Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  conscienciació, n f
  • es  concienciación
  • es  concientización
  • fr  conscientisation
  • pt  conscientização
  • en  conciousness raising
  • en  conscientization

Psicologia. Pedagogia

Definición
Procés educatiu en què l'educador fa prendre consciència a l'educand de la realitat material i social que l'envolta, perquè en faci una anàlisi crítica i, si escau, intenti canviar-la.

Nota

  • Terme encunyat pel pedagog brasiler Paulo Freire.
  • ca  conscienciar, v tr
  • es  concienciar
  • fr  conscientiser
  • en  raise consciousness, to

Sociologia > Serveis socials

Definición
Fer que una persona o una col·lectivitat s'adoni dels problemes socials que l'afecten, de les mancances que pateix o de les situacions de risc en què es troba, i de les possibilitats d'enfrontar-s'hi.
  • ca  consell insular, n m
  • es  consejo insular

Dret

Definición
Corporació local de cadascuna de les Illes Balears, que té unes funcions idèntiques a les de les diputacions provincials a les províncies peninsulars espanyoles.
  • ca  consentiment informat, n m
  • es  consentimiento informado
  • fr  consentement éclairé
  • en  informed consent

Ciències de la salut > Cirurgia, Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definición
Assentiment lliure, voluntari i conscient que dona una persona o el seu tutor a una intervenció terapèutica o exploratòria o bé a la participació en un estudi un cop ha estat informada de les característiques que té i de les conseqüències previsibles que se'n poden derivar.
  • ca  conservació, n f
  • ca  retenció, n f
  • es  conservación
  • es  retención
  • fr  conservation
  • fr  conservation des documents
  • en  document retention
  • en  retention

Biblioteconomia. Documentació > Arxivística

Definición
Fet de mantenir actiu un document en l'arxiu de gestió corrent.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes conservació (sin. retenció) i període de conservació (sin. període de retenció):


    S'aproven les formes conservació i retenció, com a sinònimes, dins l'àmbit de la gestió documental, juntament amb el terme relacionat període de retenció (sinònim de període de conservació) pels motius següents:

    Pel que fa a conservació,

    ·és una forma lingüísticament adequada, derivada del verb conservar ("Tenir cura (d'una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda" i "No deixar perdre, no deixar desaparèixer", segons el diccionari normatiu);

    ·és, segons els especialistes, la forma tradicional de denominar el concepte i prové de la gestió arxivística francesa;

    ·es documenta amb aquest sentit en textos especialitzats.

    Pel que fa a retenció, calc de l'anglès retention,

    ·malgrat que des del punt de vista lingüístic és una solució que resulta estranya en català (el verb retenir té en català un matís de resistència que no sempre té to retain en anglès)(1), és una forma ja molt estesa entre els experts en gestió documental, la majoria dels quals reclamen que s'accepti;

    ·és una forma documentada en nombrosos textos especialitzats, inclosos textos normatius;

    ·alguns especialistes argumenten que l'altra alternativa, conservació, pot resultar ambigua en determinats contextos, ja que sovint s'utilitza amb el sentit de 'conservació definitiva o manteniment a llarg termini' i de 'preservació física', de manera que és útil també disposar d'una forma com retenció, que ja s'utilitza i és semànticament inequívoca.

    (1)Segons el diccionari normatiu, retenir és "1 No deixar que (algú o alguna cosa) se'n vagi, que obeeixi a una impulsió. 2 Contenir, reprimir (els impulsos, les passions). 4 Arrestar". En anglès, en canvi, to retain -a banda dels sentits que té retenir en català- té sovint el sentit neutre de 'mantenir, conservar o quedar-se amb [una cosa]' ("To keep in possession or use", segons el diccionari Merriam-Webster Online).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • ca  conservació, n f
  • es  conservación, n f
  • fr  conservation, n f
  • en  conservation, n
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**

Medi ambient > Gestió ambiental, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definición
Conjunt de polítiques, estratègies, plans o mesures específiques de gestió ambiental orientats a mantenir o restablir l'estat favorable del patrimoni natural i la biodiversitat.

Nota

  • 1. La conservació pot comportar actuacions diverses, que van des de la preservació fins a l'ús sostenible del patrimoni natural.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes conservació i preservació:

    S'aproven les denominacions conservació i preservació per a designar dos conceptes diferents de l'àmbit de la gestió ambiental (conservació com a hiperònim de preservació), pels motius següents:

    ·la distinció conceptual entre les denominacions conservació i preservació està clarament establerta en l'àmbit de la gestió ambiental, tal com s'ha documentat en diferents fonts i com confirmen els especialistes del sector;

    ·és una distinció que es documenta paral·lelament en altres llengües, com ara el castellà, el francès i l'anglès;

    ·la diferència de significats entre conservació i preservació es pot considerar lingüísticament adequada a partir de les definicions del diccionari normatiu dels verbs conservar ("Tenir cura (d'una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda") i preservar ("Protegir (algú o alguna cosa) d'un dany possible o probable, o de qualsevol fet no desitjat");

    ·els especialistes de l'àmbit, si bé reconeixen que en alguns contextos de vegades es fa un ús indistint de les dues denominacions, són partidaris d'utilitzar-los amb el seu significat estricte i de fixar-ne formalment la distinció.

    [Acta 635, 18 d'abril de 2018]
  • ca  conservació en blau, n f
  • es  conservación wet-blue

Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració

Definición
Procés de conservació a què se sotmet la pell en blau.
  • ca  consigna de bicicletes, n f
  • es  consigna para bicicletas, n f
  • fr  case à vélo, n f
  • en  bicycle locker, n
  • en  bike locker, n

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definición
Aparcament de bicicletes situat a la via pública que consisteix en una successió de compartiments tancats, cadascun dels quals allotja una sola bicicleta.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes aparcabicicletes (sin. compl. aparcabicis), consigna de bicicletes, tancat de bicicletes i aparcament de bicicletes d'enllaç:

    S'aprova la denominació aparcabicicletes (amb el sinònim complementari aparcabicis), juntament amb els termes relacionats consigna de bicicletes, tancat de bicicletes i aparcament de bicicletes d'enllaç, pels motius següents:

    ·són formes transparents, totes amb la presència del nom bicicleta per a indicar el vehicle a què fan referència els sistemes d'aparcament;

    ·tenen l'aval dels especialistes.

    Pel que fa concretament al nom aparcabicicletes, amb el sinònim complementari aparcabicis,

    ·són formes sintètiques;

    ·la proximitat formal amb el descriptor genèric aparcament de bicicletes es justifica perquè són els aparcaments de bicicletes més usuals i també perquè poden adoptar disposicions i formats molt diversos;

    ·es documenten àmpliament, sobretot en contextos divulgatius però també en contextos especialitzats.

    Pel que fa als noms consigna de bicicletes i tancat de bicicletes, són formes que tenen com a nucli dos noms usats metafòricament (les consignes d'equipatge tenen forma sovint de successió d'armariets protegits amb clau, i els tancats solen delimitar per complet zones d'una certa extensió i tenir parets poc consistents que permeten veure'n l'interior).(1)

    Pel que fa al nom aparcament de bicicletes d'enllaç, es tracta d'una forma sintagmàtica descriptiva, constituïda pel nucli aparcament i per un complement que és al seu torn un terme normalitzat en aquest mateix grup de termes (bicicleta d'enllaç), per a indicar que és un tipus d'aparcament destinat a facilitar aquest sistema de transport.

    Finalment, es descarten les alternatives u i u invertida, per a aparcabicicletes, i gàbia de bicicletes, per a tancat de bicicletes, pels motius següents:

    Pel que fa a u i u invertida, denominacions creades a partir de la forma habitual d'aquests suports en un inici, cal tenir en compte que cada vegada són més freqüents els suports amb formes diferents i que són denominacions que pertanyen només a un registre col·loquial (es recullen, però, en nota, perquè tenen ús i no es poden considerar incorrectes).

    Pel que fa a gàbia de bicicletes, calc de l'anglès bicycle cage / bike cage, es considera que el nom gàbia està massa marcat en l'ús com a espai per a animals per a poder prendre aquest altre significat.

    (1) Al diccionari normatiu, consigna significa "Lloc d'una estació de ferrocarril, d'un aeroport, etc., on es dipositen provisòriament els equipatges dels viatgers", i tancat, per mitjà d'una primera remissió a tanca, "Reixa, estacada, bardissa, paret de pedra seca, etc. amb què se circumda un espai de terreny, amb què es tanca una obertura".

    [Acta 601, 5 de febrer de 2016]
  • ca  videoconsola, n f
  • ca  consola de joc, n f sin. compl.
  • es  consola, n f
  • es  videoconsola, n f
  • fr  console de jeu, n f
  • en  game console, n
  • en  video game console, n
  • de  Spielkonsole, n f
  • de  Videospielkonsole, n f

Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs

Definición
Plataforma de joc dissenyada específicament per a l'execució de videojocs, ja sigui de manera autònoma o bé connectada a una pantalla.
  • ca  consola domèstica, n f
  • es  consola de sobremesa
  • es  consola doméstica
  • fr  console de jeu de salon
  • fr  console de salon
  • en  domestic console
  • de  Heimkonsole

Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs

Definición
Videoconsola constituïda per una unitat central a la qual s'acoblen el comandament de joc, la pantalla i altres perifèrics, destinada a l'ús a la llar.