Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  surf fora pista, n m
  • ca  forapista, n m sin. compl.
  • es  freeride
  • es  freeriding
  • fr  freeride
  • fr  surf des neiges tout terrain
  • fr  surf tout terrain
  • en  freeriding

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definición
Modalitat de competició de surf de neu practicada sobre neu verge.
  • ca  surf pla, n m
  • es  body board
  • fr  body board
  • fr  surf couché
  • fr  surf horizontal
  • it  body board
  • en  body boarding

Esport > Esports nàutics

Definición
Surf que consisteix a planar sobre les onades amb una planxa en què l'esportista, estirat, recolza la part superior del cos.
  • ca  surf sense planxa, n m
  • es  body surfing
  • fr  surf sans planche
  • en  body surfing

Esport > Esports nàutics

Definición
Esport nàutic consistent a deixar lliscar el cos mantenint l'equilibri sobre les onades, generalment amb l'ajut d'unes petites pales lligades a les mans que permeten dirigir els moviments a l'aigua.
  • ca  fer surf, v intr
  • ca  surfejar, v intr
  • es  hacer surf, v intr
  • es  surfear, v intr
  • fr  faire du surf, v intr
  • fr  surfer, v intr
  • it  fare surf, v intr
  • it  surfare, v intr
  • en  ride, to, v intr
  • en  surf, to, v intr
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús (RECONSIDERACIÓ)**

Esport > Esports nàutics > Surf, Esport > Esports d'hivern > Surf de neu, Esport > Esports d'aventura, **Denominació catalana 1: Locució verbal**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**

Definición
Lliscar amb una planxa de surf o una planxa de neu sobre la superfície de l'aigua o de la neu seguint la direcció de les onades o del pendent.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del verb surfejar com a sinònim de fer surf

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma surfejar amb dos significats diferents (un d'intransitiu que ja havia estat normalitzat sota una altra denominació i un de transitiu que és nou), juntament amb la forma sintagmàtica sinònima fer surf (que és la forma normalitzada anteriorment per al significat intransitiu).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a la forma sintagmàtica fer surf:

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada a partir del recurs habitual del català d'expressar amb el verb fer i un nom la realització de l'activitat indicada pel nom.

    ·Ja va ser normalitzada anteriorment pel Consell Supervisor per al significat de practicar l'esport del surf.

    ·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

    Quant a la forma sintètica surfejar:

    ·És una forma que es pot considerar lingüísticament adequada, tot i que el sufix -ej(ar) no hi aporti un valor iteratiu, per dos motius:

    té un valor d'acció continuada, igual que altres formes normatives i normalitzades amb el mateix sufix (bloquejar, bussejar, glassejar);

    s'ajusta al valor que atribueix a aquest sufix la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC: és una forma creada sobre un manlleu adaptat (surf, anàlogament a escanejar i xatejar, procedents de escàner i xat, respectivament), correspon a un verb intransitiu d'acció (la pràctica de l'esport) i a un verb transitiu de transferència que indica el mitjà utilizat (l'acció de cavalcar una onada).

    ·Es documenta en nombrosos textos especialitzats, divulgatius i personals amb els valors sintàctics recollits.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma *surfar (malgrat el paral·lelisme que manté amb el francès, l'italià i el portuguès) perquè en català té un ús residual, molt inferior a surfejar i restringit a textos escrits, i a més té l'oposició dels especialistes.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
  • ca  fer surf [sobre], v prep
  • ca  surfejar, v tr
  • es  hacer surf [sobre], v prep
  • es  surfear, v tr
  • fr  faire du surf [sur], v prep
  • fr  surfer, v tr
  • it  surfare, v tr
  • pt  surfar, v tr
  • en  ride, to, v tr
  • en  surf, to, v tr
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Esport > Esports nàutics > Surf, **Denominació catalana 1: Locució verbal**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**

Definición
Mantenir l'equilibri a la cresta d'una onada sobre una planxa de surf mentre va avançant en direcció a la costa.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del verb surfejar com a sinònim de fer surf

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma surfejar amb dos significats diferents (un d'intransitiu que ja havia estat normalitzat sota una altra denominació i un de transitiu que és nou), juntament amb la forma sintagmàtica sinònima fer surf (que és la forma normalitzada anteriorment per al significat intransitiu).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a la forma sintagmàtica fer surf:

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada a partir del recurs habitual del català d'expressar amb el verb fer i un nom la realització de l'activitat indicada pel nom.

    ·Ja va ser normalitzada anteriorment pel Consell Supervisor per al significat de practicar l'esport del surf.

    ·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

    Quant a la forma sintètica surfejar:

    ·És una forma que es pot considerar lingüísticament adequada, tot i que el sufix -ej(ar) no hi aporti un valor iteratiu, per dos motius:

    té un valor d'acció continuada, igual que altres formes normatives i normalitzades amb el mateix sufix (bloquejar, bussejar, glassejar);

    s'ajusta al valor que atribueix a aquest sufix la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC: és una forma creada sobre un manlleu adaptat (surf, anàlogament a escanejar i xatejar, procedents de escàner i xat, respectivament), correspon a un verb intransitiu d'acció (la pràctica de l'esport) i a un verb transitiu de transferència que indica el mitjà utilizat (l'acció de cavalcar una onada).

    ·Es documenta en nombrosos textos especialitzats, divulgatius i personals amb els valors sintàctics recollits.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma *surfar (malgrat el paral·lelisme que manté amb el francès, l'italià i el portuguès) perquè en català té un ús residual, molt inferior a surfejar i restringit a textos escrits, i a més té l'oposició dels especialistes.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
  • ca  surfí, n m
  • es  sobrefino
  • fr  sur fin

Indústria > Indústria surera

Definición
Tap de bona qualitat, de 45 mm de llargada per 18-20 mm de diàmetre.
  • ca  surfista d'arena, n m, f
  • es  sandboarder
  • en  sandboarder

Esport > Esports d'aventura

Definición
Esportista que practica el surf d'arena.
  • ca  surfista d'estel, n m, f
  • en  kiteboarder
  • en  kiter
  • en  rider

Esport > Esports d'aventura

Definición
Persona que practica el surf d'estel.
  • ca  surfista d'estil lliure, n m, f
  • es  freestyler
  • fr  freestyler
  • fr  surfeur acrobatique
  • en  freestyle rider
  • en  freestyler

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definición
Surfista especialitzat en surf d'estil lliure.
  • ca  salutació al sol, n f
  • ca  suria-namaskara, n m
  • es  saludo al sol, n m
  • en  Sun salutation, n
  • sa  sūrya-namaskāra, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definición
Exercici que consta d'un conjunt de postures, habitualment dotze, que s'executen consecutivament i cada vegada més de pressa, les quals solen precedir una sessió d'àssanes.

Nota

  • La forma suria-namaskara prové del sànscrit sūrya-namaskāra, denominació constituïda pels formants sūrya 'sol' i namaska 'salutació'.