iwa
iwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Zàmbia
- ca iwa
- de Mwanga
- de Iwa sin. compl.
- en Iwa
- es iwa
- eu iwa
- fr iwa
- gl iwa
- it iwa
- nl Iwa
- pt iwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Zàmbia
Definición
L'iwa és lingüísticament proper al nyamwanga i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
L'iwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
L'iwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ixil
ixil
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Awawateko-ixil, Amèrica > Guatemala
- ca ixil
- cy Ixil
- de Ixil
- en Ixil
- es ixil
- eu ixilera
- eu ixil sin. compl.
- fr ixil
- gl ixil
- gn ixil
- it ixil
- pt ixil
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Awawateko-ixil, Amèrica > Guatemala
Definición
A Mèxic hi ha població ixil, procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la violència derivada de la guerra civil.
La llengua ixil està formada per tres variants dialectals que es corresponen amb els tres municipis on es parlen: Chajul, San Juan Cotzal i Nebaj. La denominació ixil sembla que significa 'desgranar el blat de moro'.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
La llengua ixil està formada per tres variants dialectals que es corresponen amb els tres municipis on es parlen: Chajul, San Juan Cotzal i Nebaj. La denominació ixil sembla que significa 'desgranar el blat de moro'.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
iyive
iyive
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca iyive
- ca asumbo sin. compl.
- ca ndir sin. compl.
- ca uive sin. compl.
- ca yiive sin. compl.
- de Iyive
- de Uive sin. compl.
- de Yiive sin. compl.
- en Iyive
- en asumbo sin. compl.
- en Ndir sin. compl.
- en Ulive sin. compl.
- en Yiive sin. compl.
- es iyive
- es asumbo sin. compl.
- es ndir sin. compl.
- es ulive sin. compl.
- es yiive sin. compl.
- eu iyive
- eu asumbo sin. compl.
- eu ndir sin. compl.
- eu ulive sin. compl.
- eu yiive sin. compl.
- fr iyive
- fr uive sin. compl.
- fr yiive sin. compl.
- gl iyive
- gl asumbo sin. compl.
- gl ndir sin. compl.
- gl ulive sin. compl.
- gl yiive sin. compl.
- it iyive
- it asumbo sin. compl.
- it ndir sin. compl.
- it ulive sin. compl.
- it yiive sin. compl.
- nl Iyive
- nl Uive sin. compl.
- nl Yiive sin. compl.
- pt iyive
- pt asumbo sin. compl.
- pt ndir sin. compl.
- pt ulive sin. compl.
- pt yiive sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
L'iyive és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Els aproximadament 2.000 parlants d'iyive es reparteixen de manera equitativa a banda i banda de la frontera. El grup de Nigèria s'autodenomina ndir.
El grup tivoide, al qual pertany l'iyive, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'iyive formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare. L'iyive és força pròxim al tiv, una llengua veïna del mateix grup.
El grup tivoide, al qual pertany l'iyive, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'iyive formaria part de la branca central, subgrup A; les altres branques són el tivoide nord, l'esimbi i l'ugare. L'iyive és força pròxim al tiv, una llengua veïna del mateix grup.
iyon
iyon
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca ugare
- ca banagere sin. compl.
- ca iyon sin. compl.
- ca messaga sin. compl.
- ca messaga-ekol sin. compl.
- ca messaka sin. compl.
- de Messake
- de Banagere sin. compl.
- de Batomo sin. compl.
- de Iyon sin. compl.
- de Mesaka sin. compl.
- en Ugare
- en Banagere sin. compl.
- en Iyon sin. compl.
- en Messaga sin. compl.
- en Messaga-ekol sin. compl.
- en Messaka sin. compl.
- es ugare
- es banagere sin. compl.
- es iyon sin. compl.
- es messaga sin. compl.
- es messaga-ekol sin. compl.
- es messaka sin. compl.
- eu ugare
- eu banagere sin. compl.
- eu iyon sin. compl.
- eu messaga sin. compl.
- eu messaga-ekol sin. compl.
- eu messaka sin. compl.
- fr mesaka
- fr banagere sin. compl.
- fr messaga-Ekol sin. compl.
- fr messaka sin. compl.
- fr ugare sin. compl.
- gl ugare
- gl banagere sin. compl.
- gl iyon sin. compl.
- gl messaga sin. compl.
- gl messaga-ekol sin. compl.
- gl messaka sin. compl.
- it ugare
- it banagere sin. compl.
- it iyon sin. compl.
- it messaga sin. compl.
- it messaga-ekol sin. compl.
- it messaka sin. compl.
- nl Ugare
- nl Banagere sin. compl.
- nl Mesaka sin. compl.
- nl Messaga-Ekol sin. compl.
- nl Messake sin. compl.
- pt ugare
- pt banagere sin. compl.
- pt iyon sin. compl.
- pt messaga sin. compl.
- pt messaga-ekol sin. compl.
- pt messaka sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
L'ugare és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Aproximadament el 75-80% dels ugares viuen a la banda camerunesa de la frontera. El grup s'autodenomina ugare o binangeli, però els forasters els anomenen habitualment messaka.
Les llengües veïnes de l'ugare són el tiv al nord i a l'oest, l'esimbi a l'est, l'assaka o caka al sud-est, i l'oliti al sud. Sembla estar fortament relacionat amb totes aquestes llengües i amb la resta de llengües del grup tivoide, però caldria fer més recerca per deteminar-ne el nivell concret de proximitat. De fet, tot el grup tivoide ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ugare en seria una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'esimbi.
Les llengües veïnes de l'ugare són el tiv al nord i a l'oest, l'esimbi a l'est, l'assaka o caka al sud-est, i l'oliti al sud. Sembla estar fortament relacionat amb totes aquestes llengües i amb la resta de llengües del grup tivoide, però caldria fer més recerca per deteminar-ne el nivell concret de proximitat. De fet, tot el grup tivoide ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ugare en seria una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'esimbi.
izoceño
izoceño
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia
- ca chané
- ca izoceño sin. compl.
- ar الشانية
- cy Chané
- cy Izoceño sin. compl.
- de Chané
- de Izoceño sin. compl.
- en Chané
- en Izoceño sin. compl.
- es chané
- es izoceño sin. compl.
- eu chaneera
- eu izoceño sin. compl.
- fr chané
- fr izoceño sin. compl.
- gn chane
- gn izoceño sin. compl.
- it chané
- it izoceño sin. compl.
- ja チャネ語
- ja イゾセ‐ニョ語 sin. compl.
- nl Chané
- nl Izoceño sin. compl.
- pt chané
- pt izoceño sin. compl.
- ru Чане
- ru Исосеньо sin. compl.
- zh 查内语
- zh 伊佐塞尼奥 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia
Definición
Els chanés encara existeixen com a ètnia diferenciada, tot i que parlen chiriguano des de fa algunes dècades. L'any 1980 hi havia tres persones d'edat avançada que recordaven paraules soltes de la llengua chané. Campbell (1997) la considera dialecte del terena, fet difícil de contrastar ja que no es disposa de cap estudi sobre la llengua chané.
La família lingüística arawak és una de les més grans del continent. Es parlen llengües arawaks a tots els països sud-americans, llevat de Xile i l'Uruguai. El chané a Bolívia s'anomena izoceño.
La família lingüística arawak és una de les més grans del continent. Es parlen llengües arawaks a tots els països sud-americans, llevat de Xile i l'Uruguai. El chané a Bolívia s'anomena izoceño.
