Neoloteca

ca consulta, n f
ca consultori, n m
es consulta
es consultorio
fr cabinet de consultation
it consultorio
pt consultório
en consulting room

Ciències de la salut > Equipament i material mèdic

Definición

Local on un professional de la salut rep i atén els pacients.

ca consum proactiu, n m
es prosumerismo
fr proconsommateurisme
fr prosumerisme
it prosumerismo
en prosumerism

Empresa > Producció

Definición

Consum que es caracteritza per la participació activa del client en el disseny, la creació, la millora i la difusió dels béns, serveis o continguts d'informació que consumeix.

Nota

Una de les eines que han contribuït notablement al foment del consum proactiu és el web 2.0, atès que facilita l'intercanvi i la cooperació entre el productor i el consumidor.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes consumidor -a proactiu -iva i consum proactiu:

S'aproven els termes consumidor -a proactiu -iva i consum proactiu pels motius següents:

·són alternatives catalanes als manlleus anglesos prosumer (format per acronímia dels substantius producer i consumer) i prosumerism (format sobre la base de prosumer, amb adjunció de la forma sufixada -ism, equivalent en català a -isme(1)), respectivament;

·són formes motivades semànticament, construïdes sobre els nuclis consumidor -a i consum, respectivament, i l'adjectiu proactiu -iva(2), forma no normativa però d'ús ja generalitzat en diferents àmbits (s'utilitza especialment en el sector empresarial i de l'economia) i documentada en diccionaris generals en diferents llengües romàniques amb el sentit de 'que s'avança als problemes i pren la iniciativa per afrontar-los positivament i per provocar el canvi desitjable'(3);

·en altres llengües, inclòs l'anglès, es documenten denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarta l'acceptació dels manlleus, prosumer i prosumerism, malgrat que tenen ús en català (especialment prosumer), perquè es creu que les formes aprovades tenen possibilitats d'implantació i, per tant, es consideren innecessaris. Pels mateixos motius s'han descartat també els calcs prosumidor i prosumidorisme, que també tenen un cert ús; es considera, a més, que els calcs són formes poc transparents: si bé es podria arribar a deduir que -sumidor fa referència a consumidor, és difícil que pro- s'associï a productor, menys encara tenint en compte que pro- és en català un prefix que significa 'a favor de', fet que fins i tot podria crear confusió.

Altres alternatives que s'han valorat i que s'han desestimat perquè es consideren menys adequades semànticament que les formes aprovades i tenen menys suport entre els especialistes són: consumidor -a productor -a i consum productor, consumidor -a productiu -iva i consum productiu, consumidor -a actiu -iva i consum actiu (no són formes prou precises: consumidor -a actiu -iva podria ser, simplement, un consumidor que vetlla per fer complir els seus drets), consumidor -a cooperatiu -iva i consum cooperatiu (tenen l'inconvenient que en l'àmbit del comerç l'adjectiu cooperatiu -iva s'associa fonamentalment amb les cooperatives, és a dir, amb les unitats econòmiques que pertanyen als mateixos usuaris dels seus serveis i que tenen per objecte l'ajut mutu i equitatiu entre els seus socis), consumidor -a 2.0 i consum 2.0 (el consum proactiu no és exclusiu del web 2.0, per bé que aquest sistema l'ha potenciat notablement), i proconsumidor -a i proconsum (són formes semànticament equívoques, ja que el segment pro s'identificaria en primera instància amb el prefix pro-, que significa en català 'a favor de', amb la qual cosa proconsumidor s'associaria fàcilment amb el significat de 'a favor del consumidor').

(1)Aquest sufix sol denominar tendències, corrents, mètodes, teories, etc., però també, de vegades, activitats, aficions, esports, professions, actituds, etc.

(2)Aquest adjectiu és, probablement, un calc de l'anglès proactive ("(of a person or action) creating or controlling a situation rather than just responding to it after it has happened", segons es recull a la font Soanes, Catherine; STEVENSON, Angus (eds.). Oxford dictionary of English. 2nd ed. Oxford [etc.]: Oxford University Press, 2003), format a partir del prefix pro- amb el sentit de 'a davant de' (present en formes catalanes com pronom, projectar o progrés) i l'adjectiu active ('actiu'), per contrast amb reactive (reactiu: 'Que reacciona, que té el poder de reaccionar').

(3)Es documenta, per exemple, a Le Robert en francès (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Nouveau Petit Robert: dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française. Nouvelle éd. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2008), al Zingarelli en italià (ZINGARELLI, N. Lo Zingarelli 2008: vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007) i al diccionari Clave en castellà (Clave: diccionario de uso del español actual [En línia]. Madrid: SM, [2010]. < clave.librosvivos.net/>).

ca consumidor | consumidora, n m, f
es consumidor
fr consommateur
en consumer

Economia > Comerç

Definición

Persona que adquireix béns i contracta serveis per a les seves necessitats personals.

ca consumidor proactiu | consumidora proactiva, n m, f
es consumidor proactivo
es prosumer
es prosumidor
fr consommateur éclairé
fr consommateur proactif
fr prosommateur
fr prosumer
it prosumatore
it prosumer
pt prosumer
en proactive consumer
en prosumer
de Prosument

Empresa > Producció

Definición

Consumidor que fa un consum proactiu.

Nota

La denominació anglesa prosumer és un acrònim format pels mots producer ('productor') i consumer ('consumidor').
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes consumidor -a proactiu -iva i consum proactiu:

S'aproven els termes consumidor -a proactiu -iva i consum proactiu pels motius següents:

·són alternatives catalanes als manlleus anglesos prosumer (format per acronímia dels substantius producer i consumer) i prosumerism (format sobre la base de prosumer, amb adjunció de la forma sufixada -ism, equivalent en català a -isme(1)), respectivament;

·són formes motivades semànticament, construïdes sobre els nuclis consumidor -a i consum, respectivament, i l'adjectiu proactiu -iva(2), forma no normativa però d'ús ja generalitzat en diferents àmbits (s'utilitza especialment en el sector empresarial i de l'economia) i documentada en diccionaris generals en diferents llengües romàniques amb el sentit de 'que s'avança als problemes i pren la iniciativa per afrontar-los positivament i per provocar el canvi desitjable'(3);

·en altres llengües, inclòs l'anglès, es documenten denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarta l'acceptació dels manlleus, prosumer i prosumerism, malgrat que tenen ús en català (especialment prosumer), perquè es creu que les formes aprovades tenen possibilitats d'implantació i, per tant, es consideren innecessaris. Pels mateixos motius s'han descartat també els calcs prosumidor i prosumidorisme, que també tenen un cert ús; es considera, a més, que els calcs són formes poc transparents: si bé es podria arribar a deduir que -sumidor fa referència a consumidor, és difícil que pro- s'associï a productor, menys encara tenint en compte que pro- és en català un prefix que significa 'a favor de', fet que fins i tot podria crear confusió.

Altres alternatives que s'han valorat i que s'han desestimat perquè es consideren menys adequades semànticament que les formes aprovades i tenen menys suport entre els especialistes són: consumidor -a productor -a i consum productor, consumidor -a productiu -iva i consum productiu, consumidor -a actiu -iva i consum actiu (no són formes prou precises: consumidor -a actiu -iva podria ser, simplement, un consumidor que vetlla per fer complir els seus drets), consumidor -a cooperatiu -iva i consum cooperatiu (tenen l'inconvenient que en l'àmbit del comerç l'adjectiu cooperatiu -iva s'associa fonamentalment amb les cooperatives, és a dir, amb les unitats econòmiques que pertanyen als mateixos usuaris dels seus serveis i que tenen per objecte l'ajut mutu i equitatiu entre els seus socis), consumidor -a 2.0 i consum 2.0 (el consum proactiu no és exclusiu del web 2.0, per bé que aquest sistema l'ha potenciat notablement), i proconsumidor -a i proconsum (són formes semànticament equívoques, ja que el segment pro s'identificaria en primera instància amb el prefix pro-, que significa en català 'a favor de', amb la qual cosa proconsumidor s'associaria fàcilment amb el significat de 'a favor del consumidor').

(1)Aquest sufix sol denominar tendències, corrents, mètodes, teories, etc., però també, de vegades, activitats, aficions, esports, professions, actituds, etc.

(2)Aquest adjectiu és, probablement, un calc de l'anglès proactive ("(of a person or action) creating or controlling a situation rather than just responding to it after it has happened", segons es recull a la font Soanes, Catherine; STEVENSON, Angus (eds.). Oxford dictionary of English. 2nd ed. Oxford [etc.]: Oxford University Press, 2003), format a partir del prefix pro- amb el sentit de 'a davant de' (present en formes catalanes com pronom, projectar o progrés) i l'adjectiu active ('actiu'), per contrast amb reactive (reactiu: 'Que reacciona, que té el poder de reaccionar').

(3)Es documenta, per exemple, a Le Robert en francès (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Nouveau Petit Robert: dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française. Nouvelle éd. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2008), al Zingarelli en italià (ZINGARELLI, N. Lo Zingarelli 2008: vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007) i al diccionari Clave en castellà (Clave: diccionario de uso del español actual [En línia]. Madrid: SM, [2010]. < clave.librosvivos.net/>).

ca consumidorisme, n m
ca defensa del consumidor, n f
es consumerismo
es movimiento de consumidores
fr consumérisme
en consumerism

Economia > Comerç

Definición

Moviment de protecció dels interessos dels consumidors.

ca consumidorista, adj
es consumerista
fr consumériste
en consumerist

Economia > Comerç

Definición

Relatiu o pertanyent al consumidorisme.

ca contacte, n m
es contacto, n m
es lead, n m
fr contact commercial, n m
fr piste, n f
fr piste commerciale, n f
en lead, n

Empresa > Tipologia d'empreses

Definición

Client potencial d'una empresa de qui es té algun tipus de dada per a poder establir-hi comunicació, generalment perquè ha mostrat interès pels seus productes o serveis.

Nota

1. Les dades que l'empresa té dels seus contactes poden provenir de formularis web, de la resposta a una acció de màrqueting, etc.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes contacte, generació de contactes i cura de contactes:

S'aprova la denominació contacte, al costat de les formes semànticament relacionades generació de contactes i cura de contactes, pels motius següents:

Pel que fa, concretament, a contacte,

·és una alternativa catalana al manlleu anglès lead, força estès entre els especialistes;

·és una forma lingüísticament adequada, motivada a partir del sentit general del substantiu contacte, definit al diccionari normatiu com "Persona amb qui hom té relació per obtenir informació o alguna cosa altrament inaccessible";

·ja té ús i es difon des del TERMCAT des de fa temps;

·té el vistiplau dels especialistes.

Quant a generació de contactes,

·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada;

·segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres llengües;

·ja té ús;

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta la forma captació de contactes, malgrat que també seria adequada, perquè la denominació més utilitzada en totes les llengües analitzades, i la que prefereixen els especialistes, és la formada amb el nucli generació, probablement per mimetisme de l'anglès. Cal tenir present, a més, que captar és un verb que sovint s'associa amb els clients (captar clients), mentre que la generació de contactes és una fase prèvia, en què les empreses busquen tan sols, sovint amb estratègies automatitzades de gran abast, obtenir llistes de correu electrònic, telèfons de contacte o altres dades de persones que, en algun moment, amb altres estratègies més personalitzades, puguin arribar a convertir-se en clients.

Finalment, quant a cura de contactes,

·és una alternativa catalana al manlleu anglès lead nurturing, força estès entre els especialistes;

·és una forma lingüísticament adequada, motivada a partir del sentit general del substantiu cura ("Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa", segons el diccionari normatiu);

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarten els calcs de l'anglès conreu de contactes, cultiu de contactes o nodriment de contactes perquè la forma aprovada es considera més adequada i més transparent des del punt de vista semàntic, i es creu que pot identificar-se amb el concepte sense dificultats.

[Acta 610, 7 de setembre de 2016]

ca contactor, n m
es contactor
fr contacteur
en contactor
de Schütz

Electrònica

Definición

Interruptor que, per mitjà d'un electroimant, obre i tanca un circuit elèctric de potència, generalment de corrent altern.

ca contaminació creuada, n f
es contaminación cruzada, n f
fr contamination croisée, n f
en cross contamination, n
en cross-contamination, n var. ling.
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Contaminació que es produeix quan es transfereix involuntàriament d'un aliment a un altre un microorganisme patogen o una altra substància aliena, sigui per contacte directe o indirecte.

Nota

La contaminació creuada es pot produir per contacte directe, entre aliments crus i cuinats, o per contacte indirecte, a través de les mans de la persona que manipula l'aliment o del material de cuina (estris, draps o superfícies).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme contaminació creuada

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma contaminació creuada.

Criteris aplicats

·És una forma creada, probablement, per calc de l'anglès, però explicable també lingüísticament des del català: està creada sobre el nucli contaminació, que fa referència a la presència de contaminants en un aliment, i l'especificador creuada, per a denotar que la contaminació és fruit del creuament de contaminants o patògens d'un aliment a un altre.(1) En aquest cas, creuament s'entén com l'acció de "travessar o traspassar" (els contaminants o els patògens) d'un aliment a un altre, és a dir, a partir de l'accepció 1 de creuar del diccionari normatiu: "Travessar (una via, un camp, un riu, la mar, l'aire), passant d'un costat a l'altre".

·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

·És una forma força estesa ja en català, documentada en nombrosos contextos especialitzats de l'àmbit.

·Els especialistes confirmen que té ús.

·En les altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Formes desestimades

La forma contaminació encreuada, que també té ús, es considera menys motivada semànticament que contaminació creuada, tenint en compte els significat de base del verb encreuar ("Disposar dues coses formant creu l'una amb l'altra"). Podria explicar-se, en tot cas, a partir del significat de "trobar-se" que té encreuar (2) com a verb intransitiu pronominal (accepció 2 del diccionari normatiu), però, a banda que es considera una interpretació menys plausible, amb aquest significat encreuar-se és sinònim de creuar-se, fet que valida també la forma contaminació creuada.

(1) Aquest ús pressuposa l'existència de l'adjectiu creuat -ada (neològic) amb el significat 'Que és fruit d'un creuament'.

(2) "Dues vies, trobar-se en un punt del seu recorregut i travessar l'una l'altra" i "Un automòbil, un tren, un missatger, etc., trobar-se en un punt determinat del recorregut amb un altre que va en sentit contrari".

[Acta 696, 19 de setembre de 2022]

ca contaminació genètica, n f
es contaminación genética, n f
fr contamination génétique, n f
fr pollution génétique, n f
en genetic contamination, n
en genetic pollution, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Medi ambient > Gestió ambiental, Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Introducció no controlada de gens d'un organisme modificat genèticament en un altre organisme de la mateixa espècie o d'una altra de diferent, especialment per pol·linització creuada, en el cas de les plantes, i per aparellament, en el cas dels animals.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme contaminació genètica

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma contaminació genètica.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte.

·És una forma ja documentada en textos especialitzats.

·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

[Acta 705, 17 d'abril de 2023]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota