Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  càrrega parcial de contenidor, n f
  • ca  LCL, n f sigla
  • es  carga inferior a un contenedor
  • es  carga parcial de contenedor
  • es  LCL sigla
  • fr  charge incomplète de conteneur
  • fr  chargement partiel d'un conteneur
  • fr  LCL sigla
  • en  less than carload
  • en  less than carload lot
  • en  less than container load
  • en  LCL sigla
  • de  Teil-Containerladung

Transports > Manipulació de materials

Definición
Càrrega que representa tan sols una part del pes o del volum totals de la capacitat d'un contenidor.

Nota

  • Les càrregues parcials de contenidor es transporten sovint en agrupatge.
  • La sigla LCL correspon a l'equivalent anglès less than carload.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes càrrega parcial de camió i càrrega parcial de contenidor (reconsideració de la forma càrrega per a contenidor d'agrupatge) i en la compleció del terme prèviament normalitzat contenidor d'agrupatge:

    S'aprova el terme càrrega parcial de camió, juntament amb la sigla equivalent LTL, pels motius següents:

    Pel que fa a càrrega parcial de camió,

    ·és una forma lingüísticament adequada i descriptiva, que s'associa inequívocament amb el concepte de referència;

    ·és paral·lela a la forma normalitzada càrrega completa de camió, amb la qual té una relació semàntica evident;

    ·en altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Quant a la sigla LTL (de l'anglès less than trackload),

    ·és una forma molt consolidada i utilitzada internacionalment, difícilment substituïble per una sigla catalana;

    ·en termes relacionats del mateix àmbit també s'utilitzen amb normalitat i en totes les llengües les sigles procedents de l'anglès.

    Es descarta la forma càrrega incompleta de camió, malgrat que també pot considerar-se adequada semànticament, perquè la forma aprovada té més ús i més suport entre els experts. En les altres llengües també es tendeix més a l'ús de les formes amb parcial.

    Altres formes, com ara càrrega fraccionada de camió o càrrega compartida de camió, s'han desestimat perquè, en general, no tenen prou suport entre els especialistes. Pel que fa concretament a càrrega fraccionada, alguns experts asseguren que tot i que ha tingut una certa difusió actualment és una forma en desús; d'altres pensen que ni aquesta forma ni càrrega compartida de camió designen exactament el mateix concepte que LTL o càrrega parcial de camió.


    Com a terme relacionat de càrrega parcial de camió s'aprova també la forma paral·lela càrrega parcial de contenidor (amb la sigla LCL), i es reconsidera amb aquesta decisió la forma càrrega per a contenidor d'agrupatge, aprovada inicialment pel Consell Supervisor (acta núm. 247) per a fer referència a aquest concepte, pels motius següents:

    ·la majoria d'especialistes consideren que la forma aprovada inicialment pel Consell Supervisor (càrrega per a contenidor d'agrupatge) és poc clara, i informen que no s'utilitza; argumenten que el nucli conceptual d'aquest terme no és el fet que la càrrega es transporti en un contenidor d'agrupatge, com consta a la definició(1) de l'acta 247 i com fa pensar la forma aprovada, sinó el fet que és una càrrega que tota sola no pot omplir un contenidor (el fet que es transporti en un contenidor d'agrupatge és, doncs, només una conseqüència del fet que la càrrega no tingui prou volum o prou pes);

    ·càrrega per a contenidor d'agrupatge s'allunya de les designacions utilitzades en altres llengües, les quals remeten, efectivament, a la idea que la càrrega és incompleta i no pas al tipus de contenidor on es transporta;

    ·la nova forma aprovada (càrrega parcial de contenidor) és paral·lela als termes semànticament relacionats càrrega parcial de camió (aprovat en aquesta mateixa acta), i càrrega completa de contenidor i càrrega completa de camió (aprovats a l'acta núm. 247), i té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    El Consell Supervisor fa notar, finalment, que l'ús que es fa de vegades de la sigla LCL amb el sentit de contenidor d'agrupatge és, stricto sensu, impropi i respon al fet que aquest tipus de contenidor es coneix també en anglès amb la forma LCL container, la qual per economia es redueix sovint a LCL. Tenint en compte això i també el fet constatat (documentalment i pels especialistes) que LCL també s'associa sovint en català al concepte de contenidor d'agrupatge, el Consell Supervisor acorda d'afegir la forma contenidor LCL com a sinònim de la forma normalitzada contenidor d'agrupatge. En la resta de llengües (castellà, francès, alemany, etc.) també es fa ús de la designació anàloga.

    (1)A l'acta núm. 247 LCL és la "Càrrega per a ser transportada en un contenidor d'agrupatge", és a dir, un "Contenidor que s'omple amb mercaderies d'agrupatge que s'han de trametre a una mateixa destinació"; i agrupatge és, segons l'acta núm. 244, la "Reunió en una mateixa tramesa de mercaderies provinents de diversos proveïdors, les quals per separat no tenen capacitat o pes suficient per a completar una unitat de transport, a fi de reduir despeses".

    [Acta 544, 22 de març de 2012]
  • ca  càrrega útil, n f
  • es  carga útil
  • fr  charge utile
  • en  payload

Transports > Transport aeri, Astronàutica, Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • ca  càrrega útil, n f
  • es  carga útil, n f
  • fr  charge utile, n f
  • en  payload, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Informàtica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Part d'un paquet d'informació transmesa, com ara un missatge de correu electrònic, un flux de dades o un programa d'instal·lació, que correspon al contingut efectiu que s'ha de transmetre, sense tenir en compte les metadades o altres elements auxiliars.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme càrrega útil

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació càrrega útil com a alternativa catalana al manlleu anglès payload, substantiu originari de l'àmbit del transport, on designa la capacitat de càrrega d'un vehicle, és a dir, el pes total que pot transportar amb seguretat.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, basada en la mateixa denominació de l'àmbit dels transports, per metàfora.

    ·És una forma precisa, que s'identifica sense dificultats amb el concepte.

    ·Ja té ús i es documenta en nombrosos textos especialitzats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

    [Acta 656, 30 d'octubre de 2019]
  • ca  càrrega vertical, n f
  • ca  lo-lo, n m sin. compl.
  • es  sistema de carga vertical
  • fr  manutention à levage
  • fr  manutention verticale
  • fr  translevage
  • en  lift-on/lift-off system
  • en  lo-lo

Transports > Transport marítim

Definición
Sistema de càrrega i descàrrega de mercaderies que consisteix en l'elevació i estiba de contenidors mitjançant grues.
  • ca  càrrega viral, n f
  • ca  càrrega vírica, n f
  • es  carga viral
  • es  carga vírica
  • fr  charge virale
  • it  carico virale
  • pt  carga viral
  • pt  carga vírica
  • en  viral burden
  • en  viral load

Ciències de la vida > Microbiologia

Definición
Quantitat d'unitats víriques per mil·límetre cúbic que hi ha en un líquid orgànic.
  • ca  càrrega viral, n f
  • ca  càrrega vírica, n f
  • es  carga viral
  • es  carga vírica
  • fr  charge virale
  • it  carico virale
  • pt  carga viral
  • pt  carga vírica
  • en  viral burden
  • en  viral load

Ciències de la vida > Microbiologia

Definición
Quantitat d'unitats víriques per mil·límetre cúbic que hi ha en un líquid orgànic.
  • ca  carregar, v tr
  • ca  penjar, v tr
  • ca  pujar, v tr
  • es  cargar
  • es  colgar
  • es  subir
  • fr  télécharger
  • fr  télécharger vers l'amont
  • fr  télécharger vers le serveur
  • fr  téléverser
  • it  caricare
  • en  upload, to

Informàtica > Estructura de les dades, Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definición
Copiar programes, fitxers, etc. d'un ordinador local o un altre dispositiu electrònic a un ordinador remot, generalment a través d'Internet.
  • ca  carrer, n m
  • es  calle
  • es  fairway
  • fr  allée
  • fr  fairway
  • en  fairway

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Zona del camp de golf coberta d'herba arranada i ben condicionada, situada entre el lloc de sortida i el green, per la qual està previst que es desenvolupi el joc.
  • ca  carrer bici, n m
  • es  bicicalle, n f
  • es  ciclocalle, n f
  • fr  rue cyclable, n f
  • fr  vélorue, n f
  • it  strada ciclabile, n f
  • en  bicycle boulevard, n
  • en  local street bikeway, n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definición
Carrer de circulació compartida entre bicicletes i vehicles de motor en què la velocitat màxima permesa és molt reduïda, generalment 30 km/h o menys, i les bicicletes tenen prioritat de circulació.

Nota

  • 1. Els carrers bici solen ser d'amplada reduïda i en alguns casos incorporen també la prohibició per als vehicles motoritzats d'avançar les bicicletes.
  • 2. A diferència dels carrers bici, els carrils bici i les voreres pedalables són vies ciclistes, de manera que estan destinats exclusivament a les bicicletes (en el cas dels carrils bici, en forma de carril segregat a la calçada i, en el cas de les voreres pedalables, en forma de carril segregat a la vorera).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carrer bici

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma carrer bici.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, consistent en una locució nominal formada per dos noms en aposició.

    ·És anàloga a altres denominacions de l'àmbit, com carril bici o vorera bici.

    ·És una de les denominacions que comença a tenir ús en català per a designar aquest concepte.

    ·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Formes desestimades

    -ciclocarrer: S'allunya de la resta de denominacions normalitzades per als diferents tipus de vies ciclistes i, per aquest motiu, es considera semànticament menys descriptiva que la forma aprovada.

    -carrer pedalable: No té ús i podria remetre erròniament a un carrer apte per a bicicletes i no a un carrer amb prioritat per a bicicletes.

    [Acta 753, 1 de juny de 2026]
  • ca  carrer col·lector, n m
  • es  calle colectora, n f
  • fr  rue collectrice, n f
  • it  strada collettrice, n f
  • en  collector street, n
  • en  urban collector, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Construcció > Urbanisme, Transports > Transport per carretera > Trànsit, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Via urbana de gran amplada que connecta àrees allunyades d'una població i també les seves vies principals, de manera que concentra un volum important del trànsit.

Nota

  • Els carrers col·lectors, que connecten zones residencials, zones comercials i zones industrials, s'oposen als carrers de servei, que són els carrers utilitzats només per als desplaçaments interns.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carrer col·lector

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma carrer col·lector.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, creada mitjançant l'adjunció de l'adjectiu col·lector -a a la base nominal carrer. Semànticament, l'adjectiu permet indicar que aquestes vies vehiculen una part important del trànsit de vehicles (al diccionari normatiu, col·lector -a significa "Que recull").

    ·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

    ·Té un ús consolidat en català, sobretot en llocs web institucionals i publicacions especialitzades, tot i que no es documenta en fonts lexicogràfiques ni terminològiques.

    ·En les llengües estudiades s'utilitzen formes anàlogues.

    [Acta 746, 15 de desembre de 2025]