Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  carinyena, n m/f
  • ca  samsó, n m
  • es  cariñena, n f
  • es  mazuela, n f
  • es  mazuelo, n m
  • es  samsó, n m
  • fr  carignan, n m

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definición
Cep conreat tradicionalment a Aragó i a Catalunya, vigorós, productiu i resistent.

Nota

  • 1. Algunes fonts apunten que la carinyena i el samsó podrien ser varietats no del tot idèntiques. Aquesta qüestió es troba encara (2016) en procés de debat entre els professionals.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes caranyana, caranyena i carinyana (totes tres noms masculins o femenins), variants de carinyena, i cinsó i sansó (totes dues noms masculins), variants de samsó.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carinyena (sin. samsó):

    Es ratifica la denominació normativa carinyena (forma d'origen toponímic, del municipi aragonès de Carinyena) i s'aprova com a sinònim la forma samsó (manlleu adaptat del francès cinsaut, i aquest potser de l'occità cinc sòus, literalment cinc sous, 'de poc valor, 'de poca qualitat'), pels motius següents:

    ·carinyena és la denominació catalana tradicional d'aquesta varietat i és una forma àmpliament coneguda;

    ·samsó és una designació estesa més recentment, segons els especialistes, però, malgrat tot, és una forma amb tradició també en català;

    ·totes dues denominacions tenen el vistiplau dels especialistes.

    Seguint la tradició i d'acord amb la recomanació de la majoria d'experts, s'opta per recollir carinyena i samsó com a denominacions sinònimes, malgrat que en algunes fonts s'apunta que podrien ser varietats no del tot idèntiques i deixant de banda, també, els aspectes extralingüístics sobre les zones vitivinícoles d'aplicació d'aquestes dues denominacions.

    S'opta per donar preferència a la forma samsó sobre les variants sansó i cinsó (també documentades i recollides en nota a la fitxa), perquè samsó és la forma documentada en fonts oficials, es recull també en nombroses obres terminològiques i especialitzades del sector, i s'ha constatat que té força ús.

    Es descarta la forma mazuela, recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya com a sinònim de carinyena, perquè és un castellanisme innecessari, que no té ús en català.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
  • ca  carn freda, n f
  • es  fiambre, n f
  • fr  assiette anglaise, n f
  • fr  viande froide, n f
  • it  carne fredda, n f
  • it  salume, n m
  • pt  fiambre, n m
  • pt  friame, n m
  • en  cold meat, n
  • en  lunch meat, n
  • en  luncheon meat, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà (RECONSIDERACIÓ)**

Matemàtiques, Carn. Aviram. Caça. Menuts

Definición
Carn que, un cop rostida, cuita o curada, es menja freda.

Nota

  • 1. Són carns fredes, per exemple, els embotits, el pernil salat, el rosbif o els pastissos de carn.
  • 2. L'equivalent francès assiette anglaise designa, més pròpiament, un assortiment d'aquest tipus de carns. Els equivalents viande froide, carne fredda i cold meat també poden fer referència a un plat fet a base de carn crua que es menja freda (per exemple, el carpaccio).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carn freda

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma carn freda en substitució de la forma vianda freda, normalitzada a la reunió del Consell Supervisor núm. 241 com a alternativa al castellanisme fiambre amb aquest significat.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, a partir del nucli carn (que és un referent precís del concepte i el més habitual) i el modificador freda (que fa referència a la manera com es consumeix). Cal tenir en compte que el concepte actual associat a fiambre està restringit als productes carnis i vianda pot resultar, d'una banda, una forma poc precisa, si s'interpreta amb el sentit general que té ('menjar', és a dir, 'Allò que hom menja per nodrir-se", segons el diccionari normatiu), o bé, de l'altra, una forma equívoca, si s'interpreta amb el significat especialitzat amb què s'ha normalitzat, és a dir, aplicat a certes carns fredes que incorporen fècula en la seva composició.

    ·És una de les formes més utilitzades per a referir-se al concepte.

    ·Semànticament, és una denominació descriptiva i transparent.

    ·En francès, en italià i en anglès també s'utilitzen les formes paral·leles (viande froide, carne fredda, cold meat).

    Es descarta mantenir com a sinònim la forma normalitzada inicialment (vianda freda), perquè pot resultar equívoca.

    Forma desestimada

    -fiambre: Es descarta l'acceptació d'aquest castellanisme, que ja havia estat rebutjat i no té una implantació real que en justifiqui la incorporació al català. Cal tenir present que aquesta denominació està emparentada amb fiambrera, castellanisme històric que s'ha aconseguit neutralitzar en favor de carmanyola o portaviandes.

    -companatge: Aquesta forma s'utilitza de vegades amb aquest significat i pot funcionar en contextos generals. Estrictament, però, designa un concepte més ampli, concretament qualsevol cosa que es menja amb el pa (inclou, per tant, formatges, peix fumat, fruita seca, etc.). D'altra banda, en l'àmbit especialitzat, de la indústria, aquesta forma s'ha aprovat com a sinònim complementari de vianda, referida al producte carni cuit que incorpora fècula en la seva composició.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  carnisme, n m
  • es  carnismo, n m
  • fr  carnisme, n m
  • it  carnismo, n m
  • pt  carnismo, n m
  • en  carnism, n
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Gastronomia, Sociologia, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**

Definición
Ideologia atribuïda als consumidors de productes d'origen animal, especialment de carn, per part dels que en són contraris, per als quals aquest consum es basa en la creença que l'espècie humana és superior a la resta d'espècies animals.

Nota

  • Les persones crítiques amb el carnisme (generalment veganes) anomenen carnistes les persones que consideren seguidores del carnisme.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carnisme

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma carnisme.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada per derivació a partir del substantiu carn i el sufix -isme, que fa referència a teories, doctrines, corrents, etc.

    ·És una forma semànticament motivada, transparent i paral·lela a altres denominacions catalanes (per exemple, abolicionisme, adventisme, platonisme o veganisme, moviment al qual s'oposa).

    ·És una forma ja coneguda en català, documentada en contextos especialitzats de l'àmbit, sobretot en mitjans de comunicació.

    ·Els especialistes avalen aquesta denominació, si bé creuen que té un ús força reduït.

    ·En les altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    [Acta 749, 2 de març de 2026]
  • ca  carnista, n m, f
  • es  carnista, n m, f
  • fr  carniste, n m, f
  • it  carnista, n m, f
  • pt  carnista, n m, f
  • en  carnist, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Gastronomia, Sociologia, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**

Definición
Persona que consumeix productes d'origen animal, especialment carn, qualificada des del punt de vista dels que en són contraris, per als quals aquest consum es basa en la creença que l'espècie humana és superior a la resta d'espècies animals.

Nota

  • Les persones crítiques amb els carnistes (generalment veganes) els atribueixen la pertinença al carnisme.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carnista

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma carnista, com a nom i com a adjectiu.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada per derivació a partir del substantiu carn i el sufix -ista, que fa referència al seguidor d'una ideologia o un corrent determinats.

    ·És una forma semànticament motivada, transparent i paral·lela a altres denominacions catalanes relacionades amb noms en -isme (abolicionista, comunista, conservacionista, etc.).

    ·És una forma ja coneguda en català, documentada en contextos especialitzats de l'àmbit, especialment en mitjans de comunicació.

    ·Els especialistes avalen aquesta denominació, si bé creuen que té un ús força reduït.

    ·En les altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    [Acta 749, 2 de març de 2026]
  • ca  carnista, adj
  • es  carnista, adj
  • fr  carniste, adj
  • it  carnista, adj
  • pt  carnista, adj
  • en  carnist, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Gastronomia, Sociologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Relatiu al carnisme.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme carnista

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma carnista, com a nom i com a adjectiu.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada per derivació a partir del substantiu carn i el sufix -ista, que fa referència al seguidor d'una ideologia o un corrent determinats.

    ·És una forma semànticament motivada, transparent i paral·lela a altres denominacions catalanes relacionades amb noms en -isme (abolicionista, comunista, conservacionista, etc.).

    ·És una forma ja coneguda en català, documentada en contextos especialitzats de l'àmbit, especialment en mitjans de comunicació.

    ·Els especialistes avalen aquesta denominació, si bé creuen que té un ús força reduït.

    ·En les altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    [Acta 749, 2 de març de 2026]
  • ca  vegetacions adenoides, n f pl
  • ca  carnots, n m pl sin. compl.
  • ca  hipertròfia adenoidal, n f sin. compl.
  • es  vegetaciones adenoideas
  • es  vegetaciones adenoides
  • fr  végétations adénoïdes
  • en  adenoid hipertrophy
  • en  adenoid vegetations

Ciències de la salut > Otorrinolaringologia

Definición
Trastorn consistent en la hipertròfia de l'amígdala faríngia.
  • ca  carpa, n f
  • ca  vela, n f sin. compl.
  • es  carpa, n f
  • fr  chapiteau, n m
  • fr  grande tente, n f
  • fr  tente, n f
  • it  chapiteau, n m
  • it  tendone, n m
  • en  big top, n
  • en  chapiteau, n
  • en  tent, n
  • de  Chapiteau, n n
  • de  Zelt, n n

Arts > Circ

Definición
Recinte format per una lona sostinguda per un o diversos pals que conté una pista i una graderia, destinat a la representació d'espectacles circenses.

Nota

  • 1. La primera carpa va ser ideada pel director de circ Joshua Purdy Brown l'any 1825 i tenia una sola antena central.
  • 2. Entre professionals, també es fa servir la denominació catalana material.
  • 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

    ·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]
  • 4. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme carpa:

    S'aprova el terme carpa perquè és la forma que s'utilitza de manera més habitual per a designar aquest concepte des de fa algunes dècades. És una forma originària del quítxua (karpa en quítxua significa 'tenda de campanya') que ha entrat al català per la via del castellà. A partir del final dels anys noranta també es va introduir en català, complementàriament i per evitar el castellanisme, la denominació vela, com a ús metonímic a partir del material de què sol estar feta una carpa. Malgrat tot, carpa continua sent la denominació més viva, motiu pel qual s'aprova com a denominació principal al costat del sinònim complementari vela.

    D'altra banda, el Consell Supervisor entén que lona té un sentit més ampli que el que apareix al diccionari normatiu(1) i que, per tant, és plenament adequat el seu ús en aquesta definició (i en altres definicions de l'àmbit del circ). En efecte, tot i que les carpes de circ i altres estructures similars estan fetes actualment d'un material, teixit o no, que ja no és cotó ni cànem, sinó generalment material sintètic, més resistent i, sobretot, impermeable, d'aquest material se'n continua dient lona. Es tracta, d'alguna manera, d'una "actualització" del significat originari de lona a partir de l'actualització de la tecnologia.

    (1) "Teixit molt fort de cotó o de cànem usat en la confecció de veles de nau, tendes de campanya, tendals, etc."

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]
  • ca  carpat -ada, adj
  • es  carpado
  • fr  carpé
  • en  piked

Esport > Gimnàstica

Definición
Dit de la posició o de l'element en què el gimnasta eleva les cames, esteses cap endavant, formant amb el cos un angle de menys de 180º.
  • ca  carpet, n m
  • es  carpeta

Joieria. Orfebreria. Bijuteria

Definición
Full de paper plegat d'una manera determinada que serveix per a contenir una o més pedres.
  • ca  carpeta de passador, n f
  • es  carpeta fastener
  • en  fastener folder

Treball > Treball d'oficina > Material d'oficina

Definición
Carpeta que conté un enquadernador de passador.

Nota

  • Aquest concepte es coneix sovint amb la forma Fastener, que és una marca comercial.