principi de recuperabilitat
principi de recuperabilitat
- ca principi de recuperabilitat, n m
- ca recuperabilitat, n f sin. compl.
- es principio de recuperabilidad
- es recuperabilidad
- fr principe de recouvrement
- fr recouvrement
- en principle of recoverability
- en recoverability
Definition
En la teoria del règim i del lligam, principi segons el qual no es pot elidir cap element, o no es pot postular cap categoria buida, si no és possible interpretar-la semànticament i sintàcticament a partir del context lingüístic.
Note
- En l'oració Lluïsa digué que arribaria aviat, el sintagma nominal subjecte de l'oració completiva s'ha pogut elidir perquè és possible interpretar-lo a partir del sintagma nominal subjecte de la principal o a partir d'un altre sintagma aparegut en el discurs previ que funciona com a tòpic.
principi de transparència
principi de transparència
- ca principi de transparència, n m
- es principio de transparencia
- fr principe de transparence
- en transparency principle
Definition
En gramàtica generativa, principi formulat per David Lightfoot dins del marc de la teoria estàndard ampliada segons el qual determinades evolucions històriques es deuen a la tendència a simplificar les derivacions i a aproximar les estructures profundes a les superficials.
Note
- La formació en anglés d'una classe de verbs modals perfectament diferenciada de la resta de verbs ha sigut explicada per mitjà d'aquest principi: el grau d'irregularitat que aquests verbs assoliren en anglés mitjà era tan gran que violava el principi de transparència, cosa que provocà que foren reanalitzats com una classe diferent a la dels verbs.
principi de transparència
principi de transparència
- ca principi de transparència, n m
- es principio de transparencia
- fr principe de transparence
- en transparency principle
Definition
En morfologia natural, principi de naturalitat morfològica independent del sistema que afavoreix els paradigmes sense ambigüitats ni fusions.
principi del marcatge
principi del marcatge
- ca principi del marcatge, n m
- es principio del marcaje
- fr principe de la marque
- en markedness principle
Definition
En l'estructuralisme europeu, principi segons el qual les oposicions binàries establides entre elements lingüístics poden ser analitzades com a oposicions en les quals hi ha un terme marcat que té un valor positiu i un altre de no marcat que té valor negatiu o neutre.
Note
- Per exemple, el fonema /g/ posseeix el tret [+sonor] i és, per tant, marcat respecte al fonema /k/, que té el tret [−sonor].
principi del mirall
principi del mirall
- ca principi del mirall, n m
- es principio del espejo
- fr principe du miroir
- en mirror principle
Definition
En la teoria del règim i del lligam, principi formulat per M. C. Baker segons el qual l'ordre de les operacions morfològiques, reflectit en l'ordre dels afixos, és sempre idèntic a l'ordre de les operacions sintàctiques.
Note
- En una llengua, per exemple, en què els verbs puguen tenir afix de concordança amb el subjecte i afix de passiva, aquest haurà de precedir aquell, ja que sintàcticament la passivització s'aplica abans que la concordança.
principi del tret de base
principi del tret de base
- ca principi del tret de base, n m
- es principio del rasgo de base
- fr principe du trait de base
- en foot feature principle
Definition
En la gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada, principi segons el qual tot tret de base puja des de qualsevol filla d'una representació arbòria sense cap tipus de restricció.
pro
pro
- ca pro, n m
- ca pro petit, n m sin. compl.
- es pro
- fr pro
- en pro
Definition
En la teoria del règim i del lligam, categoria nominal buida corresponent al subjecte el·líptic de les oracions finites, com ara: pro ha parlat aquest matí amb ella.
Note
- Aquesta categoria buida té un comportament sintàctic semblant al de pronoms com ell o el i, juntament amb aquests pronoms, forma part de la classe dels pronominals. Les llengües que, com el català, el castellà o l'italià, posseeixen aquest tipus de categoria buida s'anomenen llengües pro-drop o llengües amb subjecte nul.
PRO
PRO
- ca PRO, n m
- ca pro gros, n m sin. compl.
- es PRO
- fr PRO
- en PRO
Definition
En la teoria del règim i del lligam, categoria nominal buida que funciona com a subjecte de les oracions no finites.
Note
- Aquesta categoria buida admet dos tipus d'interpretacions segons el context sintàctic en què apareix. D'una banda, pot ser correferencial amb un dels arguments de l'oració principal, com ocorre en Carme no volia PRO anar amb ells, en què és correferencial amb el subjecte de l'oració principal. D'una altra, pot tenir una lectura arbitrària, com en No es permet PRO fumar ací. En el primer cas es parla de PRO de control (el PRO està controlat per l'argument amb què és correferencial); en el segon, de PRO arbitrari. Des d'un punt de vista sintàctic, el PRO de control és una anàfora pronominal. La teoria que s'ocupa de la interpretació del PRO de control s'anomena teoria del control.
pro gros
pro gros
- ca PRO, n m
- ca pro gros, n m sin. compl.
- es PRO
- fr PRO
- en PRO
Definition
En la teoria del règim i del lligam, categoria nominal buida que funciona com a subjecte de les oracions no finites.
Note
- Aquesta categoria buida admet dos tipus d'interpretacions segons el context sintàctic en què apareix. D'una banda, pot ser correferencial amb un dels arguments de l'oració principal, com ocorre en Carme no volia PRO anar amb ells, en què és correferencial amb el subjecte de l'oració principal. D'una altra, pot tenir una lectura arbitrària, com en No es permet PRO fumar ací. En el primer cas es parla de PRO de control (el PRO està controlat per l'argument amb què és correferencial); en el segon, de PRO arbitrari. Des d'un punt de vista sintàctic, el PRO de control és una anàfora pronominal. La teoria que s'ocupa de la interpretació del PRO de control s'anomena teoria del control.
pro petit
pro petit
- ca pro, n m
- ca pro petit, n m sin. compl.
- es pro
- fr pro
- en pro
Definition
En la teoria del règim i del lligam, categoria nominal buida corresponent al subjecte el·líptic de les oracions finites, com ara: pro ha parlat aquest matí amb ella.
Note
- Aquesta categoria buida té un comportament sintàctic semblant al de pronoms com ell o el i, juntament amb aquests pronoms, forma part de la classe dels pronominals. Les llengües que, com el català, el castellà o l'italià, posseeixen aquest tipus de categoria buida s'anomenen llengües pro-drop o llengües amb subjecte nul.
