Back to top

Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

  • ca  tubericultura, n f
  • es  truficultura
  • fr  trufficulture

Agricultura

Definición
Cultiu de tòfones, mitjançant la plantació d'arbres micorrizats, amb finalitats comercials.
  • ca  túfting, n m
  • es  tufting
  • fr  fabrication du tuft
  • en  tufting

Indústria > Indústria tèxtil > Processos

Definición
Procediment de fabricació de catifes, vànoves i roba per a la llar, que consisteix a introduir fil de pèl a través d'un teixit de fons fort, de manera que formi unes bagues, en una de les cares, que es tallen per a aconseguir un aspecte de pèl.
  • ca  tugtupita, n f
  • es  tugtupita
  • fr  tugtupite
  • it  tugtupite
  • en  tugtupite
  • de  Tugtupit

Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia

Definición
Silicat de beril·li, alumini i sodi, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal i que estructuralment és un tectosilicat.

Nota

  • La tugtupita pot ser de color rosa o vermell i té una fluorescència vermella molt marcada. És un material rar.
  • La denominació tugtupita deriva de Tugtup, localitat de Groenlàndia on va ser trobada.
  • ca  tuijò, n m
  • es  tú y yo

Joieria. Orfebreria. Bijuteria > Joies

Definición
Joia que té dos components ornamentals contrastats.

Nota

  • El tuijò més freqüent és l'anell.
  • ca  piulada, n f
  • ca  tuit, n m
  • ca  piulet, n m sin. compl.
  • es  tuit, n m, f
  • fr  gazouillis, n m, f
  • fr  microbillet, n m
  • fr  micromessage, n m
  • fr  microtexte, n m
  • fr  tweet, n m
  • it  cinguettio, n m
  • it  tweet, n m
  • en  micropost, n
  • en  tweet, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 3: Extensió o especialització semàntica**

Definición
Missatge curt, amb un nombre de caràcters limitat, que es publica a través de la plataforma Twitter.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes piulada (sin. tuit; sin. compl. piulet), piular (sin. tuitar), piulador | piuladora (sin. tuiter | tuitera), repiular (sin. retuitar), repiulada (sin. retuit; sin. compl. repiulet):

    S'aproven les denominacions piulada, tuit i piulet, com a sinònimes (les dues primeres en qualitat de sinònims absoluts i piulet com a sinònim complementari), pels motius següents:

    Pel que fa a piulada, calc de l'anglès tweet (cant d'un ocell petit),

    ·és una forma adequada semànticament, tenint en compte que piular, a banda del sentit recte de 'cridar, els ocells', té també el sentit figurat de 'parlar';

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i amb un ús considerable a la xarxa;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ·en altres llengües romàniques també es fa ús del calc, si bé és més habitual el manlleu de l'anglès.

    Quant a tuit,

    ·és una adaptació catalana del manlleu tweet;

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i molt consolidada;

    ·és la forma utilitzada per la plataforma Twitter en català i es documenta també en altres fonts catalanes;

    ·el fet que la forma originària (tweet) es pronunciï amb diftong creixent en anglès (o sigui, [ˈtwit]), mentre que la pronúncia normal de tuit en català és amb diftong decreixent (o sigui, [ˈtujt], com cuit o buit), no es considera un argument rellevant per a desestimar l'adaptació, ja que les adaptacions de manlleus solen comportar no tan sols canvis ortogràfics sinó també, sovint, canvis fonètics, d'acord amb el sistema de la llengua d'arribada;(1)

    ·en castellà també s'ha optat per l'adaptació ortogràfica del manlleu.

    Finalment, pel que fa al sinònim complementari piulet, calc també de l'anglès tweet,

    ·és, com piulada, una forma semànticament adequada, que remet tant al cant d'un ocell com a la idea de parlar;

    ·és una forma també documentada en català i s'utilitza, com a forma preferent, en alguns mitjans de comunicació.

    Es descarta el manlleu sense adaptar (tweet) perquè tant la forma adaptada com les formes alternatives en català ja estan molt implantades, i perquè és una forma que ha donat derivats (tuitar, retuit, retuitar, etc.), que es construeixen preferiblement a partir de formes plenament integrades a la llengua. Per motius similars s'ha descartat la semiadaptació twit, que seguiria la pronúncia anglesa originària.

    També s'ha desestimat l'adaptació tuït (2) ([tuˈit], forma bisíl·laba) perquè tampoc no reflecteix la pronúncia anglesa (la dièresi no fa pronunciar el mot amb diftong creixent), no té ús i es considera massa forçada.


    Com a verbs semànticament relacionats, i en consonància amb piulada, tuit i piulet, s'aproven també les formes piular i tuitar. Totes dues tenen ús i són adequades lingüísticament; tuitar, a més, és la forma utilitzada en català per la plataforma Twitter. Es descarta, en canvi, tuitejar, malgrat que té ús, perquè és una forma dubtosa des del punt de vista lingüístic (utilitzada probablement per calc del castellà tuitear), tenint en compte que en català els verbs transitius amb -ejar solen tenir o bé un sentit d'iteració (bastonejar, guspirejar, etc.) o bé el sentit de 'comportar-se com' (capitanejar, tiranejar, etc.), que en cap cas es donen aquí. (3)


    S'aproven també, com a sinònimes, les denominacions relacionades piulador | piuladora (derivada de piular) i tuiter | tuitera (derivada de tuit, forma anàloga a la forma normativa bloguer | bloguera, del mateix àmbit). Són formes adequades que ja tenen ús.

    Es descarta tuitador | tuitadora, tot i que també és una forma possible (com a derivat de tuitar), perquè no té ús i es considera innecessari recórrer a un derivat verbal si ja existeix una forma més simple, derivada del substantiu d'origen. També s'ha descartat tuitaire, malgrat que també seria una forma possible, perquè el sufix -aire és més propi de professions o aficions tradicionals i es considera menys escaient en aquest cas; de vegades també aporta un matís d'informalitat o ironia que no sempre s'adequa als contextos d'ús del terme.


    Finalment, s'aproven també els verbs repiular i retuitar, com a sinònims, i els substantius relacionat repiulada, retuit i repiulet, també com a sinònims (repiulet com a sinònim complementari). Són formes ja utilitzades i coherents lingüísticament amb les formes de base aprovades pel Consell Supervisor piular i tuitar, d'una banda, i tuit, piulada i piulet, de l'altra.

    (1) Cal tenir present, a més, que també és viva en català, i no necessàriament per influència del castellà, la pronúncia amb diftong creixent de casos similars, com ara buit o cuit ([bwit] i [kwit]), i que aquest fet no té implicacions en l'ortografia, com tampoc en té el fet que alguns monosíl·labs amb [j]- o [w]- (per exemple, la pronúncia sil·làbica de IEC i UAB) es pronunciïn amb hiat (és a dir, amb [i] i [u], respectivament), per la tendència típica a preferir mots bisíl·labs a monosíl·labs (en el cas de IEC, de fet, la pronúncia amb hiat és la que recomana la mateixa institució). En definitiva, la grafia tuit permet variacions accentuals que la llengua ja presenta en altres mots genuïns.

    (2) Aquesta forma es documenta al diccionari normatiu com a sinònim de botxí, és a dir, referida a un ocell de la família dels lànids. La forma tuït és, probablement, onomatopeica, creada a partir del cant de l'ocell.

    (3) Si bé el diccionari normatiu també recull boicotejar, bombardejar, bloquejar, escanejar, sabotejar, etc., que no segueixen aquests patrons.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]
  • ca  piular, v tr
  • ca  tuitar, v tr
  • es  tuitear, v tr
  • fr  gazouiller, v tr
  • fr  microbloguer, v tr
  • fr  tweeter, v tr
  • fr  twitter, v tr
  • it  cinguettare, v tr
  • it  twittare, v tr
  • en  tweet, to, v tr
  • en  twitter, to, v tr
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès adaptat morfològicament**

Definición
Publicar un o més missatges, o una informació determinada, a la plataforma Twitter.

Nota

  • 1. Segons el context, poden ser preferibles, o més naturals, les formes fer una piulada (o fer un tuit) o fer piulades (o fer tuits).
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes piulada (sin. tuit; sin. compl. piulet), piular (sin. tuitar), piulador | piuladora (sin. tuiter | tuitera), repiular (sin. retuitar), repiulada (sin. retuit; sin. compl. repiulet):

    S'aproven les denominacions piulada, tuit i piulet, com a sinònimes (les dues primeres en qualitat de sinònims absoluts i piulet com a sinònim complementari), pels motius següents:

    Pel que fa a piulada, calc de l'anglès tweet (cant d'un ocell petit),

    ·és una forma adequada semànticament, tenint en compte que piular, a banda del sentit recte de 'cridar, els ocells', té també el sentit figurat de 'parlar';

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i amb un ús considerable a la xarxa;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ·en altres llengües romàniques també es fa ús del calc, si bé és més habitual el manlleu de l'anglès.

    Quant a tuit,

    ·és una adaptació catalana del manlleu tweet;

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i molt consolidada;

    ·és la forma utilitzada per la plataforma Twitter en català i es documenta també en altres fonts catalanes;

    ·el fet que la forma originària (tweet) es pronunciï amb diftong creixent en anglès (o sigui, [ˈtwit]), mentre que la pronúncia normal de tuit en català és amb diftong decreixent (o sigui, [ˈtujt], com cuit o buit), no es considera un argument rellevant per a desestimar l'adaptació, ja que les adaptacions de manlleus solen comportar no tan sols canvis ortogràfics sinó també, sovint, canvis fonètics, d'acord amb el sistema de la llengua d'arribada;(1)

    ·en castellà també s'ha optat per l'adaptació ortogràfica del manlleu.

    Finalment, pel que fa al sinònim complementari piulet, calc també de l'anglès tweet,

    ·és, com piulada, una forma semànticament adequada, que remet tant al cant d'un ocell com a la idea de parlar;

    ·és una forma també documentada en català i s'utilitza, com a forma preferent, en alguns mitjans de comunicació.

    Es descarta el manlleu sense adaptar (tweet) perquè tant la forma adaptada com les formes alternatives en català ja estan molt implantades, i perquè és una forma que ha donat derivats (tuitar, retuit, retuitar, etc.), que es construeixen preferiblement a partir de formes plenament integrades a la llengua. Per motius similars s'ha descartat la semiadaptació twit, que seguiria la pronúncia anglesa originària.

    També s'ha desestimat l'adaptació tuït (2) ([tuˈit], forma bisíl·laba) perquè tampoc no reflecteix la pronúncia anglesa (la dièresi no fa pronunciar el mot amb diftong creixent), no té ús i es considera massa forçada.


    Com a verbs semànticament relacionats, i en consonància amb piulada, tuit i piulet, s'aproven també les formes piular i tuitar. Totes dues tenen ús i són adequades lingüísticament; tuitar, a més, és la forma utilitzada en català per la plataforma Twitter. Es descarta, en canvi, tuitejar, malgrat que té ús, perquè és una forma dubtosa des del punt de vista lingüístic (utilitzada probablement per calc del castellà tuitear), tenint en compte que en català els verbs transitius amb -ejar solen tenir o bé un sentit d'iteració (bastonejar, guspirejar, etc.) o bé el sentit de 'comportar-se com' (capitanejar, tiranejar, etc.), que en cap cas es donen aquí. (3)


    S'aproven també, com a sinònimes, les denominacions relacionades piulador | piuladora (derivada de piular) i tuiter | tuitera (derivada de tuit, forma anàloga a la forma normativa bloguer | bloguera, del mateix àmbit). Són formes adequades que ja tenen ús.

    Es descarta tuitador | tuitadora, tot i que també és una forma possible (com a derivat de tuitar), perquè no té ús i es considera innecessari recórrer a un derivat verbal si ja existeix una forma més simple, derivada del substantiu d'origen. També s'ha descartat tuitaire, malgrat que també seria una forma possible, perquè el sufix -aire és més propi de professions o aficions tradicionals i es considera menys escaient en aquest cas; de vegades també aporta un matís d'informalitat o ironia que no sempre s'adequa als contextos d'ús del terme.


    Finalment, s'aproven també els verbs repiular i retuitar, com a sinònims, i els substantius relacionat repiulada, retuit i repiulet, també com a sinònims (repiulet com a sinònim complementari). Són formes ja utilitzades i coherents lingüísticament amb les formes de base aprovades pel Consell Supervisor piular i tuitar, d'una banda, i tuit, piulada i piulet, de l'altra.

    (1) Cal tenir present, a més, que també és viva en català, i no necessàriament per influència del castellà, la pronúncia amb diftong creixent de casos similars, com ara buit o cuit ([bwit] i [kwit]), i que aquest fet no té implicacions en l'ortografia, com tampoc en té el fet que alguns monosíl·labs amb [j]- o [w]- (per exemple, la pronúncia sil·làbica de IEC i UAB) es pronunciïn amb hiat (és a dir, amb [i] i [u], respectivament), per la tendència típica a preferir mots bisíl·labs a monosíl·labs (en el cas de IEC, de fet, la pronúncia amb hiat és la que recomana la mateixa institució). En definitiva, la grafia tuit permet variacions accentuals que la llengua ja presenta en altres mots genuïns.

    (2) Aquesta forma es documenta al diccionari normatiu com a sinònim de botxí, és a dir, referida a un ocell de la família dels lànids. La forma tuït és, probablement, onomatopeica, creada a partir del cant de l'ocell.

    (3) Si bé el diccionari normatiu també recull boicotejar, bombardejar, bloquejar, escanejar, sabotejar, etc., que no segueixen aquests patrons.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]
  • ca  piulador | piuladora, n m, f
  • ca  tuiter | tuitera, n m, f
  • es  tuitero | tuitera, n m, f
  • fr  gazouilleur | gazouilleuse, n m, f
  • fr  tweeteur | tweeteuse, n m, f
  • fr  twitteur | twitteuse, n m, f
  • it  cinguettatore | cinguettatrice, n m, f
  • it  twittatore | twittatrice, n m, f
  • en  tweeter, n
  • en  twitterer, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**

Definición
Persona que és usuària de la plataforma Twitter i hi publica missatges regularment.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes piulada (sin. tuit; sin. compl. piulet), piular (sin. tuitar), piulador | piuladora (sin. tuiter | tuitera), repiular (sin. retuitar), repiulada (sin. retuit; sin. compl. repiulet):

    S'aproven les denominacions piulada, tuit i piulet, com a sinònimes (les dues primeres en qualitat de sinònims absoluts i piulet com a sinònim complementari), pels motius següents:

    Pel que fa a piulada, calc de l'anglès tweet (cant d'un ocell petit),

    ·és una forma adequada semànticament, tenint en compte que piular, a banda del sentit recte de 'cridar, els ocells', té també el sentit figurat de 'parlar';

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i amb un ús considerable a la xarxa;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ·en altres llengües romàniques també es fa ús del calc, si bé és més habitual el manlleu de l'anglès.

    Quant a tuit,

    ·és una adaptació catalana del manlleu tweet;

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i molt consolidada;

    ·és la forma utilitzada per la plataforma Twitter en català i es documenta també en altres fonts catalanes;

    ·el fet que la forma originària (tweet) es pronunciï amb diftong creixent en anglès (o sigui, [ˈtwit]), mentre que la pronúncia normal de tuit en català és amb diftong decreixent (o sigui, [ˈtujt], com cuit o buit), no es considera un argument rellevant per a desestimar l'adaptació, ja que les adaptacions de manlleus solen comportar no tan sols canvis ortogràfics sinó també, sovint, canvis fonètics, d'acord amb el sistema de la llengua d'arribada;(1)

    ·en castellà també s'ha optat per l'adaptació ortogràfica del manlleu.

    Finalment, pel que fa al sinònim complementari piulet, calc també de l'anglès tweet,

    ·és, com piulada, una forma semànticament adequada, que remet tant al cant d'un ocell com a la idea de parlar;

    ·és una forma també documentada en català i s'utilitza, com a forma preferent, en alguns mitjans de comunicació.

    Es descarta el manlleu sense adaptar (tweet) perquè tant la forma adaptada com les formes alternatives en català ja estan molt implantades, i perquè és una forma que ha donat derivats (tuitar, retuit, retuitar, etc.), que es construeixen preferiblement a partir de formes plenament integrades a la llengua. Per motius similars s'ha descartat la semiadaptació twit, que seguiria la pronúncia anglesa originària.

    També s'ha desestimat l'adaptació tuït (2) ([tuˈit], forma bisíl·laba) perquè tampoc no reflecteix la pronúncia anglesa (la dièresi no fa pronunciar el mot amb diftong creixent), no té ús i es considera massa forçada.


    Com a verbs semànticament relacionats, i en consonància amb piulada, tuit i piulet, s'aproven també les formes piular i tuitar. Totes dues tenen ús i són adequades lingüísticament; tuitar, a més, és la forma utilitzada en català per la plataforma Twitter. Es descarta, en canvi, tuitejar, malgrat que té ús, perquè és una forma dubtosa des del punt de vista lingüístic (utilitzada probablement per calc del castellà tuitear), tenint en compte que en català els verbs transitius amb -ejar solen tenir o bé un sentit d'iteració (bastonejar, guspirejar, etc.) o bé el sentit de 'comportar-se com' (capitanejar, tiranejar, etc.), que en cap cas es donen aquí. (3)


    S'aproven també, com a sinònimes, les denominacions relacionades piulador | piuladora (derivada de piular) i tuiter | tuitera (derivada de tuit, forma anàloga a la forma normativa bloguer | bloguera, del mateix àmbit). Són formes adequades que ja tenen ús.

    Es descarta tuitador | tuitadora, tot i que també és una forma possible (com a derivat de tuitar), perquè no té ús i es considera innecessari recórrer a un derivat verbal si ja existeix una forma més simple, derivada del substantiu d'origen. També s'ha descartat tuitaire, malgrat que també seria una forma possible, perquè el sufix -aire és més propi de professions o aficions tradicionals i es considera menys escaient en aquest cas; de vegades també aporta un matís d'informalitat o ironia que no sempre s'adequa als contextos d'ús del terme.


    Finalment, s'aproven també els verbs repiular i retuitar, com a sinònims, i els substantius relacionat repiulada, retuit i repiulet, també com a sinònims (repiulet com a sinònim complementari). Són formes ja utilitzades i coherents lingüísticament amb les formes de base aprovades pel Consell Supervisor piular i tuitar, d'una banda, i tuit, piulada i piulet, de l'altra.

    (1) Cal tenir present, a més, que també és viva en català, i no necessàriament per influència del castellà, la pronúncia amb diftong creixent de casos similars, com ara buit o cuit ([bwit] i [kwit]), i que aquest fet no té implicacions en l'ortografia, com tampoc en té el fet que alguns monosíl·labs amb [j]- o [w]- (per exemple, la pronúncia sil·làbica de IEC i UAB) es pronunciïn amb hiat (és a dir, amb [i] i [u], respectivament), per la tendència típica a preferir mots bisíl·labs a monosíl·labs (en el cas de IEC, de fet, la pronúncia amb hiat és la que recomana la mateixa institució). En definitiva, la grafia tuit permet variacions accentuals que la llengua ja presenta en altres mots genuïns.

    (2) Aquesta forma es documenta al diccionari normatiu com a sinònim de botxí, és a dir, referida a un ocell de la família dels lànids. La forma tuït és, probablement, onomatopeica, creada a partir del cant de l'ocell.

    (3) Si bé el diccionari normatiu també recull boicotejar, bombardejar, bloquejar, escanejar, sabotejar, etc., que no segueixen aquests patrons.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]
  • ca  túmbling, n m
  • es  tumbling
  • fr  tumbling
  • it  tumbling
  • pt  tumbling
  • en  tumbling

Esport > Gimnàstica

Definición
Disciplina de gimnàstica de trampolí consistent a executar, després d'una correguda inicial pel passadís d'embranzida, una successió ràpida de vuit figures acrobàtiques, generalment realitzades en el mateix sentit, amb l'únic recolzament de les mans i els peus, al llarg d'un passadís amb un sistema de ressorts.
  • ca  túmbling, n m
  • es  pista de tumbling
  • es  tumbling
  • fr  piste de tumbling
  • fr  tumbling
  • it  corsia facilitante
  • it  tumbling
  • en  tumbling track

Arts > Circ, Esport > Gimnàstica

Definición
Aparell consistent en un passadís proveït d'un sistema de ressorts o de làmines que s'utilitza per a l'acrobàcia a terra.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) a partir dels arguments següents:

    ·pel que fa als termes que designen elements acrobàtics, les propostes acordades són o bé alternatives catalanes descriptives proposades pels mateixos especialistes per a evitar l'ús d'anglicismes (esquena-mortal endavant per a ball out; barani-pirueta per a barani in full out; pirueta-barani per a full in half out; pirueta-pirueta per a full in full out, etc.), o bé formes procedents de noms propis, les quals tradicionalment es mantenen inalterades en terminologia (tsukahara, miller), o bé formes d'origen onomatopeic ja molt implantades (fiflis, triflis, etc.);

    ·en el cas dels termes corresponents a la subàrea d'aeris, les propostes són, en general, formes ja utilitzades pels especialistes amb normalitat, adequades des del punt de vista lingüístic i motivades semànticament (amazona, aranya, triomfal, corda llisa, corda volant, elàstics, remuntada, etc.);

    ·s'ha donat entrada a manlleus o calcs molt excepcionalment i només en casos en què són formes ja molt introduïdes: baby, túmbling (forma ja aprovada anteriorment pel Consell Supervisor amb un significat relacionat), fouetté o passatge (probablement calc del francès passage).

    [Acta 523, 10 de febrer de 2011]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre l'aprovació del terme túmbling:

    La forma túmbling ja va ser aprovada pel Consell Supervisor en l'àmbit de la gimnàstica per a designar la disciplina que s'executa en aquest aparell (acta núm. 455): "Disciplina de gimnàstica de trampolí consistent a executar, després d'una correguda inicial pel passadís d'embranzida, una successió ràpida de vuit figures acrobàtiques, generalment realitzades en el mateix sentit, amb l'únic recolzament de les mans i els peus, al llarg d'un passadís amb un sistema de ressorts." En aquest cas, es tracta d'una ampliació de significat de la mateixa forma que obeeix a un procés de metonímia.

    Es descarta la forma pista de túmbling perquè no té ús.

    [Acta 523, 10 de febrer de 2011]
  • ca  túmbling elàstic, n m
  • es  circuito rápido
  • es  powertrack
  • fr  fast track
  • fr  power track
  • it  fast track
  • en  fast track
  • en  power track
  • en  trampoline tumbling track

Arts > Circ, Esport > Gimnàstica

Definición
Túmbling constituït per una lona disposada horitzontalment i subjectada pels costats a una estructura metàl·lica per mitjà d'un sistema de ressorts.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) a partir dels arguments següents:

    ·pel que fa als termes que designen elements acrobàtics, les propostes acordades són o bé alternatives catalanes descriptives proposades pels mateixos especialistes per a evitar l'ús d'anglicismes (esquena-mortal endavant per a ball out; barani-pirueta per a barani in full out; pirueta-barani per a full in half out; pirueta-pirueta per a full in full out, etc.), o bé formes procedents de noms propis, les quals tradicionalment es mantenen inalterades en terminologia (tsukahara, miller), o bé formes d'origen onomatopeic ja molt implantades (fiflis, triflis, etc.);

    ·en el cas dels termes corresponents a la subàrea d'aeris, les propostes són, en general, formes ja utilitzades pels especialistes amb normalitat, adequades des del punt de vista lingüístic i motivades semànticament (amazona, aranya, triomfal, corda llisa, corda volant, elàstics, remuntada, etc.);

    ·s'ha donat entrada a manlleus o calcs molt excepcionalment i només en casos en què són formes ja molt introduïdes: baby, túmbling (forma ja aprovada anteriorment pel Consell Supervisor amb un significat relacionat), fouetté o passatge (probablement calc del francès passage).

    [Acta 523, 10 de febrer de 2011]