Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  casset de butxaca, n m
  • es  casete de bolsillo
  • es  walkman
  • fr  baladeur
  • en  walkman

Audiovisuals > Imatge. So

Definición
Aparell de reproducció de cassets, de petites dimensions, consistent en una capseta proveïda d'un capçal de lectura i d'uns auriculars molt lleugers.

Nota

  • Aquest concepte es coneix sovint amb la forma Walkman, que és una marca comercial.
  • ca  casset digital, n f
  • ca  DAT, n f sigla
  • es  casete digital
  • es  DAT sigla
  • fr  cassette audionumérique
  • fr  DAT sigla
  • en  digital audio tape
  • en  digital cassette
  • en  DAT sigla

Audiovisuals > Imatge. So

Definición
Casset en què el senyal, prèviament digitalitzat, és enregistrat sobre una cinta segons una successió de pistes paral·leles i disposades en sentit diagonal a la seva amplada.

Nota

  • La sigla DAT prové de la denominació anglesa digital audio tape.
  • ca  copa, n f
  • ca  cassoleta, n f sin. compl.
  • es  copa
  • fr  bonnet
  • it  coppa
  • en  cup
  • de  Cup

Indústria > Indústria tèxtil > Confecció

Definición
Cadascuna de les dues parts buides i de forma còncava d'uns sostenidors, destinada a cobrir els pits i a sostenir-los.

Nota

  • Cassoleta és una denominació popular, mentre que copa té un caràcter més tècnic.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme copa (sin. compl. cassoleta):

    S'aprova el terme copa, amb el sinònim complementari cassoleta, pels motius següents:

    Pel que fa a copa:

    ·és la denominació que té ús entre els especialistes de l'àmbit per a fer referència a aquest concepte;

    ·és una denominació lingüísticament adequada i motivada semànticament, tenint en compte que aquesta part dels sostenidors pot recordar la forma del vas d'una copa;

    ·el substantiu copa es documenta al diccionari normatiu amb altres significats metafòrics, com ara "Part del barret en què entra el cap" o "Ròtula";

    ·es documenten denominacions anàlogues a copa en francès, en italià, en anglès i en alemany;

    ·té el suport de tots els especialistes consultats.


    Pel que fa a cassoleta:

    ·és una denominació lingüísticament adequada (diminutiu del substantiu cassola) i motivada des d'un punt de vista semàntic, tenint en compte que cassoleta ja es documenta al diccionari normatiu per a designar diversos elements de forma aproximadament cupular ("1 1 f. [LC] [DE] Peça que es posa sota la guarnició o puny d'una espasa per resguardar la mà. 1 2 f. [LC] [DE] Peça que es posa a la part de fora d'un broquer per cobrir l'empunyadura. 1 3 f. [DE] Peça del puny de les armes de foc antigues on hom posa l'enceb. 1 4 f. [ED] Pasta fullada en forma de cassola petita que s'omple amb carn, peix o verdures o també amb dolços. 2 f. [LC] [MD] Ròtula. 3 1 f. [LC] [BOB] Bolet del gènere Peziza o de gèneres afins de l'ordre de les pezizals, d'ascoma còncau en forma de cassoleta o cúpula invertida, més o menys discoidal, recobert per dins per l'himeni, comestible de més o menys qualitat segons l'espècie");

    ·és la denominació que té ús popularment per a fer referència a aquest concepte;

    ·els especialistes consultats són partidaris d'establir la sinonímia entre copa i cassoleta.(1)

    (1)Si bé en alguna font s'ha documentat el substantiu cassoleta per a fer referència a un tipus concret de copa (específicament, a la copa enconxada amb escuma), els especialistes consultats en general consideren que cassoleta designa qualsevol tipus de copa i per aquest motiu són partidaris de fixar cassoleta i copa com a sinònims.
  • ca  monyo, n m
  • ca  castanya, n f sin. compl.
  • es  moño
  • fr  chignon
  • en  bun

Imatge personal > Perruqueria

Definición
Lligat de cabells de forma arrodonida que se subjecta al clatell o bé al damunt, al darrere o als costats del cap.
  • ca  castellanus [la], adj
  • ca  emmerletat -ada, adj sin. compl.
  • es  castellanus, adj
  • fr  castellanus, adj
  • en  castellanus, adj

Física > Meteorologia

Definición
Dit de l'espècie de cirrocúmulus, altocúmulus o estratocúmulus que té protuberàncies al cim.

Nota

  • 1. La forma castellatus, documentada en algunes fonts amb aquest sentit, va ser substituïda l'any 1951 per castellanus, considerada etimològicament preferible, pel Comitè per a l'Estudi dels Núvols i els Hidrometeors. És, doncs, una forma obsoleta.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'espècies de núvol, varietats de núvol, complements de núvol, núvols accessoris i núvols especials:

    ·es mantenen com a denominacions principals, en tots els casos, les formes llatines, sense cap mena d'adaptació, atès que són les formes utilitzades internacionalment, les més documentades en català i les utilitzades habitualment pels especialistes;

    ·es fan constar com a sinònims complementaris de les formes llatines preferents les formes catalanes que s'han pogut documentar en aquest moment referides clarament a aquell concepte, ja siguin formes populars descriptives del núvol o bé formes catalanes creades a partir dels llatinismes d'origen;

    ·es descarten les formes llatines adaptades perquè, d'acord amb la recerca feta, no tenen cap mena de tradició, a diferència del que passa amb els noms dels gèneres de núvol.

    El Consell Supervisor fa notar que caldrà estar atents, en tot cas, a l'evolució d'aquests noms, si és que n'hi ha, i a la possibilitat d'incorporar-hi nous sinònims en un futur o, si calgués, de fer un canvi de criteri general.

    [Acta 644, 12 de desembre de 2019]
  • ca  castellum [la], n m
  • es  castellum
  • en  castellum

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments militars, Història > Arqueologia

Definición
Fortificació petita d'època romana habitada permanentment, que servia de refugi a la població civil en cas de perill.
  • ca  castigar, v tr
  • es  castigar, v tr
  • fr  graisser, v tr

Procediments culinaris

Definición
Afegir al sucre un altre producte, com ara glucosa, crémor tàrtar o àcid cítric, per a evitar-ne la cristal·lització.

Nota

  • 1. Quan es castiga el sucre s'ha d'elevar també una mica la temperatura de cocció, sobretot en els punts de màxima concentració.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]
  • ca  càsting, n m
  • es  audición, n f
  • es  casting, n m
  • fr  audition, n f
  • it  provino, n m
  • en  casting, n

Arts > Circ, Lleure > Espectacles

Definición
Prova a què se sotmet un artista a fi de ser seleccionat per al repartiment d'un espectacle.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

    ·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]
  • ca  càsting, n m
  • es  casting
  • fr  ditribution des rôles
  • en  casting

Lleure > Espectacles

Definición
Selecció dels actors i figurants per a un espectacle, una pel·lícula, etc.
  • ca  càsting amb autogravació, n m
  • ca  autogravació, n f sin. compl.
  • es  audición en video, n f
  • es  audición grabada, n f
  • es  autograbación, n f
  • es  selftape, n m
  • fr  audition autoenregistrée, n f
  • fr  audition autofilmée, n f
  • fr  audition filmée, n f
  • fr  self-tape, n f
  • it  self-tape, n m
  • pt  auto-gravação, n m
  • pt  self-tape, n m
  • en  self-tape, n
  • en  self-tape audition, n
  • en  self-taped audition, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Audiovisuals > Imatge. So, Arts > Cinema, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definición
Modalitat de càsting en què la selecció dels candidats es fa mitjançant l'avaluació de vídeos de proves enregistrades i enviades prèviament pels mateixos participants.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme càsting amb autogravació (sin. compl. autogravació)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes càsting amb autogravació i, com a sinònim complementari, autogravació.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a càsting amb autogravació:

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada amb el nucli càsting ("Prova per a la selecció d'actors, models o artistes per a un espectacle determinat", segons el DEIEC) i el sintagma amb autogravació (de auto- 'un mateix' i gravació, 'allò que es grava o s'enregistra'), perquè la selecció es fa a partir de les proves enregistrades en vídeo pels mateixos participants del càsting.

    ·És una forma descriptiva i transparent, que permet evitar el manlleu (habitualment, self-tape, reducció de l'anglès self-tape audition).

    ·En altres llengües es documenten formes similars com a alternatives al manlleu anglès.

    Quant a autogravació:

    ·És un calc de l'anglès self-tape. Es tracta d'una forma presa per extensió del significat del mot, que estrictament designa l'enregistrament que fa i envia el participant en un càsting d'aquestes característiques.

    ·Té l'avantatge que és una forma sintètica, que pot competir amb el manlleu i que, en context, pot identificar-se sense problemes amb el concepte.

    Formes desestimades

    -selftape: És el manlleu d'ús habitual (reducció de self-tape audition), però es considera innecessari.

    -autocàsting: Tot i que és una forma sintètica i té l'aval dels especialistes, semànticament no és adequada, ja que suggereix que l'actor es fa ell mateix una prova de selecció (és a dir, un càsting), mentre que el que fa és una autogravació per enviar-la al càsting.

    -càsting autogravat: Novament no és una solució del tot adequada semànticament, perquè el que és autogravat no és el càsting, sinó el vídeo que s'envia al càsting (a càsting autogravat, doncs, hi ha un desplaçament semàntic de l'adjectiu).

    -càsting amb autoenregistrament (i autoenregistrament): Seria una forma adequada (autogravació i autoenregistrament són sinònims), però s'ha preferit donar prioritat a la forma amb autogravació per motius de brevetat i d'ús.

    -càsting amb autovídeo (i autovídeo): També seria una forma adequada, però s'ha preferit la forma amb autogravació per proximitat amb la denominació anglesa d'origen (self-tape és autogravació, de to tape 'enregistrar, gravar').

    [Acta 749, 2 de març de 2026]