Neoloteca

ca comerç a l'engròs, n m
ca comerç majorista, n m
ca comerç al major, n m sin. compl.
ca comerç en gros, n m sin. compl.
es comercio al mayor, n m
es comercio al mayoreo, n m
es comercio al por mayor, n m
es comercio mayorista, n m
es mayoreo, n m
fr commerce de gros, n m
fr commerce en gros, n m
fr commerce grossiste, n m
fr commerce inter-entreprises, n m
it commercio all'ingrosso, n m
pt comércio atacadista, n m
pt comércio grossista, n m
pt comércio por atacado, n m
pt comércio por grosso, n m
en wholesale, n
en wholesale trade, n
en wholesaling, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Comerç dedicat a l'adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre'ls als detallistes.

Nota

Ocasionalment els comerços majoristes venen també a altres comerços majoristes. No venen, en canvi, al consumidor o usuari final.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comerç majorista (sin. comerç a l'engròs; sin. compl. comerç al major, comerç en gros)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes comerç majorista, comerç al major i comerç en gros com a sinònims de la forma normativa comerç a l'engròs i es dona prioritat a comerç a l'engròs i comerç majorista.

Criteris aplicats

Quant a comerç a l'engròs:

·És l'única denominació normativa actualment.

·Té un ús important, tant en diccionaris com en textos especialitzats.

Quant a comerç majorista:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nucli comerç i l'adjectiu relacional majorista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.

·Segueix el paral·lelisme de la forma semànticament relacionada comerç minorista.

·És una denominació més sintètica que la forma normativa comerç a l'engròs, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou un detallista.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio mayorista). En francès existeix la denominació commerce grossiste, com a alternativa a commerce de gros o commerce en gros , i en portuguès hi ha comércio grossista al costat de comércio por grosso.

Quant a comerç al major:

·No és una denominació gaire freqüent, però és la conseqüència lògica de la locució al major, relacionada amb el substantiu majorista i aprovada pel Consell Supervisor.

·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

Finalment, quant a comerç en gros:

·És una denominació creada amb la forma adjectiva en gros, variant de la forma normativa a l'engròs recollida en diverses fonts.

·Es documenta en textos especialitzats i en obres terminològiques.

Es dona prioritat a les formes comerç a l'engròs i comerç majorista perquè són les més usades.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca comerç conversacional, n m
es comercio conversacional, n m
es comercio de chat, n m
es comercio de conversación, n m
fr c-commerce, n m
fr commerce conversationnel, n m
it commercio conversazionale, n m
it conversational commerce, n m
en c-commerce, n
en conversational commerce, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa > Màrqueting. Comercialització, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Model de comerç electrònic que permet al client dialogar lliurement amb la marca en temps real mitjançant aplicacions de missatgeria instantània, sigui per escrit o per mitjà de la veu.

Nota

La interacció amb el client es pot fer a través d'assistents reals o mitjançant eines d'intel·ligència artificial, com ara els assistents de veu.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comerç conversacional

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma comerç conversacional.

Criteris aplicats

·És una denominació lingüísticament adequada (calc de l'anglès conversational commerce) formada a partir del nucli comerç i l'adjectiu conversacional, derivat de conversació (sinònim de conversa, segons el diccionari normatiu). Si bé conversacional no apareix al diccionari normatiu, és una forma possible, recollida en altres fonts lexicogràfiques i ja relativament habitual en la composició d'altres denominacions catalanes, especialment del camp de la lingüística i de les TIC (compromís conversacional, escissió conversacional, implicatura conversacional, inferència conversacional, marcador conversacional, màxima conversacional); és un adjectiu anàleg, d'altra banda, a computacional, distribucional, ocupacional o transaccional, tots normatius.

·És una forma descriptiva, que s'identifica força bé amb el concepte.

·És la designació més habitual.

·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Formes desestimades

-comerç de conversa, comerç de xat: No tenen ús.

[Acta 709, 3 de juliol de 2023]

ca comerç al detall, n m
ca comerç detallista, n m
ca comerç minorista, n m
ca comerç a la menuda, n m sin. compl.
ca comerç menudista, n m sin. compl.
es comercio al detalle, n m
es comercio al menor, n m
es comercio al por menor, n m
es comercio detallista, n m
es comercio minorista, n m
es menudeo, n m
fr commerce au détail, n m
fr commerce de détail, n m
it commercio al dettaglio, n m
it commercio al minuto, n m
pt retalho, n m
ptBR varerjo, n m
en retail, n
en retail business, n
en retail trade, n
en retailing, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Comerç dedicat a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comerç minorista (sin. comerç al detall, comerç detallista; sin. compl. comerç a la menuda, comerç menudista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes comerç detallista, comerç minorista, comerç a la menuda i comerç menudista com a sinònims de la forma normativa comerç al detall. S'aproven comerç al detall, comerç detallista i comerç minorista com a denominacions preferents (sinònims absoluts) i comerç a la menuda i comerç menudista com a sinònims complementaris.

Criteris aplicats

Quant a comerç al detall:

·És l'única denominació normativa actualment.

·Té un ús important, tant en diccionaris com en textos especialitzats.

Quant a comerç detallista:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nucli comerç i l'adjectiu relacional detallista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.

·Segueix el paral·lelisme de la forma semànticament relacionada comerç majorista.

·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio detallista).

Quant a comerç minorista:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli comerç i l'adjectiu relacional minorista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.

·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou el comerç majorista.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps, i és cada vegada més usual. L'oposició fàcilment perceptible amb comerç majorista reforça aquesta proposta com a eficaç per a frenar l'expansió de l'anglicisme innecessari retail.

·La majoria d'especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio minorista).

Quant a comerç a la menuda:

·No és un denominació gaire freqüent, però és la conseqüència lògica de la locució normativa a la menuda.

Quant a comerç menudista:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli comerç i l'adjectiu relacional menudista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.

·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una forma ja utilitzada en l'àmbit, si bé no és gaire freqüent.

Es dona prioritat a les formes comerç al detall, comerç detallista i comerç minorista perquè són les més usades.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca comerç a l'engròs, n m
ca comerç majorista, n m
ca comerç al major, n m sin. compl.
ca comerç en gros, n m sin. compl.
es comercio al mayor, n m
es comercio al mayoreo, n m
es comercio al por mayor, n m
es comercio mayorista, n m
es mayoreo, n m
fr commerce de gros, n m
fr commerce en gros, n m
fr commerce grossiste, n m
fr commerce inter-entreprises, n m
it commercio all'ingrosso, n m
pt comércio atacadista, n m
pt comércio grossista, n m
pt comércio por atacado, n m
pt comércio por grosso, n m
en wholesale, n
en wholesale trade, n
en wholesaling, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Comerç dedicat a l'adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre'ls als detallistes.

Nota

Ocasionalment els comerços majoristes venen també a altres comerços majoristes. No venen, en canvi, al consumidor o usuari final.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comerç majorista (sin. comerç a l'engròs; sin. compl. comerç al major, comerç en gros)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes comerç majorista, comerç al major i comerç en gros com a sinònims de la forma normativa comerç a l'engròs i es dona prioritat a comerç a l'engròs i comerç majorista.

Criteris aplicats

Quant a comerç a l'engròs:

·És l'única denominació normativa actualment.

·Té un ús important, tant en diccionaris com en textos especialitzats.

Quant a comerç majorista:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nucli comerç i l'adjectiu relacional majorista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.

·Segueix el paral·lelisme de la forma semànticament relacionada comerç minorista.

·És una denominació més sintètica que la forma normativa comerç a l'engròs, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou un detallista.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio mayorista). En francès existeix la denominació commerce grossiste, com a alternativa a commerce de gros o commerce en gros , i en portuguès hi ha comércio grossista al costat de comércio por grosso.

Quant a comerç al major:

·No és una denominació gaire freqüent, però és la conseqüència lògica de la locució al major, relacionada amb el substantiu majorista i aprovada pel Consell Supervisor.

·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

Finalment, quant a comerç en gros:

·És una denominació creada amb la forma adjectiva en gros, variant de la forma normativa a l'engròs recollida en diverses fonts.

·Es documenta en textos especialitzats i en obres terminològiques.

Es dona prioritat a les formes comerç a l'engròs i comerç majorista perquè són les més usades.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca comerç a l'engròs, n m
ca comerç majorista, n m
ca comerç al major, n m sin. compl.
ca comerç en gros, n m sin. compl.
es comercio al mayor, n m
es comercio al mayoreo, n m
es comercio al por mayor, n m
es comercio mayorista, n m
es mayoreo, n m
fr commerce de gros, n m
fr commerce en gros, n m
fr commerce grossiste, n m
fr commerce inter-entreprises, n m
it commercio all'ingrosso, n m
pt comércio atacadista, n m
pt comércio grossista, n m
pt comércio por atacado, n m
pt comércio por grosso, n m
en wholesale, n
en wholesale trade, n
en wholesaling, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Comerç dedicat a l'adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre'ls als detallistes.

Nota

Ocasionalment els comerços majoristes venen també a altres comerços majoristes. No venen, en canvi, al consumidor o usuari final.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comerç majorista (sin. comerç a l'engròs; sin. compl. comerç al major, comerç en gros)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes comerç majorista, comerç al major i comerç en gros com a sinònims de la forma normativa comerç a l'engròs i es dona prioritat a comerç a l'engròs i comerç majorista.

Criteris aplicats

Quant a comerç a l'engròs:

·És l'única denominació normativa actualment.

·Té un ús important, tant en diccionaris com en textos especialitzats.

Quant a comerç majorista:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nucli comerç i l'adjectiu relacional majorista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.

·Segueix el paral·lelisme de la forma semànticament relacionada comerç minorista.

·És una denominació més sintètica que la forma normativa comerç a l'engròs, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és gran en comparació amb la que mou un detallista.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio mayorista). En francès existeix la denominació commerce grossiste, com a alternativa a commerce de gros o commerce en gros , i en portuguès hi ha comércio grossista al costat de comércio por grosso.

Quant a comerç al major:

·No és una denominació gaire freqüent, però és la conseqüència lògica de la locució al major, relacionada amb el substantiu majorista i aprovada pel Consell Supervisor.

·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

Finalment, quant a comerç en gros:

·És una denominació creada amb la forma adjectiva en gros, variant de la forma normativa a l'engròs recollida en diverses fonts.

·Es documenta en textos especialitzats i en obres terminològiques.

Es dona prioritat a les formes comerç a l'engròs i comerç majorista perquè són les més usades.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca comerç al detall, n m
ca comerç detallista, n m
ca comerç minorista, n m
ca comerç a la menuda, n m sin. compl.
ca comerç menudista, n m sin. compl.
es comercio al detalle, n m
es comercio al menor, n m
es comercio al por menor, n m
es comercio detallista, n m
es comercio minorista, n m
es menudeo, n m
fr commerce au détail, n m
fr commerce de détail, n m
it commercio al dettaglio, n m
it commercio al minuto, n m
pt retalho, n m
ptBR varerjo, n m
en retail, n
en retail business, n
en retail trade, n
en retailing, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Comerç dedicat a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comerç minorista (sin. comerç al detall, comerç detallista; sin. compl. comerç a la menuda, comerç menudista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes comerç detallista, comerç minorista, comerç a la menuda i comerç menudista com a sinònims de la forma normativa comerç al detall. S'aproven comerç al detall, comerç detallista i comerç minorista com a denominacions preferents (sinònims absoluts) i comerç a la menuda i comerç menudista com a sinònims complementaris.

Criteris aplicats

Quant a comerç al detall:

·És l'única denominació normativa actualment.

·Té un ús important, tant en diccionaris com en textos especialitzats.

Quant a comerç detallista:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nucli comerç i l'adjectiu relacional detallista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.

·Segueix el paral·lelisme de la forma semànticament relacionada comerç majorista.

·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio detallista).

Quant a comerç minorista:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli comerç i l'adjectiu relacional minorista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.

·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou el comerç majorista.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps, i és cada vegada més usual. L'oposició fàcilment perceptible amb comerç majorista reforça aquesta proposta com a eficaç per a frenar l'expansió de l'anglicisme innecessari retail.

·La majoria d'especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio minorista).

Quant a comerç a la menuda:

·No és un denominació gaire freqüent, però és la conseqüència lògica de la locució normativa a la menuda.

Quant a comerç menudista:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli comerç i l'adjectiu relacional menudista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.

·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una forma ja utilitzada en l'àmbit, si bé no és gaire freqüent.

Es dona prioritat a les formes comerç al detall, comerç detallista i comerç minorista perquè són les més usades.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca comerç al detall, n m
ca comerç detallista, n m
ca comerç minorista, n m
ca comerç a la menuda, n m sin. compl.
ca comerç menudista, n m sin. compl.
es comercio al detalle, n m
es comercio al menor, n m
es comercio al por menor, n m
es comercio detallista, n m
es comercio minorista, n m
es menudeo, n m
fr commerce au détail, n m
fr commerce de détail, n m
it commercio al dettaglio, n m
it commercio al minuto, n m
pt retalho, n m
ptBR varerjo, n m
en retail, n
en retail business, n
en retail trade, n
en retailing, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Economia > Comerç, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Comerç dedicat a l'adquisició de mercaderies o drets de servei als majoristes per a revendre'ls unitàriament o en petites quantitats al consumidor o usuari final.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comerç minorista (sin. comerç al detall, comerç detallista; sin. compl. comerç a la menuda, comerç menudista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes comerç detallista, comerç minorista, comerç a la menuda i comerç menudista com a sinònims de la forma normativa comerç al detall. S'aproven comerç al detall, comerç detallista i comerç minorista com a denominacions preferents (sinònims absoluts) i comerç a la menuda i comerç menudista com a sinònims complementaris.

Criteris aplicats

Quant a comerç al detall:

·És l'única denominació normativa actualment.

·Té un ús important, tant en diccionaris com en textos especialitzats.

Quant a comerç detallista:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada pel nucli comerç i l'adjectiu relacional detallista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.

·Segueix el paral·lelisme de la forma semànticament relacionada comerç majorista.

·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps.

·La majoria dels especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio detallista).

Quant a comerç minorista:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli comerç i l'adjectiu relacional minorista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.

·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda, fet que, segons el context, pot fer-la preferible.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou el comerç majorista.

·És una forma utilitzada amb normalitat en l'àmbit des de fa temps, i és cada vegada més usual. L'oposició fàcilment perceptible amb comerç majorista reforça aquesta proposta com a eficaç per a frenar l'expansió de l'anglicisme innecessari retail.

·La majoria d'especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·Es documenta paral·lelament en castellà (comercio minorista).

Quant a comerç a la menuda:

·No és un denominació gaire freqüent, però és la conseqüència lògica de la locució normativa a la menuda.

Quant a comerç menudista:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli comerç i l'adjectiu relacional menudista, aprovat pel Consell Supervisor en aquest àmbit.

·És una denominació més sintètica que comerç al detall i comerç a la menuda, creades a partir de les locucions normatives al detall i a la menuda.

·És una forma semànticament motivada, que fa referència al fet que la quantitat de la mercaderia que és objecte de compravenda és petita en comparació amb la que mou un majorista.

·És una forma ja utilitzada en l'àmbit, si bé no és gaire freqüent.

Es dona prioritat a les formes comerç al detall, comerç detallista i comerç minorista perquè són les més usades.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca comercialització de la recerca, n f
ca comercialització del coneixement, n f
es comercialización de la investigación, n f
es comercialización del conocimiento, n f
fr commercialisation de la recherche, n f
fr commercialisation des connaissances, n f
it commercializzazione della ricerca, n f
pt comercialização da investigação, n f
enGB knowledge commercialisation, n
enGB research commercialisation, n
enUS knowledge commercialization, n
enUS research commercialization, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Empresa > Recerca, desenvolupament i innovació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Modalitat de valorització de la recerca consistent a transformar els resultats de la recerca en productes, serveis o tecnologies que es puguin rendibilitzar econòmicament.

Nota

Formen part de la comercialització de la recerca, entre altres actuacions, la tramitació de patents i llicències i la creació d'empreses derivades. L'objectiu principal és obtenir un rendiment econòmic directe de la recerca.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comercialització de la recerca (sin. comercialització del coneixement)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes comercialització de la recerca i comercialització del coneixement, com a sinònims.

Criteris aplicats

·Són denominacions lingüísticament adequades, calcs de l'anglès research commercialisation i knowledge commercialisation, respectivament, construïdes a partir del nucli comercialització ('Fet de posar un producte a l'abast dels consumidors') i els sintagmes de la recerca i del coneixement (referits, per metonímia, als resultats de la recerca, és a dir, al coneixement fruit de la recerca).

Malgrat que, en general, recerca no equival a 'resultats de la recerca' i malgrat que també hi ha coneixement més enllà de l'obtingut directament de la recerca, en aquest àmbit les formes comercialització de la recerca i comercialització del coneixement s'utilitzen indistintament, com a sinònimes, referides a la transformació dels resultats de la recerca en elements que es puguin rendibilitzar econòmicament.

·Són formes motivades i transparents.

·Són les designacions habituals del concepte.

·Els especialistes confirmen l'ús d'aquestes formes i hi donen el vistiplau.

·En altres llengües s'utilitzen les designacions anàlogues.

Formes desestimades

-comercialització de coneixement; comercialització de recerca: Aquestes formes, sense l'article, també es documenten, però menys que les formes amb article. El fet que tant coneixement com recerca siguin noms abstractes i incomptables propicia i fa més natural l'ús de l'article.

[Acta 729, 11 de novembre de 2024]

ca comercialització de la recerca, n f
ca comercialització del coneixement, n f
es comercialización de la investigación, n f
es comercialización del conocimiento, n f
fr commercialisation de la recherche, n f
fr commercialisation des connaissances, n f
it commercializzazione della ricerca, n f
pt comercialização da investigação, n f
enGB knowledge commercialisation, n
enGB research commercialisation, n
enUS knowledge commercialization, n
enUS research commercialization, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Empresa > Recerca, desenvolupament i innovació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Modalitat de valorització de la recerca consistent a transformar els resultats de la recerca en productes, serveis o tecnologies que es puguin rendibilitzar econòmicament.

Nota

Formen part de la comercialització de la recerca, entre altres actuacions, la tramitació de patents i llicències i la creació d'empreses derivades. L'objectiu principal és obtenir un rendiment econòmic directe de la recerca.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comercialització de la recerca (sin. comercialització del coneixement)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes comercialització de la recerca i comercialització del coneixement, com a sinònims.

Criteris aplicats

·Són denominacions lingüísticament adequades, calcs de l'anglès research commercialisation i knowledge commercialisation, respectivament, construïdes a partir del nucli comercialització ('Fet de posar un producte a l'abast dels consumidors') i els sintagmes de la recerca i del coneixement (referits, per metonímia, als resultats de la recerca, és a dir, al coneixement fruit de la recerca).

Malgrat que, en general, recerca no equival a 'resultats de la recerca' i malgrat que també hi ha coneixement més enllà de l'obtingut directament de la recerca, en aquest àmbit les formes comercialització de la recerca i comercialització del coneixement s'utilitzen indistintament, com a sinònimes, referides a la transformació dels resultats de la recerca en elements que es puguin rendibilitzar econòmicament.

·Són formes motivades i transparents.

·Són les designacions habituals del concepte.

·Els especialistes confirmen l'ús d'aquestes formes i hi donen el vistiplau.

·En altres llengües s'utilitzen les designacions anàlogues.

Formes desestimades

-comercialització de coneixement; comercialització de recerca: Aquestes formes, sense l'article, també es documenten, però menys que les formes amb article. El fet que tant coneixement com recerca siguin noms abstractes i incomptables propicia i fa més natural l'ús de l'article.

[Acta 729, 11 de novembre de 2024]

ca comissari de boxs | comissària de boxs, n m, f
es comisario de boxes
fr comissaire des puits
en pit marshal
en pit observer

Esport > Esports de motor

Definición

Comissari de pista que actua a la línia de boxs amb la responsabilitat de controlar les operacions que s'hi efectuen i vetllar pel compliment de les normes en aquesta zona.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición