ishisafwa
ishisafwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca safwa
- ca cisafwa sin. compl.
- ca ishisafwa sin. compl.
- ca kisafwa sin. compl.
- ar سافوا
- cy Safwa
- cy Cisafwa sin. compl.
- cy Ishisafwa sin. compl.
- cy Kisafwa sin. compl.
- de Safwa
- de Cisafwa sin. compl.
- de Ishisafwa sin. compl.
- de Kisafwa sin. compl.
- en Safwa
- en Cisafwa sin. compl.
- en Ishisafwa sin. compl.
- en Kisafwa sin. compl.
- es safua
- es cisafwa sin. compl.
- es ishisafwa sin. compl.
- es kisafwa sin. compl.
- es safwa sin. compl.
- eu safwera
- eu cisafwa sin. compl.
- eu ishisafwa sin. compl.
- eu kisafwa sin. compl.
- eu safwa sin. compl.
- fr safwa
- fr cisafwa sin. compl.
- fr ishisafwa sin. compl.
- fr kisafwa sin. compl.
- gl safwa
- gl cisafwa sin. compl.
- gl ishisafwa sin. compl.
- gl kisafwa sin. compl.
- gn safwa
- gn cisafwa sin. compl.
- gn ishisafwa sin. compl.
- gn kisafwa sin. compl.
- it safwa
- it cisafwa sin. compl.
- it ishisafwa sin. compl.
- it kisafwa sin. compl.
- pt safwa
- pt cisafwa sin. compl.
- pt ishisafwa sin. compl.
- pt kisafwa sin. compl.
- tmh Tasafwat
- tmh Cisafwa sin. compl.
- tmh ishisafwa sin. compl.
- tmh kisafwa sin. compl.
- zh 萨弗瓦语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic safwa se situa tradicionalment al sud-oest de Tanzània, entre els llacs Rukwa i Nyasa. Entre els grups veïns dels safwes trobem els wungus, al nord-oest; els sangus, al nord-est; els wanjis, a l'est; els nyakyuses, al sud-est; els maliles, al sud, i els nyihes, a l'oest.
El terme safwa generalment s'utilitza per a referir-se a cinc grups relacionats a nivell cultural i lingüístic: els safwes, els songwes, els gurukes, els porotos i els mbwiles, els quals parlen la seva varietat de la llengua safwa. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte cultural i lingüístic de les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels safwes, que han rebut una forta influència dels nyakyuses.
Els parlants del safwa són generalment bilingües: el safwa s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població safwa és de 63.027 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 1987 la població safwa arribava a 158.000 persones.
La llengua safwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El terme safwa generalment s'utilitza per a referir-se a cinc grups relacionats a nivell cultural i lingüístic: els safwes, els songwes, els gurukes, els porotos i els mbwiles, els quals parlen la seva varietat de la llengua safwa. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte cultural i lingüístic de les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels safwes, que han rebut una forta influència dels nyakyuses.
Els parlants del safwa són generalment bilingües: el safwa s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població safwa és de 63.027 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 1987 la població safwa arribava a 158.000 persones.
La llengua safwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
isikhumsha
isikhumsha
Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca flaaitaal
- ca fly taal sin. compl.
- ca himli sin. compl.
- ca himlu sin. compl.
- ca hova sin. compl.
- ca iscamtho sin. compl.
- ca isikhumsha sin. compl.
- ca ligam sin. compl.
- ca lingo sin. compl.
- ca sepantsula sin. compl.
- ca setsotsi sin. compl.
- ca shalambombo sin. compl.
- ca taal sin. compl.
- ca tsotsitaal sin. compl.
- ca withi sin. compl.
- cod fly taal
- ar فلايتال
- cy Flaaitaal
- cy Fly taal sin. compl.
- cy Himli sin. compl.
- cy Himlu sin. compl.
- cy Hova sin. compl.
- cy Iscamtho sin. compl.
- cy Isikhumsha sin. compl.
- cy Ligam sin. compl.
- cy Lingo sin. compl.
- cy Sepantsula sin. compl.
- cy Setsotsi sin. compl.
- cy Shalambombo sin. compl.
- cy Taal sin. compl.
- cy Tsotsitaal sin. compl.
- cy Withi sin. compl.
- de Flaaitaal
- de Camtho sin. compl.
- de Fly taal sin. compl.
- de Himli sin. compl.
- de Himlu sin. compl.
- de Hova sin. compl.
- de Isikhumsha sin. compl.
- de Ligam sin. compl.
- de Lingo sin. compl.
- de Sepantsula sin. compl.
- de Setsotsi sin. compl.
- de Shalambombo sin. compl.
- de Taal sin. compl.
- de Tsotsitaal sin. compl.
- de Withi sin. compl.
- en Flaaitaal
- en Flaai Taal sin. compl.
- en Fly Taal sin. compl.
- en Hova sin. compl.
- en Iscamtho sin. compl.
- en Isikumsha sin. compl.
- en Lingam sin. compl.
- en Lingo sin. compl.
- en Sepantsula sin. compl.
- en Setsotsi sin. compl.
- en Shalambombo sin. compl.
- en Taal sin. compl.
- en Tsotsitaal sin. compl.
- en Withi sin. compl.
- es flaaitaal
- es fly taal sin. compl.
- es himli sin. compl.
- es himlu sin. compl.
- es hova sin. compl.
- es iscamtho sin. compl.
- es isikhumsha sin. compl.
- es ligam sin. compl.
- es lingo sin. compl.
- es sepantsula sin. compl.
- es setsotsi sin. compl.
- es shalambombo sin. compl.
- es taal sin. compl.
- es tsotsitaal sin. compl.
- es withi sin. compl.
- eu flaaitaal
- eu fly taal sin. compl.
- eu himli sin. compl.
- eu himlu sin. compl.
- eu hova sin. compl.
- eu iscamtho sin. compl.
- eu isikhumsha sin. compl.
- eu ligam sin. compl.
- eu lingo sin. compl.
- eu sepantsula sin. compl.
- eu setsotsi sin. compl.
- eu shalambombo sin. compl.
- eu taal sin. compl.
- eu tsotsitaal sin. compl.
- eu withi sin. compl.
- fr flaaitaal
- fr flaaitaal fly taal sin. compl.
- fr himli sin. compl.
- fr himlu sin. compl.
- fr hova sin. compl.
- fr iscamtho sin. compl.
- fr isicamtho sin. compl.
- fr isikhumsha sin. compl.
- fr ligam sin. compl.
- fr lingo sin. compl.
- fr scamto sin. compl.
- fr sepantsula sin. compl.
- fr setsotsi sin. compl.
- fr shalambombo sin. compl.
- fr taal sin. compl.
- fr tsotsitaal sin. compl.
- fr withi sin. compl.
- gl flaaitaal
- gl fly taal sin. compl.
- gl himli sin. compl.
- gl himlu sin. compl.
- gl hova sin. compl.
- gl iscamtho sin. compl.
- gl isikhumsha sin. compl.
- gl ligam sin. compl.
- gl lingo sin. compl.
- gl sepantsula sin. compl.
- gl setsotsi sin. compl.
- gl shalambombo sin. compl.
- gl taal sin. compl.
- gl tsotsitaal sin. compl.
- gl withi sin. compl.
- gn flaaitaal
- gn fly taal sin. compl.
- gn himli sin. compl.
- gn himlu sin. compl.
- gn hova sin. compl.
- gn isikhumsha sin. compl.
- gn iskamtho sin. compl.
- gn ligam sin. compl.
- gn lingo sin. compl.
- gn sepantsula sin. compl.
- gn setsotsi sin. compl.
- gn shalambombo sin. compl.
- gn taal sin. compl.
- gn tsotsitaal sin. compl.
- gn withi sin. compl.
- it flaaitaal
- it fly taal sin. compl.
- it himli sin. compl.
- it himlu sin. compl.
- it hova sin. compl.
- it iscamtho sin. compl.
- it isikhumsha sin. compl.
- it ligam sin. compl.
- it lingo sin. compl.
- it sepantsula sin. compl.
- it setsotsi sin. compl.
- it shalambombo sin. compl.
- it taal sin. compl.
- it tsotsitaal sin. compl.
- it withi sin. compl.
- pt flaaitaal
- pt fly taal sin. compl.
- pt himli sin. compl.
- pt himlu sin. compl.
- pt hova sin. compl.
- pt iscamtho sin. compl.
- pt isikhumsha sin. compl.
- pt ligam sin. compl.
- pt lingo sin. compl.
- pt sepantsula sin. compl.
- pt setsotsi sin. compl.
- pt shalambombo sin. compl.
- pt taal sin. compl.
- pt tsotsitaal sin. compl.
- pt withi sin. compl.
- tmh Taflaaitaalt
- tmh fly taal sin. compl.
- tmh himli sin. compl.
- tmh himlu sin. compl.
- tmh hova sin. compl.
- tmh iscamtho sin. compl.
- tmh isikhumsha sin. compl.
- tmh ligam sin. compl.
- tmh lingo sin. compl.
- tmh sepantsula sin. compl.
- tmh setsotsi sin. compl.
- tmh shalambombo sin. compl.
- tmh taal sin. compl.
- tmh Tsotsitaal sin. compl.
- tmh withi sin. compl.
- zh 弗莱塔尔语
Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definición
El terme flaaitaal fa referència a una llengua utilitzada a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica. Des d'un punt de vista estructural i gramatical, el flaaital es pot caracteritzar com un argot o registre, però des del punt de vista social i funcional, es pot considerar una llengua. El flaaitaal està basat gramaticalment en l'afrikaans i el seu lèxic deriva en bona part de diverses llengües bantús, de l'anglès i de l'afrikaans.
El flaaitaal probablement té el seu origen en el contacte de llengües, en un entorn multilingüe, a Sud-àfrica durant el segle XIX, i en les comunitats urbanes que es van desenvolupar en zones perifèriques de ciutats, com ara Johannesburg, durant els anys cinquanta.
Cap a la segona meitat del segle XIX, es van descobrir grans jaciments minerals a Sud-àfrica, principalment a la regió del Transvaal. Això va tenir com a conseqüència l'arribada massiva a la zona de persones d'orígens molt diversos: treballadors africans procedents d'altres zones de Sud-àfrica, majoritàriament parlants de llengües bantús (zulú, xhosa, sotho, tswana ...), i europeus que parlaven anglès, francès, alemany, neerlandès o ídix, entre altres llengües. Així doncs, el flaaitaal es va començar a desenvolupar per les necessitats comunicatives dels treballadors de les explotacions mineres i de la seva interacció amb els propietaris d'aquestes, ja que generalment formaven part de comunitats lingüístiques entre les quals no hi havia intercomprensió.
Sembla que el flaaitaal va desenvolupar la seva forma actual durant els anys cinquanta del segle XX. En aquest període, amb la implantació de l'apartheid, la població negra es va establir a la perifèria de les ciutats. El flaaitaal es va originar com a argot utilitzat per bandes criminals a diversos suburbis de Johannesburg (Sophiatown, Martindales i Alexandra). Tanmateix, a la societat sud-africana de l'apartheid, els criminals tenien cert prestigi als pobles (ja que eren un exemple de lluita contra el govern dels opressors) i el flaaitaal es va expandir pel que fa al nombre de parlants, als àmbits d'ús i a les situacions d'ús, i va esdevenir un símbol d'identitat grupal associat a la modernitat.
De vegades, el flaaitaal s'anomena tsotsitaal, ja que tsotsi significa 'criminal'. Hi ha certa confusió al voltant del terme tsotsitaal, ja que s'utilitza com a terme general per a referir-se als argots, els registres, les varietats o les llengües utilitzades a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica i també per a designar dues d'aquestes varietats: el flaaitaal, desenvolupat a Sophiatown durant els anys cinquanta i basat en l'afrikaans, i l'iscamtho, desenvolupat posteriorment a Soweto i basat en el zulú.
El flaaitaal probablement té el seu origen en el contacte de llengües, en un entorn multilingüe, a Sud-àfrica durant el segle XIX, i en les comunitats urbanes que es van desenvolupar en zones perifèriques de ciutats, com ara Johannesburg, durant els anys cinquanta.
Cap a la segona meitat del segle XIX, es van descobrir grans jaciments minerals a Sud-àfrica, principalment a la regió del Transvaal. Això va tenir com a conseqüència l'arribada massiva a la zona de persones d'orígens molt diversos: treballadors africans procedents d'altres zones de Sud-àfrica, majoritàriament parlants de llengües bantús (zulú, xhosa, sotho, tswana ...), i europeus que parlaven anglès, francès, alemany, neerlandès o ídix, entre altres llengües. Així doncs, el flaaitaal es va començar a desenvolupar per les necessitats comunicatives dels treballadors de les explotacions mineres i de la seva interacció amb els propietaris d'aquestes, ja que generalment formaven part de comunitats lingüístiques entre les quals no hi havia intercomprensió.
Sembla que el flaaitaal va desenvolupar la seva forma actual durant els anys cinquanta del segle XX. En aquest període, amb la implantació de l'apartheid, la població negra es va establir a la perifèria de les ciutats. El flaaitaal es va originar com a argot utilitzat per bandes criminals a diversos suburbis de Johannesburg (Sophiatown, Martindales i Alexandra). Tanmateix, a la societat sud-africana de l'apartheid, els criminals tenien cert prestigi als pobles (ja que eren un exemple de lluita contra el govern dels opressors) i el flaaitaal es va expandir pel que fa al nombre de parlants, als àmbits d'ús i a les situacions d'ús, i va esdevenir un símbol d'identitat grupal associat a la modernitat.
De vegades, el flaaitaal s'anomena tsotsitaal, ja que tsotsi significa 'criminal'. Hi ha certa confusió al voltant del terme tsotsitaal, ja que s'utilitza com a terme general per a referir-se als argots, els registres, les varietats o les llengües utilitzades a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica i també per a designar dues d'aquestes varietats: el flaaitaal, desenvolupat a Sophiatown durant els anys cinquanta i basat en l'afrikaans, i l'iscamtho, desenvolupat posteriorment a Soweto i basat en el zulú.
isikula
isikula
Pidgin de base zulu, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca fanakalo
- ca fanagalo sin. compl.
- ca isikula sin. compl.
- ca kitchen kaffir sin. compl.
- ca zulú bàsic sin. compl.
- ar فاناكالو
- cy Fanakalo
- cy Fanagalo sin. compl.
- cy Isikula sin. compl.
- cy Kitchen kaffir sin. compl.
- cy Zwlw sylfaenol sin. compl.
- de Fanakalo
- de Basic Zulu sin. compl.
- de Cikabanka sin. compl.
- de Fanagalo sin. compl.
- de Isikula sin. compl.
- en Fanakalo
- en Basic Zulu sin. compl.
- en Fanagalo sin. compl.
- en Fanekolo sin. compl.
- en Isikula sin. compl.
- en Kitchen Kaffir sin. compl.
- es fanakalo
- es fanagalo sin. compl.
- es isikula sin. compl.
- es kitchen kaffir sin. compl.
- es zulú básico sin. compl.
- eu fanakalo
- eu fanagalo sin. compl.
- eu isikula sin. compl.
- eu kitchen kaffir sin. compl.
- eu oinarrizko zuluera sin. compl.
- fr fanakalo
- fr fanagalo sin. compl.
- fr isikula sin. compl.
- fr kitchen kaffir sin. compl.
- gl fanakalo
- gl fanagalo sin. compl.
- gl isikula sin. compl.
- gl kitchen kaffir sin. compl.
- gl zulú básico sin. compl.
- gn fanakalo
- gn fanagalo sin. compl.
- gn isikula sin. compl.
- gn kitchen kaffir sin. compl.
- gn sulu básico sin. compl.
- it fanakalo
- it fanagalo sin. compl.
- it isikula sin. compl.
- it kitchen kaffir sin. compl.
- it pidgin a base zulu sin. compl.
- pt fanakalo
- pt fanagalo sin. compl.
- pt isikula sin. compl.
- pt kitchen kaffir sin. compl.
- pt zulu básico sin. compl.
- tmh Tafanakalut
- tmh Fanagalo sin. compl.
- tmh isikula sin. compl.
- tmh kitchen kaffir sin. compl.
- tmh tazulut n ddsas sin. compl.
- zh 法纳卡洛语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pidgin de base zulu, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definición
El fanakalo és una varietat pidginitzada del zulú, una llengua parlada a la República de Sud-àfrica. El seu lèxic deriva del zulú (70%), de l'anglès (24%) i de l'afrikaans (6%).
Aquest pidgin està fortament associat al contacte entre els colons parlants d'anglès i el seu personal africà. De fet, el terme fanakalo probablement té el seu origen en la frase Enza fana ka lo, 'fes-ho així'. El fanakalo rep altres denominacions que tenen un sentit despectiu, com ara isikula (del prefix isi- 'llengua' i el nom coolie, amb sentit ofensiu, per a referir-se a un treballador asiàtic) o kitchen kaffir (kaffir és un nom ofensiu utilitzat per a referir-se als africans, de l'àrab 'infidel').
El fanakalo es va originar cap a la meitat del segle XIX a la província de Natal, a l'est de l'estat, on es feia servir com a llengua franca entre el colons de parla anglesa i els parlants de diverses llengües bantú, principalment el zulú. Durant aquest periode, hi van arribar treballadors procedents de l'Índia, que utilitzaven el fanakalo amb els parlants de zulú (d'aquí prové el nom isikula). El fanakalo presenta, però, poca influència de les llengües de l'Índia.
Posteriorment, a la dècada de 1890, es va expandir cap la zona minera situada a la rodalia de Johannesburg, i d'aquí cap a Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue) i cap a Rhodèsia del Nord (l'actual Zàmbia), on s'anomena cikabanga. També es poden trobar parlants de fanakalo a les mines de Katanga (República Democràtica del Congo) i a Namíbia.
La varietat parlada a Zimbàbue rep el nom de chilapalapa. A causa de la influència de la llengua shona, difereix de les varietats sud-africanes en alguns aspectes fonològics i lèxics.
Aquest pidgin està fortament associat al contacte entre els colons parlants d'anglès i el seu personal africà. De fet, el terme fanakalo probablement té el seu origen en la frase Enza fana ka lo, 'fes-ho així'. El fanakalo rep altres denominacions que tenen un sentit despectiu, com ara isikula (del prefix isi- 'llengua' i el nom coolie, amb sentit ofensiu, per a referir-se a un treballador asiàtic) o kitchen kaffir (kaffir és un nom ofensiu utilitzat per a referir-se als africans, de l'àrab 'infidel').
El fanakalo es va originar cap a la meitat del segle XIX a la província de Natal, a l'est de l'estat, on es feia servir com a llengua franca entre el colons de parla anglesa i els parlants de diverses llengües bantú, principalment el zulú. Durant aquest periode, hi van arribar treballadors procedents de l'Índia, que utilitzaven el fanakalo amb els parlants de zulú (d'aquí prové el nom isikula). El fanakalo presenta, però, poca influència de les llengües de l'Índia.
Posteriorment, a la dècada de 1890, es va expandir cap la zona minera situada a la rodalia de Johannesburg, i d'aquí cap a Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue) i cap a Rhodèsia del Nord (l'actual Zàmbia), on s'anomena cikabanga. També es poden trobar parlants de fanakalo a les mines de Katanga (República Democràtica del Congo) i a Namíbia.
La varietat parlada a Zimbàbue rep el nom de chilapalapa. A causa de la influència de la llengua shona, difereix de les varietats sud-africanes en alguns aspectes fonològics i lèxics.
isimbi
isimbi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca esimbi
- ca age sin. compl.
- ca bogue sin. compl.
- ca essimbi sin. compl.
- ca isimbi sin. compl.
- de Esimbi
- de Age sin. compl.
- de Bogue sin. compl.
- de Isimbi sin. compl.
- de Simpi sin. compl.
- en Esimbi
- en Age sin. compl.
- en Bogue sin. compl.
- en essimbi sin. compl.
- en Isimbi sin. compl.
- es esimbi
- es age sin. compl.
- es bogue sin. compl.
- es essimbi sin. compl.
- es isimbi sin. compl.
- eu esimbi
- eu age sin. compl.
- eu bogue sin. compl.
- eu essimbi sin. compl.
- eu isimbi sin. compl.
- fr esimbi
- fr age sin. compl.
- fr bogue sin. compl.
- fr isimbi sin. compl.
- fr simpi sin. compl.
- gl esimbi
- gl age sin. compl.
- gl bogue sin. compl.
- gl essimbi sin. compl.
- gl isimbi sin. compl.
- it esimbi
- it age sin. compl.
- it bogue sin. compl.
- it essimbi sin. compl.
- it isimbi sin. compl.
- nl Esimbi
- nl Age sin. compl.
- nl Bogue sin. compl.
- nl Isimbi sin. compl.
- nl Simpi sin. compl.
- pt esimbi
- pt age sin. compl.
- pt bogue sin. compl.
- pt essimbi sin. compl.
- pt isimbi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
L'esimbi és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Segons algunes fonts tan sols es parla a la banda camerunesa; d'altres inclouen també una petita zona de Nigèria. Pel que fa al nombre de parlants, només hi ha dades sobre el Camerun, on hi hauria uns 20.000 parlants d'esimbi.
El grup tivoide, al qual sembla que pertany l'esimbi, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'esimbi en podria constituir una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'ugare. Hi ha certs dubtes, però, sobre la pertinença de l'esimbi al grup tivoide, ja que presenta un percentatge important de vocabulari no compartit amb la resta de llengües del grup.
El grup tivoide, al qual sembla que pertany l'esimbi, ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'esimbi en podria constituir una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'ugare. Hi ha certs dubtes, però, sobre la pertinença de l'esimbi al grup tivoide, ja que presenta un percentatge important de vocabulari no compartit amb la resta de llengües del grup.
isinai
isinai
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca isinai
- ca inmeas sin. compl.
- ca insinai sin. compl.
- ca isinay sin. compl.
- ca isnay sin. compl.
- ar إيسيناي
- cy Isinai
- cy Inmeas sin. compl.
- cy Insinai sin. compl.
- cy Isinay sin. compl.
- cy Isnay sin. compl.
- de Isinai
- de Inmeas sin. compl.
- de Insinai sin. compl.
- de Isinay sin. compl.
- de Isnay sin. compl.
- en Isinay
- en Inmeas sin. compl.
- en Insinai sin. compl.
- en Isinai sin. compl.
- en Isnay sin. compl.
- es isinai
- es inmeas sin. compl.
- es insinai sin. compl.
- es isinay sin. compl.
- es isnay sin. compl.
- eu isinayera
- eu inmeas sin. compl.
- eu insinai sin. compl.
- eu isinai sin. compl.
- eu isinay sin. compl.
- eu isnay sin. compl.
- fr isinaï
- fr inmeas sin. compl.
- fr insinai sin. compl.
- fr isinay sin. compl.
- fr isnay sin. compl.
- gl isinai
- gl inmeas sin. compl.
- gl insinai sin. compl.
- gl isinay sin. compl.
- gl isnay sin. compl.
- gn isinai
- gn inmeas sin. compl.
- gn insinai sin. compl.
- gn isinay sin. compl.
- gn isnay sin. compl.
- it isinai
- it inmeas sin. compl.
- it insinai sin. compl.
- it isinay sin. compl.
- it isnay sin. compl.
- pt isinai
- pt inmeas sin. compl.
- pt insinai sin. compl.
- pt isinay sin. compl.
- pt isnay sin. compl.
- zh 伊辛奈语
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definición
El terme isinai fa referència a un dels grups etnolingüístics establerts a la província de Nueva Vizcaya (Luzon), on viuen també els ilocano, els ifugao, els inibaloi, els gaddang, els kallahan i els ilongot.
Es distingeixen tres variants dialectals de la llengua isinai, parlades als municipis de Dupax del Sud, Aritao i Bambang.
Els parlants d'isinai generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca a la regió nord de l'illa de Luzon.
Es distingeixen tres variants dialectals de la llengua isinai, parlades als municipis de Dupax del Sud, Aritao i Bambang.
Els parlants d'isinai generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca a la regió nord de l'illa de Luzon.
isinay
isinay
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca isinai
- ca inmeas sin. compl.
- ca insinai sin. compl.
- ca isinay sin. compl.
- ca isnay sin. compl.
- ar إيسيناي
- cy Isinai
- cy Inmeas sin. compl.
- cy Insinai sin. compl.
- cy Isinay sin. compl.
- cy Isnay sin. compl.
- de Isinai
- de Inmeas sin. compl.
- de Insinai sin. compl.
- de Isinay sin. compl.
- de Isnay sin. compl.
- en Isinay
- en Inmeas sin. compl.
- en Insinai sin. compl.
- en Isinai sin. compl.
- en Isnay sin. compl.
- es isinai
- es inmeas sin. compl.
- es insinai sin. compl.
- es isinay sin. compl.
- es isnay sin. compl.
- eu isinayera
- eu inmeas sin. compl.
- eu insinai sin. compl.
- eu isinai sin. compl.
- eu isinay sin. compl.
- eu isnay sin. compl.
- fr isinaï
- fr inmeas sin. compl.
- fr insinai sin. compl.
- fr isinay sin. compl.
- fr isnay sin. compl.
- gl isinai
- gl inmeas sin. compl.
- gl insinai sin. compl.
- gl isinay sin. compl.
- gl isnay sin. compl.
- gn isinai
- gn inmeas sin. compl.
- gn insinai sin. compl.
- gn isinay sin. compl.
- gn isnay sin. compl.
- it isinai
- it inmeas sin. compl.
- it insinai sin. compl.
- it isinay sin. compl.
- it isnay sin. compl.
- pt isinai
- pt inmeas sin. compl.
- pt insinai sin. compl.
- pt isinay sin. compl.
- pt isnay sin. compl.
- zh 伊辛奈语
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definición
El terme isinai fa referència a un dels grups etnolingüístics establerts a la província de Nueva Vizcaya (Luzon), on viuen també els ilocano, els ifugao, els inibaloi, els gaddang, els kallahan i els ilongot.
Es distingeixen tres variants dialectals de la llengua isinai, parlades als municipis de Dupax del Sud, Aritao i Bambang.
Els parlants d'isinai generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca a la regió nord de l'illa de Luzon.
Es distingeixen tres variants dialectals de la llengua isinai, parlades als municipis de Dupax del Sud, Aritao i Bambang.
Els parlants d'isinai generalment tenen l'ilocano com a segona llengua, ja que aquesta s'utilitza com a llengua franca a la regió nord de l'illa de Luzon.
isindebele
isindebele
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca ndebele del sud
- ca isindebele sin. compl.
- ca ndebele de Transvaal sin. compl.
- ca ndebele meridional sin. compl.
- ca ndzundza sin. compl.
- ca nrebele sin. compl.
- ar نديبلي الجنوبية
- cy Ndebele Deheuol
- cy Isindebele sin. compl.
- cy Ndebele Transvaal sin. compl.
- cy Ndzundza sin. compl.
- cy Nrebele sin. compl.
- de Süd-Ndebele
- de Isindebele sin. compl.
- de Südliches Ndebele sin. compl.
- de Transvaal-Ndebele sin. compl.
- en Southern Ndebele
- en Isindebele sin. compl.
- en Ndebele sin. compl.
- en Ndzundza sin. compl.
- en Nrebele sin. compl.
- en Transvaal Ndebele sin. compl.
- es endebele del sur
- es endebele de Transvaal sin. compl.
- es endebele meridional sin. compl.
- es isindebele sin. compl.
- es ndzundza sin. compl.
- es nrebele sin. compl.
- eu hegoaldeko ndebeleera
- eu isindebele sin. compl.
- eu ndebele de transvaal sin. compl.
- eu ndzundza sin. compl.
- eu nrebele sin. compl.
- fr ndébélé du Sud
- fr isindébélé sin. compl.
- fr ndébélé du Transvaal sin. compl.
- fr ndébélé méridional sin. compl.
- fr ndzundza sin. compl.
- fr nrébélé sin. compl.
- gl ndebele do sur
- gl isindebele sin. compl.
- gl ndebele de Transvaal sin. compl.
- gl ndebele meridional sin. compl.
- gl ndzundza sin. compl.
- gl nrebele sin. compl.
- gn ndevele ñembygua
- gn isindevele sin. compl.
- gn ndevele del sur sin. compl.
- gn ndevele Transvaal-gua sin. compl.
- gn ndsundsa sin. compl.
- gn nrevele sin. compl.
- it ndebele del sud
- it isindebele sin. compl.
- it ndebele del Transvaal sin. compl.
- it ndebele meridionale sin. compl.
- it ndzundza sin. compl.
- it nrebele sin. compl.
- pt ndebele do sul
- pt isindebele sin. compl.
- pt ndebele do Transvaal sin. compl.
- pt ndebele meridional sin. compl.
- pt ndzundza sin. compl.
- pt nrebele sin. compl.
- tmh Tandebelit n unzul
- tmh Isindebele sin. compl.
- tmh ndebele n Transvaal sin. compl.
- tmh ndebele tanzulant sin. compl.
- zh 南部恩德贝勒语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definición
El grup etnoligüístic ndebele constitueix aproximadament l'1,5% de la població de la República de Sud-àfrica. La llengua ndebele té, per tant, el nombre de parlants més baix de les onze llengües oficials d'aquest Estat.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
Aquesta llengua està formada per dues varietats dialectals: el ndebele de Transvaal meridional (que alguns autors consideren un dialecte del sotho septentrional) i el ndebele de Transvaal septentrional.
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
Aquesta llengua està formada per dues varietats dialectals: el ndebele de Transvaal meridional (que alguns autors consideren un dialecte del sotho septentrional) i el ndebele de Transvaal septentrional.
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
isiswazi
isiswazi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
- ca swati
- ca isiswazi sin. compl.
- ca phuthi sin. compl.
- ca siswati sin. compl.
- ca swazi sin. compl.
- ca tekela sin. compl.
- ca tekeza sin. compl.
- cod siswati
- ar سواتي
- cy Swati
- cy Isiswazi sin. compl.
- cy Phuthi sin. compl.
- cy Siswati sin. compl.
- cy Swazi sin. compl.
- cy Tekela sin. compl.
- cy Tekeza sin. compl.
- de Siswati
- de Isiswazi sin. compl.
- de Phuthi sin. compl.
- de Swati sin. compl.
- de Swazi sin. compl.
- de Tekela sin. compl.
- de Tekeza sin. compl.
- en Swati
- en Isiswazi sin. compl.
- en Phuthi sin. compl.
- en Siswati sin. compl.
- en Swazi sin. compl.
- en Tekela sin. compl.
- en Tekeza sin. compl.
- es suati
- es isiswazi sin. compl.
- es phuthi sin. compl.
- es siswati sin. compl.
- es swazi sin. compl.
- es tekela sin. compl.
- es tekeza sin. compl.
- eu swatiera
- eu isiswazi sin. compl.
- eu phuthi sin. compl.
- eu siswati sin. compl.
- eu swati sin. compl.
- eu swatiera sin. compl.
- eu swazi sin. compl.
- eu tekela sin. compl.
- eu tekeza sin. compl.
- fr swati
- fr isiswazi sin. compl.
- fr phuthi sin. compl.
- fr siswati sin. compl.
- fr swazi sin. compl.
- fr tekela sin. compl.
- fr tekeza sin. compl.
- gl swati
- gl isiswazi sin. compl.
- gl phuthi sin. compl.
- gl siswati sin. compl.
- gl swazi sin. compl.
- gl tekela sin. compl.
- gl tekeza sin. compl.
- gn swati
- gn isiswazi sin. compl.
- gn phuthi sin. compl.
- gn siswati sin. compl.
- gn swazi sin. compl.
- gn tekela sin. compl.
- gn tekeza sin. compl.
- it swati
- it isiswazi sin. compl.
- it phuthi sin. compl.
- it siswati sin. compl.
- it swazi sin. compl.
- it tekela sin. compl.
- it tekeza sin. compl.
- pt swati
- pt isiswazi sin. compl.
- pt phuthi sin. compl.
- pt siswati sin. compl.
- pt swazi sin. compl.
- pt tekela sin. compl.
- pt tekeza sin. compl.
- tmh Taswatit
- tmh Isiswazi sin. compl.
- tmh phuthi sin. compl.
- tmh siswati sin. compl.
- tmh swazi sin. compl.
- tmh tekela sin. compl.
- tmh tekeza sin. compl.
- zh 斯瓦蒂语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
Definición
El grup etnolingüístic swati constitueix aproximadament el 88% de la població de Swazilàndia i el 2,5% de la població de la República de Sud-àfrica. En aquest últim país, el swati és la llengua majoritària de la província de Mpumalanga (30% de la població), seguida pel zulú (26,4%) i el ndebele (12,1%). El swati és lingüísticament proper al ndebele, el xhosa i el zulú, amb els quals hi pot haver intercomprensió.
El swati consta de diversos dialectes, entre els quals trobem el thithiza i el yeyeza.
El swati s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El swati consta de diversos dialectes, entre els quals trobem el thithiza i el yeyeza.
El swati s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
isixhosa
isixhosa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca xhosa
- ca cauzuh sin. compl.
- ca isixhosa sin. compl.
- ca koosa sin. compl.
- ca xosa sin. compl.
- ar خوسا
- cy Xhosa
- cy Cauzuh sin. compl.
- cy Isixhosa sin. compl.
- cy Koosa sin. compl.
- cy Xosa sin. compl.
- de Xhosa
- de Cauzuh sin. compl.
- de Isixhosa sin. compl.
- de Koosa sin. compl.
- de Xosa sin. compl.
- en Xhosa
- en Cauzuh sin. compl.
- en Isixhosa sin. compl.
- en Koosa sin. compl.
- en Xosa sin. compl.
- es josa
- es cauzuh sin. compl.
- es isixhosa sin. compl.
- es koosa sin. compl.
- es xosa sin. compl.
- eu xhosera
- eu cauzuh sin. compl.
- eu isixhosa sin. compl.
- eu koosa sin. compl.
- eu xhosa sin. compl.
- eu xhosera sin. compl.
- eu xosa sin. compl.
- fr xhosa
- fr cauzuh sin. compl.
- fr isixhosa sin. compl.
- fr koosa sin. compl.
- fr xosa sin. compl.
- gl xosa
- gl cauzuh sin. compl.
- gl isixosa sin. compl.
- gl koosa sin. compl.
- gl xosa sin. compl.
- gn xhosa
- gn isixhosa sin. compl.
- gn kausuh sin. compl.
- gn koosa sin. compl.
- gn xosa sin. compl.
- it xhosa
- it cauzuh sin. compl.
- it isixhosa sin. compl.
- it koosa sin. compl.
- it xosa sin. compl.
- pt xhosa
- pt cauzuh sin. compl.
- pt isixhosa sin. compl.
- pt koosa sin. compl.
- pt xosa sin. compl.
- tmh Xhosa
- tmh cauzuh sin. compl.
- tmh Isixhosa sin. compl.
- tmh koosa sin. compl.
- tmh xosa sin. compl.
- zh 科萨语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definición
El grup ètnic xhosa és un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (16,5 % de la població total), juntament amb els zulús (23 %), els pedis o sothos del nord (9,4 %) i els sothos del sud (7,7%).
Des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat. El xhosa és lingüísticament proper al swati i el ndebele, amb els quals hi pot haver intercomprensió.
Podem distingir diversos dialectes del xhosa: el mpondo (primera llengua de Nelson Mandela, president de Sud-àfrica entre els anys 1994 i 1999), el thembu, el bomvana, el mpondimise, el rharhabe, el gcaleka, el xesibe, el bhaca, el cele, el hlubi, el ntlangwini, el ngqika i el mfengu.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat. El xhosa és lingüísticament proper al swati i el ndebele, amb els quals hi pot haver intercomprensió.
Podem distingir diversos dialectes del xhosa: el mpondo (primera llengua de Nelson Mandela, president de Sud-àfrica entre els anys 1994 i 1999), el thembu, el bomvana, el mpondimise, el rharhabe, el gcaleka, el xesibe, el bhaca, el cele, el hlubi, el ntlangwini, el ngqika i el mfengu.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
iskonawa
iskonawa
Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Perú
- ca isconawa
- ca iscobaquebu sin. compl.
- ca isconahua sin. compl.
- ca iskonawa sin. compl.
- ar إيسكوناوا
- cy Isconawa
- cy Iscobaquebu sin. compl.
- cy Isconahua sin. compl.
- cy Iskonawa sin. compl.
- de Isconawa
- de Iscobaquebu sin. compl.
- de Isconahua sin. compl.
- de Iskonawa sin. compl.
- en Isconahua
- en Iscobaquebu sin. compl.
- en Isconawa sin. compl.
- en Iskonawa sin. compl.
- es isconahua
- es iscobaquebu sin. compl.
- es isconawa sin. compl.
- es iskonawa sin. compl.
- eu isconahuera
- eu iscobaquebu sin. compl.
- eu isconahua sin. compl.
- eu isconawa sin. compl.
- eu iskonawa sin. compl.
- fr isconahua
- fr iscobaquebu sin. compl.
- fr isconawa sin. compl.
- fr iskonawa sin. compl.
- gl isconawa
- gl iscobaquebu sin. compl.
- gl isconahua sin. compl.
- gl iskonawa sin. compl.
- it isconahua
- it iskonahua sin. compl.
- ja イスコナワ語
- nl Isconahua
- nl Iscobaquebu sin. compl.
- nl Isconawa sin. compl.
- nl Iskonawa sin. compl.
- pt isconahua
- pt iscobaquebu sin. compl.
- pt isconawa sin. compl.
- pt iskonawa sin. compl.
- ru Исконава
- ru Исконауа sin. compl.
- zh 伊斯科纳瓦语
- zh 伊斯科纳华、伊斯孔纳瓦、伊斯科巴盖布 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Perú
Definición
Les primeres notícies que tenim dels isconawes són tot just de 1959, quan uns missioners van trobar un grup de 25 isconawes prop de la frontera amb el Brasil. Els missioners van viure amb ells durant un any i van fer alguns estudis etnogràfics. Segons dades de 1995 hi hauria un grup d'unes 80 persones establertes a les capçaleres dels rius Utiquinia i Abujao, amagats al congost del riu Callería, voluntàriament aïllades.
El 1998 el govern peruà va reconèixer un territori d'unes 275 hectàries com a reserva isconawa. Els intents fallits de restablir contacte amb aquest grup duts a terme per alguns antropòlegs els anys 2004 i 2005 fan pensar que els isconawes han passat a territori brasiler, fugint dels miners i dels taladors d'arbres que penetren il·legalment en el seu territori. Recentment el govern peruà ha concedit a una empresa petroliera l'explotació de la reserva isconawa.
Segons algunes fonts no és clar si l'isconahua, el moronahua i el remo són llengües independents o variants dialectals d'una mateixa llengua. De fet, alguns autors identifiquen els isconawes amb els remos, grup sobre el qual es té també molt poca informació.
El 1998 el govern peruà va reconèixer un territori d'unes 275 hectàries com a reserva isconawa. Els intents fallits de restablir contacte amb aquest grup duts a terme per alguns antropòlegs els anys 2004 i 2005 fan pensar que els isconawes han passat a territori brasiler, fugint dels miners i dels taladors d'arbres que penetren il·legalment en el seu territori. Recentment el govern peruà ha concedit a una empresa petroliera l'explotació de la reserva isconawa.
Segons algunes fonts no és clar si l'isconahua, el moronahua i el remo són llengües independents o variants dialectals d'una mateixa llengua. De fet, alguns autors identifiquen els isconawes amb els remos, grup sobre el qual es té també molt poca informació.
