Back to top
  • ca  mefele
  • ca  boulahay sin. compl.
  • ca  bula sin. compl.
  • ca  bulahai sin. compl.
  • de  Mefele
  • de  Boulahay sin. compl.
  • de  Bula sin. compl.
  • de  Bulahai sin. compl.
  • en  Mefele
  • en  Boulahay sin. compl.
  • en  Bula sin. compl.
  • en  Bulahay sin. compl.
  • es  mefele
  • es  boulahay sin. compl.
  • es  bula sin. compl.
  • es  bulahay sin. compl.
  • eu  mefele
  • eu  boulahay sin. compl.
  • eu  bula sin. compl.
  • eu  bulahay sin. compl.
  • fr  mefele
  • fr  boulahay sin. compl.
  • fr  bula sin. compl.
  • fr  bulahai sin. compl.
  • gl  mefele
  • gl  boulahay sin. compl.
  • gl  bula sin. compl.
  • gl  bulahay sin. compl.
  • it  mefele
  • it  boulahay sin. compl.
  • it  bula sin. compl.
  • it  bulahay sin. compl.
  • nl  Mefele
  • nl  Boulahay sin. compl.
  • nl  Bula sin. compl.
  • nl  Bulahai sin. compl.
  • pt  mefele
  • pt  boulahay sin. compl.
  • pt  bula sin. compl.
  • pt  bulahay sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més directament emparentades amb el mefele són el mafa, el dugwor, el el mbuko, el mofu-gudur, el mofu del nord i el vamé, entre d'altres.

El mefele és parlat en dues àrees lleugerament distanciades: al sud i el sud-est de Mokolo, als pobles de Mofouélé, Sirak i Mohour, i al nord-oest de Mokolo, a la població de Shougoulé. Els parlars d'aquestes dues àrees són lleugerament diferents, és a dir, constitueixen els dos dialectes de la llengua.

Shougoulé està envoltat de territori de llengua mafa, per la qual cosa gairebé tots els habitants són bilingües mefele-mafa. A la resta del domini lingüístic mefele, parlen el mafa els individus que estan més en contacte amb aquest altre grup. Les comunitats mefele i mafa comparteixen les escoles, de manera que el bilingüisme sovint comença ja a la infantesa.

Els adults joves solen aprendre ful perquè estan en contacte amb altres grups ètnics de la regió; el ful és la llengua franca del nord del Camerun. D'altra banda, a les escoles els infants són alfabetitzats en francès, si bé l'índex d'escolarització és força baix.

Els parlants de mefele es refereixen a la llengua senzillament com a la nostra llengua, o bé amb el nom de la població on viuen. La designació mefele és una deformació del topònim Mofouélé.
  • ca  mafa
  • ca  bula sin. compl.
  • ca  bulahay sin. compl.
  • ca  matakam sin. compl.
  • ca  mofa sin. compl.
  • ca  natakan sin. compl.
  • de  Mafa
  • de  Matakam sin. compl.
  • de  Mofa sin. compl.
  • de  Natakan sin. compl.
  • en  mafa
  • en  Bula sin. compl.
  • en  Bulahay sin. compl.
  • en  Matakam sin. compl.
  • en  Mofa sin. compl.
  • en  Natakan sin. compl.
  • es  mafa
  • es  bula sin. compl.
  • es  bulahay sin. compl.
  • es  matakam sin. compl.
  • es  mofa sin. compl.
  • es  natakan sin. compl.
  • eu  mafa
  • eu  bula sin. compl.
  • eu  bulahay sin. compl.
  • eu  matakam sin. compl.
  • eu  mofa sin. compl.
  • eu  natakan sin. compl.
  • fr  mafa
  • fr  matakam sin. compl.
  • fr  mofa sin. compl.
  • fr  natakan sin. compl.
  • gl  mafa
  • gl  bula sin. compl.
  • gl  bulahay sin. compl.
  • gl  matakam sin. compl.
  • gl  mofa sin. compl.
  • gl  natakan sin. compl.
  • it  mafa
  • it  bula sin. compl.
  • it  bulahay sin. compl.
  • it  matakam sin. compl.
  • it  mofa sin. compl.
  • it  natakan sin. compl.
  • nl  Mafa
  • pt  mafa
  • pt  bula sin. compl.
  • pt  bulahay sin. compl.
  • pt  matakam sin. compl.
  • pt  mofa sin. compl.
  • pt  natakan sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic, el mafa està directament emparentat amb les llengües cuvok, dugwor, mada, mbuko, mofu, moloko, muyang i vamé, entre d'altres.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mafa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

El mafa consta de tres dialectes: central (estès de Mokolo cap al nord), oriental (a l'est del central) i occidental (a l'oest del central). El central és el més parlat. Les diferències dialectals es troben als nivells fonològic, morfològic i lèxic. Sembla que tots els parlants entenen el dialecte central, mentre que els parlants d'aquest dialecte tenen més dificultats per entendre les varietats perifèriques.

Els adults de la comunitat mafa també parlen ful, llengua dominant a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) en les relacions interètniques. D'altra banda, a les escoles els infants són alfabetitzats en francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.

Les designacions bula i bulahai són pròpies de Nigèria. La resta s'empren a tots dos països.
  • ca  mefele
  • ca  boulahay sin. compl.
  • ca  bula sin. compl.
  • ca  bulahai sin. compl.
  • de  Mefele
  • de  Boulahay sin. compl.
  • de  Bula sin. compl.
  • de  Bulahai sin. compl.
  • en  Mefele
  • en  Boulahay sin. compl.
  • en  Bula sin. compl.
  • en  Bulahay sin. compl.
  • es  mefele
  • es  boulahay sin. compl.
  • es  bula sin. compl.
  • es  bulahay sin. compl.
  • eu  mefele
  • eu  boulahay sin. compl.
  • eu  bula sin. compl.
  • eu  bulahay sin. compl.
  • fr  mefele
  • fr  boulahay sin. compl.
  • fr  bula sin. compl.
  • fr  bulahai sin. compl.
  • gl  mefele
  • gl  boulahay sin. compl.
  • gl  bula sin. compl.
  • gl  bulahay sin. compl.
  • it  mefele
  • it  boulahay sin. compl.
  • it  bula sin. compl.
  • it  bulahay sin. compl.
  • nl  Mefele
  • nl  Boulahay sin. compl.
  • nl  Bula sin. compl.
  • nl  Bulahai sin. compl.
  • pt  mefele
  • pt  boulahay sin. compl.
  • pt  bula sin. compl.
  • pt  bulahay sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més directament emparentades amb el mefele són el mafa, el dugwor, el el mbuko, el mofu-gudur, el mofu del nord i el vamé, entre d'altres.

El mefele és parlat en dues àrees lleugerament distanciades: al sud i el sud-est de Mokolo, als pobles de Mofouélé, Sirak i Mohour, i al nord-oest de Mokolo, a la població de Shougoulé. Els parlars d'aquestes dues àrees són lleugerament diferents, és a dir, constitueixen els dos dialectes de la llengua.

Shougoulé està envoltat de territori de llengua mafa, per la qual cosa gairebé tots els habitants són bilingües mefele-mafa. A la resta del domini lingüístic mefele, parlen el mafa els individus que estan més en contacte amb aquest altre grup. Les comunitats mefele i mafa comparteixen les escoles, de manera que el bilingüisme sovint comença ja a la infantesa.

Els adults joves solen aprendre ful perquè estan en contacte amb altres grups ètnics de la regió; el ful és la llengua franca del nord del Camerun. D'altra banda, a les escoles els infants són alfabetitzats en francès, si bé l'índex d'escolarització és força baix.

Els parlants de mefele es refereixen a la llengua senzillament com a la nostra llengua, o bé amb el nom de la població on viuen. La designació mefele és una deformació del topònim Mofouélé.
  • ca  mafa
  • ca  bula sin. compl.
  • ca  bulahay sin. compl.
  • ca  matakam sin. compl.
  • ca  mofa sin. compl.
  • ca  natakan sin. compl.
  • de  Mafa
  • de  Matakam sin. compl.
  • de  Mofa sin. compl.
  • de  Natakan sin. compl.
  • en  mafa
  • en  Bula sin. compl.
  • en  Bulahay sin. compl.
  • en  Matakam sin. compl.
  • en  Mofa sin. compl.
  • en  Natakan sin. compl.
  • es  mafa
  • es  bula sin. compl.
  • es  bulahay sin. compl.
  • es  matakam sin. compl.
  • es  mofa sin. compl.
  • es  natakan sin. compl.
  • eu  mafa
  • eu  bula sin. compl.
  • eu  bulahay sin. compl.
  • eu  matakam sin. compl.
  • eu  mofa sin. compl.
  • eu  natakan sin. compl.
  • fr  mafa
  • fr  matakam sin. compl.
  • fr  mofa sin. compl.
  • fr  natakan sin. compl.
  • gl  mafa
  • gl  bula sin. compl.
  • gl  bulahay sin. compl.
  • gl  matakam sin. compl.
  • gl  mofa sin. compl.
  • gl  natakan sin. compl.
  • it  mafa
  • it  bula sin. compl.
  • it  bulahay sin. compl.
  • it  matakam sin. compl.
  • it  mofa sin. compl.
  • it  natakan sin. compl.
  • nl  Mafa
  • pt  mafa
  • pt  bula sin. compl.
  • pt  bulahay sin. compl.
  • pt  matakam sin. compl.
  • pt  mofa sin. compl.
  • pt  natakan sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic, el mafa està directament emparentat amb les llengües cuvok, dugwor, mada, mbuko, mofu, moloko, muyang i vamé, entre d'altres.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mafa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

El mafa consta de tres dialectes: central (estès de Mokolo cap al nord), oriental (a l'est del central) i occidental (a l'oest del central). El central és el més parlat. Les diferències dialectals es troben als nivells fonològic, morfològic i lèxic. Sembla que tots els parlants entenen el dialecte central, mentre que els parlants d'aquest dialecte tenen més dificultats per entendre les varietats perifèriques.

Els adults de la comunitat mafa també parlen ful, llengua dominant a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) en les relacions interètniques. D'altra banda, a les escoles els infants són alfabetitzats en francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.

Les designacions bula i bulahai són pròpies de Nigèria. La resta s'empren a tots dos països.
  • ca  balante
  • ca  balanda sin. compl.
  • ca  balant sin. compl.
  • ca  balanta sin. compl.
  • ca  ballante sin. compl.
  • ca  belante sin. compl.
  • ca  blante sin. compl.
  • ca  brase sin. compl.
  • ca  brassa sin. compl.
  • ca  bulanda sin. compl.
  • ar  بالانتي
  • cy  Balante
  • cy  Balanda sin. compl.
  • cy  Balant sin. compl.
  • cy  Balanta sin. compl.
  • cy  Ballante sin. compl.
  • cy  Belante sin. compl.
  • cy  Blante sin. compl.
  • cy  Brase sin. compl.
  • cy  Brassa sin. compl.
  • cy  Bulanda sin. compl.
  • de  Balante
  • de  Balanda sin. compl.
  • de  Balant sin. compl.
  • de  Balanta sin. compl.
  • de  Ballante sin. compl.
  • de  Belante sin. compl.
  • de  Blante sin. compl.
  • de  Brase sin. compl.
  • de  Brassa sin. compl.
  • de  Bulanda sin. compl.
  • en  Balanta
  • en  Alante sin. compl.
  • en  Balanda sin. compl.
  • en  Balant sin. compl.
  • en  Balante sin. compl.
  • en  Ballante sin. compl.
  • en  Belante sin. compl.
  • en  Brassa sin. compl.
  • en  Bulanda sin. compl.
  • en  Frase sin. compl.
  • es  balanta
  • es  balanda sin. compl.
  • es  balant sin. compl.
  • es  balante sin. compl.
  • es  ballante sin. compl.
  • es  belante sin. compl.
  • es  blante sin. compl.
  • es  brase sin. compl.
  • es  brassa sin. compl.
  • es  bulanda sin. compl.
  • eu  balantera
  • eu  balanda sin. compl.
  • eu  balant sin. compl.
  • eu  balanta sin. compl.
  • eu  ballante sin. compl.
  • eu  belante sin. compl.
  • eu  blante sin. compl.
  • eu  brase sin. compl.
  • eu  brassa sin. compl.
  • eu  bulanda sin. compl.
  • fr  balante
  • fr  balanda sin. compl.
  • fr  balant sin. compl.
  • fr  balanta sin. compl.
  • fr  ballante sin. compl.
  • fr  belante sin. compl.
  • fr  blante sin. compl.
  • fr  brase sin. compl.
  • fr  brassa sin. compl.
  • fr  bulanda sin. compl.
  • gl  balanta
  • gl  balanda sin. compl.
  • gl  balant sin. compl.
  • gl  ballante sin. compl.
  • gl  belante sin. compl.
  • gl  brante sin. compl.
  • gl  brase sin. compl.
  • gl  brassa sin. compl.
  • gl  bulanda sin. compl.
  • gn  valánta
  • gn  balánta sin. compl.
  • gn  valánda sin. compl.
  • gn  valánt sin. compl.
  • gn  vallánte sin. compl.
  • gn  velánte sin. compl.
  • gn  vlante sin. compl.
  • gn  vrase sin. compl.
  • gn  vrassa sin. compl.
  • gn  vulánda sin. compl.
  • it  balante
  • it  balanda sin. compl.
  • it  balant sin. compl.
  • it  balanta sin. compl.
  • it  ballante sin. compl.
  • it  belante sin. compl.
  • it  blante sin. compl.
  • it  brase sin. compl.
  • it  brassa sin. compl.
  • it  bulanda sin. compl.
  • ja  バランタ語
  • nl  Balante
  • nl  Balanda sin. compl.
  • nl  Balant sin. compl.
  • nl  Balanta sin. compl.
  • nl  Balante sin. compl.
  • nl  Ballante sin. compl.
  • nl  Blante sin. compl.
  • nl  Brase sin. compl.
  • nl  Brassa sin. compl.
  • nl  Bulanda sin. compl.
  • pt  balanta
  • pt  balanda sin. compl.
  • pt  balant sin. compl.
  • pt  balante sin. compl.
  • pt  ballante sin. compl.
  • pt  belante sin. compl.
  • pt  blante sin. compl.
  • pt  brase sin. compl.
  • pt  brassa sin. compl.
  • pt  bulanda sin. compl.
  • ru  Баланте
  • ru  Брасе sin. compl.
  • ru  Балант sin. compl.
  • ru  Бланте sin. compl.
  • ru  Брасса sin. compl.
  • ru  Баланта sin. compl.
  • ru  Баланда sin. compl.
  • ru  Беланте sin. compl.
  • ru  Буланда sin. compl.
  • ru  Балланте sin. compl.
  • zh  巴兰特语
  • zh  巴兰塔、巴兰、巴兰达、巴利安特、贝兰特、布兰达、布拉萨、布兰特、布拉塞 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal

Definició
També hi ha comunitats de parlants de balante a Gàmbia.

El balante consta de cinc dialectes força diferenciats: fora, kantohe, naga, mane naga i mane.
  • ca  vute
  • ca  'abotee sin. compl.
  • ca  'abwetee sin. compl.
  • ca  baboute sin. compl.
  • ca  bamboute sin. compl.
  • ca  boute sin. compl.
  • ca  bubure sin. compl.
  • ca  bule sin. compl.
  • ca  bute sin. compl.
  • ca  foute sin. compl.
  • ca  luvure sin. compl.
  • ca  nbule sin. compl.
  • ca  pute sin. compl.
  • ca  voute sin. compl.
  • ca  voutere sin. compl.
  • ca  woute sin. compl.
  • ca  wute sin. compl.
  • cod  nyindi vute
  • de  Vute
  • de  Abotee sin. compl.
  • de  Baboute sin. compl.
  • de  Babute sin. compl.
  • de  Foute sin. compl.
  • en  Bule
  • en  Vute
  • en  Abotee sin. compl.
  • en  'Abwetee sin. compl.
  • en  Baboute sin. compl.
  • en  Bamboute sin. compl.
  • en  Boute sin. compl.
  • en  Bubure sin. compl.
  • en  Bute sin. compl.
  • en  Foute sin. compl.
  • en  Luvure sin. compl.
  • en  Nbule sin. compl.
  • en  Pute sin. compl.
  • en  Voute sin. compl.
  • en  Voutere sin. compl.
  • en  Woute sin. compl.
  • en  Wute sin. compl.
  • es  vute
  • es  abotee sin. compl.
  • es  'abwetee sin. compl.
  • es  baboute sin. compl.
  • es  bamboute sin. compl.
  • es  boute sin. compl.
  • es  bubure sin. compl.
  • es  bule sin. compl.
  • es  bute sin. compl.
  • es  foute sin. compl.
  • es  luvure sin. compl.
  • es  nbule sin. compl.
  • es  pute sin. compl.
  • es  voute sin. compl.
  • es  voutere sin. compl.
  • es  woute sin. compl.
  • es  wute sin. compl.
  • eu  vute
  • eu  abotee sin. compl.
  • eu  'abwetee sin. compl.
  • eu  baboute sin. compl.
  • eu  bamboute sin. compl.
  • eu  boute sin. compl.
  • eu  bubure sin. compl.
  • eu  bule sin. compl.
  • eu  bute sin. compl.
  • eu  foute sin. compl.
  • eu  luvure sin. compl.
  • eu  nbule sin. compl.
  • eu  pute sin. compl.
  • eu  voute sin. compl.
  • eu  voutere sin. compl.
  • eu  woute sin. compl.
  • eu  wute sin. compl.
  • fr  vute
  • fr  'abotee sin. compl.
  • fr  'abwetee sin. compl.
  • fr  baboute sin. compl.
  • fr  bamboute sin. compl.
  • fr  boute sin. compl.
  • fr  bubure sin. compl.
  • fr  bule sin. compl.
  • fr  bute sin. compl.
  • fr  foute sin. compl.
  • fr  luvure sin. compl.
  • fr  nbule sin. compl.
  • fr  pute sin. compl.
  • fr  voute sin. compl.
  • fr  voutere sin. compl.
  • fr  woute sin. compl.
  • fr  wute sin. compl.
  • gl  vute
  • gl  abotee sin. compl.
  • gl  'abwetee sin. compl.
  • gl  baboute sin. compl.
  • gl  bamboute sin. compl.
  • gl  boute sin. compl.
  • gl  bubure sin. compl.
  • gl  bule sin. compl.
  • gl  bute sin. compl.
  • gl  foute sin. compl.
  • gl  luvure sin. compl.
  • gl  nbule sin. compl.
  • gl  pute sin. compl.
  • gl  voute sin. compl.
  • gl  voutere sin. compl.
  • gl  woute sin. compl.
  • gl  wute sin. compl.
  • it  vute
  • it  abotee sin. compl.
  • it  'abwetee sin. compl.
  • it  baboute sin. compl.
  • it  bamboute sin. compl.
  • it  boute sin. compl.
  • it  bubure sin. compl.
  • it  bule sin. compl.
  • it  bute sin. compl.
  • it  foute sin. compl.
  • it  luvure sin. compl.
  • it  nbule sin. compl.
  • it  pute sin. compl.
  • it  voute sin. compl.
  • it  voutere sin. compl.
  • it  woute sin. compl.
  • it  wute sin. compl.
  • nl  Vute
  • nl  Baboute sin. compl.
  • nl  Foute sin. compl.
  • nl  Voute sin. compl.
  • nl  Woute sin. compl.
  • pt  vute
  • pt  abotee sin. compl.
  • pt  'abwetee sin. compl.
  • pt  baboute sin. compl.
  • pt  bamboute sin. compl.
  • pt  boute sin. compl.
  • pt  bubure sin. compl.
  • pt  bule sin. compl.
  • pt  bute sin. compl.
  • pt  foute sin. compl.
  • pt  luvure sin. compl.
  • pt  nbule sin. compl.
  • pt  pute sin. compl.
  • pt  voute sin. compl.
  • pt  voutere sin. compl.
  • pt  woute sin. compl.
  • pt  wute sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vutes anomenen la seva llengua nyindi vute, 'la parla dels vutes'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantús els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha rebut una forta influència de la llengua ful.

El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.

Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
  • ca  búlgar
  • cod  bălgarski
  • ar  البلغارية
  • cy  Bwlgareg
  • de  Bulgarisch
  • en  Bulgarian
  • es  búlgaro
  • eu  bulgariera
  • fr  bulgare
  • gl  búlgaro
  • gn  vúlgaro
  • it  bulgaro
  • ja  ブルガリア語
  • nl  Bulgaars
  • oc  bulgar
  • pt  búlgaro
  • ru  Болгарский язык
  • sw  Bulgarian
  • tmh  Tabulgart
  • zh  保加利亚语

Indoeuropea > Eslava > Meridional, Europa > Bulgària, Europa > Grècia, Europa > Hongria, Europa > Macedònia, Europa > Moldàvia, Europa > Romania, Europa > Sèrbia, Europa > Ucraïna

Definició
L'idioma modern, que havia començat a aparèixer als textos als segles XVII i XVIII, es va afermar a partir de mitjan segle XIX. La llengua estàndard actual es basa en els dos grans blocs dialectals que es distingeixen en búlgar: l'oriental i l'occidental.

El búlgar és plenament normalitzat a Bulgària, totalment independent des de l'any 1908, on és l'única llengua oficial, mentre que als altres estats on és parlat, amb exclusió de les regions pomaks, gaudeix, si més no, del reconeixement legal genèric atorgat a les llengües de les minories ètniques.
  • ca  seki
  • ca  beseki sin. compl.
  • ca  bulu sin. compl.
  • ca  seke sin. compl.
  • ca  sekiana sin. compl.
  • ca  sekiani sin. compl.
  • ca  sekiyani sin. compl.
  • ca  sheke sin. compl.
  • ar  سيكي
  • cy  Seki
  • cy  Beseki sin. compl.
  • cy  Bulu sin. compl.
  • cy  Seke sin. compl.
  • cy  Sekiana sin. compl.
  • cy  Sekiani sin. compl.
  • cy  Sekiyani sin. compl.
  • cy  Sheke sin. compl.
  • de  Seki
  • de  Beseki sin. compl.
  • de  Bulu sin. compl.
  • de  Seke sin. compl.
  • de  Sekiana sin. compl.
  • de  Sekiani sin. compl.
  • de  Sekiyani sin. compl.
  • de  Sheke sin. compl.
  • en  Seki
  • en  Basek sin. compl.
  • en  Beseki sin. compl.
  • en  Bulu sin. compl.
  • en  Seke sin. compl.
  • en  Sekiana sin. compl.
  • en  Sekiani sin. compl.
  • en  Sekiyani sin. compl.
  • en  Sekyani sin. compl.
  • en  Sheke sin. compl.
  • en  Shekiyana sin. compl.
  • es  seki
  • es  beseki sin. compl.
  • es  bulu sin. compl.
  • es  seke sin. compl.
  • es  sekiana sin. compl.
  • es  sekiani sin. compl.
  • es  sekiyani sin. compl.
  • es  sheke sin. compl.
  • eu  besekiera
  • eu  beseki sin. compl.
  • eu  besekiera sin. compl.
  • eu  bulu sin. compl.
  • eu  seke sin. compl.
  • eu  seki sin. compl.
  • eu  sekiana sin. compl.
  • eu  sekiani sin. compl.
  • eu  sekiyani sin. compl.
  • eu  sheke sin. compl.
  • fr  seki
  • fr  beseki sin. compl.
  • fr  bulu sin. compl.
  • fr  seke sin. compl.
  • fr  sekiana sin. compl.
  • fr  sekiani sin. compl.
  • fr  sekiyani sin. compl.
  • fr  sheke sin. compl.
  • gl  seki
  • gl  beseki sin. compl.
  • gl  bulu sin. compl.
  • gl  seke sin. compl.
  • gl  sekiana sin. compl.
  • gl  sekiani sin. compl.
  • gl  sekiyani sin. compl.
  • gl  sheke sin. compl.
  • gn  seki
  • gn  seke sin. compl.
  • gn  sekiana sin. compl.
  • gn  sekiani sin. compl.
  • gn  sekiyani sin. compl.
  • gn  sheke sin. compl.
  • gn  veseki sin. compl.
  • gn  vulu sin. compl.
  • it  seki
  • it  beseki sin. compl.
  • it  bulu sin. compl.
  • it  seke sin. compl.
  • it  sekiana sin. compl.
  • it  sekiani sin. compl.
  • it  sekiyani sin. compl.
  • it  sheke sin. compl.
  • pt  seki
  • pt  beseki sin. compl.
  • pt  bulu sin. compl.
  • pt  seke sin. compl.
  • pt  sekiana sin. compl.
  • pt  sekiani sin. compl.
  • pt  sekiyani sin. compl.
  • pt  sheke sin. compl.
  • tmh  Tasekit
  • tmh  beseki sin. compl.
  • tmh  bulu sin. compl.
  • tmh  Seke sin. compl.
  • tmh  sekiana sin. compl.
  • tmh  sekiani sin. compl.
  • tmh  sekiyani sin. compl.
  • tmh  sheke sin. compl.
  • zh  塞奇语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial

Definició
El grup etnolingüístic beseki s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a semiplayeros, juntament amb els balengues i els bissios. Alguns autors consideren, però, que aquests grups formen part dels pobles ndowes o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres), amb els quals han mantingut sempre una estreta relació.

La llengua seki s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
  • ca  burunge
  • ca  bulunge sin. compl.
  • ca  buruŋga iso sin. compl.
  • ca  burungi sin. compl.
  • ca  mbulugwe sin. compl.
  • ar  بورونغي
  • cy  Burunge
  • cy  Bulunge sin. compl.
  • cy  Buruŋga iso sin. compl.
  • cy  Burungi sin. compl.
  • cy  Mbulugwe sin. compl.
  • de  Burunge
  • de  Bulunge sin. compl.
  • de  Burunga sin. compl.
  • de  Burungi sin. compl.
  • de  Mbulugwe sin. compl.
  • en  Burunge
  • en  Bulunge sin. compl.
  • en  Burungi sin. compl.
  • en  Mbulugwe sin. compl.
  • es  burungue
  • eu  burungeera
  • eu  bulunge sin. compl.
  • eu  buruŋga iso sin. compl.
  • eu  burunge sin. compl.
  • eu  burungi sin. compl.
  • eu  mbulugwe sin. compl.
  • fr  burungé
  • fr  bulungé sin. compl.
  • fr  burunga iso sin. compl.
  • fr  burungi sin. compl.
  • fr  mbulugwe sin. compl.
  • gl  burunge
  • gl  bulunge sin. compl.
  • gl  buruŋga iso sin. compl.
  • gl  burungi sin. compl.
  • gl  mbulugwe sin. compl.
  • gn  vurunge
  • gn  mbulugwe sin. compl.
  • gn  vulunge sin. compl.
  • gn  vurunga iso sin. compl.
  • gn  vurungi sin. compl.
  • it  burunge
  • it  bulunge sin. compl.
  • it  burunga iso sin. compl.
  • it  burungi sin. compl.
  • it  mbulugwe sin. compl.
  • pt  burunge
  • pt  bulunge sin. compl.
  • pt  burunga iso sin. compl.
  • pt  burungi sin. compl.
  • pt  mbulugwe sin. compl.
  • tmh  Taburungit
  • tmh  bulunge sin. compl.
  • tmh  Burunga iso sin. compl.
  • tmh  burungi sin. compl.
  • tmh  mbulugwe sin. compl.
  • zh  布隆格语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic burunge està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. Els burunge són denominats pels grups veïns amb el nom suahili waburunge.

Entre els grups veïns dels burunge trobem els rangi, els gogo i els sandawe. Les llengües d'intercomunicació entre aquests grups són generalment el suahili (llengua nacional i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània) i el rangi (en les interaccions amb els parlants d'aquesta llengua). Es produeixen força matrimonis mixtos de burunge amb rangi, fet que sovint provoca una assimilació dels burunge a la cultura i la llengua rangi.

El territori lingüístic del burunge se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe). Cal remarcar que la llengua burunge és lingüísticament propera a l'iraqw.
  • ca  bum
  • ca  bom sin. compl.
  • de  Bum
  • de  Bom sin. compl.
  • de  Mbuk sin. compl.
  • en  Bum
  • en  Bom sin. compl.
  • es  bum
  • es  bom sin. compl.
  • eu  bum
  • eu  bom sin. compl.
  • fr  bum
  • fr  bom sin. compl.
  • gl  bum
  • gl  bom sin. compl.
  • it  bum
  • it  bom sin. compl.
  • nl  Bum
  • nl  Bom sin. compl.
  • pt  bum
  • pt  bom sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun

Definició
El grup etnolingüístic bum se situa al sud-oest del Camerun. Entre els grups veïns dels bums trobem els koshins, a l'oest; els nonis i els ncanes, a l'est; i els mmens i els koms (amb els quals es produeixen força matrimonis), al sud. La majoria dels bums adults parlen kom, però els joves generalment no el parlen.

Els parlants de bum mostren una actitud positiva envers la seva llengua, la qual s'utilitza amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques generalment utilitzen el pidgin anglès del Camerun (emprat com a llengua franca a la regió). Pel que fa a l'ensenyament, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula però els alumnes generalment utilitzen el bum o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el bum en les seves explicacions.

El bum presenta poca variació dialectal i forma part del grup de llengües rings centrals, que inclou el babanki, el mmem, l'oku o kuo i el kom.