Neoloteca

ca botàriga, n f
ca garrofeta, n f
es botarga, n f
es bottarga, n f
fr boutargue, n f
fr poutargue, n f
it bottarga, n f
pt bottarga, n f
en botargo, n
en bottarga, n
de Bottarga, n f

Peix. Marisc

Definición

Menja feta d'ous de peix adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se sol servir tallada en làmines, com a aperitiu, o ratllada o en pols, com a condiment d'alguns plats.

Nota

1. La denominació botàriga, pròpia de l'Alguer, se sol associar amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la denominació garrofeta, pròpia de les comarques meridionals del País Valencià, amb ous de melva o de bonítol.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme botàriga:

S'aprova el terme botàriga, originari en l'àrab butârih, vinculat amb el grec ἁβροτάριχον, de ἁβρός [habros] 'delicat' i τάριχον [tárikhon] 'salaó', pels motius següents:

·és la forma utilitzada tradicionalment en alguerès (procedent del sard) per a designar el concepte, fet especialment important en aquest cas tenint en compte que es tracta, justament, d'una menja popular a Sardenya;

·es documenta ja en català en fonts especialitzades i també en obres lexicogràfiques alguereses(1).

La forma botarga, adaptació de l'italià bottarga, es recull també en fonts catalanes, però amb altres sentits, motiu pel qual s'ha descartat en favor de botàriga. Segons el DECC(2), de fet, botarga és un "mot a penes existent en català, on només s'ha usat en alguns llocs (avui generalment antiquat) en el sentit d'embolcall ample i balder', 'persona grassa o embotornada'" o, segons el DCVB(3), en el sentit de 'taüt'.

(1)Concretament a SANNA i USERI, J.; SUBIRATS, J.; PASCUAL, E. Diccionari català de l'Alguer. [Barcelona]: Fundació II Congrés de la Llengua Catalana, 1988.

(2)COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.

(3)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

[Acta 528, 12 de maig de 2011]
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la denominació garrofeta:

S'aprova la denominació garrofeta com a sinònim de la denominació botàriga(1), aprovada pel Consell Supervisor a l'acta núm. 528, pels motius següents:

·és un substantiu recollit per a la varietat valenciana al Diccionari normatiu valencià(2) amb una definició molt similar a la documentada per a botàriga (o, segons la llengua, bottarga, botarga, botargo, etc.) en les diferents obres de referència (s'hi recull, concretament, referit a "Ous de certs peixos, especialment melva o bonítol, salats, premsats i secats");

·és també una forma documentada amb aquest sentit en nombrosos contextos especialitzats relacionats amb la gastronomia de les comarques alacantines i ha estat avalada per informants de la zona;

·és una denominació lingüísticament adequada, motivada, potser, per la similitud entre la forma de la botàriga i la d'una garrofa.

Tot i que, segons la informació consultada, la garrofeta s'associa habitualment amb ous de melva o bonítol i la botàriga, amb ous de llissa llobarrera i tonyina, el Consell Supervisor considera que el concepte de fons és el mateix i opta per recollir totes dues denominacions (botàriga i garrofeta) com a sinònimes, amb l'especificació, en nota, de les zones d'origen de cada denominació i els peixos amb què el producte se sol identificar.

S'opta per no donar prioritat a cap de les dues formes i recollir-les com a sinònims absoluts tenint en compte, d'una banda, la internacionalitat de la denominació algueresa (botàriga) i, d'altra banda, la importància dins el domini català de la designació alacantina (garrofeta).

(1)Botàriga és una denominació pròpia de l'Alguer, on és un manlleu del sard, concretament del logudorès i el campidanès, (veg. M. L. Wagner, Dizionario etimologico sardo, Cagliari, Gianni Trois Editore, 1989, que defineix el mot com "Uova salate e secche del muggine"). Josep Sanna el recull al seu Diccionari català de l'Alguer (L'Alguer/Barcelona, 1988) i el defineix com "Ous de mújol". El mot sembla que és d'origen àrab (C. Battisti, G. Alessio, Dizionario etimologico italiano, Firenze: Barbèra, 1975), o bé que procedeix del baix grec botarichon (Federico Corriente, Diccionario de arabismos y voces afines en romance, 2a ed., Madrid: Gredos, 1999).

(2)ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari normatiu valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2014. <www.avl.gva.es:8080/dnv/>

[Acta 586, 19 de febrer de 2015]

ca botellot, n m
ca entrompada, n f
es botellón, n m
fr beuverie, n f
en bottle party, n
en street partying, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Sociologia, **Denominació catalana 1: Sufixació**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definición

Trobada informal en un espai públic a l'aire lliure, generalment de joves i sovint de nit, per a consumir begudes alcohòliques a baix preu i en abundància, moltes vegades barrejades en ampolles grosses.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme botellot (sin. entrompada)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes botellot i entrompada, com a sinònimes.

Criteris aplicats

·Són alternatives catalanes al manlleu del castellà botellón.

Pel que fa a botellot:

·Malgrat que és un calc del castellà, pot considerar-se també una forma lingüísticament acceptable en català: està formada pel nom botella (forma sinònima de ampolla pròpia sobretot del País Valencià i de les Balears) i pel sufix augmentatiu -ot, que transmet contundència i s'adequa bé al registre informal en què se sol utilitzar aquest mot.

·Ja té ús entre els joves i s'utilitza en alguns mitjans de comunicació.

Quant a entrompada:

·És una forma lingüísticament adequada, derivada de entrompar, forma popular de embriagar ("Posar en estat d'embriaguesa. Esdevenir embriac", segons el diccionari normatiu).

·Ja ha tingut difusió aplicada a aquest concepte, per la relació semàntica amb el sentit recte, i s'utilitza en alguns mitjans de comunicació.

Formes desestimades

Entre botellada (forma paral·lela a calçotada, castanyada o costellada, que designen també una trobada lúdica al voltant d'un producte de consum) i botellot, s'ha preferit botellot, perquè és una forma que ja té ús i es considera que s'adequa més bé al registre d'ús habitual del terme.

[Acta 672, 27 de gener de 2021]

ca botiga a l'abast, n f
ca botiga de conveniència, n f sin. compl.
es tienda de conveniencia
fr dépanneur
fr magasin de proximité
en convenience store

Economia > Comerç

Definición

Establiment comercial la superfície de venda del qual no supera els 500 m², obert al públic almenys durant divuit hores al dia, en què es distribueixen, amb una oferta similar, llibres, diaris, revistes, productes d'alimentació, discos, vídeos, joguines, regals i articles diversos.

ca botiga conceptual, n f
es tienda conceptual, n f
es tienda de concepto, n f
es tienda especializada, n f
fr magasin concept, n m
fr magasin-concept, n m var. ling.
en concept store, n

Economia > Comerç

Definición

Botiga que ofereix una selecció de productes presentats d'acord amb la concepció i el gust personal del creador.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme botiga conceptual:

S'aprova la denominació botiga conceptual, calc de l'anglès concept store, pels motius següents:

·és una alternativa a l'anglicisme concept store, que està força estès en català;

·és una forma lingüísticament adequada, que remet fàcilment a la forma anglesa de partida i, per tant, al concepte;

·és una forma semànticament pertinent, ja que aquest tipus de botigues es basen en la concepció particular del creador o en el concepte particular de botiga que té (conceptual és, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a la concepció o als conceptes");

·ja ha tingut força difusió com a alternativa a l'anglicisme i es documenta en fonts catalanes;

·els experts hi donen el vistiplau;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues.

[Acta 641, 3 d'octubre de 2018]

ca botiga a l'abast, n f
ca botiga de conveniència, n f sin. compl.
es tienda de conveniencia
fr dépanneur
fr magasin de proximité
en convenience store

Economia > Comerç

Definición

Establiment comercial la superfície de venda del qual no supera els 500 m², obert al públic almenys durant divuit hores al dia, en què es distribueixen, amb una oferta similar, llibres, diaris, revistes, productes d'alimentació, discos, vídeos, joguines, regals i articles diversos.

ca botiga insígnia, n f
es tienda insignia, n f
fr magasin étendard, n m
fr magasin phare, n m
fr magasin porte-drapeau, n m
fr magasin porte-étendard, n m
fr magasin vedette, n m
en flagship, n
en flagship store, n

Empresa > Màrqueting. Comercialització

Definición

Botiga de disseny acurat, generalment de grans dimensions i situada en un edifici significatiu o en un lloc emblemàtic d'una ciutat, que té com a objectiu prioritari transmetre els valors de la marca o l'empresa que representa i promoure'n la imatge.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme botiga insígnia:

S'aprova la denominació botiga insígnia, calc de l'anglès flagship store, pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès flagship store i a la forma híbrida botiga flagship;

·és una forma lingüísticament adequada, com a ús metafòric del substantiu insígnia ("Senyal o divisa que serveix per a indicar la dignitat, el grau, el rang, etc., d'una persona", segons el diccionari normatiu);

·aquest ús metafòric de insígnia ja apareix en altres denominacions habituals, com ara vaixell insígnia o cotxe insígnia;

·ja ha tingut difusió com a alternativa al manlleu i es documenta en textos especialitzats referida a aquest concepte;

·els experts hi donen el vistiplau;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions similars.

S'han valorat també les formes botiga estendard, botiga ensenya, botiga icònica i botiga emblemàtica, però s'han descartat en favor de botiga insígnia, que ja té ús i, en general, es considera més adequada i més precisa.

[Acta 641, 3 d'octubre de 2018]

ca botiga lliure d'impostos, n f
es tienda libre de impuestos
fr boutique franche
fr boutique hors douane
en duty-free shop
en tax-free shop

Economia > Comerç

Definición

Botiga situada a la zona internacional d'un aeroport o d'un port on s'ofereix als viatgers un assortiment extens de productes francs d'impostos, especialment begudes alcohòliques, tabac, perfums i articles de regal.

ca botiga temporal, n f
es tienda efímera, n f
es tienda pasajera, n f
es tienda temporal, n f
fr boutique éphémère, n f
fr magasin éphémère, n m
it negozio a tempo, n m
en flash retailing, n
en pop-up retail, n
en pop-up shop, n
en pop-up store, n

Economia > Comerç

Definición

Botiga que obre durant un període de temps volgudament curt, amb una finalitat estratègica determinada.

Nota

1. La botiga temporal pot tenir com a objectiu vendre un producte de temporada, liquidar estocs, ser una prova per a l'obertura d'una botiga permanent posterior o bé, simplement, atreure l'atenció dels mitjans de comunicació.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme botiga temporal:

S'aprova la denominació botiga temporal pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès pop-up store i a la forma híbrida botiga pop-up;

·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada;

·ja té un cert ús i es documenta en textos especialitzats referida a aquest concepte;

·els experts hi donen el vistiplau;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions descriptives similars.

Es descarta la forma botiga efímera, que havia tingut difusió des del TERMCAT, perquè els experts s'han mostrat més partidaris de l'adjectiu temporal, que consideren més neutre i igualment explicatiu. Argumenten que botiga efímera pot suggerir, a diferència de botiga temporal, una botiga que no ha tingut èxit i s'ha vist obligada a tancar prematurament. La forma botiga passatgera, que també s'ha valorat, té els mateixos inconvenients que botiga efímera.

[Acta 641, 3 d'octubre de 2018]

ca botiller | botillera, n m, f
es ayudante
es botillero
es consejero
fr assistant technique
fr conseiller
eu aholkulari
eu botilero

Esport > Esports de pilota > Pilota

Definición

Tècnic esportiu que assessora el pilotari durant el partit sobre les tàctiques que ha de desenvolupar i que pot dirigir-se al jutge per demanar els períodes de descans.

ca botó, n m
ca nep, n m
es botón
es nep
fr bouton
fr nep
en nep

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

Definición

Acumulació accidental de fibres produïda durant el cardatge.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición