Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  ou de gallina criada en gàbia, n m
  • ca  ou de gallina criada en bateria, n m sin. compl.
  • es  huevo de gallina criada en jaula
  • fr  oeuf de batterie
  • fr  oeuf de poule élevée en cage
  • it  uovo da allevamento in gabbie
  • pt  ovo de galinha criada en gaiola
  • en  egg from caged hen
  • de  Ei aus Käfighaltung

Ramaderia > Explotació animal

Definición
Ou procedent d'una gallina criada en gàbia.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
  • ca  ou de gallina criada a l'aire lliure, n m
  • ca  ou de pagès, n m sin. compl.
  • es  huevo de gallina campera
  • fr  oeuf de plein air
  • fr  oeuf de poule élevée en plein air
  • it  uovo da allevamento all'aperto
  • pt  ovo de galinha criada ao ar libre
  • en  free range egg
  • en  free-range egg
  • de  Ei aus Freilandhaltung

Ramaderia > Explotació animal

Definición
Ou procedent d'una gallina criada a l'aire lliure.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
  • ca  ou ecològic, n m
  • es  huevo de producción ecológica
  • es  huevo ecológico
  • fr  oeuf biologique
  • it  uovo biologico
  • pt  ovo biológico
  • pt  ovo ecológico
  • en  organic egg
  • de  biologisches Ei

Ramaderia > Explotació animal

Definición
Ou procedent d'una gallina ecològica.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
  • ca  ou mil·lenari, n m
  • es  huevo centenario, n m
  • es  huevo milenario, n m
  • fr  oeuf centenaire, n m
  • fr  oeuf de cent ans, n m
  • it  uovo centenario, n m
  • pt  ovo centenário, n m
  • pt  ovo de cem anos, n m
  • pt  ovo preservado, n m
  • en  century egg, n
  • en  millennium egg, n
  • en  pidan, n
  • en  preserved egg, n
  • en  thousand-year egg, n
  • en  thousand-year-old egg, n
  • de  chinesisches Ei, n n
  • de  fermentiertes Ei, n n
  • de  hundertjähriges Ei, n n
  • de  tausendjähriges Ei, n n
  • zh  皮蛋, n
  • zh  pídàn·, n

Gastronomia

Definición
Plat de la cuina xinesa consistent en un ou dur de gallina, ànec o guatlla, amb la clara de color d'ambre i el rovell de color verd negrós, de textura gelatinosa i gust fort, que es prepara colgant l'ou cru en un medi alcalí, tradicionalment una barreja de calç, cendra, sal i argila, durant un període que pot oscil·lar entre unes setmanes i uns quants mesos.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ou mil·lenari:

    S'aprova la denominació ou mil·lenari pels motius següents:

    ·es considera una alternativa catalana viable al manlleu del xinès pídàn (literalment, 'ou de cuir', de pí 'cuir, pell' i dàn 'ou', per la crosta de color marronós que queda adherida a l'ou un cop acabat el procés d'elaboració);

    ·ja es documenta en diverses fonts referida a aquest concepte, amb el qual s'identifica de manera clara;

    ·és una denominació metafòrica de tipus hiperbòlic, basada en el llarg període de conservació a què se sotmeten aquests ous;

    ·en altres llengües també es documenta la denominació anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    Es descarta la incorporació del manlleu xinès (pídàn o pidan) perquè no és encara gaire conegut i es considera que la forma aprovada pot substituir-lo sense cap problema.

    La forma ou centenari -de tipus metafòric, com ou mil·lenari- també seria una designació adequada (en altres llengües també s'utilitzen sovint designacions paral·leles), però s'ha preferit ou mil·lenari perquè aquesta forma ja ha tingut una certa difusió com a alternativa al sinisme i s'ha constatat que té més ús.

    També s'han valorat les formes ou del mil·lenni i ou del segle, però s'han descartat perquè es consideren equívoques i, a més, no es documenten.

    Altres propostes que s'han tingut en compte però que s'han bandejat en favor de la forma aprovada són: els calcs del xinès ou de cuir i ou de pell, que no tenen ús; ou en conserva i ou fermentat, que són formes poc precises, i ou xinès, que no es documenta ni té el suport dels especialistes, els quals, en general, són partidaris de recórrer a solucions descriptives o metafòriques i evitar l'ús sistemàtic d'aquest adjectiu per a fer referència a realitats de la Xina.

    [Acta 603, 18 de març de 2016]
  • ca  ous de peix, n m pl
  • ca  fresa, n f sin. compl.
  • es  hueva
  • es  ovas
  • fr  oeufs de poisson
  • fr  rogue
  • it  uovi di pesce
  • pt  ova
  • pt  ovos de pesce
  • en  eggs of fish
  • en  roe
  • en  spawn
  • de  Fischrogen
  • de  Rogen

Alimentació

Definición
Massa que formen els ous d'alguns peixos dins l'ovari, la qual es comercialitza com a producte alimentari.

Nota

  • Segons el context, s'especifica la procedència dels ous: ous de tonyina, ous de llissa, etc.
  • En algunes zones del País Valencià també s'utilitza el diminutiu ouet per a designar aquest concepte.
  • ca  out!, interj
  • ca  fora!, interj sin. compl.
  • es  ¡fuera de combate!
  • es  ¡out!
  • fr  hors du combat!
  • fr  out!
  • en  out!

Esport > Esports de combat > Boxa

Definición
Expressió amb què l'àrbitre indica, quan ha acabat el compte de 10 segons, que un boxejador ha vençut per fora de combat.

Nota

  • En competicions oficials s'utilitza l'expressió en anglès.
  • ca  sortida, n f
  • ca  eixida, n f sin. compl.
  • ca  output [en], n m sin. compl.
  • es  output
  • fr  output
  • en  output

Enginyeria industrial. Indústria

Definición
Resultat d'una combinació determinada de factors de producció, com ara energia, productes o serveis.
  • ca  outrigger, n m
  • es  outrigger
  • fr  outrigger
  • en  outrigger
  • en  racing shell

Esport > Esports nàutics > Rem

Definición
Bot de banc mòbil de competició de mànega molt reduïda, tripulat per dos, quatre o vuit remers.
  • ca  ouzo [el], n m
  • es  ouzo
  • fr  ouzo
  • it  ouzo
  • en  ouzo
  • de  Ouzo

Begudes

Definición
Beguda espirituosa anisada d'uns 40 graus elaborada a Grècia a partir d'una combinació d'alcohols aromatitzats per destil·lació i maceració de llavors d'anís o de fonoll, d'altres llavors, plantes o fruites aromàtiques i de màstic de Quios.

Nota

  • L'alcohol aromatitzat per destil·lació ha de representar com a mínim el 20% de la graduació alcohòlica de l'ouzo.
  • ca  OVA, n m
  • ca  OAV, n m sin. compl.
  • es  OAV, n m
  • es  OVA, n m
  • fr  OAV, n m
  • fr  OVA, n m
  • en  OAV, n
  • en  OVA, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definición
Sèrie d'anime, generalment de gran qualitat de producció, creada per al mercat de vídeo.

Nota

  • La denominació OVA correspon a la sigla de la forma anglesa original video animation (literalment, 'animació original de vídeo'), mentre que la denominació OAV, menys utilitzada, correspon a la sigla de la forma anglesa original animation video (literalment, 'vídeo original d'animació').
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

    -S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

    -Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

    -Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

    -Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

    -Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

    En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

    -Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

    -Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

    [Acta 565, 24 d'octubre de 2013]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme OVA :

    OVA és una sigla anglesa equivalent a original video animation ('animació de vídeo original'). És una sigla consolidada en l'àmbit de l'anime; es llegeix de manera sil·làbica (és, per tant, un acrònim), però l'escriptura se sol mantenir sempre encara, en totes les llengües, en majúscules. També es documenta la variant OAV (de original animation video, 'vídeo d'animació original'), però segons algunes fonts aquesta forma de vegades es confonia amb l'expressió original adult video i per aquest motiu es va tendir a donar preferència a la forma OVA, que actualment és la més consolidada.