Back to top

Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

  • ca  dosi de referència aguda, n f
  • ca  ARfD, n f sigla
  • es  dosis de referencia aguda, n f
  • es  DRfA, n f sigla
  • fr  dose de référence aiguë, n f
  • fr  DRfA, n f sigla
  • en  acute reference dose, n
  • en  ARfD, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Ciències de la salut > Endocrinologia. Nutrició, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**, **Denominació catalana 2: Manlleu de l'anglès**

Definición
Valor toxicològic que indica la ingesta màxima d'una substància present en els productes alimentaris o en l'aigua potable que una persona pot fer, en funció del seu pes, en un període de temps molt curt, generalment en un àpat o durant un dia, sense risc apreciable per a la salut.

Nota

  • 1. La dosi de referència aguda constitueix un dels valors de referència en seguretat alimentària, juntament amb la ingesta diària admissible i la ingesta diària tolerable.
  • 2. La dosi de referència aguda s'expressa en mil·ligrams de la substància per quilogram de pes corporal. Es calcula mitjançant assaigs en animals d'experimentació.
  • 3. La sigla ARfD correspon a la denominació anglesa acute reference dose ('dosi de referència aguda').
  • ca  dosi efectiva 50, n f
  • ca  DE50, n f sigla
  • es  dosis efectiva 50, n f
  • es  dosis efectiva mediana, n f
  • es  DE50, n f sigla
  • fr  dose efficace 50, n f
  • fr  dose efficace médiane, n f
  • fr  DE50, n f sigla
  • en  effective dose 50, n
  • en  median effective dose, n
  • en  ED50, n sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definición
Estimació estadística de la dosi necessària d'un agent químic o físic per a produir un determinat efecte sobre la meitat dels organismes d'una població que hi ha estat exposada en condicions definides.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes concentració letal 50 (sigla CL50), concentració efectiva 50 (sigla CE50), dosi letal 50 (sigla DL50), dosi efectiva 50 (sigla DE50), temps letal 50 (sigla TL50) i temps efectiu 50 (sigla TE50):

    S'aproven els termes semànticament relacionats concentració letal 50, concentració efectiva 50, dosi letal 50, dosi efectiva 50, temps letal 50 i temps efectiu 50, juntament amb les formes abreujades CL50, DL50, CE50, DE50, TL50 i TE50, respectivament, pels motius següents:

    ·són les formes més utilitzades entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·es documenten en català en fonts especialitzades i, anàlogament, en les altres llengües veïnes;

    ·les formes desenvolupades són explicables des del punt de vista lingüístic i poden considerar-se adequades: concentració letal, concentració efectiva, dosi letal, dosi efectiva, temps letal i temps efectiu són sintagmes descriptius i transparents; la xifra 50, adjuntada al final de cadascun, és, al seu torn, una reducció de 50% i fa referència a la meitat dels organismes de la població tinguda en compte, és a dir, al 50% dels organismes;

    ·l'opció de construir les denominacions a partir de la referència explícita al percentatge de població tingut en compte (50), permet que en els casos en què aquest percentatge varia la denominació pugui ser la mateixa amb un simple canvi de la xifra final (per exemple, concentració letal 90 per a fer referència a la concentració necessària per a la mort del 90% dels organismes);

    ·les formes abreujades, al seu torn, són sigles corresponents a les denominacions catalanes de cadascun dels conceptes i tenen també ús entre els experts; en les altres llengües romàniques es recorre igualment a les sigles creades a partir de les denominacions de la pròpia llengua;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.


    Es descarten les solucions formades amb l'adjectiu mitjà -ana al final (concentració letal mitjana, dosi letal mitjana, etc.), malgrat que es documenten (tant en català com -les formes paral·leles- en altres llengües romàniques), perquè són semànticament inadequades, fruit d'una mala traducció de l'anglès median. Cal tenir present que mitjà -ana fa referència al concepte de mitjana aritmètica ("Quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen", segons el diccionari normatiu), i que en aquest cas l'estimació estadística de les dades (de la concentració letal 50, de la concentració efectiva 50, etc.) no es fa a partir de cap mitjana aritmètica. De fet, l'anglès median(1), que tant pot tenir categoria de substantiu com d'adjectiu, no remet al concepte estadístic de mitjana, sinó al de mediana, això és, a la "Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu.

    També s'han descartat, malgrat tot, les formes catalanes creades amb l'adjectiu medià -ana (concentració letal mediana, dosi efectiva mediana, etc.), que es documenten en altres llengües, perquè també es consideren semànticament inadequades o, si més no, equívoques. D'una banda, l'adjectiu medià -ana només es defineix al diccionari normatiu com a equivalent al concepte anatòmic de sagital ("Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra"), de manera que, a partir d'aquest sentit estricte, les solucions amb medià -ana no es podrien justificar. Tampoc es podrien justificar en el cas que s'ampliés el sentit normatiu de medià -ana a l'àmbit matemàtic, com a adjectiu relacionat amb el valor del centre d'un conjunt de dades (o sigui, relacionat amb la mediana, com median), perquè l'adjectiu s'associaria aquí amb el valor dels paràmetres (és a dir de la concentració, la dosi o el temps) i no, com és el cas, amb els efectes biològics que produeix (la meitat de la població). Probablement cal interpretar, de fet, que a la forma anglesa median lethal dose (i anàlogament en la resta de denominacions) median no és un modificador de dose, sinó que es refereix a la mediana de la població; la denominació, per tant, no s'hauria de llegir o interpretar com una dosi mediana, sinó com una dosi que és letal per a la mediana de la població (cal no oblidar que median té valor substantiu en anglès).

    També s'han valorat les formes amb l'especificació 50% (és a dir, concentració letal 50%, dosi efectiva 50%, etc.), que també serien adequades i podrien considerar-se fins i tot més explicatives que les formes amb 50, però finalment s'han descartat perquè tenen menys ús que les solucions acordades.

    Quant a l'ús de l'adjectiu eficaç en comptes de efectiu a concentració efectiva 50, dosi efectiva 50 i temps efectiu 50, s'opta per efectiu perquè és la forma normalment utilitzada i la que, per analogia amb l'anglès, prefereixen els especialistes. Des del punt de vista lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades, tenint en compte el sentit que els atorga el diccionari normatiu: efectiu -iva és "Que produeix l'efecte que hom n'espera", i eficaç, "Que té la virtut de produir l'efecte volgut".

    Finalment, pel que fa a les formes abreujades (CL50, DL50, etc.), s'han bandejat les sigles angleses perquè, segons els especialistes, les sigles creades a partir de les denominacions catalanes són molt usuals, i perquè no s'ha pogut constatar, com ha suggerit algun expert, que les formes angleses corresponguin efectivament a símbols internacionals.

    (1)Segons el diccionari Oxford: "Denoting or relating to a value or quantity lying at the midpoint of a frequency distribution of observed values or quantities, such that there is an equal probability of falling above or below it" o "The median value of a range of values".

    [Acta 564, 3 d'octubre de 2013]
  • ca  dosi equivalent, n f
  • es  dosis equivalente
  • fr  dose équivalente
  • en  equivalent dose
  • sbl  HT

Energia > Energia nuclear

Definición
Producte de la dosi absorbida mitjana en tot un teixit o òrgan i el factor de ponderació de la radiació.

Nota

  • La unitat de mesura de la dosi equivalent és el sievert.
  • ca  dosi letal 50, n f
  • ca  DL50, n f sigla
  • es  dosis letal 50, n f
  • es  dosis letal mediana, n f
  • es  DL50, n f sigla
  • fr  dose létale 50, n f
  • fr  dose létale médiane, n f
  • fr  DL50, n f sigla
  • en  median lethal dose, n
  • en  LD50, n sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definición
Estimació estadística de la dosi necessària d'un agent químic o físic per a produir la mort de la meitat dels organismes d'una població que hi ha estat exposada en condicions definides.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes concentració letal 50 (sigla CL50), concentració efectiva 50 (sigla CE50), dosi letal 50 (sigla DL50), dosi efectiva 50 (sigla DE50), temps letal 50 (sigla TL50) i temps efectiu 50 (sigla TE50):

    S'aproven els termes semànticament relacionats concentració letal 50, concentració efectiva 50, dosi letal 50, dosi efectiva 50, temps letal 50 i temps efectiu 50, juntament amb les formes abreujades CL50, DL50, CE50, DE50, TL50 i TE50, respectivament, pels motius següents:

    ·són les formes més utilitzades entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·es documenten en català en fonts especialitzades i, anàlogament, en les altres llengües veïnes;

    ·les formes desenvolupades són explicables des del punt de vista lingüístic i poden considerar-se adequades: concentració letal, concentració efectiva, dosi letal, dosi efectiva, temps letal i temps efectiu són sintagmes descriptius i transparents; la xifra 50, adjuntada al final de cadascun, és, al seu torn, una reducció de 50% i fa referència a la meitat dels organismes de la població tinguda en compte, és a dir, al 50% dels organismes;

    ·l'opció de construir les denominacions a partir de la referència explícita al percentatge de població tingut en compte (50), permet que en els casos en què aquest percentatge varia la denominació pugui ser la mateixa amb un simple canvi de la xifra final (per exemple, concentració letal 90 per a fer referència a la concentració necessària per a la mort del 90% dels organismes);

    ·les formes abreujades, al seu torn, són sigles corresponents a les denominacions catalanes de cadascun dels conceptes i tenen també ús entre els experts; en les altres llengües romàniques es recorre igualment a les sigles creades a partir de les denominacions de la pròpia llengua;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.


    Es descarten les solucions formades amb l'adjectiu mitjà -ana al final (concentració letal mitjana, dosi letal mitjana, etc.), malgrat que es documenten (tant en català com -les formes paral·leles- en altres llengües romàniques), perquè són semànticament inadequades, fruit d'una mala traducció de l'anglès median. Cal tenir present que mitjà -ana fa referència al concepte de mitjana aritmètica ("Quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen", segons el diccionari normatiu), i que en aquest cas l'estimació estadística de les dades (de la concentració letal 50, de la concentració efectiva 50, etc.) no es fa a partir de cap mitjana aritmètica. De fet, l'anglès median(1), que tant pot tenir categoria de substantiu com d'adjectiu, no remet al concepte estadístic de mitjana, sinó al de mediana, això és, a la "Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu.

    També s'han descartat, malgrat tot, les formes catalanes creades amb l'adjectiu medià -ana (concentració letal mediana, dosi efectiva mediana, etc.), que es documenten en altres llengües, perquè també es consideren semànticament inadequades o, si més no, equívoques. D'una banda, l'adjectiu medià -ana només es defineix al diccionari normatiu com a equivalent al concepte anatòmic de sagital ("Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra"), de manera que, a partir d'aquest sentit estricte, les solucions amb medià -ana no es podrien justificar. Tampoc es podrien justificar en el cas que s'ampliés el sentit normatiu de medià -ana a l'àmbit matemàtic, com a adjectiu relacionat amb el valor del centre d'un conjunt de dades (o sigui, relacionat amb la mediana, com median), perquè l'adjectiu s'associaria aquí amb el valor dels paràmetres (és a dir de la concentració, la dosi o el temps) i no, com és el cas, amb els efectes biològics que produeix (la meitat de la població). Probablement cal interpretar, de fet, que a la forma anglesa median lethal dose (i anàlogament en la resta de denominacions) median no és un modificador de dose, sinó que es refereix a la mediana de la població; la denominació, per tant, no s'hauria de llegir o interpretar com una dosi mediana, sinó com una dosi que és letal per a la mediana de la població (cal no oblidar que median té valor substantiu en anglès).

    També s'han valorat les formes amb l'especificació 50% (és a dir, concentració letal 50%, dosi efectiva 50%, etc.), que també serien adequades i podrien considerar-se fins i tot més explicatives que les formes amb 50, però finalment s'han descartat perquè tenen menys ús que les solucions acordades.

    Quant a l'ús de l'adjectiu eficaç en comptes de efectiu a concentració efectiva 50, dosi efectiva 50 i temps efectiu 50, s'opta per efectiu perquè és la forma normalment utilitzada i la que, per analogia amb l'anglès, prefereixen els especialistes. Des del punt de vista lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades, tenint en compte el sentit que els atorga el diccionari normatiu: efectiu -iva és "Que produeix l'efecte que hom n'espera", i eficaç, "Que té la virtut de produir l'efecte volgut".

    Finalment, pel que fa a les formes abreujades (CL50, DL50, etc.), s'han bandejat les sigles angleses perquè, segons els especialistes, les sigles creades a partir de les denominacions catalanes són molt usuals, i perquè no s'ha pogut constatar, com ha suggerit algun expert, que les formes angleses corresponguin efectivament a símbols internacionals.

    (1)Segons el diccionari Oxford: "Denoting or relating to a value or quantity lying at the midpoint of a frequency distribution of observed values or quantities, such that there is an equal probability of falling above or below it" o "The median value of a range of values".

    [Acta 564, 3 d'octubre de 2013]
  • ca  dosi màxima tolerada, n f
  • ca  DMT, n f sigla
  • es  dosis máxima tolerada
  • es  DMT sigla
  • fr  dose maximale tolérée
  • fr  DMT sigla
  • en  maximum tolerated dose
  • en  MTD sigla

Ciències de la salut > Farmacologia, Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición
Dosi més elevada d'un fàrmac que pot ser administrada sense que apareguin reaccions adverses rellevants.
  • ca  dosi mínima no tolerada, n f
  • es  dosis mínima no tolerada
  • es  dosis mínima tóxica
  • fr  dose toxique minimale
  • fr  DTM sigla
  • en  minimal toxic dose
  • en  minimum intolerated dose
  • en  minimum toxic dose
  • en  MID sigla
  • en  MTD sigla

Ciències de la salut > Farmacologia, Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición
Dosi més baixa a partir de la qual un fàrmac comença a provocar reaccions adverses rellevants.

Nota

  • La dosi mínima no tolerada s'utilitza per a trobar la dosi màxima tolerada. Sol ser la dosi immediatament superior a la dosi màxima tolerada.
  • ca  dosi terapèutica, n f
  • es  dosis curativa
  • es  dosis terapéutica
  • fr  dose curative
  • fr  dose thérapeutique
  • en  curative dose
  • en  therapeutic dose

Ciències de la salut > Farmacologia, Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición
Qualsevol de les dosis d'un fàrmac que té efectes curatius, preventius o de millora dels símptomes d'una afecció determinada.
  • ca  dosi única, n f
  • es  dosis única
  • es  monodosis
  • es  unidosis
  • fr  dose unique
  • en  monodose
  • en  single dose
  • en  unidose

Ciències de la salut > Farmacologia, Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición
Dosi de medicament que es pren una sola vegada, destinada a produir per si sola un determinat efecte.
  • ca  dosi unitària, n f
  • ca  monodosi, n f
  • es  dosis unitaria
  • fr  dose unitaire
  • fr  unidose
  • en  single unit package
  • en  unit dose

Ciències de la salut > Farmacologia, Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición
Dosi continguda en un medicament empaquetat individualment, destinada a prendre's d'una sola vegada.
  • ca  dosser, n m
  • es  expansión aérea
  • es  sistema de distribución
  • en  canopy

Ciència forestal

Definición
Distribució que tenen en l'espai el fullam i el conjunt de tiges d'una planta, que en constitueixen la part aèria i li donen una forma concreta.