Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  saguer fort | saguera forta, n m, f
  • es  profundo fuerte
  • es  safety fuerte
  • fr  maraudeur du côté fort
  • fr  strong safety
  • en  SS
  • en  strong safety

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definición
Saguer que té la funció principal de placar els corredors.
  • ca  saguer lliure | saguera lliure, n m, f
  • es  profundo libre
  • es  safety libre
  • fr  free safety
  • fr  maraudeur
  • en  free safety
  • en  FS

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definición
Saguer que té la funció principal d'interceptar les passades de l'equip atacant.
  • ca  txakra de la coroneta, n m
  • ca  sahasrara-txakra, n m sin. compl.
  • ca  setè txakra, n m sin. compl.
  • es  chakra de la coronilla, n m
  • es  séptimo chakra, n m
  • en  crown chakra, n
  • en  seventh chakra, n
  • sa  sahasrāra-cakra, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (Adj+N)**

Definición
Txakra situat a l'altura de la part superior del crani.

Nota

  • 1. El txakra de la coroneta està relacionat amb la glàndula pineal i s'associa, entre altres coses, a l'estadi de consciència més elevat. Es relaciona amb el cosmos. S'identifica amb el color violeta i amb el color blanc, i se sol representar amb una flor de lotus de color violeta o daurat amb molts pètals.
  • 2. La denominació sànscrita sahasrāra-cakra està constituïda pels formants sahasrā 'mil', āra 'radi' i cakra 'roda, cercle, txakra'.
  • ca  sahn [ar], n m
  • es  sahn
  • en  sahn

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

Definición
Pati central d'una mesquita, on se situa la font de les ablucions.
  • ca  saiaguesa, n f
  • ca  SAI, n f sigla
  • es  sayaguesa, n f
  • fr  sayaguesa, n f
  • en  Sayaguesa, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu del castellà adaptat gràficament**

Nota

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça (sayaguesa) és el gentilici de la comarca lleonesa de Sayago (o Sayagu en asturlleonès, segons algunes fonts). Malgrat que els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999) estableixen que, en general, cal mantenir la forma original del gentilici quan aquest no té correspondència documentada en català, s'admet l'adaptació de determinats manlleus d'una llengua pròxima quan la intervenció sobre la forma originària és petita. Atès que en aquest cas la intervenció és mínima, s'opta per la forma adaptada saiaguesa.

    Pel que fa al codi català (SAI), consisteix en les tres primeres lletres de la denominació, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions uninomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    Formes desestimades

    -saiagüesa: Seria l'adaptació a partir de la forma Sayagu, nom de la comarca en asturlleonès segons algunes fonts. Es prefereix saiaguesa per fidelitat amb la forma d'ús habitual i més internacional.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  saiaguesa, n f
  • ca  SAI, n f sigla
  • es  sayaguesa, n f
  • fr  sayaguesa, n f
  • en  Sayaguesa, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu del castellà adaptat gràficament**

Nota

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça (sayaguesa) és el gentilici de la comarca lleonesa de Sayago (o Sayagu en asturlleonès, segons algunes fonts). Malgrat que els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999) estableixen que, en general, cal mantenir la forma original del gentilici quan aquest no té correspondència documentada en català, s'admet l'adaptació de determinats manlleus d'una llengua pròxima quan la intervenció sobre la forma originària és petita. Atès que en aquest cas la intervenció és mínima, s'opta per la forma adaptada saiaguesa.

    Pel que fa al codi català (SAI), consisteix en les tres primeres lletres de la denominació, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions uninomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    Formes desestimades

    -saiagüesa: Seria l'adaptació a partir de la forma Sayagu, nom de la comarca en asturlleonès segons algunes fonts. Es prefereix saiaguesa per fidelitat amb la forma d'ús habitual i més internacional.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  saint-paulin [fr], n m
  • es  saint-paulin
  • fr  saint-paulin
  • en  Saint-Paulin

Làctics

Definición
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma i una mica elàstica, amb una crosta llisa de color carabassa, de gust suau, que prové principalment de Bretanya i Normandia, i que originàriament es preparava en monestirs trapencs.
  • ca  orei, n m
  • ca  sajo, n m
  • es  orey
  • es  sajo
  • fr  orey
  • fr  sajo
  • en  orey
  • en  sajo

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'orei (Campnosperma panamensis, família de les anacardiàcies), lleugera o molt lleugera, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre blanc i gris i l'albeca no diferenciada, emprada en construcció naval, construcció d'encofrats i en la fabricació de mobles i caixes.
  • ca  orei, n m
  • ca  sajo, n m
  • es  orey
  • es  sajo
  • fr  sajo
  • en  orey
  • en  sajo
  • nc  Campnosperma panamensis

Botànica

Definición
Arbre de la família de les anacardiàcies, originari de l'Amèrica del Sud, que fa entre 12 i 18 m d'alçària, de fulles simples, esparses i espatulades, inflorescència en panícula, flors de color groc petites, regulars, hermafrodites i de calze i corol·la pentàmers, i el fruit drupaci.
  • ca  vi d'arròs, n m
  • ca  mijiu [zh], n m sin. compl.
  • ca  sake, n m sin. compl.
  • es  mijiu, n m
  • es  sake, n m
  • es  vino de arroz, n m
  • fr  bière de riz, n m
  • fr  mijiu, n m
  • fr  saké, n m
  • fr  vin de riz, n m
  • it  mijiu, n m
  • it  sachè, n m
  • it  sake, n m
  • it  sakè, n m
  • it  vino di riso, n m
  • en  mijiu, n
  • en  rice wine, n
  • en  sake, n
  • en  saké, n
  • en  saki, n
  • de  Mijiu, n m
  • de  Reiswein, n m
  • de  Sake, n m
  • ja  酒, n
  • ja  sake, n
  • zh  米酒, n
  • zh  mǐjiǔ, n

Begudes

Definición
Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació de l'arròs.

Nota

  • 1. La denominació mijiu s'utilitza, específicament, per a fer referència al vi d'arròs xinès; correspon a la forma destonalitzada de mǐjiǔ, denominació xinesa transcrita segons el sistema pinyin.
  • 2. La denominació sake, d'origen japonès, s'utilitza, específicament, per a fer referència al vi d'arròs japonès.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vi d'arròs (sin. compl. mijiu; sake):

    S'aproven les denominacions vi d'arròs, mijiu (manlleu del xinès) i sake (manlleu del japonès), les dues darreres com a sinònims complementaris, pels motius següents:

    Pel que fa a vi d'arròs,

    ·permet donar un tractament unitari als vins d'arròs de cultures diferents, de manera que inclou tant el vi d'arròs japonès (sake) com el vi d'arròs xinès (mijiu);

    ·és una denominació descriptiva, basada en la composició d'aquest tipus de beguda, que és una mena de suc fermentat d'arròs (vi és, segons el diccionari normatiu, "Suc de raïms fermentats", però també, per extensió, "Suc fermentat de fruits altres que el raïm");

    ·es creu que pot ser una denominació útil en contextos de divulgació o en què els noms originaris d'altres cultures es desconeguin (per exemple, en cartes de restaurants o en llibres de cuina);

    ·en altres llengües també s'han documentat designacions alternatives similars, al costat dels manlleus.


    Quant a mijiu, transcripció destonalitzada de mǐjiǔ (transcripció estricta de la forma xinesa segons el sistema pinyin), que significa, literalment, 'vi d'arròs', de mǐ 'arròs' i jiǔ 'vi',

    ·és la denominació originària d'aquest tipus de beguda a la Xina;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ·ja es documenten en català i també en la resta de llengües.

    D'acord amb el criteri habitual del Consell Supervisor, s'acorda, en aquest cas, d'indicar la llengua de procedència del manlleu mijiu (zh, xinès), tenint en compte que la pronúncia xinesa del mot no coincideix amb la pròpia i espontània d'un parlant català (mijiǔ es pronuncia en xinès [mitɕjou]).

    En favor de la simplificació, es descarta la forma mǐjiǔ, transcripció estricta del xinès.


    Pel que fa, finalment, a sake,

    ·és una forma normalitzada pel Consell Supervisor (acta núm. 356) i recollida ja al diccionari normatiu per a fer referència, específicament, al vi d'arròs produït al Japó;

    ·és una forma coneguda internacionalment.

    [Acta 604, 1 d'abril de 2016]