Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  depurador, n m
  • ca  desbrossador, n m sin. compl.
  • es  depurador
  • fr  débogueur
  • en  debugger

Informàtica > Programari

Definición
Programa que ajuda a detectar els possibles errors en un programa, mentre s'està executant, perquè permet de veure contínuament el contingut de totes les seves estructures de dades.
  • ca  depurar, v tr
  • ca  desbrossar, v tr sin. compl.
  • es  depurar
  • fr  déboguer
  • fr  mettre au point
  • en  debug, to

Informàtica

Definición
Detectar, aïllar i eliminar els errors d'un programa o les fallades d'un sistema informàtic.
  • ca  lliurat a moll, n m
  • ca  DEQ, n m sigla
  • es  entregada en muelle, n m
  • es  DEQ, n m sigla
  • fr  rendu à quai, n m
  • fr  DEQ, n m sigla
  • fr  RAQ, n m sigla
  • it  reso banchina, n m
  • it  DEQ, n m sigla
  • en  delivered ex quay, n
  • en  DEQ, n sigla

Economia > Comerç > Comerç internacional

Definición
Incoterm que obliga el venedor a lliurar la mercaderia en el moll, en el port de destinació convingut, un cop l'ha despatxada a la duana per a la importació.

Nota

  • 1. A Incoterms®2010, l'incoterm DEQ (lliurat a moll) ha estat substituït per l'incoterm DAT (lliurat a terminal).
  • 2. La sigla DEQ prové de la denominació anglesa delivered ex quay.
  • ca  derecho [es], n m
  • es  derecho, n m
  • fr  derecho, n m
  • fr  dérécho, n m var. ling.
  • pt  derecho, n m
  • en  derecho, n
  • en  plow wind, n
  • en  plough wind, n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del castellà (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definición
Sistema organitzat lineal de tempestes violentes de gran extensió que avança en línia recta, de forma aproximadament perpendicular al seu eix principal, i pot recórrer grans distàncies.

Nota

  • 1. Els derechos tenen associats forts vents i també poden produir pluges intenses i inundacions sobtades.
  • 2. Els derechos són relativament habituals a l'Oest Mitjà dels Estats Units.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme derecho

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma derecho.

    Criteris aplicats

    ·És el manlleu del castellà, creat a partir de la nominalització de l'adjectiu derecho -cha ('directe', 'recte'); segons algunes fonts, la fixació d'aquesta denominació castellana respon a la voluntat d'establir un paral·lelisme formal amb el terme tornado, per així facilitar la distinció semàntica entre els dos termes; d'aquesta manera, el terme derecho designa el sistema convectiu que avança de manera perpendicular a la línia de tempestes, en línia recta, sense desviar-se ni deturar-se, mentre que tornado fa referència a un remolí de vent de moviment més erràtic i irregular.

    ·En totes les llengües té ús el manlleu del castellà.

    ·Té el suport de tots els experts consultats, que consideren inviable la substitució del manlleu.

    Formes desestimades

    -Es descarta el calc del castellà, directe, perquè no és del tot adequat des d'un punt de vista semàntic, no té ús i es creu que no té possibilitats d'implantació.

    -També es descarta l'adaptació gràfica del manlleu perquè no té ús, no té el suport dels especialistes, s'allunya de les solucions adoptades en les altres llengües i, en definitiva, no es considera viable.

    -Es desestimen formes metafòriques com tren convectiu i tren de tempestes perquè no s'associarien al concepte: un tren de tempestes seria un sistema convectiu en què es va formant una tempesta contínuament en una zona concreta, i aquesta tempesta es desplaça en línia recta, de manera que afecta durant una llarga estona la mateixa zona i produeix acumulacions importants de precipitació; un derecho, en canvi, és una línia de tempestes allargassada que es desplaça perpendicularment a l'eix de la línia de tempestes, de manera que no recorda al desplaçament d'un tren.

    -Finalment, es descarten alternatives semànticament paral·leles a les formes proposades en anglès canadenc (plow wind o plough wind), basades en l'ús de mots com llaurada o escombrada, perquè no tenen el suport dels experts consultats.

    [Acta 700, 19 de desembre de 2022]
  • ca  deriva, n f
  • es  deriva
  • en  drift
  • en  yaw

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definición
Desviació d'una aeronau cap a un costat del seu rumb per efecte d'una causa externa, sovint el vent.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes guinyada i deriva:

    La denominació guinyada, que prové de la terminologia nàutica,(1) ja té ús en l'àmbit de l'aeronàutica amb un significat paral·lel i es recull amb aquest sentit a l'Enciclopèdia catalana.

    La denominació deriva és una forma semànticament motivada a partir del significat que té aquest substantiu en nàutica: "Desviació d'una nau que se separa del seu rumb per efecte d'un corrent, mesurada per l'angle que fa la carena amb la direcció del moviment de la nau", segons el diccionari normatiu. (2) El substantiu rem es recull al Diccionari català-valencià-balear, com a deformació dialectal de reng, amb els significats propis de l'àmbit de l'agricultura següents: "Faixa o tira d'herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra" i "Faixa de camp que cada segador ha de segar, assenyalada prèviament pel davanter o majoral".

    (1) Segons el diccionari normatiu, guinyada té únicament el significat següent, de l'àmbit dels transports per aigua: "Alteració momentània de la derrota quan el timoner no manté el rumb."

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • ca  deriva antigènica, n f
  • es  deriva antigénica
  • es  variación antigénica
  • fr  dérive antigénique
  • en  antigenic drift
  • en  antigenic variation

Ciències de la vida > Immunologia

Definición
Variació moderada dels antígens de la superfície d'un microorganisme, generalment per acumulació de mutacions puntuals en el genoma propi, que pot atenuar o fins i tot fer ineficaç la immunitat adquirida per contacte previ amb el mateix microorganisme.

Nota

  • La deriva antigènica ha estat descrita, per exemple, en els serotips A i B del virus de la grip i és la responsable de les brotades anuals lleus que causa aquest agent.
  • ca  deriva salarial, n f
  • es  deriva salarial
  • es  deslizamiento salarial
  • fr  dérive salariale
  • fr  glissement des salaires
  • it  slittamento salariale
  • en  wage drift
  • de  Lohndrift

Treball > Relacions laborals

Definición
Diferència que hi ha entre la massa salarial prevista segons els salaris pactats en els convenis col·lectius i la que efectivament perceben els treballadors.

Nota

  • Els factors que poden influir en aquesta diferència són l'abonament de complements salarials per raons de promoció dels treballadors, antiguitat, triennis, plusos de nocturnitat, hores extraordinàries, etc.
  • ca  derivació, n f
  • es  derivación
  • es  desvío
  • fr  dérivation
  • fr  exploration
  • en  bypass

Construcció

Definición
Via alternativa que es fa en una conducció i que permet el funcionament d'un equip o un dispositiu quan aquesta conducció ha deixat de funcionar.
  • ca  derivador, n m
  • es  derivador
  • fr  dérivateur
  • pt  derivador
  • en  tap

Telecomunicacions

Definición
Divisor de potència asimètric, generalment d'una xarxa de cable o d'una instal·lació d'antena col·lectiva, que separa una part del senyal circulant i la distribueix entre els ports individuals on estan connectats els terminals dels clients.
  • ca  derivat, n m
  • es  derivado, n m
  • es  obra derivada, n f
  • fr  dérivé, n m
  • fr  production dérivée, n f
  • fr  spin-off, n m
  • fr  œuvre dérivée, n f
  • it  spin-off, n m
  • en  spin-off, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Literatura, Audiovisuals > Imatge. So, Arts > Cinema, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definición
Obra audiovisual, literària o gràfica que té origen en una altra d'anterior molt popular, de la qual, generalment, aprofita un o diversos personatges secundaris que esdevenen protagonistes en el nou relat, sovint en un context espacial o temporal diferent.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme derivat

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma derivat.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa catalana lingüísticament adequada al manlleu anglès, creada per extensió de significat del nom derivat, que designa un "Mot derivat d'un altre" i un "Cos derivat d'un altre", segons el diccionari normatiu, i també, a partir del verb derivar, un producte derivat o sorgit d'un altre (en aquest cas, una obra derivada d'una altra obra).

    ·És un nom relacionat lingüísticament amb formes com ara pel·lícula derivada, sèrie derivada o videojoc derivat, que ja tenen ús per a designar tipus concrets d'obres d'aquesta mena.

    ·En altres llengües (castellà, francès) es documenta la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -spin-off : Es considera un manlleu innecessari.

    -derivada: Aquest nom es recull al diccionari normatiu associat únicament a l'àmbit de les matemàtiques ("En mat., límit, si existeix, del quocient dels increments simultanis d'una funció i de la variable independent quan esdevenen infinitament petits"). Tot i que també pot remetre al resultat de derivar en general, es prefereix derivat, que és una forma més estesa amb aquest sentit, referida al producte d'una derivació.

    -derivació: Aquesta forma també podria ser adequada, perquè al diccionari normatiu es defineix com a "Cosa derivada", és a dir, com a 'cosa que té l'origen en una altra'. Malgrat tot, es prefereix derivat, perquè derivació és una forma més abstracta que s'associa més sovint a una acció.

    -obra derivada; producció derivada: Es prefereix una forma sintètica, que pugui funcionar en qualsevol context, sense la restricció que poden suposar els nuclis obra o producció.

    -esqueix: Aquesta forma, creada per metàfora del mot de la llengua general esqueix ('branca arrencada d'una planta que es torna a plantar perquè doni lloc a una nova planta'), ha tingut difusió des del TERMCAT com a alternativa al manlleu, Finalment s'ha descartat, però, perquè pràcticament no té ús.

    [Acta 706, 8 de maig de 2023]