llanda
llanda
Indústria > Indústria metal·lúrgica
- ca llanda, n f
- ca llanta, n f sin. compl.
- es llanta
- fr fer plat
- fr plat
- it ferro piatto
- en flat
- en flat iron
Indústria > Indústria metal·lúrgica
Definición
Perfil metàl·lic de secció rectangular de gruix molt inferior a l'amplària, la qual no sol sobrepassar els 300 mm.
llanda de bulb
llanda de bulb
Indústria > Indústria metal·lúrgica
- ca llanda de bulb, n f
- es llanta con bulbo
- es llanta con nervio
- fr plat à boudin
- it piatto a bulbo
- en bulb flat
- en bulb plate
- de Wulstflachprofil
- de Wulstflachstahl
Indústria > Indústria metal·lúrgica
Definición
Llanda amb un regruix arrodonit longitudinal en una vora d'una de les cares amples, que s'utilitza principalment en la indústria naval.
llangardaix comú
llangardaix comú
Zoologia > Amfibis. Rèptils
- ca llangardaix ocel·lat, n m
- ca llangardaix comú, n m sin. compl.
- es lagarto común
- es lagarto ocelado
- fr lézard ocellé
- it lucertola ocellata
- en ocellated lizard
- de Perleidechse
- nc Lacerta lepida
Zoologia > Amfibis. Rèptils
Definición
Rèptil saure de la família dels lacèrtids, amb el dors cobert d'escates, cua llarga i cònica i quatre potes curtes.
llangardaix ocel·lat
llangardaix ocel·lat
Zoologia > Amfibis. Rèptils
- ca llangardaix ocel·lat, n m
- ca llangardaix comú, n m sin. compl.
- es lagarto común
- es lagarto ocelado
- fr lézard ocellé
- it lucertola ocellata
- en ocellated lizard
- de Perleidechse
- nc Lacerta lepida
Zoologia > Amfibis. Rèptils
Definición
Rèptil saure de la família dels lacèrtids, amb el dors cobert d'escates, cua llarga i cònica i quatre potes curtes.
llangardaix pirinenc
llangardaix pirinenc
Zoologia > Amfibis. Rèptils
- ca llangardaix pirinenc, n m
- es lagarto ágil
- fr lézard des souches
- en sand lizard
- de Zauneidechse
- nc Lacerta agilis
Zoologia > Amfibis. Rèptils
Definición
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 90 mm de longitud cap-cos, amb el cos molt robust, escates dorsals granulars i petites, escates ventrals trapezoidals, un collaret serrat ben patent, la cua fins a una vegada i mitja la longitud del cos, una banda vertebral de color bru o gris fosc, una línia vertebral clara al ventre, dues línies dorsolaterals clares i els flancs verdosos.
llangardaix verd
llangardaix verd
Zoologia > Amfibis. Rèptils
- ca llangardaix verd, n m
- ca lluert, n m sin. compl.
- es lagarto verde
- fr lézard vert
- it ramarro
- en green lizard
- de Smaragdeidechse
- nc Lacerta viridis
Zoologia > Amfibis. Rèptils
Definición
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 130 mm de longitud cap-cos, amb el cos llarg i el cap alt, estret i més bru que el cos, amb escates dorsals petites, més o menys carenades, amb la cua d'una i mitja a més de dues vegades la longitud del cos, i amb el dors de color verd o verd groguenc uniforme.
llanta
llanta
Indústria > Indústria metal·lúrgica
- ca llanda, n f
- ca llanta, n f sin. compl.
- es llanta
- fr fer plat
- fr plat
- it ferro piatto
- en flat
- en flat iron
Indústria > Indústria metal·lúrgica
Definición
Perfil metàl·lic de secció rectangular de gruix molt inferior a l'amplària, la qual no sol sobrepassar els 300 mm.
llanterna (balear)
llanterna (balear)
Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Extensió o especialització semàntica**
- ca lluerna, n f
- ca cuc de llum (valencià), n m sin. compl.
- ca cuca de llum, n f sin. compl.
- ca cuca de Sant Joan (central), n f sin. compl.
- ca llanterna (balear), n f sin. compl.
- es candelilla, n f
- es gusano de luz, n m
- es luciérnaga, n f
- es noctiluca, n f
- fr luciole, n f
- fr mouch à feu, n f
- en firefly, n
- en glow-worm, n
- enUS lightning bug, n
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Extensió o especialització semàntica**
Definición
Insecte coleòpter de la família dels lampírids, la femella del qual, desproveïda d'ales i semblant a un cuc, emet una fosforescència d'un to verd brillant per l'extrem abdominal.
Nota
- 1. Els mascles de la lluerna són més petits que les femelles i solen estar proveïts d'ales aptes per al vol.
- 2. En valencià, a banda de lluerna i cuc de llum, localment té també ús la forma llumeneta, i en septentrional, la forma papa de llum, a banda de lluerna.
-
riteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna (sin. compl. cuc de llum, cuca de llum, cuca de Sant Joan, llanterna)
Resolució del Consell Supervisor i Criteris aplicats
S'aproven les formes lluerna, cuca de llum, cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna com a denominacions catalanes per a designar, genèricament, qualsevol insecte de la família dels lampírids. Malgrat que el diccionari normatiu associa específicament aquestes formes (excepte llanterna, que no hi apareix com a insecte) a l'espècie Lampyris noctiluca, que és la més coneguda i estesa a Europa, els especialistes confirmen que aquestes denominacions són adequades per a referir-se, en general, a qualsevol espècie de lampírid.
Pel que fa a la prioritat entre les diferents formes, s'acorda el següent:
·Es proposa com a denominacions estàndard les formes lluerna i cuca de llum, totes dues recollides al diccionari normatiu, perquè són les més esteses territorialment, d'acord amb l'Atles lingüístic del domini català (1) i amb el Petit atles lingüístic del domini català (2):
olluerna és pròpia del valencià, el nord-occidental (concretament, del subdialecte tortosí), el balear i punts del septentrional.
ocuca de llum és una forma pròpia de bona part del català central i del nord-occidental.
·Entre lluerna i cuca de llum, s'estableix lluerna com a denominació preferent, atès que s'utilitza en més dialectes i és també la forma que tradicionalment ha establert el diccionari normatiu com a prioritària.
·Es mantenen com a sinònims complementaris territorials les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, menys esteses que cuca de llum i lluerna:
ocuc de llum és una forma pròpia i representativa sobretot del valencià; també s'utilitza en punts del nord-occidental (especialment al dialecte tortosí);
ocuca de Sant Joan, forma normativa, és pròpia fonamentalment del central i d'algun punt del nord-occidental i el septentrional;
ollanterna és pròpia i representativa del balear (concretament, del mallorquí) i de punts del valencià.
Formes desestimades
Es descarta de fer constar a la fitxa la forma cuca de Nostre Senyor, malgrat que es recull al diccionari normatiu com a sinònim de lluerna, perquè no apareix esmentada ni a l'Atles lingüístic del domini català ni a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (3), fet que fa pensar que és una denominació local. Tampoc es recull al Diccionari català-valencià-balear (4), on apareixen les formes cuca de llum, cuca llumera i cuca de Sant Joan, i s'esmenta que aquest insecte "és un animal molt respectat dels infants, qui diuen que és pecat matar-lo perquè fa llum a Nostre Senyor".
Denominació de les diferents espècies de lampírids
S'acorda que en les fitxes de les diferents espècies de cuques de llum es faran constar com a denominacions explícites únicament les creades amb els nuclis lluerna i cuca de llum, que són els considerats estàndard i prioritaris, a fi d'evitar un excés de sinonímia en cada fitxa. Malgrat tot, cal considerar igualment adequades les formes creades amb els nuclis cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, en els territoris en què aquestes denominacions són pròpies.
(1) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/>
(2) VENY, Joan; PONS, Lídia. "Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/>
(3) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. SECCIÓ FILOLÒGICA. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Vol. 3, Lèxic [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <estandard-oral.llocs.iec.cat/>
(4) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/>
[Acta 679, 18 de juny de 2021]
llapis corrector
llapis corrector
Treball > Treball d'oficina > Material d'oficina
- ca llapis corrector, n m
- ca corrector, n m sin. compl.
- es lápiz corrector
- en correction pen
Treball > Treball d'oficina > Material d'oficina
Definición
Llapis que conté una substància generalment blanca, emprat per a tapar errors d'escriptura o de dibuix, la qual permet, un cop seca, d'escriure-hi al damunt.
Nota
- Aquest concepte es coneix sovint amb la forma Tipp-Ex, que és una marca comercial.
llar
llar
Geografia > Demografia
- ca llar, n f
- es hogar
- fr ménage
- en household
Geografia > Demografia
Definición
Unitat, utilitzada generalment amb finalitats estadístiques, constituïda per les persones que resideixen en un mateix habitatge i consumeixen i comparteixen aliments i altres béns amb càrrec a un mateix pressupost.
Nota
- Una llar pot estar formada per una o per diverses persones, les quals no necessàriament constitueixen una família. En un mateix habitatge pot haver-hi més d'una llar.
