Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  dresina, n f
  • es  dresina
  • fr  draisine
  • en  track car

Transports > Transport ferroviari

Definición
Vehicle lleuger automotor equipat per a transportar el material necessari per a la conservació de les instal·lacions ferroviàries.
  • ca  dret d'operació aeroportuària, n m
  • es  derecho de vuelo y aterrizaje
  • es  permiso de operación de vuelo
  • es  slot
  • es  slot aeroportuario
  • fr  créneau
  • fr  créneau horaire
  • en  slot
  • en  time slot

Transports > Transport aeri

Definición
Dret que una companyia aèria ha de contractar perquè una aeronau pugui efectuar en un aeroport les operacions d'enlairament i aterratge en una porció d'espai i de temps determinada.

Nota

  • En àmbits internacionals s'usa la denominació anglesa slot.
  • ca  dret d'orsada, n m
  • es  derecho a orzar
  • fr  droit de lof
  • en  luffing right

Esport > Esports nàutics > Vela

Definición
Dret que té un veler d'orsar amb l'objectiu de tallar el pas al veler que intenta avançar-lo per sobrevent.
  • ca  dret de pas, n m
  • es  derecho a la bocha
  • es  derecho de paso
  • fr  droit de passage
  • en  right-of-way

Esport > Esports eqüestres > Polo

Definición
Preferència que té un jugador respecte dels altres per a colpejar la bola, determinada per la situació de joc.
  • ca  dret de predetracció, n f
  • es  derecho de predetracción

Dret civil

Definición
Legitimació que s'atorga al cònjuge supervivent perquè rebi uns determinats béns propietat del premort.
  • ca  dret dur, n m
  • es  derecho duro, n m
  • es  hard law, n m
  • fr  droit dur, n m
  • fr  hard law, n
  • en  hard law, n

Dret

Definición
Conjunt d'instruments normatius de caràcter obligatori.

Nota

  • 1. L'incompliment del dret dur comporta la responsabilitat internacional del subjecte internacional que el comet.
  • 2. El dret dur inclou, per exemple, el dret imperatiu, els tractats internacionals (bilaterals i multilaterals), el dret internacional consuetudinari o les resolucions d'organitzacions internacionals obligatòries.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes dret tou i dret dur:

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades dret tou i dret dur, totes dues calcs de l'anglès (de soft law i hard law, respectivament), pels motius següents:

    ·són alternatives als manlleus anglesos soft law (que és el concepte més usat) i hard law (només usat per oposició al primer), respectivament;

    ·lingüísticament poden considerar-se denominacions adequades, creades, com les formes angleses, per ús metafòric dels adjectius normatius tou ("Que cedeix fàcilment, no gens ferm") i dur ("Que presenta una forta resistència a ésser ratllat, penetrat, encetat. | Que no cedeix fàcilment a la pressió");

    ·malgrat que són formes poc explícites o definidores, la proximitat semàntica amb les denominacions angleses originàries permet identificar sense dificultats els conceptes i es creu que pot ajudar a fer retrocedir els manlleus;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'experts consultats.

    Es descarten els manlleus soft law (forma molt usada) i hard law perquè es consideren innecessaris.

    Les formes dret vinculant i dret no vinculant, que s'adeqüen força bé al sentit de hard law i soft law, respectivament, s'han descartat perquè s'allunyen massa de les formes de partida i es creu que, segons el context, poden resultar poc adients. Cal dir, de fet, que alguns especialistes s'han mostrat desfavorables a aquestes solucions.

    Per motius similars s'han descartat també les parelles dret vigent- dret emergent, dret en vigor-dret en formació, dret rígid-dret flexible, dret imperatiu- dret indicatiu i dret obligatori- dret no obligatori, que, a més, no es consideren del tot encertades des del punt de vista semàntic.

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]
  • ca  dret tou, n m
  • es  derecho blando, n m
  • es  derecho en agraz, n m
  • es  derecho indicativo, n m
  • es  soft law, n m
  • fr  droit souple, n m
  • en  soft law, n

Dret

Definición
Conjunt d'instruments normatius de caràcter no obligatori però amb efectes jurídics, que són susceptibles de contribuir a la creació de noves normes vinculants.

Nota

  • 1. Són exemples de dret tou les recomanacions tècniques, els codis de conducta, les declaracions, els programes o els estàndards no obligatoris.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes dret tou i dret dur:

    S'aproven les denominacions semànticament relacionades dret tou i dret dur, totes dues calcs de l'anglès (de soft law i hard law, respectivament), pels motius següents:

    ·són alternatives als manlleus anglesos soft law (que és el concepte més usat) i hard law (només usat per oposició al primer), respectivament;

    ·lingüísticament poden considerar-se denominacions adequades, creades, com les formes angleses, per ús metafòric dels adjectius normatius tou ("Que cedeix fàcilment, no gens ferm") i dur ("Que presenta una forta resistència a ésser ratllat, penetrat, encetat. | Que no cedeix fàcilment a la pressió");

    ·malgrat que són formes poc explícites o definidores, la proximitat semàntica amb les denominacions angleses originàries permet identificar sense dificultats els conceptes i es creu que pot ajudar a fer retrocedir els manlleus;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'experts consultats.

    Es descarten els manlleus soft law (forma molt usada) i hard law perquè es consideren innecessaris.

    Les formes dret vinculant i dret no vinculant, que s'adeqüen força bé al sentit de hard law i soft law, respectivament, s'han descartat perquè s'allunyen massa de les formes de partida i es creu que, segons el context, poden resultar poc adients. Cal dir, de fet, que alguns especialistes s'han mostrat desfavorables a aquestes solucions.

    Per motius similars s'han descartat també les parelles dret vigent- dret emergent, dret en vigor-dret en formació, dret rígid-dret flexible, dret imperatiu- dret indicatiu i dret obligatori- dret no obligatori, que, a més, no es consideren del tot encertades des del punt de vista semàntic.

    [Acta 636, 9 de maig de 2018]
  • ca  cop de dreta, n m
  • ca  dreta, n f sin. compl.
  • es  derecha
  • es  drive [pilota, tennis]
  • es  golpe de derecha
  • es  pegada de derecha [tennis de taula]
  • fr  coup droit
  • fr  drive [tennis]
  • en  forehand
  • en  forehand drive [pilota, tennis]
  • en  forehand stroke

Esport > Esports de pilota > Pilota, Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta

Definición
Cop donat al volant o a la pilota des de la banda corresponent al braç amb què el jugador sosté la raqueta, l'eina o la pala.

Nota

  • 1. Cop de dreta s'oposa nocionalment a cop de revés; així doncs, el cop de dreta d'un jugador esquerrà serà realitzat per la seva banda esquerra i no per la dreta.
  • 2. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació colp de dreta.
  • ca  drets dels animals, n m pl
  • ca  drets animals, n m pl sin. compl.
  • es  derechos animales, n m pl
  • es  derechos de los animales, n m pl
  • es  derechos del animal, n m pl
  • fr  droits animaux, n m pl
  • fr  droits de l'animal, n m pl
  • fr  droits des animaux, n m pl
  • it  diritti degli animali, n m pl
  • en  animal rights, n pl

Ciències de la salut > Bioètica

Definición
Conjunt de drets essencials reconeguts a animals que els garanteixen una vida digna conforme a la seva naturalesa.

Nota

  • 1. Els drets dels animals poden situar-se en l'àmbit moral, com a reivindicació moral, o bé en l'àmbit legal, en la legislació de cada estat.
  • 2. Els drets dels animals inclouen el dret a la vida, el dret a la llibertat o el dret a no ser torturat, entre d'altres.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme drets dels animals (sin. compl. drets animals):

    S'aproven les denominacions drets dels animals (com a forma principal) i drets animals (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a drets dels animals,

    ·és una denominació lingüísticament adequada i inequívoca;

    ·és la denominació més estesa per a fer referència a aquest concepte;

    ·es documenten les formes anàlogues en castellà, en francès i en italià en diverses obres terminològiques i enciclopèdiques.

    Pel que fa a drets animals,

    ·és una denominació lingüísticament adequada, si bé l'ús adjectiu del mot animal podria tenir diverses interpretacions;

    ·crea un paral·lelisme formal amb la denominació relacionada drets humans;

    ·es documenta paral·lelament en castellà i en francès;

    ·és una denominació habitual entre els experts.

    Es desestima la denominació drets de l'animal perquè és una forma menys estesa que les denominacions aprovades i no té l'aval dels experts.

    [Acta 638, 13 de juny de 2018]
  • ca  drets d'autor, n m pl
  • es  derechos de autor
  • fr  droit d'auteur

Dret

Definición
Drets morals i d'explotació que té l'autor d'una obra literària, artística o científica.

Nota

  • Els drets morals, en tant que indisponibles, són irrenunciables i inalienables, mentre que els drets d'explotació, en tant que disponibles, són negociables i permeten que l'autor incideixi en la publicació, la distribució o l'explotació de la seva obra, així com que hi faci constar el copyright. Els drets d'autor formen part de la propietat intel·lectual.