Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  sèseli de Farreny, n m
  • ca  sèseli del cap de Creus, n m
  • nc  Seseli farrenyi
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**

Definición
Herba perenne sense pèls i de color glauc de la família de les apiàcies, endèmica dels penya-segats i roquissars de la costa del cap de Creus, de 6 a 30 cm, fulles pinnatisectes, flors petites i blanques en umbel·les terminals i fruit també sense pèls.

Nota

  • Les fulles basals del sèseli de Farreny estan disposades en entrenusos curts que li donen l'aparença d'una roseta; les fulles caulinars són més curtes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sèseli de Farreny (sin. sèseli del cap de Creus)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes sèseli de Farreny i sèseli del cap de Creus, com a sinònimes.

    Criteris aplicats

    Pel que fa la nucli, sèseli (masculí):

    ·És una forma lingüísticament adequada procedent de l'adaptació al català del llatí seselis o seseli (del grec σέσελι): atès que la penúltima síl·laba de la forma llatina és breu, l'accent recau en l'antepenúltima síl·laba en l'adaptació.

    ·Pel que fa al gènere, el masculí és el gènere en què es document arreu i el que es correspon amb la forma neutra llatina, que és la més usada en la nomenclatura científica (per bé que la forma grega d'origen és femenina).

    ·És una denominació ja documentada en diverses obres catalanes (terminològiques i lexicogràfiques generals) per a fer referència al gènere de plantes Seseli.

    Pel que fa a la forma sèseli de Farreny:

    ·És una denominació lingüísticament adequada corresponent a la traducció del nom científic (Seseli farrenyi): comprèn un nom genèric ja documentat en català (sèseli) i un nom específic (de Farreny) referit al cognom d'un botànic català a qui els descobridors de l'espècie van voler dedicar la descoberta.

    ·És una denominació anàloga a la que reben altres espècies vegetals com ara càrex d'Haller, genciana de Burser o pi de Douglas, basades també en noms de persones.

    ·És una forma que ja té ús i l'aval de la majoria d'especialistes consultats.

    ·Tot i que ara com ara no hi ha cap denominació per a aquesta espècie en altres llengües, l'ús d'epònims en la formació dels noms de plantes és habitual en els diferents idiomes.

    Quant a la forma sèseli del cap de Creus:

    ·És una denominació lingüísticament adequada: comprèn un nom genèric ja documentat en català (sèseli) i un nom específic (del cap de Creus) referit a l'indret on viu l'espècie i d'on és endèmica (el cap de Creus).

    ·És una forma descriptiva que s'identifica bé amb el concepte.

    ·És una denominació anàloga a la que reben altres espècies vegetals com ara adonis dels Pirineus, alerç de Xile, digital de les Balears, lletera de la serra de Mariola o pi de Calàbria, basades també en l'hàbitat l'espècie.

    ·No es documenta, però els especialistes del parc natural del cap de Creus proposen aquesta forma, que consideren que serà útil per a fer difusió d'aquest endemisme entre la població general.

    ·Tot i que ara com ara no hi ha cap denominació per a aquesta espècie en altres llengües, l'ús de topònims en la formació dels noms de plantes és habitual en tots els idiomes.

    Formes desestimades

    Es descarta el nucli seselí, malgrat que és la forma que recollia el Fabra(1) i altres diccionaris històrics(2), perquè lingüísticament és preferible sèseli i, sobretot, perquè no té ús, ja que els especialistes consultats asseguren que utilitzen la forma esdrúixola.

    (1) FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalonia, 1932.

    (2) Per exemple, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general de Ferrer Pastor o el Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia.

    [Acta 689, 7 de març de 2022]
  • ca  sesquipedal, n m
  • es  sesquipedal
  • en  sesquipedalis

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció, Història > Arqueologia

Definición
Maó d'època romana que mesura un peu i mig de costat.
  • ca  sessió de pòsters, n f
  • es  sesión de pósters
  • fr  séance avec posters
  • fr  séance par affichage
  • en  poster presentation
  • en  poster session
  • en  poster viewing

Comunicació. Audiovisuals. Informació

Definición
Presentació de pòsters que duen a terme simultàniament diversos investigadors en un congrés, que es pot complementar amb una explicació oral.
  • ca  sessió individual, n f
  • ca  caucus, n m sin. compl.
  • es  caucus, n m
  • es  sesión individual, n m
  • es  sesión privada, n f
  • fr  caucus, n m
  • fr  entretien séparé, n m
  • fr  rencontre individuel, n m
  • fr  séance individuelle, n f
  • it  caucus, n m
  • it  incontro riservato, n m
  • it  sessione privata, n f
  • en  caucus, n

Resolució alternativa de conflictes

Definición
Sessió que el mediador manté amb cadascuna de les parts per separat dins un procés de mediació, ja sigui perquè ho considera convenient o perquè ho demana una de les parts.

Nota

  • 1. La sessió individual, pel seu caràcter privat, facilita que les parts s'expressin lliurement, sense cohibició.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sessió individual (sin. compl. caucus):

    S'aprova la denominació sessió individual i el sinònim complementari caucus pels motius següents:

    Pel que fa a sessió individual,

    ·és una forma lingüísticament adequada, descriptiva del concepte i transparent, construïda amb el nucli sessió, d'ús habitual entre els experts en mediació per a referir-se a les reunions mantingudes amb les parts, i l'adjectiu individual ("D'un sol individu", segons el diccionari normatiu, i individu és "Persona, especialment quan pertany a una classe, a una corporació, a un grup social, a una comunitat humana"), referent al fet que les reunions són només amb una de les parts (les quals, al seu torn, poden estar constituïdes per una o per diverses persones físiques);

    ·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit;

    ·s'oposa a sessió conjunta, que és la forma amb què es designen les sessions convencionals, en què participen les dues parts en conflicte i el mediador;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·té el consens dels especialistes, que asseguren que és una forma que ja té ús.

    Quant a caucus (manlleu de l'anglès d'origen algonquí (1), llengua en què caucauasu significa 'reunió de caps de tribu' o 'reunió de consellers', segons diverses fonts),

    ·és la forma tècnica utilitzada pels especialistes de l'àmbit i es documenta en nombrosos textos d'especialitat;

    ·s'utilitza també en la resta de llengües romàniques;

    ·té el suport dels especialistes de l'àmbit, que es mostren partidaris, malgrat tot, de donar prioritat a la forma sessió individual, més transparent per al públic general.

    Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

    ·reunió individual: s'ha preferit la forma amb el nucli sessió (sessió individual), que és més habitual, segons els experts;

    ·sessió privada: s'ha descartat perquè, per definició, els continguts de les sessions de mediació, siguin del tipus que siguin, tenen caràcter confidencial i, per tant, l'adjectiu privat no resulta rellevant semànticament;

    ·sessió unilateral: tot i que, estrictament, seria una denominació adequada (unilateral és "Que afecta solament un dels costats o parts") no té ús i, a més, és una forma massa connotada;

    ·apart (proposada com a extensió del significat habitual d'aquest substantiu: "Allò que hom diu a part, especialment en una representació teatral", segons el diccionari normatiu): no té cap ús i no s'identificaria amb el concepte.

    (1) L'algonquí és una llengua del grup de les algonquines, grup de llengües ameríndies d'Amèrica del Nord parlades a la costa atlàntica, a les planes centrals i al Canadà.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
  • ca  sessió tècnica, n f
  • es  clínico
  • fr  stage
  • en  clinic

Esport

Definición
Reunió instructiva en què participen entrenadors, àrbitres o jugadors de totes les categories i on es fan conferències i demostracions sobre tàctiques, tècniques, estratègies o altres aspectes d'un esport.
  • ca  set, n m
  • es  conjunto de decorados
  • en  set

Comunicació > Audiovisuals >Televisió

Definición
Conjunt d'escenaris adequadament decorats i disposats de forma contigua en un plató, de manera que els personatges poden, durant l'enregistrament, passar d'un escenari a un altre sense necessitat d'interrompre l'emissió.
  • ca  txakra de la coroneta, n m
  • ca  sahasrara-txakra, n m sin. compl.
  • ca  setè txakra, n m sin. compl.
  • es  chakra de la coronilla, n m
  • es  séptimo chakra, n m
  • en  crown chakra, n
  • en  seventh chakra, n
  • sa  sahasrāra-cakra, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (Adj+N)**

Definición
Txakra situat a l'altura de la part superior del crani.

Nota

  • 1. El txakra de la coroneta està relacionat amb la glàndula pineal i s'associa, entre altres coses, a l'estadi de consciència més elevat. Es relaciona amb el cosmos. S'identifica amb el color violeta i amb el color blanc, i se sol representar amb una flor de lotus de color violeta o daurat amb molts pètals.
  • 2. La denominació sànscrita sahasrāra-cakra està constituïda pels formants sahasrā 'mil', āra 'radi' i cakra 'roda, cercle, txakra'.
  • ca  llimoner de Ceilan, n m
  • ca  setí de Ceilan, n m sin. compl.
  • es  buruta, n f
  • es  caoba de la India, n f
  • es  caoba florida, n f
  • es  citrón, n m
  • es  citrón de Ceilán, n m
  • es  limoncillo, n m
  • es  limoncillo de Ceilán, n m
  • es  madera satinada de Ceilán, n f
  • es  satén, n m
  • fr  citronnier de Ceylan, n m
  • en  Ceylon satinwood, n
  • en  citron wood, n
  • en  East Indian satinwood, n
  • en  satinwood, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent de Sri Lanka i de l'Índia que s'obté de l'arbre Chloroxylon swietenia (família de les rutàcies), pesant, molt dura, de fibra entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color grogós o ataronjat i l'albeca generalment més pàl·lida però no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.

Nota

  • 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació llimera de Ceilan.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan):

    S'aproven les denominacions llimoner de Ceilan (com a forma principal) i setí de Ceilan (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    ·pel que fa al nucli llimoner, és una forma lingüísticament adequada, atès que l'arbre de què s'obté aquesta fusta és de la mateixa família que el llimoner (les rutàcies);

    ·quant a setí, és també una forma adequada, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull aquest nom referit, en general, a una "fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria";

    ·pel que fa a l'especificador de Ceilan, es justifica pel fet que aquesta fusta prové de Sri Lanka, país conegut tradicionalment amb el nom Ceilan;

    ·la forma llimoner de Ceilan ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes llimoner de Sri Lanka i setí de Sri Lanka, malgrat que el nom oficial actual de Ceilan és Sri Lanka, perquè els especialistes asseguren que la forma amb Ceilan (en el cas de llimoner de Ceilan) ja està molt consolidada per a designar l'arbre i que en botànica es tendeix a conservar aquest tipus de topònims.

    Es descarten també les denominacions fetes sobre el nucli caoba (en castellà es documenten formes creades amb aquest substantiu) perquè les caobes pertanyen a una altra família (meliàcies).

    Finalment, la forma buruta, documentada en castellà, no té difusió.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
  • ca  doradillo, n m
  • ca  setí del Carib, n m sin. compl.
  • es  aceitillo, n m
  • es  doradillo, n m
  • es  limoncillo de Indias, n m
  • es  satín, n m
  • en  satinwood, n
  • en  West Indian satinwood, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent de les Antilles i Florida que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Zanthoxylum (família de les rutàcies), principalment de l'espècie Zanthoxylum flavum, pesant, molt dura, de fibra entrellaçada i olor de coco, amb el duramen de color groc crema o daurat i l'albeca blanquinosa o de color groc clar, no gaire diferenciada, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació de raspalls i miralls de mà.

Nota

  • 1. L'arbre Zanthoxylum flavum, del qual s'ha extret tradicionalment aquesta fusta, està actualment en perill d'extinció.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme doradillo (sin. compl. setí del Carib):

    S'aproven les denominacions doradillo (com a forma principal) i setí del Carib (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a doradillo, manlleu del castellà,

    ·és una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·la bibliografia especialitzada mostra, segons els especialistes, que és la forma que s'utilitzava en català en l'època en què aquesta fusta es comercialitzava massivament i, fins i tot, en segles anteriors.

    La forma setí del Carib, al seu torn,

    ·és una forma lingüísticament adequada i inequívoca, tenint en compte la definició de setí del diccionari normatiu ("Fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria") i el fet que els arbres del gènere Zanthoxylum, que proporcionen aquest tipus de setí, són propis de la zona del Carib;

    ·és paral·lela a les formes utilitzades en anglès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Malgrat que la forma doradillo també s'ha trobat en alguns contextos referida a altres fustes (per exemple, a la fusta d'àlber (Populus alba, de la família de les salicàcies)), els especialistes creuen que hi ha poc risc de confusió, perquè, en realitat, s'identifica majoritàriament amb la fusta dels arbres del gènere Zanthoxylum, concretament de l'espècie Zanthoxylum flavum.

    Es desestima la forma setí de les Antilles, que també s'ha valorat, perquè la referència al Carib és més adequada, tenint en compte que els arbres que forneixen aquesta fusta també viuen en algunes illes d'Hondures (no pròpiament Antilles) i a Florida, segons els experts.

    Altres possibilitats, com ara llimoner d'Índies o llimoner americà, anàlogues al castellà limoncillo de Indias, no tenen l'aval dels especialistes.

    Entre setí del Carib i setí caribeny, s'opta per la forma amb el sintagma (del Carib), seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(1), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a mars, oceans, rius, llacs i muntanyes s'expressen preferiblement amb la forma sintagmàtica i prescindint dels substantius genèrics mar, riu, llac, muntanya, etc.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf&gt;>

    [Acta 629, 29 de novembre de 2017]
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  postura del pont, n f
  • ca  setu-bandhàssana, n m
  • es  postura del pequeño puente, n f
  • es  postura del puente, n f
  • en  bridge pose, n
  • sa  setu-bandhāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definición
Postura en què el iogui es manté de panxa enlaire, amb els peus i el cap a terra, les cames aixecades i flexionades en angle recte, els malucs i la part inferior del tronc aixecats, el mentó a tocar del pit i els braços estirats cap enrere, amb els mans agafant als turmells.

Nota

  • La forma setu-bandhàssana prové de sànscrit setu-bandhāsana, denominació constituïda pels formants setu 'pont', bandha 'tancament' o 'construcció' i āsana 'postura'.