mecanisme de fonació
mecanisme de fonació
- ca mecanisme de fonació, n m
- es mecanismo de fonación
- fr mécanisme de courant d'air
- en airstream mechanism
Definición
Procediment mitjançant el qual es produeix el flux d'aire en el tracte vocal amb què s'articula un so.
Nota
- Tenint en compte l'òrgan que inicia el flux, el mecanisme pot ser pulmonar, glotal i lingual o velar.
mecanisme glotal
mecanisme glotal
- ca mecanisme glotal, n m
- es mecanisme glotal
- fr mécanisme glottal
- en glottalic mechanism
Definición
Mecanisme de fonació en què es produeix una oclusió en la glotis.
Nota
- Els sons generats amb aquest mecanisme reben el nom de glotals i poden ser egressius o ingressius.
mecanisme lingual
mecanisme lingual
- ca mecanisme lingual, n m
- ca mecanisme velar, n m sin. compl.
- es mecanisme lingual
- es mecanisme velar
- fr mécanisme lingual
- fr mécanisme velaire
- en lingual mechanism
- en velaric mechanism
Definición
Mecanisme de fonació en què es produeix una oclusió del dors de la llengua amb el vel del paladar.
Nota
- Els sons generats amb aquest mecanisme reben el nom de clics i són ingressius.
mecanisme pulmonar
mecanisme pulmonar
- ca mecanisme pulmonar, n m
- es mecanismo pulmonar
- fr mécanisme pulmonaire
- en pulmonic mechanism
Definición
Mecanisme de fonació en què el flux d'aire es genera en els pulmons.
Nota
- Els sons generats amb aquest mecanisme reben el nom de pulmonars i són sempre egressius.
mecanisme velar
mecanisme velar
- ca mecanisme lingual, n m
- ca mecanisme velar, n m sin. compl.
- es mecanisme lingual
- es mecanisme velar
- fr mécanisme lingual
- fr mécanisme velaire
- en lingual mechanism
- en velaric mechanism
Definición
Mecanisme de fonació en què es produeix una oclusió del dors de la llengua amb el vel del paladar.
Nota
- Els sons generats amb aquest mecanisme reben el nom de clics i són ingressius.
melodia
melodia
- ca melodia, n f
- es melodía
- fr mélodie
- en melody
Definición
En fonologia autosegmental, element pertanyent a la representació autosegmental que no forma part d'un esquelet.
melodia
melodia
- ca melodia, n f
- es melodía
- fr mélodie
- en tune
Definición
Conjunt de variacions de l'altura d'un mot o d'una oració.
Nota
- La melodia pot establir diferències de significat en alguns contextos (com en l'oposició entre determinades oracions afirmatives i interrogatives); generalment, però, marca factors extralingüístics de caràcter afectiu (alegria, ira, etc.).
mentalisme
mentalisme
- ca mentalisme, n m
- es mentalismo
- fr mentalisme
- en mentalism
Definición
Concepció que parteix de la idea que els fets lingüístics poden ser explicats a partir dels processos mentals interns vinculats a la producció d'enunciats.
Nota
- Originàriament, el terme fou utilitzat pejorativament pels estructuralistes nord-americans per a referir-se als lingüistes o als corrents lingüístics que delimiten les unitats i les regles a partir de nocions intuïtives basades en el significat i no observables directament. El mentalisme es troba en la base de conceptes generativistes com ara la competència o l'innatisme. La psicomecànica, d'altra banda, és un corrent lingüístic altament mentalista. S'oposa al conductisme.
merònim
merònim
- ca merònim, n m
- es merónimo
- fr méronyme
- en meronym
Definición
Unitat lèxica que designa la part d'un objecte considerada en relació amb la unitat lèxica que designa el dit objecte.
Nota
- Per exemple, arrel, soca, cimal o branca són merònims de arbre.
meronímia
meronímia
- ca meronímia, n f
- es meronimia
- fr méronymie
- en meronymy
Definición
Relació semàntica que un merònim estableix amb el seu holònim.
