Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  portafolis, n m
  • ca  dossier, n m sin. compl.
  • es  portafolio, n m
  • fr  portefeuille, n m
  • fr  portefeuille de compétences, n m
  • fr  portefolio, n m
  • fr  portfolio, n m
  • it  portfolio, n m
  • en  portfolio, n

Pedagogia. Ensenyament

Definición
Recull documental que mostra els coneixements, les habilitats o l'experiència educativa o professional d'una persona.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes portafolis (sin. compl. dossier), portafolis d'aprenentatge (sin. compl. dossier d'aprenentatge), portafolis de docència (sin. compl. dossier de docència) i portafolis digital (sin. compl. dossier digital):


    Es revisa la decisió presa pel Consell Supervisor a la reunió núm. 388, del 29 d'abril de 2004, sobre els termes anglesos student portfolio i teaching portfolio, en què es van aprovar com a úniques denominacions catalanes equivalents dossier d'aprenentatge i dossier de docència, respectivament, i s'acorda ara d'aprovar també com a denominacions catalanes possibles, amb categoria de denominacions principals, els calcs de l'anglès portafolis d'aprenentatge i portafolis de docència. També s'aproven les denominacions semànticament relacionades portafolis (amb el sinònim complementari dossier), que designa un concepte superordinat dels anteriors, i portafolis digital (amb el sinònim complementari dossier digital).

    Els motius per a l'acceptació de la forma portafolis, bandejada inicialment, són els següents:

    ·el TERMCAT ha rebut nombroses peticions de reconsideració d'aquest cas, tant des de l'Administració com des dels serveis lingüístics d'institucions universitàries, que argumenten que els docents rebutgen majoritàriament l'ús de la forma dossier i que és difícil convèncer-los que la incorporin i la utilitzin; també els especialistes assessors del Diccionari d'educació(1) feien notar ja l'any 2011 l'arrelament del calc portafolis i les dificultats d'implantació de la forma dossier;

    ·la recerca documental ha permès constatar que actualment la forma portafolis (amb les variants portafoli o portfoli) està, efectivament, molt consolidada en l'àmbit de l'educació;

    ·els especialistes consultats argumenten que senten dossier com una denominació massa genèrica, que no transmet amb prou precisió l'abast d'aquest concepte, que actualment no es refereix només a un recull de documentació, com pot suggerir dossier, sinó a una eina més complexa, sense un format predeterminat, per a recollir experiències i recursos (blogs, wikis, etc.) ja en etapes prèvies a l'educació universitària;

    ·a la sessió núm. 402, del 27 de gener de 2005, el Consell Supervisor ja va aprovar la forma portafolis europeu de llengües (en comptes de *dossier europeu de llengües), per a designar un concepte similar, concretament el "document d'àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències culturals significatives d'una persona" (en anglès, European language portfolio); si bé a l'acta s'apunta que es tracta d'un cas excepcional, en què l'ús de dossier és inviable perquè ja designa una part específica del portafolis, l'acceptació de portafolis obre la porta a l'ús d'aquesta forma en altres contextos, més encara quan les similituds conceptuals són tan evidents;

    ·és una forma amb un component d'internacionalitat molt important, atès que pràcticament totes les llengües considerades habitualment de referència hi recorren, ja sigui al manlleu directe de l'anglès o bé al calc (castellà, portafolio; francès portfolio i portefeuille; italià, portfolio, etc.);

    ·des del punt de vista lingüístic, el substantiu portafolis està ben format en català: es tracta d'un compost creat a partir del verb portar i el substantiu foli que ja es documenta en algunes obres lexicogràfiques amb el sentit recte de 'cartera o carpeta per a portar documents';(2) per bé, doncs, que amb el sentit amb què s'utilitza en l'àmbit educatiu és un calc de l'anglès, no resulta una forma estranya en català;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre portafoli i portafolis, s'opta per portafolis perquè -com ja s'adduïa a l'acta 402, quan es va aprovar la forma portafolis europeu de llengües- el segon component del compost (foli) és un substantiu amb un referent comptable i, en aquests casos (compostos de verb + substantiu), se sol donar prioritat en els termes de nova creació a la forma plural del substantiu (com en les formes normatives aguantallibres, aplegapilotes, eixugavidres, portabombetes, etc.).

    Es descarten els manlleus portfolio i portfoli (adaptació de portfolio) perquè es prefereix recórrer a un mot català ja documentat; per coherència amb la forma portafolis europeu de llengües, prèviament aprovada pel Consell Supervisor, i perquè portafolis ja és una forma molt utilitzada amb aquest sentit i amb el sentit recte de cartera o carpeta.

    S'acorda de mantenir la forma dossier com a sinònim complementari de portafolis en totes les denominacions aprovades perquè és una forma que, des del punt de vista semàntic, s'adequa perfectament als diferents conceptes i ja ha tingut molta difusió des del TERMCAT.


    Pel que fa a les noves denominacions aprovades (el genèric portafolis i la denominació més específica portafolis digital) són formes i conceptes molt utilitzats. Per motius d'ús, i d'acord amb el sentit de l'adjectiu digital aprovat pel Consell Supervisor a la sessió núm. 599 ("Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista del desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació."), es prefereix portafolis digital a les formes portafolis electrònic, portafolis en línia o portafolis virtual, que també es documenten en algunes fonts.

    (1) CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)?<www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/126/&gt;

    (2) Vegeu, per exemple, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i el Diccionari català-valencià-balear, que recullen portafoli, i el Diccionari normatiu valencià, que recull portafolis.


    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]
  • ca  dossier, n m
  • es  dosier, n m
  • es  dossier, n m var. ling.
  • fr  dossier, n m
  • it  dossier, n m
  • pt  dossier, n m
  • en  dossier, n

Ensenyament de llengües

Definición
Apartat del portafolis europeu de llengües en què es fa constar la documentació personal il·lustrativa de les habilitats lingüístiques del titular.

Nota

  • Poden formar part del dossier certificats d'idiomes, diplomes, treballs escrits, projectes i altres documents relacionats amb els aspectes exposats al passaport de llengües i a la biografia lingüística.
  • ca  portafolis d'aprenentatge, n m
  • ca  dossier d'aprenentatge, n m sin. compl.
  • es  portafolio de aprendizaje, n m
  • es  portafolio del alumno, n m
  • fr  portefeuille d'apprentissage, n m
  • fr  portefeuille de l'étudiant, n m
  • fr  portfolio d'apprentissage, n m
  • fr  portfolio de l'étudiant, n m
  • en  learning portfolio, n
  • en  portfolio, n
  • en  student portfolio, n

Pedagogia. Ensenyament

Definición
Portafolis elaborat per un estudiant amb l'objectiu de fer palesa la feina que ha realitzat durant un període determinat i demostrar el seu progrés d'aprenentatge i el seu rendiment acadèmic, que serveix, alhora, com a eina per a l'autoavaluació.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes portafolis (sin. compl. dossier), portafolis d'aprenentatge (sin. compl. dossier d'aprenentatge), portafolis de docència (sin. compl. dossier de docència) i portafolis digital (sin. compl. dossier digital):


    Es revisa la decisió presa pel Consell Supervisor a la reunió núm. 388, del 29 d'abril de 2004, sobre els termes anglesos student portfolio i teaching portfolio, en què es van aprovar com a úniques denominacions catalanes equivalents dossier d'aprenentatge i dossier de docència, respectivament, i s'acorda ara d'aprovar també com a denominacions catalanes possibles, amb categoria de denominacions principals, els calcs de l'anglès portafolis d'aprenentatge i portafolis de docència. També s'aproven les denominacions semànticament relacionades portafolis (amb el sinònim complementari dossier), que designa un concepte superordinat dels anteriors, i portafolis digital (amb el sinònim complementari dossier digital).

    Els motius per a l'acceptació de la forma portafolis, bandejada inicialment, són els següents:

    ·el TERMCAT ha rebut nombroses peticions de reconsideració d'aquest cas, tant des de l'Administració com des dels serveis lingüístics d'institucions universitàries, que argumenten que els docents rebutgen majoritàriament l'ús de la forma dossier i que és difícil convèncer-los que la incorporin i la utilitzin; també els especialistes assessors del Diccionari d'educació(1) feien notar ja l'any 2011 l'arrelament del calc portafolis i les dificultats d'implantació de la forma dossier;

    ·la recerca documental ha permès constatar que actualment la forma portafolis (amb les variants portafoli o portfoli) està, efectivament, molt consolidada en l'àmbit de l'educació;

    ·els especialistes consultats argumenten que senten dossier com una denominació massa genèrica, que no transmet amb prou precisió l'abast d'aquest concepte, que actualment no es refereix només a un recull de documentació, com pot suggerir dossier, sinó a una eina més complexa, sense un format predeterminat, per a recollir experiències i recursos (blogs, wikis, etc.) ja en etapes prèvies a l'educació universitària;

    ·a la sessió núm. 402, del 27 de gener de 2005, el Consell Supervisor ja va aprovar la forma portafolis europeu de llengües (en comptes de *dossier europeu de llengües), per a designar un concepte similar, concretament el "document d'àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències culturals significatives d'una persona" (en anglès, European language portfolio); si bé a l'acta s'apunta que es tracta d'un cas excepcional, en què l'ús de dossier és inviable perquè ja designa una part específica del portafolis, l'acceptació de portafolis obre la porta a l'ús d'aquesta forma en altres contextos, més encara quan les similituds conceptuals són tan evidents;

    ·és una forma amb un component d'internacionalitat molt important, atès que pràcticament totes les llengües considerades habitualment de referència hi recorren, ja sigui al manlleu directe de l'anglès o bé al calc (castellà, portafolio; francès portfolio i portefeuille; italià, portfolio, etc.);

    ·des del punt de vista lingüístic, el substantiu portafolis està ben format en català: es tracta d'un compost creat a partir del verb portar i el substantiu foli que ja es documenta en algunes obres lexicogràfiques amb el sentit recte de 'cartera o carpeta per a portar documents';(2) per bé, doncs, que amb el sentit amb què s'utilitza en l'àmbit educatiu és un calc de l'anglès, no resulta una forma estranya en català;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre portafoli i portafolis, s'opta per portafolis perquè -com ja s'adduïa a l'acta 402, quan es va aprovar la forma portafolis europeu de llengües- el segon component del compost (foli) és un substantiu amb un referent comptable i, en aquests casos (compostos de verb + substantiu), se sol donar prioritat en els termes de nova creació a la forma plural del substantiu (com en les formes normatives aguantallibres, aplegapilotes, eixugavidres, portabombetes, etc.).

    Es descarten els manlleus portfolio i portfoli (adaptació de portfolio) perquè es prefereix recórrer a un mot català ja documentat; per coherència amb la forma portafolis europeu de llengües, prèviament aprovada pel Consell Supervisor, i perquè portafolis ja és una forma molt utilitzada amb aquest sentit i amb el sentit recte de cartera o carpeta.

    S'acorda de mantenir la forma dossier com a sinònim complementari de portafolis en totes les denominacions aprovades perquè és una forma que, des del punt de vista semàntic, s'adequa perfectament als diferents conceptes i ja ha tingut molta difusió des del TERMCAT.


    Pel que fa a les noves denominacions aprovades (el genèric portafolis i la denominació més específica portafolis digital) són formes i conceptes molt utilitzats. Per motius d'ús, i d'acord amb el sentit de l'adjectiu digital aprovat pel Consell Supervisor a la sessió núm. 599 ("Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista del desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació."), es prefereix portafolis digital a les formes portafolis electrònic, portafolis en línia o portafolis virtual, que també es documenten en algunes fonts.

    (1) CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)?<www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/126/&gt;

    (2) Vegeu, per exemple, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i el Diccionari català-valencià-balear, que recullen portafoli, i el Diccionari normatiu valencià, que recull portafolis.


    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]
  • ca  dossier d'informació del fàrmac, n m
  • es  manual del investigador
  • fr  brochure de l'investigateur
  • en  investigator's brochure

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición
Document que resumeix la informació preclínica més rellevant sobre un fàrmac en el moment d'iniciar un assaig clínic.

Nota

  • En l'ús discursiu, la darrera part de la denominació (del fàrmac) se substitueix pel nom concret del fàrmac objecte d'estudi.
  • ca  portafolis de docència, n m
  • ca  dossier de docència, n m sin. compl.
  • es  portafolio docente, n m
  • fr  portfolio d'enseignement, n m
  • en  teaching portfolio, n

Pedagogia. Ensenyament

Definición
Portafolis elaborat per un professor amb l'objectiu de fer palesos l'abast i la qualitat de la seva activitat docent, que serveix, alhora, com a eina d'avaluació per al professor i per a la institució per a la qual treballa.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes portafolis (sin. compl. dossier), portafolis d'aprenentatge (sin. compl. dossier d'aprenentatge), portafolis de docència (sin. compl. dossier de docència) i portafolis digital (sin. compl. dossier digital):


    Es revisa la decisió presa pel Consell Supervisor a la reunió núm. 388, del 29 d'abril de 2004, sobre els termes anglesos student portfolio i teaching portfolio, en què es van aprovar com a úniques denominacions catalanes equivalents dossier d'aprenentatge i dossier de docència, respectivament, i s'acorda ara d'aprovar també com a denominacions catalanes possibles, amb categoria de denominacions principals, els calcs de l'anglès portafolis d'aprenentatge i portafolis de docència. També s'aproven les denominacions semànticament relacionades portafolis (amb el sinònim complementari dossier), que designa un concepte superordinat dels anteriors, i portafolis digital (amb el sinònim complementari dossier digital).

    Els motius per a l'acceptació de la forma portafolis, bandejada inicialment, són els següents:

    ·el TERMCAT ha rebut nombroses peticions de reconsideració d'aquest cas, tant des de l'Administració com des dels serveis lingüístics d'institucions universitàries, que argumenten que els docents rebutgen majoritàriament l'ús de la forma dossier i que és difícil convèncer-los que la incorporin i la utilitzin; també els especialistes assessors del Diccionari d'educació(1) feien notar ja l'any 2011 l'arrelament del calc portafolis i les dificultats d'implantació de la forma dossier;

    ·la recerca documental ha permès constatar que actualment la forma portafolis (amb les variants portafoli o portfoli) està, efectivament, molt consolidada en l'àmbit de l'educació;

    ·els especialistes consultats argumenten que senten dossier com una denominació massa genèrica, que no transmet amb prou precisió l'abast d'aquest concepte, que actualment no es refereix només a un recull de documentació, com pot suggerir dossier, sinó a una eina més complexa, sense un format predeterminat, per a recollir experiències i recursos (blogs, wikis, etc.) ja en etapes prèvies a l'educació universitària;

    ·a la sessió núm. 402, del 27 de gener de 2005, el Consell Supervisor ja va aprovar la forma portafolis europeu de llengües (en comptes de *dossier europeu de llengües), per a designar un concepte similar, concretament el "document d'àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències culturals significatives d'una persona" (en anglès, European language portfolio); si bé a l'acta s'apunta que es tracta d'un cas excepcional, en què l'ús de dossier és inviable perquè ja designa una part específica del portafolis, l'acceptació de portafolis obre la porta a l'ús d'aquesta forma en altres contextos, més encara quan les similituds conceptuals són tan evidents;

    ·és una forma amb un component d'internacionalitat molt important, atès que pràcticament totes les llengües considerades habitualment de referència hi recorren, ja sigui al manlleu directe de l'anglès o bé al calc (castellà, portafolio; francès portfolio i portefeuille; italià, portfolio, etc.);

    ·des del punt de vista lingüístic, el substantiu portafolis està ben format en català: es tracta d'un compost creat a partir del verb portar i el substantiu foli que ja es documenta en algunes obres lexicogràfiques amb el sentit recte de 'cartera o carpeta per a portar documents';(2) per bé, doncs, que amb el sentit amb què s'utilitza en l'àmbit educatiu és un calc de l'anglès, no resulta una forma estranya en català;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre portafoli i portafolis, s'opta per portafolis perquè -com ja s'adduïa a l'acta 402, quan es va aprovar la forma portafolis europeu de llengües- el segon component del compost (foli) és un substantiu amb un referent comptable i, en aquests casos (compostos de verb + substantiu), se sol donar prioritat en els termes de nova creació a la forma plural del substantiu (com en les formes normatives aguantallibres, aplegapilotes, eixugavidres, portabombetes, etc.).

    Es descarten els manlleus portfolio i portfoli (adaptació de portfolio) perquè es prefereix recórrer a un mot català ja documentat; per coherència amb la forma portafolis europeu de llengües, prèviament aprovada pel Consell Supervisor, i perquè portafolis ja és una forma molt utilitzada amb aquest sentit i amb el sentit recte de cartera o carpeta.

    S'acorda de mantenir la forma dossier com a sinònim complementari de portafolis en totes les denominacions aprovades perquè és una forma que, des del punt de vista semàntic, s'adequa perfectament als diferents conceptes i ja ha tingut molta difusió des del TERMCAT.


    Pel que fa a les noves denominacions aprovades (el genèric portafolis i la denominació més específica portafolis digital) són formes i conceptes molt utilitzats. Per motius d'ús, i d'acord amb el sentit de l'adjectiu digital aprovat pel Consell Supervisor a la sessió núm. 599 ("Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista del desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació."), es prefereix portafolis digital a les formes portafolis electrònic, portafolis en línia o portafolis virtual, que també es documenten en algunes fonts.

    (1) CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)?<www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/126/&gt;

    (2) Vegeu, per exemple, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i el Diccionari català-valencià-balear, que recullen portafoli, i el Diccionari normatiu valencià, que recull portafolis.


    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]
  • ca  dossier de premsa, n m
  • es  dosier de prensa, n m
  • es  dossier de prensa, n m var. ling.
  • fr  dossier de presse, n m
  • en  press book, n

Comunicació > Publicitat

Definición
Carpeta que conté diverses informacions tècniques, artístiques, etc., destinada a la promoció o al llançament publicitari d'una pel·lícula, una obra de teatre, un servei, un producte, etc.
  • ca  dossier de presentació, n m
  • es  book
  • fr  book
  • fr  dossier de présentation
  • en  book

Comunicació > Publicitat

Definición
Dossier que recull els treballs més importants d'un professional independent (director d'art, dissenyador, model, fotògraf, etc.), el qual l'utilitza per a promocionar-se.
  • ca  portafolis digital, n m
  • ca  dossier digital, n m sin. compl.
  • es  portafolio digital, n m
  • es  portafolio electrónico, n m
  • fr  portefeuille électronique, n m
  • fr  portefeuille numérique, n m
  • fr  portfolio électronique, n m
  • fr  portfolio numérique, n m
  • en  computer-based portfolio, n
  • en  digital portfolio, n
  • en  e-portfolio, n
  • en  electronic portfolio, n

Pedagogia. Ensenyament

Definición
Portafolis constituït per documents que tenen un format digital.

Nota

  • 1. Els documents d'un portafolis digital poden ser textos, imatges, animacions, fitxers d'àudio, fitxers de vídeo, pàgines web, blogs, etc.
  • 2. El portafolis digital contribueix a la construcció de la identitat digital d'una persona des del punt de vista de les competències i de la formació.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes portafolis (sin. compl. dossier), portafolis d'aprenentatge (sin. compl. dossier d'aprenentatge), portafolis de docència (sin. compl. dossier de docència) i portafolis digital (sin. compl. dossier digital):


    Es revisa la decisió presa pel Consell Supervisor a la reunió núm. 388, del 29 d'abril de 2004, sobre els termes anglesos student portfolio i teaching portfolio, en què es van aprovar com a úniques denominacions catalanes equivalents dossier d'aprenentatge i dossier de docència, respectivament, i s'acorda ara d'aprovar també com a denominacions catalanes possibles, amb categoria de denominacions principals, els calcs de l'anglès portafolis d'aprenentatge i portafolis de docència. També s'aproven les denominacions semànticament relacionades portafolis (amb el sinònim complementari dossier), que designa un concepte superordinat dels anteriors, i portafolis digital (amb el sinònim complementari dossier digital).

    Els motius per a l'acceptació de la forma portafolis, bandejada inicialment, són els següents:

    ·el TERMCAT ha rebut nombroses peticions de reconsideració d'aquest cas, tant des de l'Administració com des dels serveis lingüístics d'institucions universitàries, que argumenten que els docents rebutgen majoritàriament l'ús de la forma dossier i que és difícil convèncer-los que la incorporin i la utilitzin; també els especialistes assessors del Diccionari d'educació(1) feien notar ja l'any 2011 l'arrelament del calc portafolis i les dificultats d'implantació de la forma dossier;

    ·la recerca documental ha permès constatar que actualment la forma portafolis (amb les variants portafoli o portfoli) està, efectivament, molt consolidada en l'àmbit de l'educació;

    ·els especialistes consultats argumenten que senten dossier com una denominació massa genèrica, que no transmet amb prou precisió l'abast d'aquest concepte, que actualment no es refereix només a un recull de documentació, com pot suggerir dossier, sinó a una eina més complexa, sense un format predeterminat, per a recollir experiències i recursos (blogs, wikis, etc.) ja en etapes prèvies a l'educació universitària;

    ·a la sessió núm. 402, del 27 de gener de 2005, el Consell Supervisor ja va aprovar la forma portafolis europeu de llengües (en comptes de *dossier europeu de llengües), per a designar un concepte similar, concretament el "document d'àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències culturals significatives d'una persona" (en anglès, European language portfolio); si bé a l'acta s'apunta que es tracta d'un cas excepcional, en què l'ús de dossier és inviable perquè ja designa una part específica del portafolis, l'acceptació de portafolis obre la porta a l'ús d'aquesta forma en altres contextos, més encara quan les similituds conceptuals són tan evidents;

    ·és una forma amb un component d'internacionalitat molt important, atès que pràcticament totes les llengües considerades habitualment de referència hi recorren, ja sigui al manlleu directe de l'anglès o bé al calc (castellà, portafolio; francès portfolio i portefeuille; italià, portfolio, etc.);

    ·des del punt de vista lingüístic, el substantiu portafolis està ben format en català: es tracta d'un compost creat a partir del verb portar i el substantiu foli que ja es documenta en algunes obres lexicogràfiques amb el sentit recte de 'cartera o carpeta per a portar documents';(2) per bé, doncs, que amb el sentit amb què s'utilitza en l'àmbit educatiu és un calc de l'anglès, no resulta una forma estranya en català;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre portafoli i portafolis, s'opta per portafolis perquè -com ja s'adduïa a l'acta 402, quan es va aprovar la forma portafolis europeu de llengües- el segon component del compost (foli) és un substantiu amb un referent comptable i, en aquests casos (compostos de verb + substantiu), se sol donar prioritat en els termes de nova creació a la forma plural del substantiu (com en les formes normatives aguantallibres, aplegapilotes, eixugavidres, portabombetes, etc.).

    Es descarten els manlleus portfolio i portfoli (adaptació de portfolio) perquè es prefereix recórrer a un mot català ja documentat; per coherència amb la forma portafolis europeu de llengües, prèviament aprovada pel Consell Supervisor, i perquè portafolis ja és una forma molt utilitzada amb aquest sentit i amb el sentit recte de cartera o carpeta.

    S'acorda de mantenir la forma dossier com a sinònim complementari de portafolis en totes les denominacions aprovades perquè és una forma que, des del punt de vista semàntic, s'adequa perfectament als diferents conceptes i ja ha tingut molta difusió des del TERMCAT.


    Pel que fa a les noves denominacions aprovades (el genèric portafolis i la denominació més específica portafolis digital) són formes i conceptes molt utilitzats. Per motius d'ús, i d'acord amb el sentit de l'adjectiu digital aprovat pel Consell Supervisor a la sessió núm. 599 ("Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista del desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació."), es prefereix portafolis digital a les formes portafolis electrònic, portafolis en línia o portafolis virtual, que també es documenten en algunes fonts.

    (1) CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)?<www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/126/&gt;

    (2) Vegeu, per exemple, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i el Diccionari català-valencià-balear, que recullen portafoli, i el Diccionari normatiu valencià, que recull portafolis.


    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]
  • ca  macoré, n m
  • ca  douca, n f sin. compl.
  • es  abaku, n m
  • es  babu, n m
  • es  baku, n m
  • es  caoba cerezo, n f
  • es  cerezo africano, n m
  • es  douka, n f
  • es  makore, n m
  • es  makoré, n m
  • es  ukola, n f
  • fr  douka, n m
  • fr  makoré, n m
  • en  makora, n
  • en  makoré, n
  • en  makori, n
  • de  Douka, n
  • de  Makoré, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

Nota

  • 1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

    Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

    Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):

    S'aproven les denominacions macoré (com a forma principal) i douka (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,

    ·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,

    ·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)

    ·en altres llengües es documenta la forma anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes autòctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perquè tenen poc ús.

    També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).

    (1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24).

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]
  • ca  avet de Douglas, n m
  • ca  douglas, n m sin. compl.
  • ca  oregon, n m sin. compl.
  • ca  pi d'Oregon, n m sin. compl.
  • es  abeto de Douglas, n m
  • es  abeto Douglas, n m
  • es  Douglas, n m
  • es  pino de Oregón, n m
  • es  pino Oregón, n m
  • fr  Douglas, n m
  • fr  douglas vert, n m
  • fr  sapin d'Oregon, n m
  • fr  sapin Douglas, n m
  • en  British Columbian pine, n
  • en  Douglas fir, n
  • en  Oregon pine, n
  • de  Douglasie, n f

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent de l'Amèrica del Nord, principalment de la Colúmbia Britànica i de la costa del Pacífic dels Estats Units, que s'obté de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, família de les pinàcies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermellós, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avet de Douglas (sin. compl. pi d'Oregon, douglas i oregon):

    S'aproven les denominacions avet de Douglas (com a forma principal) i pi d'Oregon, douglas i oregon (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

    Pel que fa a avet de Douglas i pi d'Oregon,

    ·són les denominacions recollides al diccionari normatiu, amb el mateix ordre de prioritat amb què s'aproven aquí (avet de Douglas com a forma principal i pi d'Oregon com a sinònim), per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès (Douglas fir) i castellà (pino Oregón), respectivament;

    ·els especialistes confirmen que avet de Douglas és una forma àmpliament acceptada i documentada en català, i que pi d'Oregon també té ús.

    Quant a douglas i oregon,

    ·són reduccions de les formes avet de Douglas i pi d'Oregon, respectivament;

    ·tot i que podrien considerar-se formes previsibles, a partir de les denominacions completes corresponents, s'opta per recollir-les a la fitxa del terme (com a sinònims complementaris) per paral·lelisme amb l'ús en altres llengües i, especialment, a fi de deixar constància de l'escriptura amb minúscula inicial malgrat tenir origen en noms propis;

    ·la forma douglas es documenta també en altres llengües, en algun cas com a denominació oficial d'aquesta fusta (per exemple, Douglas, en francès, i Douglasie, en alemany, es recullen a la norma UNE EN 13556);

    ·la forma oregon no es documenta en altres llengües, però és coherent amb la reducció douglas i es troba en algunes fonts catalanes;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarta la forma pseudotsuga, que algunes fonts recullen com a nom de l'arbre, perquè és poc coneguda i es considera innecessària, tenint en compte que avet de Douglas i pi d'Oregon són formes ja molt consolidades.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]