Back to top
itawit itawit

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  itawis
  • ca  ibannag-itawit sin. compl.
  • ca  itawes sin. compl.
  • ca  itawiq sin. compl.
  • ca  itawit sin. compl.
  • ca  tawit sin. compl.
  • ar  إيتاويسية
  • cy  Itawis
  • cy  Ibannag-itawit sin. compl.
  • cy  Itawes sin. compl.
  • cy  Itawiq sin. compl.
  • cy  Itawit sin. compl.
  • cy  Tawit sin. compl.
  • de  Itawis
  • de  Itawes sin. compl.
  • de  Itawit sin. compl.
  • de  Tawit sin. compl.
  • en  Itawit
  • en  Ibannag-Itawit sin. compl.
  • en  Itawes sin. compl.
  • en  Itawiq sin. compl.
  • en  Itawis sin. compl.
  • en  Tawit sin. compl.
  • es  itawit
  • es  ibannag-itawit sin. compl.
  • es  itawes sin. compl.
  • es  itawiq sin. compl.
  • es  itawis sin. compl.
  • es  tawit sin. compl.
  • eu  itawitera
  • eu  ibannag-itawit sin. compl.
  • eu  itawes sin. compl.
  • eu  itawiq sin. compl.
  • eu  itawis sin. compl.
  • eu  itawit sin. compl.
  • eu  tawit sin. compl.
  • fr  itawit
  • fr  ibannag-itawit sin. compl.
  • fr  itawes sin. compl.
  • fr  itawiq sin. compl.
  • fr  itawis sin. compl.
  • fr  itawit sin. compl.
  • gl  itawis
  • gl  ibannag-itawit sin. compl.
  • gl  itawes sin. compl.
  • gl  itawiq sin. compl.
  • gl  itawit sin. compl.
  • gl  tawit sin. compl.
  • gn  itawis
  • gn  ibannag-itawit sin. compl.
  • gn  itawes sin. compl.
  • gn  itawiq sin. compl.
  • gn  itawit sin. compl.
  • gn  tawit sin. compl.
  • it  itawis
  • it  ibannag-itawit sin. compl.
  • it  itawes sin. compl.
  • it  itawiq sin. compl.
  • it  itawit sin. compl.
  • it  tawit sin. compl.
  • pt  itawis
  • pt  ibannag-itawit sin. compl.
  • pt  itawes sin. compl.
  • pt  itawiq sin. compl.
  • pt  itawit sin. compl.
  • pt  tawit sin. compl.
  • zh  伊塔维斯语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definición
El terme itawis fa referència a un dels grups etnolingüístics localitzats tradicionalment al nord de Luzon, concretament a la província de Cagayan, on viuen també els grups ilocano, ibanag, malaweg, iraya i agta.

Els itawis són culturalment i lingüística propers als ibanag. Generalment, tenen com a segona llengua l'ilocano, el qual s'utilitza com a llengua franca al nord de l'illa de Luzon.

La denominació itawes significa 'gent de l'altra banda del riu', i deriva de tawit, 'de l'altra banda del riu', i el prefix i-, 'gent de'.
itbayat itbayat

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  itbayaten
  • ca  ichbayaten sin. compl.
  • ca  itbayat sin. compl.
  • ca  itvayat sin. compl.
  • ar  إيتباياتينية
  • cy  Itbayaten
  • cy  Ichbayaten sin. compl.
  • cy  Itbayat sin. compl.
  • cy  Itvayat sin. compl.
  • de  Itbayaten
  • de  Itbayat sin. compl.
  • en  Itbayaten
  • en  Ichbayaten sin. compl.
  • en  Itbayat sin. compl.
  • en  Itvayat sin. compl.
  • es  itbayaten
  • es  ichbayaten sin. compl.
  • es  itbayat sin. compl.
  • es  itvayat sin. compl.
  • eu  itbayatenera
  • eu  ichbayaten sin. compl.
  • eu  itbayat sin. compl.
  • eu  itbayaten sin. compl.
  • eu  itvayat sin. compl.
  • fr  itbayaten
  • fr  ichbayaten sin. compl.
  • fr  itbayat sin. compl.
  • fr  itvayat sin. compl.
  • gl  itbayaten
  • gl  ichbayaten sin. compl.
  • gl  itbayat sin. compl.
  • gl  itvayat sin. compl.
  • gn  itvayaten
  • gn  ichbayaten sin. compl.
  • gn  itbayat sin. compl.
  • gn  itvayat sin. compl.
  • it  itbayaten
  • it  ichbayaten sin. compl.
  • it  itbayat sin. compl.
  • it  itvayat sin. compl.
  • pt  itbayaten
  • pt  ichbayaten sin. compl.
  • pt  itbayat sin. compl.
  • pt  itvayat sin. compl.
  • zh  伊特巴亚丹语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definición
El terme itbayaten fa referència a un dels grups etnolingüístics que viuen a les illes situades a l'extrem nord de Luzon, on viuen també els ivatan i els babuyan.

Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren l'itbayaten, l'ivatan i el babuyan com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 parlants concentrats a l'illa de Babuyan són parlants de babuyan, i els 13.000 restants són parlants d'ivatan.

L'itbayaten és lingüísticament pròxim a l'ivatan i el babuyan, amb els quals forma el grup de llengües ivatan.
itbayaten itbayaten

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  itbayaten
  • ca  ichbayaten sin. compl.
  • ca  itbayat sin. compl.
  • ca  itvayat sin. compl.
  • ar  إيتباياتينية
  • cy  Itbayaten
  • cy  Ichbayaten sin. compl.
  • cy  Itbayat sin. compl.
  • cy  Itvayat sin. compl.
  • de  Itbayaten
  • de  Itbayat sin. compl.
  • en  Itbayaten
  • en  Ichbayaten sin. compl.
  • en  Itbayat sin. compl.
  • en  Itvayat sin. compl.
  • es  itbayaten
  • es  ichbayaten sin. compl.
  • es  itbayat sin. compl.
  • es  itvayat sin. compl.
  • eu  itbayatenera
  • eu  ichbayaten sin. compl.
  • eu  itbayat sin. compl.
  • eu  itbayaten sin. compl.
  • eu  itvayat sin. compl.
  • fr  itbayaten
  • fr  ichbayaten sin. compl.
  • fr  itbayat sin. compl.
  • fr  itvayat sin. compl.
  • gl  itbayaten
  • gl  ichbayaten sin. compl.
  • gl  itbayat sin. compl.
  • gl  itvayat sin. compl.
  • gn  itvayaten
  • gn  ichbayaten sin. compl.
  • gn  itbayat sin. compl.
  • gn  itvayat sin. compl.
  • it  itbayaten
  • it  ichbayaten sin. compl.
  • it  itbayat sin. compl.
  • it  itvayat sin. compl.
  • pt  itbayaten
  • pt  ichbayaten sin. compl.
  • pt  itbayat sin. compl.
  • pt  itvayat sin. compl.
  • zh  伊特巴亚丹语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definición
El terme itbayaten fa referència a un dels grups etnolingüístics que viuen a les illes situades a l'extrem nord de Luzon, on viuen també els ivatan i els babuyan.

Els censos de població de les Filipines habitualment no consideren l'itbayaten, l'ivatan i el babuyan com a grups etnolingüístics diferenciats. El cens de l'any 1975, per exemple, estableix un total de 16.977 parlants de llengua ivatan. Probablement, però, bona part dels 3.000 parlants de llengua ivatan que viuen al municipi d'Itbayat són parlants d'itbayaten; els 552 parlants concentrats a l'illa de Babuyan són parlants de babuyan, i els 13.000 restants són parlants d'ivatan.

L'itbayaten és lingüísticament pròxim a l'ivatan i el babuyan, amb els quals forma el grup de llengües ivatan.
itene itene

Txapakura > Txapakura central, Amèrica > Bolívia

  • ca  moré
  • ca  itene sin. compl.
  • ca  iteneo sin. compl.
  • ca  itenez sin. compl.
  • ca  itoreuhip sin. compl.
  • ca  more sin. compl.
  • cod  moregena
  • ar  موري
  • cy  Moré
  • cy  Itene sin. compl.
  • cy  Iteneo sin. compl.
  • cy  Itenez sin. compl.
  • cy  Itoreuhip sin. compl.
  • cy  More sin. compl.
  • de  Moré
  • de  Itene sin. compl.
  • de  Iteneo sin. compl.
  • de  Itenez sin. compl.
  • de  Itoreuhip sin. compl.
  • de  More sin. compl.
  • en  Itene
  • en  Iteneo sin. compl.
  • en  Itenez sin. compl.
  • en  More sin. compl.
  • es  itene
  • es  iteneo sin. compl.
  • es  itenez sin. compl.
  • es  itoreuhip sin. compl.
  • es  more sin. compl.
  • es  moré sin. compl.
  • eu  iteneera
  • eu  itene sin. compl.
  • eu  iteneo sin. compl.
  • eu  itenez sin. compl.
  • eu  itoreuhip sin. compl.
  • eu  more sin. compl.
  • fr  moré
  • fr  itene sin. compl.
  • fr  iteneo sin. compl.
  • fr  itenez sin. compl.
  • fr  itoreuhip sin. compl.
  • fr  more sin. compl.
  • gl  moré
  • gl  itene sin. compl.
  • gl  iteneo sin. compl.
  • gl  itenez sin. compl.
  • gl  itoreuhip sin. compl.
  • gl  more sin. compl.
  • it  morè
  • it  itene sin. compl.
  • it  iteneo sin. compl.
  • it  itenez sin. compl.
  • it  itoreuhip sin. compl.
  • it  more sin. compl.
  • ja  モレ語
  • ja  イテネ語 sin. compl.
  • nl  Moré
  • nl  Itene sin. compl.
  • nl  Iteneo sin. compl.
  • nl  Itenez sin. compl.
  • nl  Itoreuhip sin. compl.
  • nl  More sin. compl.
  • pt  moré
  • pt  itene sin. compl.
  • pt  iteneo sin. compl.
  • pt  itenez sin. compl.
  • pt  itoreuhip sin. compl.
  • pt  more sin. compl.
  • ru  Море
  • ru  Итене sin. compl.
  • zh  莫雷语
  • zh  伊特内、伊特内奥、伊特内兹、伊托雷伊普、莫勒 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Txapakura > Txapakura central, Amèrica > Bolívia

Definición
Segons el Censo Rural Indígena de Tierras Bajas (1995), 108 persones es van declarar pertanyents al grup ètnic moré, de les quals tan sols 5 persones, totes més grans de 45 anys, van afirmar parlar la llengua. Altres fonts estableixen entre 36 i 76 parlants, amb diferents nivells de coneixement del moré, dins un grup ètnic d'entre 100 i 300 persones. També hi ha fonts que consideren aquesta llengua definitivament extingida.
iteneo iteneo

Txapakura > Txapakura central, Amèrica > Bolívia

  • ca  moré
  • ca  itene sin. compl.
  • ca  iteneo sin. compl.
  • ca  itenez sin. compl.
  • ca  itoreuhip sin. compl.
  • ca  more sin. compl.
  • cod  moregena
  • ar  موري
  • cy  Moré
  • cy  Itene sin. compl.
  • cy  Iteneo sin. compl.
  • cy  Itenez sin. compl.
  • cy  Itoreuhip sin. compl.
  • cy  More sin. compl.
  • de  Moré
  • de  Itene sin. compl.
  • de  Iteneo sin. compl.
  • de  Itenez sin. compl.
  • de  Itoreuhip sin. compl.
  • de  More sin. compl.
  • en  Itene
  • en  Iteneo sin. compl.
  • en  Itenez sin. compl.
  • en  More sin. compl.
  • es  itene
  • es  iteneo sin. compl.
  • es  itenez sin. compl.
  • es  itoreuhip sin. compl.
  • es  more sin. compl.
  • es  moré sin. compl.
  • eu  iteneera
  • eu  itene sin. compl.
  • eu  iteneo sin. compl.
  • eu  itenez sin. compl.
  • eu  itoreuhip sin. compl.
  • eu  more sin. compl.
  • fr  moré
  • fr  itene sin. compl.
  • fr  iteneo sin. compl.
  • fr  itenez sin. compl.
  • fr  itoreuhip sin. compl.
  • fr  more sin. compl.
  • gl  moré
  • gl  itene sin. compl.
  • gl  iteneo sin. compl.
  • gl  itenez sin. compl.
  • gl  itoreuhip sin. compl.
  • gl  more sin. compl.
  • it  morè
  • it  itene sin. compl.
  • it  iteneo sin. compl.
  • it  itenez sin. compl.
  • it  itoreuhip sin. compl.
  • it  more sin. compl.
  • ja  モレ語
  • ja  イテネ語 sin. compl.
  • nl  Moré
  • nl  Itene sin. compl.
  • nl  Iteneo sin. compl.
  • nl  Itenez sin. compl.
  • nl  Itoreuhip sin. compl.
  • nl  More sin. compl.
  • pt  moré
  • pt  itene sin. compl.
  • pt  iteneo sin. compl.
  • pt  itenez sin. compl.
  • pt  itoreuhip sin. compl.
  • pt  more sin. compl.
  • ru  Море
  • ru  Итене sin. compl.
  • zh  莫雷语
  • zh  伊特内、伊特内奥、伊特内兹、伊托雷伊普、莫勒 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Txapakura > Txapakura central, Amèrica > Bolívia

Definición
Segons el Censo Rural Indígena de Tierras Bajas (1995), 108 persones es van declarar pertanyents al grup ètnic moré, de les quals tan sols 5 persones, totes més grans de 45 anys, van afirmar parlar la llengua. Altres fonts estableixen entre 36 i 76 parlants, amb diferents nivells de coneixement del moré, dins un grup ètnic d'entre 100 i 300 persones. També hi ha fonts que consideren aquesta llengua definitivament extingida.
itenez itenez

Txapakura > Txapakura central, Amèrica > Bolívia

  • ca  moré
  • ca  itene sin. compl.
  • ca  iteneo sin. compl.
  • ca  itenez sin. compl.
  • ca  itoreuhip sin. compl.
  • ca  more sin. compl.
  • cod  moregena
  • ar  موري
  • cy  Moré
  • cy  Itene sin. compl.
  • cy  Iteneo sin. compl.
  • cy  Itenez sin. compl.
  • cy  Itoreuhip sin. compl.
  • cy  More sin. compl.
  • de  Moré
  • de  Itene sin. compl.
  • de  Iteneo sin. compl.
  • de  Itenez sin. compl.
  • de  Itoreuhip sin. compl.
  • de  More sin. compl.
  • en  Itene
  • en  Iteneo sin. compl.
  • en  Itenez sin. compl.
  • en  More sin. compl.
  • es  itene
  • es  iteneo sin. compl.
  • es  itenez sin. compl.
  • es  itoreuhip sin. compl.
  • es  more sin. compl.
  • es  moré sin. compl.
  • eu  iteneera
  • eu  itene sin. compl.
  • eu  iteneo sin. compl.
  • eu  itenez sin. compl.
  • eu  itoreuhip sin. compl.
  • eu  more sin. compl.
  • fr  moré
  • fr  itene sin. compl.
  • fr  iteneo sin. compl.
  • fr  itenez sin. compl.
  • fr  itoreuhip sin. compl.
  • fr  more sin. compl.
  • gl  moré
  • gl  itene sin. compl.
  • gl  iteneo sin. compl.
  • gl  itenez sin. compl.
  • gl  itoreuhip sin. compl.
  • gl  more sin. compl.
  • it  morè
  • it  itene sin. compl.
  • it  iteneo sin. compl.
  • it  itenez sin. compl.
  • it  itoreuhip sin. compl.
  • it  more sin. compl.
  • ja  モレ語
  • ja  イテネ語 sin. compl.
  • nl  Moré
  • nl  Itene sin. compl.
  • nl  Iteneo sin. compl.
  • nl  Itenez sin. compl.
  • nl  Itoreuhip sin. compl.
  • nl  More sin. compl.
  • pt  moré
  • pt  itene sin. compl.
  • pt  iteneo sin. compl.
  • pt  itenez sin. compl.
  • pt  itoreuhip sin. compl.
  • pt  more sin. compl.
  • ru  Море
  • ru  Итене sin. compl.
  • zh  莫雷语
  • zh  伊特内、伊特内奥、伊特内兹、伊托雷伊普、莫勒 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Txapakura > Txapakura central, Amèrica > Bolívia

Definición
Segons el Censo Rural Indígena de Tierras Bajas (1995), 108 persones es van declarar pertanyents al grup ètnic moré, de les quals tan sols 5 persones, totes més grans de 45 anys, van afirmar parlar la llengua. Altres fonts estableixen entre 36 i 76 parlants, amb diferents nivells de coneixement del moré, dins un grup ètnic d'entre 100 i 300 persones. També hi ha fonts que consideren aquesta llengua definitivament extingida.
itinek itinek

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  itneg
  • ca  i-tineg sin. compl.
  • ca  itinek sin. compl.
  • ca  mandaya sin. compl.
  • ca  tinggian sin. compl.
  • ca  tingian sin. compl.
  • ca  tinguian sin. compl.
  • ca  tinguianes sin. compl.
  • cod  itneg
  • ar  إيتنيغية
  • cy  Itneg
  • cy  I-tineg sin. compl.
  • cy  Itinek sin. compl.
  • cy  Mandaya sin. compl.
  • cy  Tinggian sin. compl.
  • cy  Tingian sin. compl.
  • cy  Tinguian sin. compl.
  • cy  Tinguianes sin. compl.
  • de  Itneg
  • de  Mandaya sin. compl.
  • de  Tinggian sin. compl.
  • de  Tingguian sin. compl.
  • de  Tingian sin. compl.
  • de  Tinguian sin. compl.
  • de  Tinguianes sin. compl.
  • en  Itneg
  • en  I-tineg sin. compl.
  • en  Itinek sin. compl.
  • en  Mandaya sin. compl.
  • en  Tinggian sin. compl.
  • en  Tingian sin. compl.
  • en  Tinguian sin. compl.
  • en  Tinguianes sin. compl.
  • es  itneg
  • es  i-tineg sin. compl.
  • es  itinek sin. compl.
  • es  mandaya sin. compl.
  • es  tinggian sin. compl.
  • es  tingian sin. compl.
  • es  tinguianes sin. compl.
  • es  tinguiano sin. compl.
  • eu  itnegera
  • eu  i-tineg sin. compl.
  • eu  itinek sin. compl.
  • eu  itneg sin. compl.
  • eu  mandaya sin. compl.
  • eu  tinggian sin. compl.
  • eu  tingian sin. compl.
  • eu  tinguian sin. compl.
  • eu  tinguianes sin. compl.
  • fr  itneg
  • fr  i-tineg sin. compl.
  • fr  itinek sin. compl.
  • fr  mandaya sin. compl.
  • fr  tinggian sin. compl.
  • fr  tingian sin. compl.
  • fr  tinguian sin. compl.
  • fr  tinguianes sin. compl.
  • gl  itneg
  • gl  i-tineg sin. compl.
  • gl  itinek sin. compl.
  • gl  mandaya sin. compl.
  • gl  tinggian sin. compl.
  • gl  tingian sin. compl.
  • gl  tinguian sin. compl.
  • gl  tinguianes sin. compl.
  • gn  itneg
  • gn  i-tineg sin. compl.
  • gn  itinek sin. compl.
  • gn  mandaya sin. compl.
  • gn  tinggian sin. compl.
  • gn  tingian sin. compl.
  • gn  tinguian sin. compl.
  • gn  tinguianes sin. compl.
  • it  itneg
  • it  i-tineg sin. compl.
  • it  itinek sin. compl.
  • it  mandaya sin. compl.
  • it  tinggian sin. compl.
  • it  tingguian sin. compl.
  • it  tingian sin. compl.
  • it  tinguian sin. compl.
  • it  tinguianes sin. compl.
  • pt  itneg
  • pt  i-tineg sin. compl.
  • pt  itinek sin. compl.
  • pt  mandaya sin. compl.
  • pt  tinggian sin. compl.
  • pt  tingian sin. compl.
  • pt  tinguian sin. compl.
  • pt  tinguianes sin. compl.
  • zh  伊特内戈语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definición
Els itneg (o tinggian) s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kalinga i els kankanaey. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes', i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen de la denominació itneg, la qual podria derivar de iti uneg, 'l'interior', o de la combinació del prefix i-, 'natural de' i de Tineg, nom d'un riu i una àrea geogràfica.

Es poden distingir diversos subgrups itneg: adassen, binongan, inlaod, masadiit, aplai, banao, gubang, maeng, luba i balatok.
itneg itneg

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  itneg
  • ca  i-tineg sin. compl.
  • ca  itinek sin. compl.
  • ca  mandaya sin. compl.
  • ca  tinggian sin. compl.
  • ca  tingian sin. compl.
  • ca  tinguian sin. compl.
  • ca  tinguianes sin. compl.
  • cod  itneg
  • ar  إيتنيغية
  • cy  Itneg
  • cy  I-tineg sin. compl.
  • cy  Itinek sin. compl.
  • cy  Mandaya sin. compl.
  • cy  Tinggian sin. compl.
  • cy  Tingian sin. compl.
  • cy  Tinguian sin. compl.
  • cy  Tinguianes sin. compl.
  • de  Itneg
  • de  Mandaya sin. compl.
  • de  Tinggian sin. compl.
  • de  Tingguian sin. compl.
  • de  Tingian sin. compl.
  • de  Tinguian sin. compl.
  • de  Tinguianes sin. compl.
  • en  Itneg
  • en  I-tineg sin. compl.
  • en  Itinek sin. compl.
  • en  Mandaya sin. compl.
  • en  Tinggian sin. compl.
  • en  Tingian sin. compl.
  • en  Tinguian sin. compl.
  • en  Tinguianes sin. compl.
  • es  itneg
  • es  i-tineg sin. compl.
  • es  itinek sin. compl.
  • es  mandaya sin. compl.
  • es  tinggian sin. compl.
  • es  tingian sin. compl.
  • es  tinguianes sin. compl.
  • es  tinguiano sin. compl.
  • eu  itnegera
  • eu  i-tineg sin. compl.
  • eu  itinek sin. compl.
  • eu  itneg sin. compl.
  • eu  mandaya sin. compl.
  • eu  tinggian sin. compl.
  • eu  tingian sin. compl.
  • eu  tinguian sin. compl.
  • eu  tinguianes sin. compl.
  • fr  itneg
  • fr  i-tineg sin. compl.
  • fr  itinek sin. compl.
  • fr  mandaya sin. compl.
  • fr  tinggian sin. compl.
  • fr  tingian sin. compl.
  • fr  tinguian sin. compl.
  • fr  tinguianes sin. compl.
  • gl  itneg
  • gl  i-tineg sin. compl.
  • gl  itinek sin. compl.
  • gl  mandaya sin. compl.
  • gl  tinggian sin. compl.
  • gl  tingian sin. compl.
  • gl  tinguian sin. compl.
  • gl  tinguianes sin. compl.
  • gn  itneg
  • gn  i-tineg sin. compl.
  • gn  itinek sin. compl.
  • gn  mandaya sin. compl.
  • gn  tinggian sin. compl.
  • gn  tingian sin. compl.
  • gn  tinguian sin. compl.
  • gn  tinguianes sin. compl.
  • it  itneg
  • it  i-tineg sin. compl.
  • it  itinek sin. compl.
  • it  mandaya sin. compl.
  • it  tinggian sin. compl.
  • it  tingguian sin. compl.
  • it  tingian sin. compl.
  • it  tinguian sin. compl.
  • it  tinguianes sin. compl.
  • pt  itneg
  • pt  i-tineg sin. compl.
  • pt  itinek sin. compl.
  • pt  mandaya sin. compl.
  • pt  tinggian sin. compl.
  • pt  tingian sin. compl.
  • pt  tinguian sin. compl.
  • pt  tinguianes sin. compl.
  • zh  伊特内戈语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definición
Els itneg (o tinggian) s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kalinga i els kankanaey. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes', i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen de la denominació itneg, la qual podria derivar de iti uneg, 'l'interior', o de la combinació del prefix i-, 'natural de' i de Tineg, nom d'un riu i una àrea geogràfica.

Es poden distingir diversos subgrups itneg: adassen, binongan, inlaod, masadiit, aplai, banao, gubang, maeng, luba i balatok.
itogapuc itogapuc

Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil

  • ca  karo
  • ca  arára sin. compl.
  • ca  arára da Rondônia sin. compl.
  • ca  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • ca  arára-karo sin. compl.
  • ca  itanga sin. compl.
  • ca  itogapuc sin. compl.
  • ca  itogapúk sin. compl.
  • ca  ntogapid sin. compl.
  • ca  ntogapig sin. compl.
  • ca  ramarama sin. compl.
  • ca  urukú sin. compl.
  • cod  karo
  • ar  كارو
  • cy  Arára da Rondônia
  • cy  Karo
  • cy  Arára sin. compl.
  • cy  Arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • cy  Arára-Karo sin. compl.
  • cy  Itanga sin. compl.
  • cy  Itogapuc sin. compl.
  • cy  Itogapúk sin. compl.
  • cy  Ntogapid sin. compl.
  • cy  Ntogapig sin. compl.
  • cy  Ramarama sin. compl.
  • cy  Urukú sin. compl.
  • de  Arára da Rondônia
  • de  Karo
  • de  Arára sin. compl.
  • de  Arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • de  Arára-Karo sin. compl.
  • de  Itanga sin. compl.
  • de  Itogapuc sin. compl.
  • de  Itogapuk sin. compl.
  • de  Ntogapid sin. compl.
  • de  Ntogapig sin. compl.
  • de  Ramarama sin. compl.
  • de  Urukú sin. compl.
  • en  Karo
  • en  Arara sin. compl.
  • en  Arára da Rondônia sin. compl.
  • en  Arára do Jiparaná sin. compl.
  • en  Arara-Karo sin. compl.
  • en  Itanga sin. compl.
  • en  Itogapuc sin. compl.
  • en  Itogapúk sin. compl.
  • en  Ntogapid sin. compl.
  • en  Ntogapig sin. compl.
  • en  Ramarama sin. compl.
  • en  Uruku sin. compl.
  • es  arára da Rondônia
  • es  karo
  • es  arára sin. compl.
  • es  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • es  arára-karo sin. compl.
  • es  itanga sin. compl.
  • es  itogapuc sin. compl.
  • es  itogapúk sin. compl.
  • es  ntogapid sin. compl.
  • es  ntogapig sin. compl.
  • es  ramarama sin. compl.
  • es  urukú sin. compl.
  • eu  arára da Rondônia
  • eu  karoera
  • eu  arára sin. compl.
  • eu  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • eu  arára-karo sin. compl.
  • eu  itanga sin. compl.
  • eu  itogapuc sin. compl.
  • eu  itogapúk sin. compl.
  • eu  ntogapid sin. compl.
  • eu  ntogapig sin. compl.
  • eu  ramarama sin. compl.
  • eu  urukú sin. compl.
  • fr  arára da Rondônia
  • fr  karo
  • fr  arára sin. compl.
  • fr  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • fr  arára-karo sin. compl.
  • fr  itanga sin. compl.
  • fr  itogapuc sin. compl.
  • fr  itogapúk sin. compl.
  • fr  ntogapid sin. compl.
  • fr  ntogapig sin. compl.
  • fr  ramarama sin. compl.
  • fr  urukú sin. compl.
  • gl  arára da Rondônia
  • gl  karo
  • gl  arára sin. compl.
  • gl  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • gl  arára-karo sin. compl.
  • gl  itanga sin. compl.
  • gl  itogapuc sin. compl.
  • gl  itogapúk sin. compl.
  • gl  ntogapid sin. compl.
  • gl  ntogapig sin. compl.
  • gl  ramarama sin. compl.
  • gl  urukú sin. compl.
  • it  arára da Rondônia
  • it  karo
  • it  arára sin. compl.
  • it  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • it  arára-karo sin. compl.
  • it  itanga sin. compl.
  • it  itogapuc sin. compl.
  • it  itogapúk sin. compl.
  • it  ntogapid sin. compl.
  • it  ntogapig sin. compl.
  • it  ramarama sin. compl.
  • it  urukú sin. compl.
  • ja  カロ語
  • ja  アララ語 sin. compl.
  • nl  Arára da Rondônia
  • nl  Karo
  • nl  Ará Ra-Karo sin. compl.
  • nl  Arára sin. compl.
  • nl  Arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • nl  Itanga sin. compl.
  • nl  Itogapuc sin. compl.
  • nl  Itogapúk sin. compl.
  • nl  Ntogapid sin. compl.
  • nl  Ntogapig sin. compl.
  • nl  Ramarama sin. compl.
  • nl  Urukú sin. compl.
  • pt  karo
  • pt  arára sin. compl.
  • pt  arará da Rondônia sin. compl.
  • pt  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • pt  arára-karo sin. compl.
  • pt  itanga sin. compl.
  • pt  itogapuc sin. compl.
  • pt  itogapúk sin. compl.
  • pt  ntogapid sin. compl.
  • pt  ntogapig sin. compl.
  • pt  ramarama sin. compl.
  • pt  urukú sin. compl.
  • ru  Каро
  • ru  Арара каро sin. compl.
  • ru  Арара sin. compl.
  • ru  Уруку sin. compl.
  • ru  Итогапук sin. compl.
  • ru  Рамарама sin. compl.
  • ru  Каро-арара sin. compl.
  • zh  卡罗语
  • zh  阿拉拉、吉-帕拉那/隆多尼亚的阿拉拉语、阿拉拉-卡罗、依托加普克、依托加布克、恩托加匹克、恩托加匹德、拉马拉马、伊坦加、乌鲁库 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil

Definición
Els karos viuen en dos petits pobles, Iterap i Paygap, situats a la zona sud de l'Igarapé de Lourdes, a Rondònia. A la mateixa zona trobem els gaviãos, enemics tradicionals dels karos.

Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.

Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.

Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.

Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.

La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
itogapúk itogapúk

Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil

  • ca  karo
  • ca  arára sin. compl.
  • ca  arára da Rondônia sin. compl.
  • ca  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • ca  arára-karo sin. compl.
  • ca  itanga sin. compl.
  • ca  itogapuc sin. compl.
  • ca  itogapúk sin. compl.
  • ca  ntogapid sin. compl.
  • ca  ntogapig sin. compl.
  • ca  ramarama sin. compl.
  • ca  urukú sin. compl.
  • cod  karo
  • ar  كارو
  • cy  Arára da Rondônia
  • cy  Karo
  • cy  Arára sin. compl.
  • cy  Arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • cy  Arára-Karo sin. compl.
  • cy  Itanga sin. compl.
  • cy  Itogapuc sin. compl.
  • cy  Itogapúk sin. compl.
  • cy  Ntogapid sin. compl.
  • cy  Ntogapig sin. compl.
  • cy  Ramarama sin. compl.
  • cy  Urukú sin. compl.
  • de  Arára da Rondônia
  • de  Karo
  • de  Arára sin. compl.
  • de  Arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • de  Arára-Karo sin. compl.
  • de  Itanga sin. compl.
  • de  Itogapuc sin. compl.
  • de  Itogapuk sin. compl.
  • de  Ntogapid sin. compl.
  • de  Ntogapig sin. compl.
  • de  Ramarama sin. compl.
  • de  Urukú sin. compl.
  • en  Karo
  • en  Arara sin. compl.
  • en  Arára da Rondônia sin. compl.
  • en  Arára do Jiparaná sin. compl.
  • en  Arara-Karo sin. compl.
  • en  Itanga sin. compl.
  • en  Itogapuc sin. compl.
  • en  Itogapúk sin. compl.
  • en  Ntogapid sin. compl.
  • en  Ntogapig sin. compl.
  • en  Ramarama sin. compl.
  • en  Uruku sin. compl.
  • es  arára da Rondônia
  • es  karo
  • es  arára sin. compl.
  • es  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • es  arára-karo sin. compl.
  • es  itanga sin. compl.
  • es  itogapuc sin. compl.
  • es  itogapúk sin. compl.
  • es  ntogapid sin. compl.
  • es  ntogapig sin. compl.
  • es  ramarama sin. compl.
  • es  urukú sin. compl.
  • eu  arára da Rondônia
  • eu  karoera
  • eu  arára sin. compl.
  • eu  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • eu  arára-karo sin. compl.
  • eu  itanga sin. compl.
  • eu  itogapuc sin. compl.
  • eu  itogapúk sin. compl.
  • eu  ntogapid sin. compl.
  • eu  ntogapig sin. compl.
  • eu  ramarama sin. compl.
  • eu  urukú sin. compl.
  • fr  arára da Rondônia
  • fr  karo
  • fr  arára sin. compl.
  • fr  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • fr  arára-karo sin. compl.
  • fr  itanga sin. compl.
  • fr  itogapuc sin. compl.
  • fr  itogapúk sin. compl.
  • fr  ntogapid sin. compl.
  • fr  ntogapig sin. compl.
  • fr  ramarama sin. compl.
  • fr  urukú sin. compl.
  • gl  arára da Rondônia
  • gl  karo
  • gl  arára sin. compl.
  • gl  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • gl  arára-karo sin. compl.
  • gl  itanga sin. compl.
  • gl  itogapuc sin. compl.
  • gl  itogapúk sin. compl.
  • gl  ntogapid sin. compl.
  • gl  ntogapig sin. compl.
  • gl  ramarama sin. compl.
  • gl  urukú sin. compl.
  • it  arára da Rondônia
  • it  karo
  • it  arára sin. compl.
  • it  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • it  arára-karo sin. compl.
  • it  itanga sin. compl.
  • it  itogapuc sin. compl.
  • it  itogapúk sin. compl.
  • it  ntogapid sin. compl.
  • it  ntogapig sin. compl.
  • it  ramarama sin. compl.
  • it  urukú sin. compl.
  • ja  カロ語
  • ja  アララ語 sin. compl.
  • nl  Arára da Rondônia
  • nl  Karo
  • nl  Ará Ra-Karo sin. compl.
  • nl  Arára sin. compl.
  • nl  Arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • nl  Itanga sin. compl.
  • nl  Itogapuc sin. compl.
  • nl  Itogapúk sin. compl.
  • nl  Ntogapid sin. compl.
  • nl  Ntogapig sin. compl.
  • nl  Ramarama sin. compl.
  • nl  Urukú sin. compl.
  • pt  karo
  • pt  arára sin. compl.
  • pt  arará da Rondônia sin. compl.
  • pt  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • pt  arára-karo sin. compl.
  • pt  itanga sin. compl.
  • pt  itogapuc sin. compl.
  • pt  itogapúk sin. compl.
  • pt  ntogapid sin. compl.
  • pt  ntogapig sin. compl.
  • pt  ramarama sin. compl.
  • pt  urukú sin. compl.
  • ru  Каро
  • ru  Арара каро sin. compl.
  • ru  Арара sin. compl.
  • ru  Уруку sin. compl.
  • ru  Итогапук sin. compl.
  • ru  Рамарама sin. compl.
  • ru  Каро-арара sin. compl.
  • zh  卡罗语
  • zh  阿拉拉、吉-帕拉那/隆多尼亚的阿拉拉语、阿拉拉-卡罗、依托加普克、依托加布克、恩托加匹克、恩托加匹德、拉马拉马、伊坦加、乌鲁库 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil

Definición
Els karos viuen en dos petits pobles, Iterap i Paygap, situats a la zona sud de l'Igarapé de Lourdes, a Rondònia. A la mateixa zona trobem els gaviãos, enemics tradicionals dels karos.

Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.

Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.

Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.

Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.

La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.