ìtón
ìtón
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca eton
- ca ìtón sin. compl.
- de Eton
- de Beyidzolo sin. compl.
- de Essele sin. compl.
- de Iton sin. compl.
- en Eton
- en Itón sin. compl.
- es eton
- es itón sin. compl.
- eu eton
- eu itón sin. compl.
- fr éton
- fr iton sin. compl.
- gl eton
- gl itón sin. compl.
- it eton
- it itón sin. compl.
- nl Eton
- nl Iton sin. compl.
- pt eton
- pt itón sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
L'eton es parla al sud del Camerun, concretament a la divisió de Lékié, una regió amb una gran densitat de població al nord de la capital, Yaoundé. La transmissió intergeneracional d'aquesta llengua és manté a les àrees rurals, però a Yaoundé s'ha interromput i la generació més jove sovint parla només francès.
Pel que fa al nombre de parlants d'eton, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors la població eton és d'unes 250.000 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 50.000.
L'eton és lingüísticament proper a l'ewondo; de fet, hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat entre aquestes dues llengües.
Els parlants d'eton generalment distingeixen dues varietats dialectals: una varietat septentrional, ìtón ŋ ͡ke, i una varietat meridional, més pròxima a l'ewondo, anomenada ìtón ɛ́kwɛ́.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Pel que fa al nombre de parlants d'eton, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors la població eton és d'unes 250.000 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 50.000.
L'eton és lingüísticament proper a l'ewondo; de fet, hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat entre aquestes dues llengües.
Els parlants d'eton generalment distingeixen dues varietats dialectals: una varietat septentrional, ìtón ŋ ͡ke, i una varietat meridional, més pròxima a l'ewondo, anomenada ìtón ɛ́kwɛ́.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
itonama
itonama
Aïllada, Amèrica > Bolívia
- ca itonama
- cod sihnipadara
- ar إيتونامية
- cy Itonama
- de Itonama
- en Itonama
- es itonama
- eu itonamera
- fr itonama
- gn itonama
- it itonama
- ja イトナマ語
- nl Itonama
- pt itonama
- ru Итонама
- zh 伊托纳马语
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Bolívia
Definición
Els escassos parlants vius d'itonama són ancians d'entre 82 i 89 anys (2003) que viuen a la ciutat de Magdalena, tocant al riu Itonama. Ja no parlen la llengua gairebé ni entre ells.
La resta d'itonames són monolingües d'espanyol. A la dècada del 1960 hi havia un centenar de parlants bilingües itonama-espanyol. La llengua havia estat molt desprestigiada per efecte de les missions dels jesuïtes del segle XIX, i les escoles rurals des del 1950 han consolidat el procés.
Greenberg (1987) el va classificar dins del grup paez, una branca del macrotxibtxa. Els estudis en aquesta línia no són concloents i encara es considera llengua aïllada o no classificada.
L'autodenominació sihnipadara significa 'la nostra llengua'.
La resta d'itonames són monolingües d'espanyol. A la dècada del 1960 hi havia un centenar de parlants bilingües itonama-espanyol. La llengua havia estat molt desprestigiada per efecte de les missions dels jesuïtes del segle XIX, i les escoles rurals des del 1950 han consolidat el procés.
Greenberg (1987) el va classificar dins del grup paez, una branca del macrotxibtxa. Els estudis en aquesta línia no són concloents i encara es considera llengua aïllada o no classificada.
L'autodenominació sihnipadara significa 'la nostra llengua'.
itoreuhip
itoreuhip
Txapakura > Txapakura central, Amèrica > Bolívia
- ca moré
- ca itene sin. compl.
- ca iteneo sin. compl.
- ca itenez sin. compl.
- ca itoreuhip sin. compl.
- ca more sin. compl.
- cod moregena
- ar موري
- cy Moré
- cy Itene sin. compl.
- cy Iteneo sin. compl.
- cy Itenez sin. compl.
- cy Itoreuhip sin. compl.
- cy More sin. compl.
- de Moré
- de Itene sin. compl.
- de Iteneo sin. compl.
- de Itenez sin. compl.
- de Itoreuhip sin. compl.
- de More sin. compl.
- en Itene
- en Iteneo sin. compl.
- en Itenez sin. compl.
- en More sin. compl.
- es itene
- es iteneo sin. compl.
- es itenez sin. compl.
- es itoreuhip sin. compl.
- es more sin. compl.
- es moré sin. compl.
- eu iteneera
- eu itene sin. compl.
- eu iteneo sin. compl.
- eu itenez sin. compl.
- eu itoreuhip sin. compl.
- eu more sin. compl.
- fr moré
- fr itene sin. compl.
- fr iteneo sin. compl.
- fr itenez sin. compl.
- fr itoreuhip sin. compl.
- fr more sin. compl.
- gl moré
- gl itene sin. compl.
- gl iteneo sin. compl.
- gl itenez sin. compl.
- gl itoreuhip sin. compl.
- gl more sin. compl.
- it morè
- it itene sin. compl.
- it iteneo sin. compl.
- it itenez sin. compl.
- it itoreuhip sin. compl.
- it more sin. compl.
- ja モレ語
- ja イテネ語 sin. compl.
- nl Moré
- nl Itene sin. compl.
- nl Iteneo sin. compl.
- nl Itenez sin. compl.
- nl Itoreuhip sin. compl.
- nl More sin. compl.
- pt moré
- pt itene sin. compl.
- pt iteneo sin. compl.
- pt itenez sin. compl.
- pt itoreuhip sin. compl.
- pt more sin. compl.
- ru Море
- ru Итене sin. compl.
- zh 莫雷语
- zh 伊特内、伊特内奥、伊特内兹、伊托雷伊普、莫勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Txapakura > Txapakura central, Amèrica > Bolívia
Definición
Segons el Censo Rural Indígena de Tierras Bajas (1995), 108 persones es van declarar pertanyents al grup ètnic moré, de les quals tan sols 5 persones, totes més grans de 45 anys, van afirmar parlar la llengua. Altres fonts estableixen entre 36 i 76 parlants, amb diferents nivells de coneixement del moré, dins un grup ètnic d'entre 100 i 300 persones. També hi ha fonts que consideren aquesta llengua definitivament extingida.
ituarupa
ituarupa
Txapakura > Txapakura del sud, Amèrica > Brasil
- ca urupà
- ca chapacura sin. compl.
- ca ituarupa sin. compl.
- ca uru-pa-in sin. compl.
- ar أووروبا
- cy Urupá
- cy Chapacura sin. compl.
- cy Ituarupa sin. compl.
- cy Uru-pa-in sin. compl.
- de Urupá
- de Chapacura sin. compl.
- de Ituarupa sin. compl.
- de Uru-Pa-In sin. compl.
- en Urupá
- en Chapacura sin. compl.
- en Ituarupa sin. compl.
- en Uru-pa-in sin. compl.
- es urupá
- es chapacura sin. compl.
- es ituarupa sin. compl.
- eu urupera
- eu chapacura sin. compl.
- eu ituarupa sin. compl.
- eu uru-pa-in sin. compl.
- eu urupá sin. compl.
- fr urupá
- fr chapakura sin. compl.
- fr ituarupa sin. compl.
- fr uru-pa-in sin. compl.
- gl urupá
- gl chapacura sin. compl.
- gl ituarupa sin. compl.
- gl uru-pa-in sin. compl.
- it urupá
- it chapacura sin. compl.
- it ituarupa sin. compl.
- it uru-pa-in sin. compl.
- ja ウルパ語
- ja チャパクラ語 sin. compl.
- nl Urupá
- nl Chapacura sin. compl.
- nl Ituarupa sin. compl.
- nl Uru-Pa-In sin. compl.
- pt urupá
- pt chapacura sin. compl.
- pt ituarupa sin. compl.
- pt uru-pa-in sin. compl.
- ru Урупа
- ru Чапакура sin. compl.
- ru Уру-па-ин sin. compl.
- zh 乌鲁帕语
- scr Sense tradició escrita
Txapakura > Txapakura del sud, Amèrica > Brasil
Definición
No s'ha de confondre l'urupà amb el chapacura, llengua de l'orient bolivià que dona nom a la família lingüística. Algunes fonts consideren l'urupà com a llengua aïllada.
Cap al final del segle XVIII els urupàs vivien a les capçaleres del riu Jamary i l'afluent oriental d'aquest, el Canaan.
Cap al final del segle XVIII els urupàs vivien a les capçaleres del riu Jamary i l'afluent oriental d'aquest, el Canaan.
itucali
itucali
Aïllada, Amèrica > Perú
- ca urarina
- ca cimarrón sin. compl.
- ca itucali sin. compl.
- ca shimacu sin. compl.
- ca simacu sin. compl.
- cod cachá
- ar أورارينية
- cy Urarina
- de Urarina
- de Cimarrón sin. compl.
- de Itucali sin. compl.
- de Shimacu sin. compl.
- de Simacu sin. compl.
- en Urarina
- en Cimarrón sin. compl.
- en Itucali sin. compl.
- en Kacha sin. compl.
- en Shimacu sin. compl.
- en Simacu sin. compl.
- es urarina
- es cimarrón sin. compl.
- es itucali sin. compl.
- es shimacu sin. compl.
- es simacu sin. compl.
- eu urarinera
- eu cimarrón sin. compl.
- eu itucali sin. compl.
- eu shimacu sin. compl.
- eu simacu sin. compl.
- fr urarina
- fr cimarrón sin. compl.
- fr itucali sin. compl.
- fr shimacu sin. compl.
- fr simacu sin. compl.
- gn urarina
- gn cimarrón sin. compl.
- gn itucali sin. compl.
- gn shimacu sin. compl.
- gn simacu sin. compl.
- it urarina
- it cimarrón sin. compl.
- it itucali sin. compl.
- it shimacu sin. compl.
- it simacu sin. compl.
- ja ウラリナ語
- ja シマク語 sin. compl.
- ja シマロン語 sin. compl.
- ja イトゥカリ語 sin. compl.
- nl Urarina
- nl Cimarrón sin. compl.
- nl Itucali sin. compl.
- nl Shimacu sin. compl.
- nl Simacu sin. compl.
- pt urarina
- pt cimarrón sin. compl.
- pt itucali sin. compl.
- pt shimacu sin. compl.
- pt simacu sin. compl.
- ru Урарина
- ru Кача sin. compl.
- ru Симаку sin. compl.
- ru Шимаку sin. compl.
- ru Итукале sin. compl.
- ru Симаррон sin. compl.
- zh 乌拉利纳语
- zh 希马古、斯马库、伊图卡里、希马隆 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Aïllada, Amèrica > Perú
Definición
La llengua urarina és veïna geogràfica del cocama-cocamilla (al sud-est), l'achuar (al nord) i el candoshi (a l'oest). No s'ha trobat cap parentiu lingüístic de l'urarina amb cap altra llengua.
Tot i que el sistema educatiu hauria de ser bilingüe, a la pràctica els mestres no són indígenes i imparteixen les classes exclusivament en castellà. Els infants adquireixen l'urarina com a llengua materna.
A l'acabament del segle XX restava monolingüe una part de la població, especialment dones i homes d'edat avançada.
La llengua s'empra en les comunicacions dins de la comunitat. El castellà es fa servir en relacions comercials fora de la comunitat.
Tot i que el sistema educatiu hauria de ser bilingüe, a la pràctica els mestres no són indígenes i imparteixen les classes exclusivament en castellà. Els infants adquireixen l'urarina com a llengua materna.
A l'acabament del segle XX restava monolingüe una part de la població, especialment dones i homes d'edat avançada.
La llengua s'empra en les comunicacions dins de la comunitat. El castellà es fa servir en relacions comercials fora de la comunitat.
itvayat
itvayat
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca itbayaten
- ca ichbayaten sin. compl.
- ca itbayat sin. compl.
- ca itvayat sin. compl.
- ar إيتباياتينية
- cy Itbayaten
- cy Ichbayaten sin. compl.
- cy Itbayat sin. compl.
- cy Itvayat sin. compl.
- de Itbayaten
- de Itbayat sin. compl.
- en Itbayaten
- en Ichbayaten sin. compl.
- en Itbayat sin. compl.
- en Itvayat sin. compl.
- es itbayaten
- es ichbayaten sin. compl.
- es itbayat sin. compl.
- es itvayat sin. compl.
- eu itbayatenera
- eu ichbayaten sin. compl.
- eu itbayat sin. compl.
- eu itbayaten sin. compl.
- eu itvayat sin. compl.
- fr itbayaten
- fr ichbayaten sin. compl.
- fr itbayat sin. compl.
- fr itvayat sin. compl.
- gl itbayaten
- gl ichbayaten sin. compl.
- gl itbayat sin. compl.
- gl itvayat sin. compl.
- gn itvayaten
- gn ichbayaten sin. compl.
- gn itbayat sin. compl.
- gn itvayat sin. compl.
- it itbayaten
- it ichbayaten sin. compl.
- it itbayat sin. compl.
- it itvayat sin. compl.
- pt itbayaten
- pt ichbayaten sin. compl.
- pt itbayat sin. compl.
- pt itvayat sin. compl.
- zh 伊特巴亚丹语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definición
El terme itbayaten fa referència a un dels grups etnolingüístics que viuen a les illes situades a l'extrem nord de Luzon, on viuen també els ivatan i els babuyan.
Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren l'itbayaten, l'ivatan i el babuyan com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 parlants concentrats a l'illa de Babuyan són parlants de babuyan, i els 13.000 restants són parlants d'ivatan.
L'itbayaten és lingüísticament pròxim a l'ivatan i el babuyan, amb els quals forma el grup de llengües ivatan.
Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren l'itbayaten, l'ivatan i el babuyan com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 parlants concentrats a l'illa de Babuyan són parlants de babuyan, i els 13.000 restants són parlants d'ivatan.
L'itbayaten és lingüísticament pròxim a l'ivatan i el babuyan, amb els quals forma el grup de llengües ivatan.
itza'
itza'
Maia > Yucatec-maia principal > Yucatec > Mopan-itzà, Amèrica > Guatemala
- ca itza'
- ca itzaj sin. compl.
- cy Itza'
- cy Itzaj sin. compl.
- de Itza
- de Itzá sin. compl.
- de Itza' sin. compl.
- de Itzaj sin. compl.
- en Itza'
- en Itza sin. compl.
- en Itza Maya sin. compl.
- en Itzaj sin. compl.
- es itzá
- es itza' sin. compl.
- es itzaj sin. compl.
- eu itzajera
- eu itza' sin. compl.
- eu itzaj sin. compl.
- fr itza
- fr itzá sin. compl.
- fr itza' sin. compl.
- fr itzaj sin. compl.
- gl itza'
- gl itzaj sin. compl.
- gn itsa
- gn itzaj sin. compl.
- it itza'
- it itzaj sin. compl.
- pt itza'
- pt itzaj sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Yucatec > Mopan-itzà, Amèrica > Guatemala
Definición
La llengua itza' es troba molt a prop de l'extinció: tan sols té entre 12 i 30 parlants, tots persones grans, i una seixantena de semiparlants. La comunitat ha mostrat interès a recuperar la llengua i alguns lingüistes s'hi han implicat. L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, a més, duu a terme algunes iniciatives en l'àmbit escolar en aquest mateix sentit.
L'itza' s'utilitzava com a llengua de comunicació habitual fins que, l'any 1935, el cap polític de El Petén, Federico Ponce Vaidez, en va prohibir l'ús. Això va implicar càstigs físics als infants a l'escola, i multes i fuetades als pares, si no respectaven la prohibició.
La denominació itza' significa 'mag o bruixot de l'aigua' (itz, 'mag, bruixot'; a', 'aigua').
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
L'itza' s'utilitzava com a llengua de comunicació habitual fins que, l'any 1935, el cap polític de El Petén, Federico Ponce Vaidez, en va prohibir l'ús. Això va implicar càstigs físics als infants a l'escola, i multes i fuetades als pares, si no respectaven la prohibició.
La denominació itza' significa 'mag o bruixot de l'aigua' (itz, 'mag, bruixot'; a', 'aigua').
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
itzaj
itzaj
Maia > Yucatec-maia principal > Yucatec > Mopan-itzà, Amèrica > Guatemala
- ca itza'
- ca itzaj sin. compl.
- cy Itza'
- cy Itzaj sin. compl.
- de Itza
- de Itzá sin. compl.
- de Itza' sin. compl.
- de Itzaj sin. compl.
- en Itza'
- en Itza sin. compl.
- en Itza Maya sin. compl.
- en Itzaj sin. compl.
- es itzá
- es itza' sin. compl.
- es itzaj sin. compl.
- eu itzajera
- eu itza' sin. compl.
- eu itzaj sin. compl.
- fr itza
- fr itzá sin. compl.
- fr itza' sin. compl.
- fr itzaj sin. compl.
- gl itza'
- gl itzaj sin. compl.
- gn itsa
- gn itzaj sin. compl.
- it itza'
- it itzaj sin. compl.
- pt itza'
- pt itzaj sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Yucatec > Mopan-itzà, Amèrica > Guatemala
Definición
La llengua itza' es troba molt a prop de l'extinció: tan sols té entre 12 i 30 parlants, tots persones grans, i una seixantena de semiparlants. La comunitat ha mostrat interès a recuperar la llengua i alguns lingüistes s'hi han implicat. L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, a més, duu a terme algunes iniciatives en l'àmbit escolar en aquest mateix sentit.
L'itza' s'utilitzava com a llengua de comunicació habitual fins que, l'any 1935, el cap polític de El Petén, Federico Ponce Vaidez, en va prohibir l'ús. Això va implicar càstigs físics als infants a l'escola, i multes i fuetades als pares, si no respectaven la prohibició.
La denominació itza' significa 'mag o bruixot de l'aigua' (itz, 'mag, bruixot'; a', 'aigua').
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
L'itza' s'utilitzava com a llengua de comunicació habitual fins que, l'any 1935, el cap polític de El Petén, Federico Ponce Vaidez, en va prohibir l'ús. Això va implicar càstigs físics als infants a l'escola, i multes i fuetades als pares, si no respectaven la prohibició.
La denominació itza' significa 'mag o bruixot de l'aigua' (itz, 'mag, bruixot'; a', 'aigua').
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
iuruna
iuruna
Tupí > Juruna, Amèrica > Brasil
- ca juruna
- ca iuruna sin. compl.
- ca jaruna sin. compl.
- ca jurúna sin. compl.
- ca yudya sin. compl.
- ca yurúna sin. compl.
- ar جورونا
- cy Juruna
- cy Iuruna sin. compl.
- cy Jaruna sin. compl.
- cy Jurúna sin. compl.
- cy Yudya sin. compl.
- cy Yurúna sin. compl.
- de Juruna
- de Iuruna sin. compl.
- de Jaruna sin. compl.
- de Jurúna sin. compl.
- de Yudya sin. compl.
- de Yurúna sin. compl.
- en Jurúna
- en Iuruna sin. compl.
- en Jaruna sin. compl.
- en Juruna sin. compl.
- en Yudjá sin. compl.
- en Yudya sin. compl.
- en Yuruna sin. compl.
- en Yurúna sin. compl.
- es yuruna
- es iuruna sin. compl.
- es jaruna sin. compl.
- es juruna sin. compl.
- es jurúna sin. compl.
- es yudya sin. compl.
- es yurúna sin. compl.
- eu jurunera
- eu iuruna sin. compl.
- eu jaruna sin. compl.
- eu júruna sin. compl.
- eu yudya sin. compl.
- eu yurúna sin. compl.
- fr juruna
- fr iuruna sin. compl.
- fr jaruna sin. compl.
- fr jurúna sin. compl.
- fr yudya sin. compl.
- fr yuruna sin. compl.
- gl iuruna
- gl jaruna sin. compl.
- gl juruna sin. compl.
- gl jurúna sin. compl.
- gl yudya sin. compl.
- gl yurúna sin. compl.
- it juruna
- it iuruna sin. compl.
- it jaruna sin. compl.
- it jurúna sin. compl.
- it yudya sin. compl.
- it yurúna sin. compl.
- ja ジュルナ語
- nl Juruna
- nl Iuruna sin. compl.
- nl Jaruna sin. compl.
- nl Jurúna sin. compl.
- nl Yudya sin. compl.
- nl Yurúna sin. compl.
- pt juruna
- pt iuruna sin. compl.
- pt jaruna sin. compl.
- pt jurúna sin. compl.
- pt yudya sin. compl.
- pt yurúna sin. compl.
- ru Юруна
- ru Журуна sin. compl.
- zh 祖鲁纳语
- zh 约卢纳、居路纳、尤路纳、加鲁纳、尤德亚 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí > Juruna, Amèrica > Brasil
Definición
A l'inici del segle XVII els jurunes vivien en una illa propera a la desembocadura del riu Xingu a l'Amazones. Posteriorment es van anar desplaçant cap al sud.
Segons alguns autors, el juruna i el xipaia (llengua extingida o pràcticament extingida) són molt propers, de manera que podria tractar-se de dues variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de dos grups diferents.
Alguns jurunes parlen també portuguès.
Segons alguns autors, el juruna i el xipaia (llengua extingida o pràcticament extingida) són molt propers, de manera que podria tractar-se de dues variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de dos grups diferents.
Alguns jurunes parlen també portuguès.
ivatan
ivatan
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca ivatan
- ar إيفاتانية
- cy Ivatan
- de Ivatan
- en Ivatan
- es ivatano
- eu ivatanera
- eu ivatan sin. compl.
- fr ivatan
- gl ivatan
- gn ivatan
- it ivatan
- pt ivatan
- zh 伊巴丹语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definición
El terme ivatan fa referència a un dels grups etnolingüístics que viuen a les illes situades a l'extrem nord de Luzon, on viuen també els itbayaten i els babuyan. L'ivatan és la llengüa majoritària a l'illa-província de Batanes, on és parlat pel 94% de la població. Generalment els parlants d'aquesta llengua tenen com a segona llengua l'ilocano, que és utilitzat com a llengua franca al nord de Luzon.
Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren l'ivatan, l'itbayaten i el babuyan com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 parlants concentrats a l'illa de Babuyan segurament són parlants de babuyan, i els 13.000 restants, probablement són parlants d'ivatan.
L'ivatan és lingüísticament pròxim a l'itbayaten i el babuyan, amb les quals forma el grup de llengües ivatan.
Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren l'ivatan, l'itbayaten i el babuyan com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 parlants concentrats a l'illa de Babuyan segurament són parlants de babuyan, i els 13.000 restants, probablement són parlants d'ivatan.
L'ivatan és lingüísticament pròxim a l'itbayaten i el babuyan, amb les quals forma el grup de llengües ivatan.
