Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  educació diferenciada, n f
  • es  educación diferenciada
  • fr  éducation non mixte
  • en  single-sex education
  • en  SSE sigla

Psicologia. Pedagogia

Definición
Educació separada per sexes, que té per objectiu atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d'aprenentatge de nens i de nenes.

Nota

  • L'educació diferenciada s'oposa a la coeducació.
  • ca  educació en línia, n f
  • ca  educació digital, n f sin. compl.
  • es  educación digital, n f
  • es  educación en línea, n f
  • es  educación virtual, n f
  • fr  éducation en ligne, n f
  • fr  éducation virtuelle, n f
  • en  digital education, n
  • en  e-education, n
  • en  online education, n

Pedagogia. Ensenyament

Definición
Educació a distància que es fonamenta en l'ensenyament en línia i en l'aprenentatge en línia.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme educació en línia (sin. compl. educació digital):

    S'aprova la forma educació en línia, amb el sinònim complementari educació digital, per paral·lelisme amb les denominacions semànticament relacionades aprenentatge en línia i aprenentatge digital (veg. la fitxa d'aquest terme).

    [Acta 609, 20 de juliol de 2016]
  • ca  educació en línia, n f
  • ca  educació digital, n f sin. compl.
  • es  educación digital, n f
  • es  educación en línea, n f
  • es  educación virtual, n f
  • fr  éducation en ligne, n f
  • fr  éducation virtuelle, n f
  • en  digital education, n
  • en  e-education, n
  • en  online education, n

Pedagogia. Ensenyament

Definición
Educació a distància que es fonamenta en l'ensenyament en línia i en l'aprenentatge en línia.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme educació en línia (sin. compl. educació digital):

    S'aprova la forma educació en línia, amb el sinònim complementari educació digital, per paral·lelisme amb les denominacions semànticament relacionades aprenentatge en línia i aprenentatge digital (veg. la fitxa d'aquest terme).

    [Acta 609, 20 de juliol de 2016]
  • ca  alfabetització mediàtica, n f
  • ca  educació mediàtica, n f
  • es  alfabetización mediática, n f
  • es  educación mediática, n f
  • fr  culture médiatique, n f
  • fr  éducation aux médias, n f
  • en  media education, n
  • en  media literacy, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Sociologia, Pedagogia. Ensenyament, Comunicació > Comunicació de massa, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Acció de proveir de coneixements i d'eines d'anàlisi i reflexió que afavoreixin el consum exigent, selectiu i crític dels continguts audiovisuals i en línia disponibles.

Nota

  • L'alfabetització mediàtica pot anar adreçada a infants, pares, docents o a la ciutadania en general i es produeix, doncs, tant en contextos d'educació formal com en entorns educatius no formals o informals.
  • ca  edumàtica, n f
  • es  edumática
  • es  informática educativa
  • fr  édumatique

Pedagogia. Ensenyament

Definición
Aplicació de les eines informàtiques i telemàtiques a l'educació per a afavorir el desenvolupament dels processos d'ensenyament i aprenentatge.
  • ca  efecte, n m
  • es  efecto
  • es  spin
  • fr  spin
  • en  spin

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Moviment de rotació que s'imprimeix a la bola colpejant-la d'una manera determinada.
  • ca  efecte acumulatiu, n m
  • es  efecto acumulativo, n m
  • fr  effet cumulé, n m
  • en  cumulative effect, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Efecte que té en un organisme la prolongació del temps d'exposició a diverses substàncies químiques amb efectes toxicològics similars.

Nota

  • El concepte d'efecte acumulatiu s'utilitza per a avaluar l'exposició a llarg termini a mescles de substàncies, com ara a determinats grups de productes fitosanitaris.
  • ca  efecte badoc, n m
  • es  efecto mirón
  • en  rubberneck

Transports > Transport per carretera

Definición
Alentiment de la circulació en un punt concret causat per la curiositat dels conductors per alguna circumstància externa singular, com ara un accident de trànsit.
  • ca  efecte bala, n m
  • es  efecto bala, n m
  • es  efecto Matrix, n m
  • es  tiempo bala, n m
  • fr  bullet time, n m
  • fr  effet balle-temps, n m
  • en  bullet time, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Arts > Cinema, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**

Definición
Efecte especial que consisteix a reproduir a velocitat variable les imatges obtingudes disparant alhora, o gairebé alhora, múltiples càmeres fotogràfiques o de vídeo disposades al voltant d'un objecte o actor que es mou ràpidament, amb l'objectiu de simular que es mou molt a poc a poc o que resta aturat.

Nota

  • Tot i que hi ha precedents, aquest efecte es va fer conegut sobretot arran de l'estrena de la pel·lícula Matrix (1999). Posteriorment s'ha fet servir en altres films i en diversos videojocs a partir d'imatges generades per ordinador. És molt usual aplicar-lo per visualitzar les trajectòries de les bales.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme efecte bala

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma efecte bala com a alternativa catalana al manlleu anglès bullet time.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa catalana al manlleu anglès bullet time, àmpliament utilitzat.

    ·És una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, construïda a partir del nucli efecte (perquè es tracta d'un efecte especial) i el substantiu en aposició bala, perquè es va començar a utilitzar, i encara s'utilitza actualment, per a captar una bala en moviment.

    ·És una forma força utilitzada en català i ja es documenta en nombroses fonts especialitzades i enciclopèdiques.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.


    Formes desestimades

    -bullet-time (manlleu de l'anglès): Malgrat que té molt d'ús es considera innecessari.

    -temps bala / temps de bala (calcs estrictes de l'anglès): Són formes també molt utilitzades, especialment temps bala. Tot i que són també motivades (posen l'èmfasi en el fet que el temps passa a la velocitat adient per a apreciar la trajectòria d'una bala), es considera que la forma aprovada, amb el nucli efecte, és més precisa.

    -efecte Matrix (a partir de la pel·lícula Matrix, en què es va utilitzar aquest efecte): A banda que té un ús relativament baix, té els inconvenients afegits que en determinats contextos es coneix com a efecte Matrix la pluja de codis informàtics que apareix en algunes pel·lícules i que, de vegades, aquesta expressió es fa servir també per a indicar que algú viu fora de la realitat.

    [Acta 648, 20 de març de 2019]
  • ca  efecte corbata de llacet, n m
  • es  efecto bow-tie
  • es  efecto pajarita
  • en  bow tie effect

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definición
Distorsió geomètrica d'una imatge consistent en un augment de la mida dels píxels que s'accentua progressivament en els extrems de la imatge, pel fet que en la captura es cobreix una zona més estreta al mig i més ampla a les vores com a conseqüència de la curvatura terrestre.

Nota

  • Per exemple, l'efecte corbata de llacet s'observa en les imatges captades pel sensor MODIS dels satèl·lits Terra i Aqua.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme efecte corbata de llacet:

    Es descarta la forma efecte corbatí perquè, si bé és més sintètica que efecte corbata de llacet i en el diccionari normatiu corbata de llacet remet a corbatí, es fa notar que la forma corbatí podria fer pensar en una corbata curta i estreta, de manera que la denominació efecte corbatí no remetria a la imatge esquematitzada d'aquesta distorsió.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]