Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  portafolis de docència, n m
  • ca  dossier de docència, n m sin. compl.
  • es  portafolio docente, n m
  • fr  portfolio d'enseignement, n m
  • en  teaching portfolio, n

Pedagogia. Ensenyament

Definición
Portafolis elaborat per un professor amb l'objectiu de fer palesos l'abast i la qualitat de la seva activitat docent, que serveix, alhora, com a eina d'avaluació per al professor i per a la institució per a la qual treballa.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes portafolis (sin. compl. dossier), portafolis d'aprenentatge (sin. compl. dossier d'aprenentatge), portafolis de docència (sin. compl. dossier de docència) i portafolis digital (sin. compl. dossier digital):


    Es revisa la decisió presa pel Consell Supervisor a la reunió núm. 388, del 29 d'abril de 2004, sobre els termes anglesos student portfolio i teaching portfolio, en què es van aprovar com a úniques denominacions catalanes equivalents dossier d'aprenentatge i dossier de docència, respectivament, i s'acorda ara d'aprovar també com a denominacions catalanes possibles, amb categoria de denominacions principals, els calcs de l'anglès portafolis d'aprenentatge i portafolis de docència. També s'aproven les denominacions semànticament relacionades portafolis (amb el sinònim complementari dossier), que designa un concepte superordinat dels anteriors, i portafolis digital (amb el sinònim complementari dossier digital).

    Els motius per a l'acceptació de la forma portafolis, bandejada inicialment, són els següents:

    ·el TERMCAT ha rebut nombroses peticions de reconsideració d'aquest cas, tant des de l'Administració com des dels serveis lingüístics d'institucions universitàries, que argumenten que els docents rebutgen majoritàriament l'ús de la forma dossier i que és difícil convèncer-los que la incorporin i la utilitzin; també els especialistes assessors del Diccionari d'educació(1) feien notar ja l'any 2011 l'arrelament del calc portafolis i les dificultats d'implantació de la forma dossier;

    ·la recerca documental ha permès constatar que actualment la forma portafolis (amb les variants portafoli o portfoli) està, efectivament, molt consolidada en l'àmbit de l'educació;

    ·els especialistes consultats argumenten que senten dossier com una denominació massa genèrica, que no transmet amb prou precisió l'abast d'aquest concepte, que actualment no es refereix només a un recull de documentació, com pot suggerir dossier, sinó a una eina més complexa, sense un format predeterminat, per a recollir experiències i recursos (blogs, wikis, etc.) ja en etapes prèvies a l'educació universitària;

    ·a la sessió núm. 402, del 27 de gener de 2005, el Consell Supervisor ja va aprovar la forma portafolis europeu de llengües (en comptes de *dossier europeu de llengües), per a designar un concepte similar, concretament el "document d'àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències culturals significatives d'una persona" (en anglès, European language portfolio); si bé a l'acta s'apunta que es tracta d'un cas excepcional, en què l'ús de dossier és inviable perquè ja designa una part específica del portafolis, l'acceptació de portafolis obre la porta a l'ús d'aquesta forma en altres contextos, més encara quan les similituds conceptuals són tan evidents;

    ·és una forma amb un component d'internacionalitat molt important, atès que pràcticament totes les llengües considerades habitualment de referència hi recorren, ja sigui al manlleu directe de l'anglès o bé al calc (castellà, portafolio; francès portfolio i portefeuille; italià, portfolio, etc.);

    ·des del punt de vista lingüístic, el substantiu portafolis està ben format en català: es tracta d'un compost creat a partir del verb portar i el substantiu foli que ja es documenta en algunes obres lexicogràfiques amb el sentit recte de 'cartera o carpeta per a portar documents';(2) per bé, doncs, que amb el sentit amb què s'utilitza en l'àmbit educatiu és un calc de l'anglès, no resulta una forma estranya en català;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre portafoli i portafolis, s'opta per portafolis perquè -com ja s'adduïa a l'acta 402, quan es va aprovar la forma portafolis europeu de llengües- el segon component del compost (foli) és un substantiu amb un referent comptable i, en aquests casos (compostos de verb + substantiu), se sol donar prioritat en els termes de nova creació a la forma plural del substantiu (com en les formes normatives aguantallibres, aplegapilotes, eixugavidres, portabombetes, etc.).

    Es descarten els manlleus portfolio i portfoli (adaptació de portfolio) perquè es prefereix recórrer a un mot català ja documentat; per coherència amb la forma portafolis europeu de llengües, prèviament aprovada pel Consell Supervisor, i perquè portafolis ja és una forma molt utilitzada amb aquest sentit i amb el sentit recte de cartera o carpeta.

    S'acorda de mantenir la forma dossier com a sinònim complementari de portafolis en totes les denominacions aprovades perquè és una forma que, des del punt de vista semàntic, s'adequa perfectament als diferents conceptes i ja ha tingut molta difusió des del TERMCAT.


    Pel que fa a les noves denominacions aprovades (el genèric portafolis i la denominació més específica portafolis digital) són formes i conceptes molt utilitzats. Per motius d'ús, i d'acord amb el sentit de l'adjectiu digital aprovat pel Consell Supervisor a la sessió núm. 599 ("Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista del desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació."), es prefereix portafolis digital a les formes portafolis electrònic, portafolis en línia o portafolis virtual, que també es documenten en algunes fonts.

    (1) CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)?<www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/126/&gt;

    (2) Vegeu, per exemple, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i el Diccionari català-valencià-balear, que recullen portafoli, i el Diccionari normatiu valencià, que recull portafolis.


    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]
  • ca  portafolis digital, n m
  • ca  dossier digital, n m sin. compl.
  • es  portafolio digital, n m
  • es  portafolio electrónico, n m
  • fr  portefeuille électronique, n m
  • fr  portefeuille numérique, n m
  • fr  portfolio électronique, n m
  • fr  portfolio numérique, n m
  • en  computer-based portfolio, n
  • en  digital portfolio, n
  • en  e-portfolio, n
  • en  electronic portfolio, n

Pedagogia. Ensenyament

Definición
Portafolis constituït per documents que tenen un format digital.

Nota

  • 1. Els documents d'un portafolis digital poden ser textos, imatges, animacions, fitxers d'àudio, fitxers de vídeo, pàgines web, blogs, etc.
  • 2. El portafolis digital contribueix a la construcció de la identitat digital d'una persona des del punt de vista de les competències i de la formació.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes portafolis (sin. compl. dossier), portafolis d'aprenentatge (sin. compl. dossier d'aprenentatge), portafolis de docència (sin. compl. dossier de docència) i portafolis digital (sin. compl. dossier digital):


    Es revisa la decisió presa pel Consell Supervisor a la reunió núm. 388, del 29 d'abril de 2004, sobre els termes anglesos student portfolio i teaching portfolio, en què es van aprovar com a úniques denominacions catalanes equivalents dossier d'aprenentatge i dossier de docència, respectivament, i s'acorda ara d'aprovar també com a denominacions catalanes possibles, amb categoria de denominacions principals, els calcs de l'anglès portafolis d'aprenentatge i portafolis de docència. També s'aproven les denominacions semànticament relacionades portafolis (amb el sinònim complementari dossier), que designa un concepte superordinat dels anteriors, i portafolis digital (amb el sinònim complementari dossier digital).

    Els motius per a l'acceptació de la forma portafolis, bandejada inicialment, són els següents:

    ·el TERMCAT ha rebut nombroses peticions de reconsideració d'aquest cas, tant des de l'Administració com des dels serveis lingüístics d'institucions universitàries, que argumenten que els docents rebutgen majoritàriament l'ús de la forma dossier i que és difícil convèncer-los que la incorporin i la utilitzin; també els especialistes assessors del Diccionari d'educació(1) feien notar ja l'any 2011 l'arrelament del calc portafolis i les dificultats d'implantació de la forma dossier;

    ·la recerca documental ha permès constatar que actualment la forma portafolis (amb les variants portafoli o portfoli) està, efectivament, molt consolidada en l'àmbit de l'educació;

    ·els especialistes consultats argumenten que senten dossier com una denominació massa genèrica, que no transmet amb prou precisió l'abast d'aquest concepte, que actualment no es refereix només a un recull de documentació, com pot suggerir dossier, sinó a una eina més complexa, sense un format predeterminat, per a recollir experiències i recursos (blogs, wikis, etc.) ja en etapes prèvies a l'educació universitària;

    ·a la sessió núm. 402, del 27 de gener de 2005, el Consell Supervisor ja va aprovar la forma portafolis europeu de llengües (en comptes de *dossier europeu de llengües), per a designar un concepte similar, concretament el "document d'àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències culturals significatives d'una persona" (en anglès, European language portfolio); si bé a l'acta s'apunta que es tracta d'un cas excepcional, en què l'ús de dossier és inviable perquè ja designa una part específica del portafolis, l'acceptació de portafolis obre la porta a l'ús d'aquesta forma en altres contextos, més encara quan les similituds conceptuals són tan evidents;

    ·és una forma amb un component d'internacionalitat molt important, atès que pràcticament totes les llengües considerades habitualment de referència hi recorren, ja sigui al manlleu directe de l'anglès o bé al calc (castellà, portafolio; francès portfolio i portefeuille; italià, portfolio, etc.);

    ·des del punt de vista lingüístic, el substantiu portafolis està ben format en català: es tracta d'un compost creat a partir del verb portar i el substantiu foli que ja es documenta en algunes obres lexicogràfiques amb el sentit recte de 'cartera o carpeta per a portar documents';(2) per bé, doncs, que amb el sentit amb què s'utilitza en l'àmbit educatiu és un calc de l'anglès, no resulta una forma estranya en català;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre portafoli i portafolis, s'opta per portafolis perquè -com ja s'adduïa a l'acta 402, quan es va aprovar la forma portafolis europeu de llengües- el segon component del compost (foli) és un substantiu amb un referent comptable i, en aquests casos (compostos de verb + substantiu), se sol donar prioritat en els termes de nova creació a la forma plural del substantiu (com en les formes normatives aguantallibres, aplegapilotes, eixugavidres, portabombetes, etc.).

    Es descarten els manlleus portfolio i portfoli (adaptació de portfolio) perquè es prefereix recórrer a un mot català ja documentat; per coherència amb la forma portafolis europeu de llengües, prèviament aprovada pel Consell Supervisor, i perquè portafolis ja és una forma molt utilitzada amb aquest sentit i amb el sentit recte de cartera o carpeta.

    S'acorda de mantenir la forma dossier com a sinònim complementari de portafolis en totes les denominacions aprovades perquè és una forma que, des del punt de vista semàntic, s'adequa perfectament als diferents conceptes i ja ha tingut molta difusió des del TERMCAT.


    Pel que fa a les noves denominacions aprovades (el genèric portafolis i la denominació més específica portafolis digital) són formes i conceptes molt utilitzats. Per motius d'ús, i d'acord amb el sentit de l'adjectiu digital aprovat pel Consell Supervisor a la sessió núm. 599 ("Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista del desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació."), es prefereix portafolis digital a les formes portafolis electrònic, portafolis en línia o portafolis virtual, que també es documenten en algunes fonts.

    (1) CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)?<www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/126/&gt;

    (2) Vegeu, per exemple, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i el Diccionari català-valencià-balear, que recullen portafoli, i el Diccionari normatiu valencià, que recull portafolis.


    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]
  • ca  portafolis europeu de llengües, n m
  • ca  PEL, n m sigla
  • es  PEL
  • es  portafolio europeo de las lenguas
  • es  portfolio europeo de las lenguas
  • fr  PEL
  • fr  portfolio européen des langues
  • it  PEL
  • it  portfolio europeo delle lingue
  • pt  carteira europeia das línguas
  • pt  carteira europeia de línguas
  • pt  PEL
  • pt  portfolio europeu de línguas
  • en  ELP
  • en  European language portfolio
  • de  ESP
  • de  europäisches Sprachenportfolio

Ensenyament de llengües

Definición
Document d'àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències culturals significatives d'una persona.

Nota

  • El portafolis europeu de llengües està format per un passaport de llengües, una biografia lingüística i un dossier.
  • ca  portapalets, n m
  • ca  transpalet, n m
  • es  transpaleta
  • fr  transpalette
  • it  transpalette
  • en  low lift pallet truck
  • en  pallet truck
  • en  transpallet
  • de  Gabelhubwagen

Transports > Manipulació de materials

Definición
Carretó proveït d'una forca de dos braços horitzontals que es pot aixecar uns quants centímetres de terra, destinat a traslladar càrregues paletitzades.
  • ca  portar, v tr
  • es  portar
  • fr  porter
  • en  port, to

Informàtica > Programari

Definición
Traslladar un programa d'un sistema informàtic a un altre, fent-hi poques modificacions o sense haver de fer-n'hi cap.
  • ca  porté, adj
  • ca  desplaçat -ada, adj sin. compl.
  • es  porté -ée, adj
  • fr  porté -ée, adj
  • en  porté, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definición
Dit del salt en què s'afegeix un desplaçament.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  porté, n m
  • es  porté, n m
  • fr  porté, n m
  • fr  porter, n m
  • en  porté, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definición
Acció per la qual el ballarí aixeca la ballarina mentre ella adopta una posició concreta o executa un moviment en l'aire.

Nota

  • 1. En dansa neoclàssica els portés no sempre consisteixen en l'aixecament d'una ballarina per part d'un ballarí, sinó que, per exemple, un ballarí pot aixecar un altre ballarí o una ballarina pot intervenir en l'aixecament d'una altra ballarina.
  • 2. La denominació porté prové del verb francès porter, que significa 'portar' o 'aguantar'.
  • ca  portes giratòries, n f pl
  • es  puerta giratoria, n f
  • es  puertas giratorias, n f pl
  • fr  pantouflage, n m
  • en  revolving door, n
  • en  revolving doors, n pl
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Política, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Pas d'un alt càrrec del sector públic al sector privat, o a la inversa, en benefici propi i en detriment de l'interès general.

Nota

  • 1. Les portes giratòries comporten l'intercanvi de favors i el conflicte d'interessos entre l'àmbit polític i l'empresa privada.
  • 2. Mitjançant les portes giratòries, per exemple, els governs poden contractar professionals de la indústria per aprofitar l'experiència que tenen en el sector privat i la seva influència professional o per obtenir el suport polític de certes corporacions. Per la seva banda, les empreses privades poden contractar antics càrrecs del govern per obtenir accés a persones clau de l'Estat o per exercir influència en decisions legislatives que els incumbeixin.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme portes giratòries

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma portes giratòries.

    Criteris aplicats

    ·És una forma metafòrica lingüísticament adequada, que estableixen un paral·lelisme entre el mecanisme físic d'una porta giratòria convencional i una dinàmica sociopolítica determinada. Semànticament, suggereixen fluïdesa de pas, continuïtat i manca de barreres entre l'espai públic i l'espai privat, i aporten, implícitament, un matís crític sobre el concepte.

    ·És una designació força documentada en català, tant en textos especialitzats (sobretot periodístics) com en fonts lexicogràfiques.

    ·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües (castellà i anglès) s'utilitzen les designacions anàlogues.

    El Consell Supervisor fa notar que la forma porta giratòria també és possible, però per motius d'ús s'aprova la forma amb el plural lexicalitzat.

    [Acta 739, 18 de juny de 2025]
  • ca  pòrtic, n m
  • es  pórtico
  • fr  portique
  • en  frame
  • en  framework

Esport > Gimnàstica

Definición
Estructura metàl·lica constituïda per un travesser, sostingut per dos muntants que disten entre si 2,8 m, del qual pengen les anelles.
  • ca  pòrtic elevador, n m
  • es  pórtico elevador
  • en  travel lift

Transports > Transport marítim

Definición
Carretó pòrtic amb un sistema de translació sobre pneumàtics que permet avançar sobre dos espigons perpendiculars al moll i entre els quals se situa l'embarcació que ha de ser hissada mitjançant corretges, estrops, etc., que l'abracen pel dessota del buc, i que serveix també per a fer el trasllat de l'embarcació a un lloc sec.