dels quals parlarien la llengua rama.
El 1984, en el context de la Revolució Sandinista de Nicaragua, es va iniciar l'anomenat Rama Language Project (RLP), en resposta a les demandes de la comunitat rama. En aquell moment semblava que ja només quedaven tres parlants d'aquesta llengua, tres homes grans de l'illa de Rama Cay, que havia estat substituïda, com s'ha dit, per una varietat de crioll anglès. L'RLP es va concebre com un projecte de descripció lingüística de la llengua rama, sobre la qual gairebé no hi havia estudis, dins d'un projecte més ampli, de la comunitat rama i de les autoritats nicaragüenques, de revitalització de la llengua i la cultura rama.
La lingüista Colette Grinevald, a demanda del Ministeri de Cultura de Nicaragua, va ser la coordinadora del projecte, que va durar una desena d'anys, i la responsable principal del treball de camp. Es van identificar 36 parlants i 22 semiparlants de rama, tot i que la recerca es va basar fonamentalment en les dades de tres informants (no pas d'aquells tres considerats oficialment els darrers parlants), una de les quals, coneguda com a Miss Nora, va tenir un paper molt important en tot el projecte. L'equip de lingüistes va elaborar una gramàtica i un diccionari de la llengua rama, i va fer un estudi sociolingüístic de la comunitat.
Malgrat la continuïtat del projecte de revitalització del rama, que s'intenta introduir en l'àmbit escolar, la llengua i la cultura rama continuen greument amenaçades, tant des d'un punt de vista cultural com físic. La llengua habitual segueix sent majoritàriament el crioll. El nivell d'aculturació de la comunitat illenca s'ha vist accelerat en els darrers anys; la comunitat del continent es veu afectada per diversos projectes, com la construcció d'un ferrocarril. L'especulació sobre les terres ha comportat fins i tot atacs físics contra la població rama.
botocudo
botocudo
Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil
- ca laklano
- ca aweikoma sin. compl.
- ca botocudo sin. compl.
- ca bugre sin. compl.
- ca chocré sin. compl.
- ca socré sin. compl.
- ca xokleng sin. compl.
- ca xokren sin. compl.
- cod laklano
- ar لاكلانوية
- cy Laklano
- cy Aweikoma sin. compl.
- cy Botocudo sin. compl.
- cy Bugre sin. compl.
- cy Chocré sin. compl.
- cy Socré sin. compl.
- cy Xokleng sin. compl.
- cy Xokren sin. compl.
- de Laklano
- de Aweikoma sin. compl.
- de Botocudo sin. compl.
- de Bugre sin. compl.
- de Chocré sin. compl.
- de Socré sin. compl.
- de Xokleng sin. compl.
- de Xokren sin. compl.
- en Laklano
- en Aweikoma sin. compl.
- en Botocudos sin. compl.
- en Bugre sin. compl.
- en Chocré sin. compl.
- en Shocleng sin. compl.
- en Shokleng sin. compl.
- en Socré sin. compl.
- en Xokleng sin. compl.
- en Xokren sin. compl.
- es laklano
- es aweikoma sin. compl.
- es botocudo sin. compl.
- es bugre sin. compl.
- es chocré sin. compl.
- es socré sin. compl.
- es xokleng sin. compl.
- es xokren sin. compl.
- eu laklanoera
- eu aweikoma sin. compl.
- eu botocudo sin. compl.
- eu bugre sin. compl.
- eu chocré sin. compl.
- eu socré sin. compl.
- eu xokleng sin. compl.
- eu xokren sin. compl.
- fr laklano
- fr aweikoma sin. compl.
- fr botocudo sin. compl.
- fr bugre sin. compl.
- fr chocré sin. compl.
- fr socré sin. compl.
- fr xokleng sin. compl.
- fr xokren sin. compl.
- gn laklano
- gn aweikoma sin. compl.
- gn botocudo sin. compl.
- gn bugre sin. compl.
- gn chocré sin. compl.
- gn socré sin. compl.
- gn xokleng sin. compl.
- gn xokren sin. compl.
- it laklano
- it aweikoma sin. compl.
- it botocudo sin. compl.
- it bugre sin. compl.
- it chocré sin. compl.
- it socré sin. compl.
- it xokleng sin. compl.
- it xokren sin. compl.
- ja ラクラノ語
- ja ソクレ語 sin. compl.
- ja ブグレ語 sin. compl.
- ja チョクレ語 sin. compl.
- ja ボトクド語 sin. compl.
- ja ショクレン語 sin. compl.
- ja アウェイコマ語 sin. compl.
- nl Laklano
- nl Aweikoma sin. compl.
- nl Botocudo sin. compl.
- nl Bugre sin. compl.
- nl Chocré sin. compl.
- nl Socré sin. compl.
- nl Xokleng sin. compl.
- pt laklãnõ
- pt aveicoma sin. compl.
- pt aweikoma sin. compl.
- pt botocudo sin. compl.
- pt bugre sin. compl.
- pt chocré sin. compl.
- pt socré sin. compl.
- pt xokleng sin. compl.
- pt xokren sin. compl.
- ru Лаклано
- ru Бугре sin. compl.
- ru Сокре sin. compl.
- ru Чокре sin. compl.
- ru Шокрен sin. compl.
- ru Шокленг sin. compl.
- ru Авейкома sin. compl.
- ru Ботокудский sin. compl.
- zh 拉克兰诺语
- zh 肖克伦、索克雷、乔克雷、乔克伦、阿维克马、布格雷、波托库多 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil
Definició
Els etnòlegs i lingüistes tendeixen a anomenar el poble i la seva llengua xokleng, segurament per un malentès del Servei de Protecció dels Indis, que hi va entrar en contacte a principi del segle XX. La mateixa comunitat, però, considera aquest terme ofensiu i reivindica la denominació laklano originària, que significa 'els que viuen on surt el sol'. Actualment l'autodenominació guanya espai polític gràcies al moviment de recuperació lingüística i cultural.
Històricament, els laklanos eren seminòmades. El contacte intensiu amb els blancs es va iniciar el 1914. Durant els primers 20 anys, la població laklano es va reduir a una tercera part per culpa de les malalties transmeses pels blancs. Anteriorment, el territori laklano ja s'havia reduït notablement.
El 1938 es va construir la primera escola, fet que va accelerar la pèrdua de la cultura i la llengua pròpies. La introducció del cristianisme també va afavorir el procés. Avui els matrimonis mixtos decanten encara més la balança. Tot i que es promou l'alfabetització en laklano, hi ha molts joves que no parlen la llengua.
Històricament, els laklanos eren seminòmades. El contacte intensiu amb els blancs es va iniciar el 1914. Durant els primers 20 anys, la població laklano es va reduir a una tercera part per culpa de les malalties transmeses pels blancs. Anteriorment, el territori laklano ja s'havia reduït notablement.
El 1938 es va construir la primera escola, fet que va accelerar la pèrdua de la cultura i la llengua pròpies. La introducció del cristianisme també va afavorir el procés. Avui els matrimonis mixtos decanten encara més la balança. Tot i que es promou l'alfabetització en laklano, hi ha molts joves que no parlen la llengua.
botocudo
botocudo
Botocudo, Amèrica > Brasil
- ca botocudo
- ca aimoré sin. compl.
- ca aymoré sin. compl.
- ca borun sin. compl.
- ca gueren sin. compl.
- ca krenak sin. compl.
- ar بوتوكودو
- cy Botocudo
- cy Aimoré sin. compl.
- cy Aymoré sin. compl.
- cy Borun sin. compl.
- cy Gueren sin. compl.
- cy Krenak sin. compl.
- de Botocudo
- de Aimoré sin. compl.
- de Aymoré sin. compl.
- de Borun sin. compl.
- de Gueren sin. compl.
- de Krenak sin. compl.
- en Botocudo
- en Aimoré sin. compl.
- en Aymoré sin. compl.
- en Borun sin. compl.
- en Gueren sin. compl.
- en Krenak sin. compl.
- es botocudo
- es aimoré sin. compl.
- es aymoré sin. compl.
- es borun sin. compl.
- es gueren sin. compl.
- es krenak sin. compl.
- es krenakí sin. compl.
- eu botocudoera
- eu aimoré sin. compl.
- eu aymoré sin. compl.
- eu borun sin. compl.
- eu botocudo sin. compl.
- eu gueren sin. compl.
- eu krenak sin. compl.
- fr botocudo
- fr aimoré sin. compl.
- fr aymoré sin. compl.
- fr borun sin. compl.
- fr gueren sin. compl.
- fr krenak sin. compl.
- gl botocudo
- gl aimoré sin. compl.
- gl aymoré sin. compl.
- gl borun sin. compl.
- gl gueren sin. compl.
- gl krenak sin. compl.
- it botocudo
- it aimoré sin. compl.
- it aymoré sin. compl.
- it borun sin. compl.
- it gueren sin. compl.
- it krenak sin. compl.
- ja ボトクド語
- nl Botocudo
- nl Aimoré sin. compl.
- nl Aymoré sin. compl.
- nl Borun sin. compl.
- nl Gueren sin. compl.
- nl Krenak sin. compl.
- pt botocudo
- pt aimoré sin. compl.
- pt aymoré sin. compl.
- pt borun sin. compl.
- pt gueren sin. compl.
- pt krenak sin. compl.
- ru Ботокудский
- ru Борун sin. compl.
- ru Айморе sin. compl.
- ru Герено sin. compl.
- ru Кренак sin. compl.
- zh 波托库多语
- zh 博伦、克雷纳科、盖伦、埃莫勒、阿伊莫勒 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Botocudo, Amèrica > Brasil
Definició
No s'ha de confondre amb el laklano, també anomenat botocudo o xokleng, una llengua de la família je. De fet, el terme botocudo s'ha aplicat a diversos grups ètnics de la regió amazònica, ja que fa referència als discos de fusta amb què tradicionalment es guarnien llavis i orelles.
El botocudo era parlat en una franja força àmplia de l'est del Brasil, delimitada al nord-est pel riu Pardo i el litoral atlàntic (estat de Bahia), i estesa en zona prelitoral entre el riu Jequitinhona i l'angle nord-est de l'actual estat de Minas Gerais. El parlaven diversos pobles: els aimoré, els krenak (estat de Minas Gerais, al marge esquerre del riu Doce, a l'altura de les ciutats d'Ipatinga, Diamantina i Gobernador Valadares) i els gueren (límit nord-est del domini botocudo, al litoral atlàntic).
D'entre tots aquests pobles, els aimoré van desaparèixer ja fa unes dècades i els gueren sobreviuen, però parlen solament portuguès des de mitjan segle XX. Els krenak són els únics que han conservat la llengua, almenys fins a la fi del segle XX. En els darrers anys s'han iniciat mesures per tal que els infants krenak aprenguin la llengua pròpia.
No s'ha pogut estudiar prou les varietats parlades pels aimoré, gueren i krenak per saber si eren molt diferents entre si. Si ho haguessin estat, parlaríem del botocudo com d'una família lingüística integrada almenys per aquestes tres llengües.
El botocudo era parlat en una franja força àmplia de l'est del Brasil, delimitada al nord-est pel riu Pardo i el litoral atlàntic (estat de Bahia), i estesa en zona prelitoral entre el riu Jequitinhona i l'angle nord-est de l'actual estat de Minas Gerais. El parlaven diversos pobles: els aimoré, els krenak (estat de Minas Gerais, al marge esquerre del riu Doce, a l'altura de les ciutats d'Ipatinga, Diamantina i Gobernador Valadares) i els gueren (límit nord-est del domini botocudo, al litoral atlàntic).
D'entre tots aquests pobles, els aimoré van desaparèixer ja fa unes dècades i els gueren sobreviuen, però parlen solament portuguès des de mitjan segle XX. Els krenak són els únics que han conservat la llengua, almenys fins a la fi del segle XX. En els darrers anys s'han iniciat mesures per tal que els infants krenak aprenguin la llengua pròpia.
No s'ha pogut estudiar prou les varietats parlades pels aimoré, gueren i krenak per saber si eren molt diferents entre si. Si ho haguessin estat, parlaríem del botocudo com d'una família lingüística integrada almenys per aquestes tres llengües.
botolan
botolan
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca botolan
- ar بوتولانية
- cy Botolan
- cy Botolan sambal sin. compl.
- de Botolan
- de Sambal Botolan sin. compl.
- en Botolan
- en Botolan Sambal sin. compl.
- es botolan
- eu botolanera
- eu botolan sin. compl.
- fr botolan
- gl botolan
- gn votolan
- gn botolan sin. compl.
- it botolan
- pt botolan
- zh 博托兰语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El botolan és lingüísticament molt proper al bolinao i al sambal (tina). Hi ha autors que utilitzen el terme sambal per a refererir-se col·lectivament a aquestes tres llengües, les quals s'inclouen dins el grup sambàlic.
La classificació del grup sambàlic presenta certs dubtes. Les llengües d'aquest grup presenten importants semblances estructurals amb les llengües del grup filipí septentrional, encara que hi ha estudis que les consideren més properes al tagal i, per tant, al grup mesofilipí.
Sembla que les comunitats lingüístiques botolan, bolinao i sambal (tina) provenen de la regió de Tanay (a la província de Rizal) i que van ser desplaçades cap al nord per grups tagal procedents de Masbate i Mindoro, cap al 600 aC.
La classificació del grup sambàlic presenta certs dubtes. Les llengües d'aquest grup presenten importants semblances estructurals amb les llengües del grup filipí septentrional, encara que hi ha estudis que les consideren més properes al tagal i, per tant, al grup mesofilipí.
Sembla que les comunitats lingüístiques botolan, bolinao i sambal (tina) provenen de la regió de Tanay (a la província de Rizal) i que van ser desplaçades cap al nord per grups tagal procedents de Masbate i Mindoro, cap al 600 aC.
boulahay
boulahay
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca mefele
- ca boulahay sin. compl.
- ca bula sin. compl.
- ca bulahai sin. compl.
- de Mefele
- de Boulahay sin. compl.
- de Bula sin. compl.
- de Bulahai sin. compl.
- en Mefele
- en Boulahay sin. compl.
- en Bula sin. compl.
- en Bulahay sin. compl.
- es mefele
- es boulahay sin. compl.
- es bula sin. compl.
- es bulahay sin. compl.
- eu mefele
- eu boulahay sin. compl.
- eu bula sin. compl.
- eu bulahay sin. compl.
- fr mefele
- fr boulahay sin. compl.
- fr bula sin. compl.
- fr bulahai sin. compl.
- gl mefele
- gl boulahay sin. compl.
- gl bula sin. compl.
- gl bulahay sin. compl.
- it mefele
- it boulahay sin. compl.
- it bula sin. compl.
- it bulahay sin. compl.
- nl Mefele
- nl Boulahay sin. compl.
- nl Bula sin. compl.
- nl Bulahai sin. compl.
- pt mefele
- pt boulahay sin. compl.
- pt bula sin. compl.
- pt bulahay sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més directament emparentades amb el mefele són el mafa, el dugwor, el el mbuko, el mofu-gudur, el mofu del nord i el vamé, entre d'altres.
El mefele és parlat en dues àrees lleugerament distanciades: al sud i el sud-est de Mokolo, als pobles de Mofouélé, Sirak i Mohour, i al nord-oest de Mokolo, a la població de Shougoulé. Els parlars d'aquestes dues àrees són lleugerament diferents, és a dir, constitueixen els dos dialectes de la llengua.
Shougoulé està envoltat de territori de llengua mafa, per la qual cosa gairebé tots els habitants són bilingües mefele-mafa. A la resta del domini lingüístic mefele, parlen el mafa els individus que estan més en contacte amb aquest altre grup. Les comunitats mefele i mafa comparteixen les escoles, de manera que el bilingüisme sovint comença ja a la infantesa.
Els adults joves solen aprendre ful perquè estan en contacte amb altres grups ètnics de la regió; el ful és la llengua franca del nord del Camerun. D'altra banda, a les escoles els infants són alfabetitzats en francès, si bé l'índex d'escolarització és força baix.
Els parlants de mefele es refereixen a la llengua senzillament com a la nostra llengua, o bé amb el nom de la població on viuen. La designació mefele és una deformació del topònim Mofouélé.
El mefele és parlat en dues àrees lleugerament distanciades: al sud i el sud-est de Mokolo, als pobles de Mofouélé, Sirak i Mohour, i al nord-oest de Mokolo, a la població de Shougoulé. Els parlars d'aquestes dues àrees són lleugerament diferents, és a dir, constitueixen els dos dialectes de la llengua.
Shougoulé està envoltat de territori de llengua mafa, per la qual cosa gairebé tots els habitants són bilingües mefele-mafa. A la resta del domini lingüístic mefele, parlen el mafa els individus que estan més en contacte amb aquest altre grup. Les comunitats mefele i mafa comparteixen les escoles, de manera que el bilingüisme sovint comença ja a la infantesa.
Els adults joves solen aprendre ful perquè estan en contacte amb altres grups ètnics de la regió; el ful és la llengua franca del nord del Camerun. D'altra banda, a les escoles els infants són alfabetitzats en francès, si bé l'índex d'escolarització és força baix.
Els parlants de mefele es refereixen a la llengua senzillament com a la nostra llengua, o bé amb el nom de la població on viuen. La designació mefele és una deformació del topònim Mofouélé.
