Neoloteca

ca sukiyaki, n m
es sukiyaki
fr soukiyaki
fr sukiyaki
en sukiyaki

Gastronomia

Definición

Plat de la cuina japonesa fet amb verdures i amb carn de bou tallada en làmines molt fines, que s'elabora a taula, coent els ingredients dins una olla amb una salsa feta amb shoyu, sake o mirin, i sucre.

ca suliformes, n m pl
nc Suliformes

Zoologia > Ocells

Definición

Ordre d'ocells.

ca summa cavea [la], n f
es summa cavea
en summa cavea

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

Definición

Sector superior de la càvea.

ca sumoll negre, n m
ca sumoll, n m sin. compl.
es sumoll, n m
es sumoll tinto, n m
es vijariego negro, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definición

Raïm negre produït pel cep sumoll negre, amb els grans petits o grossos, segons el fenotip, i el·líptics.

Nota

1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi (negre) i xumoi (negre) (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll (negre).
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll negre (sin. compl. sumoll):

S'aprova la denominació sumoll negre com a sinònim principal de la denominació normativa sumoll (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) (1) pels motius següents:

·sumoll negre és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenta a bastament en altres textos especialitzats de l'àmbit;

·la forma sumoll, encara que es documenta com a genèric referit a una varietat blanca o negra, es recull al diccionari normatiu aplicat específicament a una varietat negra;

·els especialistes confirmen que sumoll és la forma d'ús habitual per a fer referència a aquesta varietat, malgrat que en l'àmbit especialitzat, per precisió, es tendeix a utilitzar sumoll negre, que és una denominació inequívoca; precisen, de tota manera, que el sumoll blanc és una varietat poc conreada i de característiques molt diferents al sumoll negre;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de Coromines.

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca sumoll negre, n m
ca sumoll, n m sin. compl.
es sumoll, n m
es sumoll tinto, n m
es vijariego negro, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definición

Cep originari de Catalunya, resistent a la secada.

Nota

1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi (negre) i xumoi (negre) (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll (negre).
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll negre (sin. compl. sumoll):

S'aprova la denominació sumoll negre com a sinònim principal de la denominació normativa sumoll (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) (1) pels motius següents:

·sumoll negre és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenta a bastament en altres textos especialitzats de l'àmbit;

·la forma sumoll, encara que es documenta com a genèric referit a una varietat blanca o negra, es recull al diccionari normatiu aplicat específicament a una varietat negra;

·els especialistes confirmen que sumoll és la forma d'ús habitual per a fer referència a aquesta varietat, malgrat que en l'àmbit especialitzat, per precisió, es tendeix a utilitzar sumoll negre, que és una denominació inequívoca; precisen, de tota manera, que el sumoll blanc és una varietat poc conreada i de característiques molt diferents al sumoll negre;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de Coromines.

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca sumoll negre, n m
ca sumoll, n m sin. compl.
es sumoll, n m
es sumoll tinto, n m
es vijariego negro, n m

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definición

Vi elaborat amb raïm sumoll negre, lleuger, de color fosc pàl·lid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca de fruita vermella, que se sol utilitzar per a fer vins rosats i vins negres joves.

Nota

1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi (negre) i xumoi (negre) (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll (negre).
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll negre (sin. compl. sumoll):

S'aprova la denominació sumoll negre com a sinònim principal de la denominació normativa sumoll (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) (1) pels motius següents:

·sumoll negre és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenta a bastament en altres textos especialitzats de l'àmbit;

·la forma sumoll, encara que es documenta com a genèric referit a una varietat blanca o negra, es recull al diccionari normatiu aplicat específicament a una varietat negra;

·els especialistes confirmen que sumoll és la forma d'ús habitual per a fer referència a aquesta varietat, malgrat que en l'àmbit especialitzat, per precisió, es tendeix a utilitzar sumoll negre, que és una denominació inequívoca; precisen, de tota manera, que el sumoll blanc és una varietat poc conreada i de característiques molt diferents al sumoll negre;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de Coromines.

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca sumoll blanc, n m
ca marseguera, n m/f sin. compl.
es merseguera, n f
es sumoll blanco, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definición

Raïm blanc produït pel cep sumoll blanc, de maduració primerenca, menut, compacte i amb els grans petits i esfèrics.

Nota

1. La denominació catalana marseguera s'utilitza especialment al País Valencià.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi blanc i xumoi blanc (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll blanc, i merseguera, mersaguera, messeguera i massadera (totes quatre noms masculins o femenins), variants lingüístiques de marseguera.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca sumoll blanc, n m
ca marseguera, n m/f sin. compl.
es merseguera, n f
es sumoll blanco, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definición

Cep originari de la península Ibèrica, poc vigorós.

Nota

1. La denominació catalana marseguera s'utilitza especialment al País Valencià.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi blanc i xumoi blanc (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll blanc, i merseguera, mersaguera, messeguera i massadera (totes quatre noms masculins o femenins), variants lingüístiques de marseguera.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca sumoll blanc, n m
ca marseguera, n m/f sin. compl.
es merseguera, n f
es sumoll blanco, n m

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definición

Vi elaborat amb raïm sumoll blanc, lleuger i de color pàl·lid.

Nota

1. La denominació catalana marseguera s'utilitza especialment al País Valencià.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi blanc i xumoi blanc (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll blanc, i merseguera, mersaguera, messeguera i massadera (totes quatre noms masculins o femenins), variants lingüístiques de marseguera.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca sumoll negre, n m
ca sumoll, n m sin. compl.
es sumoll, n m
es sumoll tinto, n m
es vijariego negro, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definición

Cep originari de Catalunya, resistent a la secada.

Nota

1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi (negre) i xumoi (negre) (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll (negre).
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll negre (sin. compl. sumoll):

S'aprova la denominació sumoll negre com a sinònim principal de la denominació normativa sumoll (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) (1) pels motius següents:

·sumoll negre és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); també es documenta a bastament en altres textos especialitzats de l'àmbit;

·la forma sumoll, encara que es documenta com a genèric referit a una varietat blanca o negra, es recull al diccionari normatiu aplicat específicament a una varietat negra;

·els especialistes confirmen que sumoll és la forma d'ús habitual per a fer referència a aquesta varietat, malgrat que en l'àmbit especialitzat, per precisió, es tendeix a utilitzar sumoll negre, que és una denominació inequívoca; precisen, de tota manera, que el sumoll blanc és una varietat poc conreada i de característiques molt diferents al sumoll negre;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8), a partir de Coromines.

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota