Neoloteca

ca comaratge, n m
ca llevadoria, n f
es partería
fr sage-femmerie
en midwifery

Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia

Definición

Professió de la persona facultada per a assistir la dona en el moment del part i assessorar-la sobre qüestions relatives a la maternitat, el part, el puerperi, la planificació familiar, la menopausa i el climateri.

ca llicència, n f
es licencia, n f
fr licence, n f
en licence, n
en license, n

Dret mercantil

Definición

Autorització que el titular d'un dret concedeix a algú altre per a explotar aquest dret d'acord amb unes condicions determinades, sigui per a la fabricació, l'aprofitament o l'ús d'una cosa.

Nota

1. Són objecte de llicència, per exemple, les patents, els models d'utilitat o els dissenys industrials, dins l'àmbit de la propietat industrial, i el programari, dins l'àmbit de la propietat intel·lectual.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llicenciar, llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (sin. llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària:

S'aprova el verb llicenciar com a verb transitiu amb el sentit d'autoritzar l'explotació d'un dret (i, per tant, amb un objecte directe referit al dret específic que s'autoritza), juntament amb les formes semànticament relacionades llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (amb el sinònim llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, pels motius següents:

Pel que fa al verb llicenciar,

·pot considerar-se una evolució semàntica i sintàctica del verb llicenciar normatiu, potser amb influència dels usos en altres llengües però lingüísticament possible també des del català mateix;

·el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1) ja recull usos transitius de llicenciar que van més enllà dels documentats al diccionari normatiu i que tenen una certa relació amb el sentit aprovat aquí, si bé no hi coincideixen plenament; (2)

·ha donat lloc a les formes semànticament relacionades llicenciador | llicenciadora (o llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, molt esteses;

·és una forma força utilitzada amb aquest sentit en contextos especialitzats i els experts, en general, n'avalen l'ús;

·en anglès i en altres llengües romàniques (castellà, italià i portuguès) es fa un ús idèntic del verb anàleg, que ja es documenta amb aquest sentit i aquesta mateixa estructura sintàctica en diccionaris generals d'aquestes llengües.

Pel que fa als substantius llicència i contracte de llicència,

·són formes lingüísticament adequades: llicència és una forma recollida al diccionari normatiu amb un significat similar ("Autorització atorgada per l'Administració per a la realització d'activitats sotmeses per l'ordenament jurídic a aquest requisit previ"), del qual, per extensió, deriva l'aprovat aquí, i contracte de llicència és una forma explicativa, creada sobre el nucli contracte (un document en què s'estableixen uns acords de compliment obligatori entre dues o més parts), tenint en compte aquest nou sentit de llicència;

·totes dues formes estan plenament implantades, en català i (les formes anàlogues) en altres llengües.

Quant a llicenciador | llicenciadora i al sinònim llicenciant,

·són formes lingüísticament adequades, totes dues derivades del verb llicenciar: llicenciador | llicenciadora, a partir del sufix -dor, -dora (del llatí -tor, -toris), que indica l'agent de l'acció (com arrendador, prestador, adjudicador, consignador, etc.), i llicenciant, a partir del sufix -ant (-anta) (dels participis de present del llatí, acabats en -ans, -antis), que també indica la persona que fa l'acció (com acceptant, actuant, adoptant, estudiant, parlant, etc.);

·totes dues són formes documentades, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i utilitzades amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen les formes anàlogues.

Finalment, pel que fa a la forma llicenciatari | llicenciatària,

·és també una forma lingüísticament adequada, derivada del verb llicenciar a partir del sufix
-atari, -atària (del llatí -atarius, -a), que designa la persona que rep una cosa o a favor de la qual es fa alguna cosa (com prestatari, arrendatari, adjudicatari, consignatari, etc.);

·es documenta àmpliament, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i és utilitzada amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitza la forma anàloga.

(1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

(2) El diccionari normatiu recull llicenciar com a verb transitiu, però aplicat només a persones, amb el sentit d'eximir algú del servei que prestava (llicenciar un soldat, per exemple), o bé de donar a algú el grau de llicenciat (llicenciar un estudiant, per exemple). Al Diccionari descriptiu, en canvi, s'hi recullen també, entre d'altres, els usos següents: "5a [Algú, una autoritat] autoritzar [algú altre] per a fer una cosa" i també "5b. [Algú] donar validesa a [una cosa]."

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca llicenciador | llicenciadora, n m, f
ca llicenciant, n m, f
es licenciador | licenciadora, n m, f
es licenciante, n m, f
fr bailleur de licence | bailleresse de licence, n m, f
fr concédant de licence | concédante de licence, n m, f
fr donneur de licence | donneuse de licence, n m, f
it licenziante, n m, f
it licenziatore | licenziatrice, n m, f
en licenser, n
en licensor, n

Dret mercantil

Definición

Titular d'un dret que autoritza algú altre a explotar aquest dret d'acord amb un contracte de llicència.

Nota

1. La persona autoritzada és el llicenciatari o la llicenciatària.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llicenciar, llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (sin. llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària:

S'aprova el verb llicenciar com a verb transitiu amb el sentit d'autoritzar l'explotació d'un dret (i, per tant, amb un objecte directe referit al dret específic que s'autoritza), juntament amb les formes semànticament relacionades llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (amb el sinònim llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, pels motius següents:

Pel que fa al verb llicenciar,

·pot considerar-se una evolució semàntica i sintàctica del verb llicenciar normatiu, potser amb influència dels usos en altres llengües però lingüísticament possible també des del català mateix;

·el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1) ja recull usos transitius de llicenciar que van més enllà dels documentats al diccionari normatiu i que tenen una certa relació amb el sentit aprovat aquí, si bé no hi coincideixen plenament; (2)

·ha donat lloc a les formes semànticament relacionades llicenciador | llicenciadora (o llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, molt esteses;

·és una forma força utilitzada amb aquest sentit en contextos especialitzats i els experts, en general, n'avalen l'ús;

·en anglès i en altres llengües romàniques (castellà, italià i portuguès) es fa un ús idèntic del verb anàleg, que ja es documenta amb aquest sentit i aquesta mateixa estructura sintàctica en diccionaris generals d'aquestes llengües.

Pel que fa als substantius llicència i contracte de llicència,

·són formes lingüísticament adequades: llicència és una forma recollida al diccionari normatiu amb un significat similar ("Autorització atorgada per l'Administració per a la realització d'activitats sotmeses per l'ordenament jurídic a aquest requisit previ"), del qual, per extensió, deriva l'aprovat aquí, i contracte de llicència és una forma explicativa, creada sobre el nucli contracte (un document en què s'estableixen uns acords de compliment obligatori entre dues o més parts), tenint en compte aquest nou sentit de llicència;

·totes dues formes estan plenament implantades, en català i (les formes anàlogues) en altres llengües.

Quant a llicenciador | llicenciadora i al sinònim llicenciant,

·són formes lingüísticament adequades, totes dues derivades del verb llicenciar: llicenciador | llicenciadora, a partir del sufix -dor, -dora (del llatí -tor, -toris), que indica l'agent de l'acció (com arrendador, prestador, adjudicador, consignador, etc.), i llicenciant, a partir del sufix -ant (-anta) (dels participis de present del llatí, acabats en -ans, -antis), que també indica la persona que fa l'acció (com acceptant, actuant, adoptant, estudiant, parlant, etc.);

·totes dues són formes documentades, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i utilitzades amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen les formes anàlogues.

Finalment, pel que fa a la forma llicenciatari | llicenciatària,

·és també una forma lingüísticament adequada, derivada del verb llicenciar a partir del sufix
-atari, -atària (del llatí -atarius, -a), que designa la persona que rep una cosa o a favor de la qual es fa alguna cosa (com prestatari, arrendatari, adjudicatari, consignatari, etc.);

·es documenta àmpliament, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i és utilitzada amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitza la forma anàloga.

(1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

(2) El diccionari normatiu recull llicenciar com a verb transitiu, però aplicat només a persones, amb el sentit d'eximir algú del servei que prestava (llicenciar un soldat, per exemple), o bé de donar a algú el grau de llicenciat (llicenciar un estudiant, per exemple). Al Diccionari descriptiu, en canvi, s'hi recullen també, entre d'altres, els usos següents: "5a [Algú, una autoritat] autoritzar [algú altre] per a fer una cosa" i també "5b. [Algú] donar validesa a [una cosa]."

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca llicenciador | llicenciadora, n m, f
ca llicenciant, n m, f
es licenciador | licenciadora, n m, f
es licenciante, n m, f
fr bailleur de licence | bailleresse de licence, n m, f
fr concédant de licence | concédante de licence, n m, f
fr donneur de licence | donneuse de licence, n m, f
it licenziante, n m, f
it licenziatore | licenziatrice, n m, f
en licenser, n
en licensor, n

Dret mercantil

Definición

Titular d'un dret que autoritza algú altre a explotar aquest dret d'acord amb un contracte de llicència.

Nota

1. La persona autoritzada és el llicenciatari o la llicenciatària.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llicenciar, llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (sin. llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària:

S'aprova el verb llicenciar com a verb transitiu amb el sentit d'autoritzar l'explotació d'un dret (i, per tant, amb un objecte directe referit al dret específic que s'autoritza), juntament amb les formes semànticament relacionades llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (amb el sinònim llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, pels motius següents:

Pel que fa al verb llicenciar,

·pot considerar-se una evolució semàntica i sintàctica del verb llicenciar normatiu, potser amb influència dels usos en altres llengües però lingüísticament possible també des del català mateix;

·el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1) ja recull usos transitius de llicenciar que van més enllà dels documentats al diccionari normatiu i que tenen una certa relació amb el sentit aprovat aquí, si bé no hi coincideixen plenament; (2)

·ha donat lloc a les formes semànticament relacionades llicenciador | llicenciadora (o llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, molt esteses;

·és una forma força utilitzada amb aquest sentit en contextos especialitzats i els experts, en general, n'avalen l'ús;

·en anglès i en altres llengües romàniques (castellà, italià i portuguès) es fa un ús idèntic del verb anàleg, que ja es documenta amb aquest sentit i aquesta mateixa estructura sintàctica en diccionaris generals d'aquestes llengües.

Pel que fa als substantius llicència i contracte de llicència,

·són formes lingüísticament adequades: llicència és una forma recollida al diccionari normatiu amb un significat similar ("Autorització atorgada per l'Administració per a la realització d'activitats sotmeses per l'ordenament jurídic a aquest requisit previ"), del qual, per extensió, deriva l'aprovat aquí, i contracte de llicència és una forma explicativa, creada sobre el nucli contracte (un document en què s'estableixen uns acords de compliment obligatori entre dues o més parts), tenint en compte aquest nou sentit de llicència;

·totes dues formes estan plenament implantades, en català i (les formes anàlogues) en altres llengües.

Quant a llicenciador | llicenciadora i al sinònim llicenciant,

·són formes lingüísticament adequades, totes dues derivades del verb llicenciar: llicenciador | llicenciadora, a partir del sufix -dor, -dora (del llatí -tor, -toris), que indica l'agent de l'acció (com arrendador, prestador, adjudicador, consignador, etc.), i llicenciant, a partir del sufix -ant (-anta) (dels participis de present del llatí, acabats en -ans, -antis), que també indica la persona que fa l'acció (com acceptant, actuant, adoptant, estudiant, parlant, etc.);

·totes dues són formes documentades, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i utilitzades amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen les formes anàlogues.

Finalment, pel que fa a la forma llicenciatari | llicenciatària,

·és també una forma lingüísticament adequada, derivada del verb llicenciar a partir del sufix
-atari, -atària (del llatí -atarius, -a), que designa la persona que rep una cosa o a favor de la qual es fa alguna cosa (com prestatari, arrendatari, adjudicatari, consignatari, etc.);

·es documenta àmpliament, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i és utilitzada amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitza la forma anàloga.

(1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

(2) El diccionari normatiu recull llicenciar com a verb transitiu, però aplicat només a persones, amb el sentit d'eximir algú del servei que prestava (llicenciar un soldat, per exemple), o bé de donar a algú el grau de llicenciat (llicenciar un estudiant, per exemple). Al Diccionari descriptiu, en canvi, s'hi recullen també, entre d'altres, els usos següents: "5a [Algú, una autoritat] autoritzar [algú altre] per a fer una cosa" i també "5b. [Algú] donar validesa a [una cosa]."

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca llicenciar, v tr
es licenciar, v tr
fr accorder une licence [pour], v prep
fr concéder une licence [pour], v prep
it licenziare, v tr
pt licenciar, v tr
en license, to, v tr

Dret mercantil

Definición

Autoritzar, d'acord amb un contracte de llicència, l'explotació d'un dret del qual es té la titularitat, sigui per a la fabricació, l'aprofitament o l'ús d'una cosa.

Nota

1.Es poden llicenciar, per exemple, patents, models d'utilitat o dissenys industrials, dins l'àmbit de la propietat industrial, o el programari, dins l'àmbit de la propietat intel·lectual.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llicenciar, llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (sin. llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària:

S'aprova el verb llicenciar com a verb transitiu amb el sentit d'autoritzar l'explotació d'un dret (i, per tant, amb un objecte directe referit al dret específic que s'autoritza), juntament amb les formes semànticament relacionades llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (amb el sinònim llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, pels motius següents:

Pel que fa al verb llicenciar,

·pot considerar-se una evolució semàntica i sintàctica del verb llicenciar normatiu, potser amb influència dels usos en altres llengües però lingüísticament possible també des del català mateix;

·el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1) ja recull usos transitius de llicenciar que van més enllà dels documentats al diccionari normatiu i que tenen una certa relació amb el sentit aprovat aquí, si bé no hi coincideixen plenament; (2)

·ha donat lloc a les formes semànticament relacionades llicenciador | llicenciadora (o llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, molt esteses;

·és una forma força utilitzada amb aquest sentit en contextos especialitzats i els experts, en general, n'avalen l'ús;

·en anglès i en altres llengües romàniques (castellà, italià i portuguès) es fa un ús idèntic del verb anàleg, que ja es documenta amb aquest sentit i aquesta mateixa estructura sintàctica en diccionaris generals d'aquestes llengües.

Pel que fa als substantius llicència i contracte de llicència,

·són formes lingüísticament adequades: llicència és una forma recollida al diccionari normatiu amb un significat similar ("Autorització atorgada per l'Administració per a la realització d'activitats sotmeses per l'ordenament jurídic a aquest requisit previ"), del qual, per extensió, deriva l'aprovat aquí, i contracte de llicència és una forma explicativa, creada sobre el nucli contracte (un document en què s'estableixen uns acords de compliment obligatori entre dues o més parts), tenint en compte aquest nou sentit de llicència;

·totes dues formes estan plenament implantades, en català i (les formes anàlogues) en altres llengües.

Quant a llicenciador | llicenciadora i al sinònim llicenciant,

·són formes lingüísticament adequades, totes dues derivades del verb llicenciar: llicenciador | llicenciadora, a partir del sufix -dor, -dora (del llatí -tor, -toris), que indica l'agent de l'acció (com arrendador, prestador, adjudicador, consignador, etc.), i llicenciant, a partir del sufix -ant (-anta) (dels participis de present del llatí, acabats en -ans, -antis), que també indica la persona que fa l'acció (com acceptant, actuant, adoptant, estudiant, parlant, etc.);

·totes dues són formes documentades, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i utilitzades amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen les formes anàlogues.

Finalment, pel que fa a la forma llicenciatari | llicenciatària,

·és també una forma lingüísticament adequada, derivada del verb llicenciar a partir del sufix
-atari, -atària (del llatí -atarius, -a), que designa la persona que rep una cosa o a favor de la qual es fa alguna cosa (com prestatari, arrendatari, adjudicatari, consignatari, etc.);

·es documenta àmpliament, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i és utilitzada amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitza la forma anàloga.

(1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

(2) El diccionari normatiu recull llicenciar com a verb transitiu, però aplicat només a persones, amb el sentit d'eximir algú del servei que prestava (llicenciar un soldat, per exemple), o bé de donar a algú el grau de llicenciat (llicenciar un estudiant, per exemple). Al Diccionari descriptiu, en canvi, s'hi recullen també, entre d'altres, els usos següents: "5a [Algú, una autoritat] autoritzar [algú altre] per a fer una cosa" i també "5b. [Algú] donar validesa a [una cosa]."

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca llicenciatari | llicenciatària, n m, f
es licenciatario | licenciataria, n m, f
fr concessionnaire de licence, n m, f
it licenziatario | licenziataria, n m, f
en licensee, n

Dret mercantil

Definición

Persona autoritzada pel titular d'un dret a explotar aquest dret d'acord amb un contracte de llicència.

Nota

1. La persona que autoritza és el llicenciador o la llicenciadora, o el llicenciant o la llicenciant.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llicenciar, llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (sin. llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària:

S'aprova el verb llicenciar com a verb transitiu amb el sentit d'autoritzar l'explotació d'un dret (i, per tant, amb un objecte directe referit al dret específic que s'autoritza), juntament amb les formes semànticament relacionades llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (amb el sinònim llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, pels motius següents:

Pel que fa al verb llicenciar,

·pot considerar-se una evolució semàntica i sintàctica del verb llicenciar normatiu, potser amb influència dels usos en altres llengües però lingüísticament possible també des del català mateix;

·el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1) ja recull usos transitius de llicenciar que van més enllà dels documentats al diccionari normatiu i que tenen una certa relació amb el sentit aprovat aquí, si bé no hi coincideixen plenament; (2)

·ha donat lloc a les formes semànticament relacionades llicenciador | llicenciadora (o llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, molt esteses;

·és una forma força utilitzada amb aquest sentit en contextos especialitzats i els experts, en general, n'avalen l'ús;

·en anglès i en altres llengües romàniques (castellà, italià i portuguès) es fa un ús idèntic del verb anàleg, que ja es documenta amb aquest sentit i aquesta mateixa estructura sintàctica en diccionaris generals d'aquestes llengües.

Pel que fa als substantius llicència i contracte de llicència,

·són formes lingüísticament adequades: llicència és una forma recollida al diccionari normatiu amb un significat similar ("Autorització atorgada per l'Administració per a la realització d'activitats sotmeses per l'ordenament jurídic a aquest requisit previ"), del qual, per extensió, deriva l'aprovat aquí, i contracte de llicència és una forma explicativa, creada sobre el nucli contracte (un document en què s'estableixen uns acords de compliment obligatori entre dues o més parts), tenint en compte aquest nou sentit de llicència;

·totes dues formes estan plenament implantades, en català i (les formes anàlogues) en altres llengües.

Quant a llicenciador | llicenciadora i al sinònim llicenciant,

·són formes lingüísticament adequades, totes dues derivades del verb llicenciar: llicenciador | llicenciadora, a partir del sufix -dor, -dora (del llatí -tor, -toris), que indica l'agent de l'acció (com arrendador, prestador, adjudicador, consignador, etc.), i llicenciant, a partir del sufix -ant (-anta) (dels participis de present del llatí, acabats en -ans, -antis), que també indica la persona que fa l'acció (com acceptant, actuant, adoptant, estudiant, parlant, etc.);

·totes dues són formes documentades, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i utilitzades amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen les formes anàlogues.

Finalment, pel que fa a la forma llicenciatari | llicenciatària,

·és també una forma lingüísticament adequada, derivada del verb llicenciar a partir del sufix
-atari, -atària (del llatí -atarius, -a), que designa la persona que rep una cosa o a favor de la qual es fa alguna cosa (com prestatari, arrendatari, adjudicatari, consignatari, etc.);

·es documenta àmpliament, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i és utilitzada amb normalitat pels especialistes;

·en altres llengües romàniques s'utilitza la forma anàloga.

(1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>>

(2) El diccionari normatiu recull llicenciar com a verb transitiu, però aplicat només a persones, amb el sentit d'eximir algú del servei que prestava (llicenciar un soldat, per exemple), o bé de donar a algú el grau de llicenciat (llicenciar un estudiant, per exemple). Al Diccionari descriptiu, en canvi, s'hi recullen també, entre d'altres, els usos següents: "5a [Algú, una autoritat] autoritzar [algú altre] per a fer una cosa" i també "5b. [Algú] donar validesa a [una cosa]."

[Acta 636, 9 de maig de 2018]

ca lligació, n f
es ligación
fr épissage
fr ligature
en ligation

Ciències de la vida > Genètica

Definición

Formació covalent entre els extrems d'una molècula de DNA que permet de reunir dues molècules de DNA en una de sola, bé mitjançant un pont fosfodièster entre els residus terminals de desoxiribosa, bé formant una molècula circular de DNA per enllaç dels extrems d'un segment lineal.

ca lligador, n m
es ligador
es unidor
fr lieur
en linker

Ciències de la vida > Genètica

Definición

Oligonucleòtid sintètic que transfereix un nou lloc de restricció a la seqüència de DNA a la qual s'uneix.

ca lligament, n m
es ligamiento
fr liaison
en linkage

Ciències de la vida > Genètica

Definición

Associació de gens que tendeixen a passar d'una generació a la següent com un grup unit, per la qual cosa no se segreguen a l'atzar i no compleixen la segona llei de Mendel.

ca bondage [en], n m
ca lligament, n m sin. compl.
es bondage, n m
fr bondage, n m
en bondage, n

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definición

Pràctica sexual pròpia del BDSM consistent a immobilitzar totalment o parcialment una persona lligant-la amb cordes, cintes, corretges o similars, que té com a objectiu l'obtenció de plaer a través de l'estètica visual i l'exercici dels rols de submissió i dominació.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bondage (sin. lligament):

S'aproven les denominacions bondage i lligament, com a sinònimes, pels motius següents:

Pel que fa a bondage, manlleu de l'anglès,

·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte, tant en català com en altres llengües;

·correspon a la inicial de la sigla BDSM, que designa el conjunt de pràctiques en què s'inscriu el bondage;

·es documenta en nombroses fonts especialitzades, i també en fonts terminològiques i lexicogràfiques;

·té el vistiplau dels especialistes.

Pel que fa a lligament,

·és una forma catalana lingüísticament adequada, que descriu amb precisió el concepte i que, segons el context, pot resultar més transparent que el manlleu;

·ja té ús, sovint com a explicació de la forma manllevada bondage;

·els especialistes es mostren favorables a establir-la com a sinònim de bondage.

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota