marcador conversacional
marcador conversacional
- ca marcador conversacional, n m
- es marcador conversacional
- fr marqueur conversationnel
- en conversational marker
Definición
Marcador del discurs propi de la conversa i vinculat a la relació que s'estableix entre els interlocutors de l'acte de parla i a aspectes com el canvi o el manteniment de torn, la indicació d'acord o desacord amb l'interlocutor o la posició (distanciada, de proximitat) que el parlant adopta respecte a l'interlocutor.
Nota
- Es tracta de connectors com bé, d'acord, ja, sí, és clar, mira.
marcador del discurs
marcador del discurs
- ca marcador del discurs, n m
- es marcador del discurs
- fr marqueur discursif
- en discourse marker
Definición
En la terminologia de Deborah Schiffrin, unitat lingüística que senyalitza en el text aspectes de la interacció discursiva.
Nota
- Els marcadors senyalitzen una determinada organització del text que el lector haurà d'actualitzar per a interpretar-lo correctament, però a més indiquen una relació modalitzadora de l'autor amb els continguts tractats i una relació interpersonal, convenientment programada, amb un lector imaginari. En general, doncs, s'identifiquen amb les marques d'una estratègia que l'escriptor adopta en el procés de l'escriptura i el lector utilitza com a instruments de lectura.
marcador semàntic
marcador semàntic
- ca marcador semàntic, n m
- es marcador semántico
- fr marqueur sémantique
- en semantic marker
Definición
En la terminologia de Jerrold J. Katz i Jerry A. Fodor, tret semàntic que és sistemàtic en una llengua i que té un abast bastant general.
Nota
- S'oposa a diferenciador, que és un tret no sistemàtic. Per exemple, el mot solter consta dels marcadors semàntics [humà] i [mascle], que es retroben en lexemes com ara nen, pare, home, oncle, etc., i del diferenciador [no casat].
marcador sintagmàtic
marcador sintagmàtic
- ca marcador sintagmàtic, n m
- ca indicador sintagmàtic, n m sin. compl.
- es indicador sintagmático
- es marcador sintagmático
- fr indicateur de phrase
- fr marqueur de phrase
- en phrase marker
Definición
Representació de l'estructura jeràrquica de constituents per mitjà de diagrames arboris o de parèntesis o claudàtors etiquetats.
marcat -ada
marcat -ada
- ca marcat -ada, adj
- es marcado ‑da
- fr marqué ‑ée
- en marked
Definición
Dit de la forma o construcció que resulta menys central o natural que una altra pel fet que té una presència d'aparició més baixa, una distribució més limitada, una major especificitat semàntica, etc.
Nota
- Una oració com ara Em molesta que ha vingut resulta molt més marcada que la paral·lela Em molesta que haja vingut.
marcatge
marcatge
- ca marcatge, n m
- es marcaje
- fr marquage
- en marking
Definición
En la teoria del règim i del lligam, assignació d'un tret realitzada per un element sobre un altre.
Nota
- El verb, per exemple, marca amb cas acusatiu el complement que regeix.
marcatge de cas
marcatge de cas
- ca marcatge de cas, n m
- es marcaje de caso
- fr marquage de cas
- en case marking
Definición
En la teoria del règim i del lligam, assignació de cas efectuada per un nucli sobre un sintagma nominal que funciona com a complement.
marcatge de cas excepcional
marcatge de cas excepcional
- ca marcatge de cas excepcional, n m
- es marcaje de caso excepcional
- fr marquage de cas exceptionnel
- en exceptional case marking
Definición
Marcatge de cas que es produeix per mitjans no habituals.
Nota
- Per exemple, l'assignació de cas acusatiu al sintagma nominal subjecte d'oracions d'infinitiu angleses del tipus She believes him to be a clever boy 'Ella creu que ell és un xic intel·ligent'. En aquesta oració him, que és subjecte de l'oració d'infinitiu, rep cas excepcional acusatiu del verb de l'oració principal.
marcatge diferencial d'objecte
marcatge diferencial d'objecte
- ca marcatge diferencial d'objecte, n m
- es marcaje diferencial de objeto
- fr marquage différentiel d'objet
- en differential object marking
Definición
Diferenciació que es dona en certes llengües d'una part dels constituents que funcionen com a complement directe.
Nota
- En les llengües que presenten aquest fenomen, un grup dels constituents que funcionen com a complement directe presenten una marca específica, enfront de la resta, que, en general, no tenen cap marca. És el que trobem, per exemple, en català, en què certs complements directes apareixen precedits de la preposició a, a diferència de la majoria, que no presenten cap preposició. La preposició a, per exemple, s'usa quan hi ha doblament de clític (És un tema que ens preocupa molt {a nosaltres / als que treballem en la sanitat pública}) i és possible en altres contextos, com ara quan el complement directe és un quantificador pronominal que designa persones (Han interrogat {(a) tothom / (a) tots / (a) molts}) o quan hi ha alteracions de l'ordre bàsic de l'oració que, sense la preposició, podrien provocar ambigüitats (Vam veure com perseguia el cotxe de policia al dels lladres, {Als/Els} pares els portaran demà en cotxe). En la tradició gramatical se sol parlar en aquest cas de complement directe preposicional o d'acusatiu preposicional.
marcatge l
marcatge l
- ca marcatge lèxic, n m
- ca marcatge l, n m sin. compl.
- es marcaje léxico
- fr marquage lexical
- en lexical case marking
Definición
En la teoria del règim i del lligam, relació establida entre una categoria lèxica i el complement subcategoritzat al qual atorga paper temàtic.
