Neoloteca

ca llimada, n f
es limado
es limaje
fr limage
en swing
en warm up stroke

Esport > Esports de pilota > Billar

Definición

Moviment de preparació del cop consistent a fer anar el tac endavant i enrere en la direcció escollida abans d'arribar a colpejar la bola.

ca llimar, v intr
es limar
fr limer

Esport > Esports de pilota > Billar

Definición

Fer una llimada.

ca llimoner de Ceilan, n m
ca setí de Ceilan, n m sin. compl.
es buruta, n f
es caoba de la India, n f
es caoba florida, n f
es citrón, n m
es citrón de Ceilán, n m
es limoncillo, n m
es limoncillo de Ceilán, n m
es madera satinada de Ceilán, n f
es satén, n m
fr citronnier de Ceylan, n m
en Ceylon satinwood, n
en citron wood, n
en East Indian satinwood, n
en satinwood, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición

Fusta procedent de Sri Lanka i de l'Índia que s'obté de l'arbre Chloroxylon swietenia (família de les rutàcies), pesant, molt dura, de fibra entrellaçada o ondulada, amb el duramen de color grogós o ataronjat i l'albeca generalment més pàl·lida però no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricació de peces tornejades i instruments musicals.

Nota

1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació llimera de Ceilan.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan):

S'aproven les denominacions llimoner de Ceilan (com a forma principal) i setí de Ceilan (com a sinònim complementari) pels motius següents:

·pel que fa al nucli llimoner, és una forma lingüísticament adequada, atès que l'arbre de què s'obté aquesta fusta és de la mateixa família que el llimoner (les rutàcies);

·quant a setí, és també una forma adequada, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull aquest nom referit, en general, a una "fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria";

·pel que fa a l'especificador de Ceilan, es justifica pel fet que aquesta fusta prové de Sri Lanka, país conegut tradicionalment amb el nom Ceilan;

·la forma llimoner de Ceilan ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

·concorden amb les denominacions utilitzades en altres llengües;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes llimoner de Sri Lanka i setí de Sri Lanka, malgrat que el nom oficial actual de Ceilan és Sri Lanka, perquè els especialistes asseguren que la forma amb Ceilan (en el cas de llimoner de Ceilan) ja està molt consolidada per a designar l'arbre i que en botànica es tendeix a conservar aquest tipus de topònims.

Es descarten també les denominacions fetes sobre el nucli caoba (en castellà es documenten formes creades amb aquest substantiu) perquè les caobes pertanyen a una altra família (meliàcies).

Finalment, la forma buruta, documentada en castellà, no té difusió.

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm

ca llimonera, n f
es limonera, n f
fr citron, n m
it cedronella, n f
en brimstone, n
en common brimstone, n
nc Gonepteryx rhamni

Zoologia > Insectes

Definición

Taxonomia: Pièrids > Gonepteryx

Nota

Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).

ca llindar efectiu, n m
es umbral efectivo, n m
fr seuil effectif, n m
en effective threshold, n
en effective threshold of representativity, n
en natural threshold, n

Política

Definición

Mínim de vots amb què una candidatura aconsegueix el primer escó en unes eleccions determinades.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)

·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:

·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);

·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).

(1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

[Acta 572, 3 d'abril de 2014]

ca llindar legal, n m
es barrera legal, n f
es barrera mínima, n f
es umbral legal, n m
es umbral mínimo, n m
fr seuil formel, n m
fr seuil légal, n m
en electoral threshold, n
en formal threshold, n

Política

Definición

Mínim de vots fixat legalment que necessita una candidatura per a poder concórrer a la distribució d'escons.

Nota

El fet que una candidatura arribi al llindar legal no implica necessàriament que aconsegueixi representació. La representació efectiva dependrà de la fórmula electoral, de la magnitud de la circumscripció, dels resultats de les altres candidatures, etc.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)

·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:

·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);

·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).

(1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

[Acta 572, 3 d'abril de 2014]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme llindar legal:

D'acord amb els especialistes, es descarta la forma barrera legal, malgrat que té força ús i seria també semànticament adequada, perquè el nucli llindar és més neutre (barrera és una forma amb una certa connotació negativa, que remet a la idea de restricció o constrenyiment) i permet fer un paral·lelisme denominatiu amb el terme relacionat llindar efectiu. Cal tenir present, d'altra banda, que la forma llindar legal també té ús.

Es descarta la forma llindar electoral legal perquè es considera innecessàriament llarga.

La forma llindar mínim, que també s'ha valorat, s'ha descartat perquè la forma aprovada és semànticament més precisa.

[Acta 572, 3 d'abril de 2014]

ca llinyola, n f
es cuerda de marcar, n f
fr corde à marquer, n f
it corda di marcatura, n f
en mark out rope, n

Arts > Circ

Definición

Corda que s'utilitza per a delimitar l'espai on s'ha de muntar una carpa.

Nota

1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

[Acta 582, 13 de novembre de 2014]
2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme llinyola:

S'aprova la forma llinyola, tot i que no té ús, perquè es considera que és del tot adequada per a referir-se al concepte, a partir del significat amb què es recull al diccionari normatiu.(1)

Les variants ginyola i nyinyola són simples variants fonètiques i es considera innecessari, doncs, de recollir-les com a sinònimes o en nota.

(1)"Cordill de cànem impregnat d'un tint per a marcar una recta en una fusta que s'ha de serrar, en una superfície que s'ha de pintar, etc., especialment utilitzat per paletes i pintors. 2 f. [AGA] Cordill que, enrotllat en una punxa metàl·lica que es clava a terra, serveix per a indicar la direcció dels solcs i de les plantacions."

[Acta 582, 13 de novembre de 2014]

ca lliri safranat, n m
es azucena anaranjada
es azucena roja
fr lis safrané
it giglio cróceo
it giglio di Sant Giovanni
it giglio rosso
en orange lily
de Feuerlilie
de gelbe Feuerlilie
de orangerote Feuerlilie
de safranfarbene Feuerlilie
nc Lilium bulbiferum subsp. croceum

Botànica

Definición

Planta herbàcia perenne, bulbosa, de la família de les liliàcies, amb nombroses fulles linears i lanceolades i flors solitàries o en grups de dues a tres, de color safrà amb taques més fosques.

ca lliscada, n f
es deslizamiento
es filo
fr coulé
en coulé
en glide

Esport > Esports de combat > Esgrima

Definición

Preparació que parteix d'un lligament, consistent a fer lliscar el ferro al llarg del ferro contrari, sense intensitat.

ca lliscament, n m
es slide
fr glisse
fr slide
en slide

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definición

Acció de lliscar amb la planxa de neu sense clavar-ne els cantells per una superfície llarga i estreta a la qual s'accedeix fent un salt.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición