Neoloteca

ca sumoll blanc, n m
ca marseguera, n m/f sin. compl.
es merseguera, n f
es sumoll blanco, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definición

Cep originari de la península Ibèrica, poc vigorós.

Nota

1. La denominació catalana marseguera s'utilitza especialment al País Valencià.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes sumoi blanc i xumoi blanc (totes dues noms masculins), variants lingüístiques de sumoll blanc, i merseguera, mersaguera, messeguera i massadera (totes quatre noms masculins o femenins), variants lingüístiques de marseguera.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.

(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

ca marselan, n m
es marselán, n m
fr marselan, n m
en Marselan, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definición

Cep originari de França, resultat de l'encreuament de cabernet sauvignon i garnatxa negra, resistent a la secada.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme marselan:

S'aprova la denominació marselan, manlleu del francès d'origen toponímic (segurament de Marseillan, forma francesa de Marcilhan, municipi d'Occitània d'on és originari aquest cep), pels motius següents:

·és l'única forma documentada, tant en català com en altres llengües, per a designar aquesta varietat, que, segons diverses fonts, va ser creada i batejada a França per investigadors de l'Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA) i de l'Escola Nacional Superior d'Agronomia de Montpeller (ENSAM);

·es documenta en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i en fonts especialitzades del sector;

·malgrat que és un manlleu, s'inscriu sense problema en el sistema gràfic i fonètic del català;

·es documenta també en altres llengües;

·té el vistiplau dels especialistes.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca marselan, n m
es marselán, n m
fr marselan, n m
en Marselan, n

Agricultura > Horticultura > Viticultura, Vinificació. Enologia

Definición

Raïm negre produït pel cep marselan, amb els grans mitjans, allargats i de color negre violaci.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme marselan:

S'aprova la denominació marselan, manlleu del francès d'origen toponímic (segurament de Marseillan, forma francesa de Marcilhan, municipi d'Occitània d'on és originari aquest cep), pels motius següents:

·és l'única forma documentada, tant en català com en altres llengües, per a designar aquesta varietat, que, segons diverses fonts, va ser creada i batejada a França per investigadors de l'Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA) i de l'Escola Nacional Superior d'Agronomia de Montpeller (ENSAM);

·es documenta en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i en fonts especialitzades del sector;

·malgrat que és un manlleu, s'inscriu sense problema en el sistema gràfic i fonètic del català;

·es documenta també en altres llengües;

·té el vistiplau dels especialistes.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca marselan, n m
es marselán, n m
fr marselan, n m
en Marselan, n

Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves, Vinificació. Enologia

Definición

Vi elaborat amb raïm marselan, amb cos, de color fosc i tons porpra, ric en tanins, perfumat i amb una aroma afruitada, d'espècies i de cacau.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme marselan:

S'aprova la denominació marselan, manlleu del francès d'origen toponímic (segurament de Marseillan, forma francesa de Marcilhan, municipi d'Occitània d'on és originari aquest cep), pels motius següents:

·és l'única forma documentada, tant en català com en altres llengües, per a designar aquesta varietat, que, segons diverses fonts, va ser creada i batejada a França per investigadors de l'Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA) i de l'Escola Nacional Superior d'Agronomia de Montpeller (ENSAM);

·es documenta en textos oficials (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol) i en fonts especialitzades del sector;

·malgrat que és un manlleu, s'inscriu sense problema en el sistema gràfic i fonètic del català;

·es documenta també en altres llengües;

·té el vistiplau dels especialistes.

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca martellejat, n m
es martillado
fr martelé
it martellato
en hammered

Joieria. Orfebreria. Bijuteria

Definición

Acabat de formes lleugerament irregulars fet a base de cops de martell o de cisell.

ca martini, n m
ca dry-martini [en], n m sin. compl.
es martini, n m
fr dry, n m
fr dry martini, n m
fr martini, n m
it martini, n m
pt martíni, n m
en dry martini, n
en martini, n
en martini cocktail, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Begudes > Begudes alcohòliques. Destil·lats. Fermentats, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l'anglès (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat de l'anglès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definición

Còctel fet amb ginebra i vermut blanc sec.

Nota

La forma martini és d'origen incert. Algunes fonts l'atribueixen a la marca comercial italiana Martini; d'altres, als noms propis dels suposats creadors, Martini o potser Martínez.

La forma dry-martini s'utilitza especialment quan la quantitat de vermut és molt petita.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme martini (sin. compl. dry-martini)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes martini i, com a sinònim complementari, dry-martini.

Criteris aplicats

·Totes dues denominacions tenen ús i es documenten a bastament per a referir-se al concepte.

Pel que fa a martini:

·El manlleu s'integra bé en el sistema fònic i gràfic del català i és una de les denominacions habituals del concepte.

·Ha donat lloc a alguna denominació derivada, com ara copa de martini (una copa de tija allargada i fina i calze cònic de boca ampla que s'utilitza habitualment per a còctels que se serveixen sense gel).

·No sembla que una denominació descriptiva alternativa pugui ser adequada i tenir possibilitats d'implantació.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Pel que fa a dry-martini:

·Tot i que, estrictament, s'usa per a denominar un tipus específic de martini (amb molt poca quantitat de vermut), el seu ús s'ha estès en totes les llengües per a denominar també el còctel de forma genèrica.

·Aquesta forma evita la confusió amb martini amb el sentit de 'vermut' (resemantització de la marca registrada Martini®, que s'usa com un nom comú per a designar el vermut en general) i pot ser útil en determinats contextos.

·Seguint la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, es fixa la forma amb guionet entre els formants, atès que es tracta d'un manlleu no adaptat.

Formes desestimades

-martini sec: Tot i que és un calc de la forma anglesa i té un cert ús, es considera confusionària, ja que aquesta denominació és més freqüent per a referir-se a un tipus de vermut blanc sec que a un tipus de còctel.

[Acta 740, 7 de juliol de 2025]

ca martyrium [la], n m
es martyrium

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

Definición

Edifici de planta central on es veneren les restes d'un màrtir, propi de l'art paleocristià.

ca marxa a cavall, n f
es horseback
es marcha a caballo
es ruta a caballo
fr randonnée équestre
en horseback riding

Esport > Esports d'aventura

Definición

Excursió organitzada que consisteix a seguir a cavall un recorregut determinat prèviament.

ca marxa bàsica, n f
fr strutting, n m
en basic march, n
en basic strut, n

Esport > Twirling

Definición

Especialitat d'individual en què el twirler camina amb un pas determinat seguint una trajectòria en forma de quadrat.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

ca marxa en L, n f
ca marxa militar, n f
en military strut, n

Esport > Twirling

Definición

Especialitat d'individual en què el twirler camina amb un pas determinat seguint una trajectòria en forma de L.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

[Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota