Vuelva a la lista de diccionarios online

Neoloteca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Búsqueda básica
Búsqueda avanzada
llenguatge de signes

Neurolingüística

  • ca  llenguatge de signes, n m
  • es  lenguaje de signos
  • es  lenguaje gestual
  • fr  langage de signes
  • en  sign language

Neurolingüística

Definición
Llenguatge que utilitza els gestos de les mans com a sistema comunicatiu, amb el suport emfàtic dels de la cara i la resta del cos, de manera que cada gest correspon a una lletra, una paraula o bé una expressió.
llenguatge script

Informàtica > Programari

  • ca  llenguatge script, n m
  • es  lenguaje de script
  • es  lenguaje de secuencia de comandos
  • fr  langage de script
  • it  linguaggio di script
  • en  script language
  • en  scripting language

Informàtica > Programari

Definición
Llenguatge d'alt nivell basat en la utilització de scripts que és interpretat per un altre programa.
lleonada comuna

Zoologia > Insectes

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  lleonada comuna, n f
  • es  níspola, n f
  • fr  fadet commun, n m
  • fr  procris, n m
  • it  ninfa minore, n f
  • it  panfila, n f
  • en  small heath, n
  • nc  Coenonympha pamphilus

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Coenonympha

Nota

lleonada de garriga

Zoologia > Insectes

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  lleonada de garriga, n f
  • es  velada de negro, n f
  • fr  doré, n m
  • fr  fadet des garrigues, n m
  • fr  palémon, n m
  • en  dusky heath, n
  • nc  Coenonympha dorus

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Coenonympha

Nota

lleonada de matollar

Zoologia > Insectes

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  lleonada de matollar, n f
  • es  mancha leonada, n f
  • fr  céphale, n m
  • it  arcania, n f
  • en  pearly heath, n
  • nc  Coenonympha arcania

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Coenonympha

Nota

lleonada de muntanya

Zoologia > Insectes

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  lleonada de muntanya, n f
  • es  castaño morena, n f
  • fr  fadet de la mélique, n m
  • fr  iphis, n m
  • en  chestnut heath, n
  • nc  Coenonympha glycerion

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Coenonympha

Nota

lleonada sarda

Zoologia > Insectes

  • ca  lleonada sarda, n f
  • es  ninfa corsa, n f
  • fr  fadet tyrrhénien, n m
  • fr  procris de Corse, n m
  • en  Corsican heath, n
  • nc  Coenonympha corinna

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Coenonympha

Nota

llepacèrcols [BÀSQUET]

Esport > Esports de pilota, **Denominació catalana 1: Forma verbal lexicalitzada**, **Denominació catalana 2: Compost patrimonial nominal (V+N)**

  • ca  despenjat | despenjada, n m, f
  • ca  llepacèrcols [BÀSQUET], n m, f sin. compl.
  • es  palomero | palomera, n m, f
  • fr  renard des surfaces [FUTBOL], n m, f
  • en  cherry picker, n
  • en  fox in the box [FUTBOL], n
  • en  goal hanger [FUTBOL], n var. ling.
  • en  goalhanger [FUTBOL], n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Esport > Esports de pilota, **Denominació catalana 1: Forma verbal lexicalitzada**, **Denominació catalana 2: Compost patrimonial nominal (V+N)**

Definición
Jugador que se situa en una posició molt avançada en el camp de joc o la pista de joc, desentenent-se de la defensa, per poder culminar ràpidament una possible jugada de contraatac.

Nota

  • 1. La funció del despenjat o la despenjada és coneguda sobretot en futbol i bàsquet, tot i que es pot donar en qualsevol esport de pilota d'equip en què els dos equips comparteixin l'àrea de joc (per exemple, el futbol sala, l'handbol o l'hoquei).
  • 2. Actualment no se sol reservar una posició en l'esquema de joc per al despenjat o la despenjada, ja que en general s'exigeix a tots els jugadors que participin també en tasques defensives i, a més, alguns esports tenen normes específiques per a evitar-ho (com ara el fora de joc en futbol). Tot i això, encara s'hi recorre com a estratègia en partits que no són de màxim nivell o com a solució puntual a determinades situacions.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme despenjat | despenjada (sin. compl. llepacèrcols)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions despenjat | despenjada com a sinònim principal i llepacèrcols com a sinònim complementari.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a despenjat | despenjada:

    ·És una forma neològica breu d'origen metafòric, creada en català, que es basa en la lexicalització com a nom del participi del verb despenjar(-se), en el sentit 'quedar-se endarrerit respecte al grup majoritari en el transcurs d'una cursa'. (Aquesta accepció no figura en els diccionaris de llengua general però sí en el Diccionari general de l'esport del TERMCAT.)

    ·L'absència de referències a un element o una zona concrets del camp de joc (la porteria, la cistella, l'àrea, etc.) fa que pugui ser vàlida per a tots els esports de pilota d'equip.

    ·És una de les propostes més votades en una enquesta de Catalunya Ràdio als seus oients.

    ·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

    Pel que fa a llepacèrcols:

    ·És una forma neològica breu d'origen metafòric, creada en català, que està constituïda per una forma del verb llepar (amb el sentit aproximat 'fregar', 'tocar lleument') i el nom cèrcol (l'anella d'una cistella de bàsquet), per a indicar, exageradament, que el jugador passa el partit a tocar de la cistella contrària.

    ·Es proposa com a sinònim complementari perquè la presència del nom cèrcol fa que només pugui ser vàlida per al bàsquet i no per a tots els esports.

    ·És una de les propostes més votades en una enquesta de Catalunya Ràdio als seus oients.

    ·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

    Formes desestimades

    *acampat | *acampada (forma metafòrica creada com a lexicalització d'un participi) i *esquirol (ús metafòric):

    ·Són formes poc transparents semànticament, perquè la relació metafòrica establerta no és evident.

    ·Són formes poc adequades a un context formal, per la seva naturalesa metafòrica no evident, que més aviat en fa una forma de tipus lúdic apta sobretot per a un registre col·loquial.

    ·Els especialistes consultats s'hi mostren en desacord.

    [Acta 683, 4 d'octubre de 2021]
llepassa

Construcció

  • ca  llepassa, n f
  • es  madero
  • fr  liteau
  • it  schiacciole
  • en  lumber

Construcció

Definición
Tros de fusta que s'utilitza per a clavar i subjectar dues peces de fusta o per a completar el gruix d'una peça de fusta.
lletra tipogràfica

Indústria > Arts gràfiques. Edició, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

  • ca  lletra tipogràfica, n f
  • ca  família tipogràfica, n f sin. compl.
  • es  familia, n f
  • es  familia tipográfica, n f
  • es  letra, n f
  • es  letra tipográfica, n f
  • fr  police, n f
  • fr  police d'écriture, n f
  • fr  police de caractères, n f
  • en  digital typeface, n
  • en  face, n
  • en  family, n
  • en  font family, n
  • en  type family, n
  • en  typeface, n
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Indústria > Arts gràfiques. Edició, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición
Conjunt d'estils de lletra amb una denominació comuna que comparteixen uns trets de disseny determinats, especialment el contrast entre els traços fins i els gruixuts, l'altura de la x o la classe de serif.

Nota

  • 1. Són exemples de lletres tipogràfiques Arial, Garamond o Times New Roman.
  • 2. Una lletra tipogràfica pot contenir un sol estil de lletra o diversos. Una lletra tipogràfica amb un gran nombre d'estils s'anomena superfamília tipogràfica. Les lletres tipogràfiques poden pertànyer a una classe tipogràfica concreta (per exemple, la romana antiga, la romana moderna, la lletra de pal sec o l'egípcia) o bé a diverses.
  • 3. La denominació família tipogràfica s'utilitza sobretot en l'àmbit del disseny especialitzat i de la classificació tipogràfica.
  • 4. Les denominacions lletra tipogràfica i família tipogràfica es redueixen sovint, segons el context, a lletra i família, respectivament.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme letra tipogràfica (sin. compl. família tipogràfica)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions lletra tipògrafica i família tipogràfica, com a sinònimes (família tipogràfica com a sinònim complementari).

    Criteris aplicats

    ·Totes dues són formes lingüísticament adequades: el diccionari normatiu ja recull família amb aquest sentit específic ("Conjunt de caràcters gràfics que corresponen a un mateix disseny, que inclou diversos cossos i variants"), i lletra és una forma també utilitzada i reivindicada per experts reconeguts del sector com a denominació corrent del concepte.(1) L'adjectiu tipogràfica darrere de lletra i de família, per bé que pot ser prescindible segons el context, afegeix precisió a aquestes dues formes i permet cenyir-les a l'àmbit de la impremta.

    ·Pel que fa específicament a lletra tipogràfica, cal tenir present que el diccionari normatiu documenta alguns exemples d'ús (lletra gòtica, lletra beneventana, lletra itàlica, etc.) en què lletra s'utilitza, de fet, amb aquest significat, encara que el diccionari l'equipara al sentit 2 de escriptura ("Manera d'escriure quant al sistema de caràcters adoptats, quant a llur forma, quant al traçat").

    ·La forma família tipògràfica és la denominació utilitzada en contextos especialitzats, de disseny tipogràfic, i també, sobretot, en l'àmbit de la classificació tipogràfica; té un ús internacional.

    ·La forma lletra tipògràfica, al seu torn, és més acostada a l'ús quotidià i general, i per aquest motiu s'aprova com a forma preferent. També es documenta, anàlogament, en castellà.

    ·Els especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta doble denominació.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma tipus de lletra, aplicada de vegades a aquest concepte, perquè es considera una denominació impròpia i poc precisa. Ha estat bandejada, de fet, per experts reconeguts del sector.

    Es desestima també la forma font, encara que de vegades s'utilitza amb aquest sentit, perquè estrictament fa referència a un altre concepte del mateix àmbit.

    Finalment, també s'ha descartat, d'acord amb els especialistes, la forma escriptura, que és sinònim de lletra però en un sentit menys especialitzat (en el sentit de "Manera d'escriure").

    (1)Vegeu, per exemple, Josep M. Pujol: "Utilitzo el terme lletra com a equivalent de l'anglès typeface. Es tracta d'una accepció corrent i completament satisfactòria de la paraula, que fóra bo que tingués cabuda explícita en el diccionari normatiu, per a la qual cosa només caldria actualitzar una de les accepcions ja existents, la mateixa que utilitzem quan parlem, referint-nos a l'escriptura manual, de lletra anglesa o lletra carolina. La Times New Roman o l'Arial, per exemple, així, sense més precisions, són lletres: una categoria ideal aplicable a tots i cadascun dels signes tipogràfics que comparteixen un mateix patró formal. En l'ús corrent és habitual la confusió entre font i lletra, amb utilització abusiva del primer terme" (PUJOL, J.M. "L'escriptura tipogràfica, 2: Tipografia de qualitat". Llengua i Ús (2002), núm. 23, p. 25-36."

    [Acta 663, 6 de maig de 2020]