manlleu
manlleu
- ca manlleu, n m
- es préstamo
- fr emprunt
- en borrowing
Definición
Element lingüístic que passa d'una llengua a una altra i s'hi integra.
Nota
- Els manlleus són generalment lèxics i poden ser adoptats en la forma primitiva o adaptar-se ortogràficament i fonèticament. Al primer grup pertanyen, per exemple, els mots hobby i bypass; al segon, els mots handbol i màster, procedents tots ells de l'anglés. Molt menys freqüents són els manlleus sintàctics, morfològics i fonològics. En general, els manlleus poden obeir a raons de necessitats lingüístiques (manca en una llengua d'una expressió adequada per a designar un determinat concepte), però fonamentalment es justifiquen per raons socials i de prestigi lingüístic. També s'anomenen préstecs.
mapa lingüístic
mapa lingüístic
- ca mapa lingüístic, n m
- es mapa lingüístico
- fr carte linguistique
- en linguistic map
Definición
Representació cartogràfica del territori en què es troben determinats fenòmens lingüístics.
marc
marc
- ca marc, n m
- ca camp temàtic, n m sin. compl.
- es campo temático
- es marco
- fr champ thématique
- en frame
Definición
En semàntica, estructura que sistematitza informació sobre objectes o situacions estereotipades.
Nota
- Cada marc conté un conjunt de compartiments etiquetats que especifiquen les propietats, els constituents i els participants de l'objecte o de la situació que representen. Així, el marc per a dormitori hauria d'incloure informació sobre el fet que es tracta d'una habitació, que s'utilitza bàsicament per a dormir, que conté mobles com ara llit, tauleta de nit, armari de roba, etc. El concepte de marc ha jugat un paper important en la lingüística informàtica i, concretament, en el processament automàtic d'informació. També s'anomena camp temàtic en la terminologia dels funcionalistes anglesos.
marc
marc
- ca marc, n m
- es marco
- fr champ thématique
- en frame
Definición
En la terminologia d'Erving Goffman, conjunt de patrons o principis organitzats i interaccionals, de caràcter social i cognitiu, per mitjà dels quals les situacions poden ser definides com a experiències.
Nota
- Els marcs fonamenten la concepció de la interacció com un ritual.
marc predicatiu
marc predicatiu
- ca marc predicatiu, n m
- es marco predicativo
- fr cadre prédicatif
- en predicate-frame
Definición
En la gramàtica funcional de Simon C. Dik, patró que conté tota la informació que s'associa a un predicat; concretament, la forma lèxica que presenta, la seua categoria, els arguments que requereix, les funcions semàntiques que tenen (agent, tema, meta, etc.) i els trets semàntics que aquests han de presentar (animat, inanimat, etc.).
marca
marca
- ca marca, n f
- es marca
- fr marque
- en marked
- en markedness
Definición
Tret fònic que distingeix, per presència o absència, dos elements en correlació.
Nota
- El fonema /d/, per exemple, presenta la marca de sonoritat (es diu, doncs, que és marcat) i s'oposa al fonema correlatiu /t/, que no presenta aquesta marca (es diu, doncs, que és no marcat). La noció de marca s'ha estés des de la fonologia a altres disciplines lingüístiques, com ara la morfologia, la sintaxi, la lexicologia i la semàntica. El concepte de marca, introduït per l'Escola de Praga, juga un paper importantíssim en algunes teories gramaticals, com ara la gramàtica natural.
marca
marca
- ca marca, n f
- es marca
- fr marque
- en marked
- en markedness
Definición
En la gramàtica d'estructura de constituents, indicador que caracteritza una categoria sintàctica, com ara N (nom) SV (sintagma verbal).
marca de correlació
marca de correlació
- ca marca de correlació, n f
- es marca de correlación
- fr marque de corrélation
- en mark of correlation
Definición
En fonologia estructural, tret fònic que permet oposar diferents parells de fonemes.
Nota
- La sonoritat, per exemple, diferencia els parells /b/ i /p/, /d/ i /t/, /g/ i /k/, /ʒ/ i /ʃ/, /z/ i /s/.
marca flexiva
marca flexiva
- ca marca flexiva, n f
- es marca flexiva
- fr marque de flexion
- en inflectional marker
Definición
Expressió formal que una determinada propietat gramatical presenta en un mot flexionat.
Nota
- Per exemple, en l'adjectiu blanca, la ‑a àtona final és marca de gènere femení, i en l'adjectiu blancs, la ‑s final és marca de nombre plural.
marcador
marcador
- ca marcador, n m
- es marcador
- fr marqueur
- en marker
Definición
En sociolingüística, variable lingüística que estableix variació estilística i a la qual s'associa determinada informació social o geogràfica.
Nota
- Per exemple, l'harmonia vocàlica característica de la llengua col·loquial d'alguns parlars valencians. S'oposa a indicador i estereotip.
