Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
  • ca  percolació, n f
  • es  percolación
  • fr  percolation
  • en  percolation

Definition
En gramàtica generativa, procediment que assegura que un tret present en un node d'una representació arbòria puga ascendir o descendir i convertir-se també en tret d'un altre node.

Note

  • Per exemple, el tret plural d'un nom es converteix en tret de tot el sintagma nominal mitjançant aquest procediment.
  • ca  perfet, n m
  • ca  anterior, n m sin. compl.
  • es  perfecto
  • fr  parfait
  • en  perfect

Definition
En la tradició lingüística general, temps verbal que designa un esdeveniment passat que manté algun tipus de relació amb el moment de l'acte de parla.

Note

  • Aquesta relació pot variar segons les llengües i fins i tot segons el context en què s'utilitza el temps. El perfet, així, pot assenyalar un resultat present producte d'un esdeveniment anterior, un esdeveniment que s'inicia en el passat i que perdura fins al present, un esdeveniment anterior pròxim al present o inclòs en un interval temporal que també inclou el present, etc. En català, el temps que presenta algunes d'aquestes propietats és el format amb l'auxiliar haver, conjugat en present, i un participi. Cal tenir en compte, però, que en la nostra tradició gramatical, aquesta forma perifràstica també ha rebut el nom de indefinit o de pretèrit indefinit, i que el terme pretèrit perfet s'ha utilitzat sovint per al temps de formes com ara cantí o vaig cantar. Des d'una perspectiva diacrònica, és bastant normal que els perfets acaben gramaticalitzant-se com a passats. Pel que fa a les llengües romàniques, aquesta evolució s'ha produït en francés i romanés estàndard i en els dialectes septentrionals de l'italià.
  • ca  perfet d'indicatiu, n m
  • es  perfecto de indicativo
  • fr  parfait de l'indicatif
  • en  indicative perfect

Definition
Temps verbal del mode indicatiu format per l'auxiliar haver conjugat en present d'indicatiu i pel participi del verb que es conjuga.

Note

  • Per exemple, el temps de la forma verbal ha cantat. Es refereix a situacions passades que mantenen algun tipus de vinculació amb el moment de l'acte de parla, com en Hem anat moltes vegades a París o Aquest matí hem anat al mercat. En el primer exemple, amb el perfet s'indica que l'esdeveniment d'anar a París s'ha repetit diverses vegades en un període que s'inicia en el passat i arriba al moment de l'acte de parla, i en el segon que l'esdeveniment d'anar al mercat s'ha produït el dia de l'acte de parla.
  • ca  perfet de subjuntiu, n m
  • es  perfecto de subjuntivo
  • fr  parfait du subjonctif
  • en  subjunctive perfect

Definition
Temps verbal del mode subjuntiu format per l'auxiliar haver conjugat en present de subjuntiu i pel participi del verb que es conjuga.

Note

  • Per exemple, el temps de haja cantat (o hagi cantat). Segons el context, s'utilitza per a referir-se a situacions passades (No crec que ho haja acabat) o a situacions acabades en un moment futur (No crec que quan arribem ja hagen acabat). En el primer cas té un valor temporal equivalent al del perfet d'indicatiu (ha acabat) i en el segon al del futur perfet d'indicatiu (haurà acabat).
  • ca  perfil, n m
  • es  perfil
  • fr  profil
  • en  profile

Definition
En lingüística cognitiva, subestructura de la base d'una predicació que designa la dita predicació.

Note

  • Si el triangle recte serveix com a base de la predicació del mot hipotenusa, aleshores el perfil s'identifica amb el costat concret del triangle que designa aquest mot.
  • ca  perifèria, n f
  • es  periferia
  • fr  périphérie
  • en  periphery

Definition
En l'estructuralisme europeu, conjunt d'elements marginals d'un constituent, per oposició al centre, identificat amb l'element nuclear.

Note

  • Així, en una oració el predicat s'identifica amb el centre, i el subjecte, amb la perifèria. Dins del predicat, d'altra banda, verb i complements constitueixen el centre per oposició als adjunts, que s'identifiquen amb la perifèria.
  • ca  perifèria esquerra de l'oració, n f
  • es  periferia izquierda de la oración
  • fr  périphérie de la phrase
  • en  left periphery of the sentence

Definition
Constituents sintàctics que se situen en el marge esquerre de l'oració, fora de la predicació pròpiament dita.

Note

  • En l'oració Honradament, al pare què li has dit?, la perifèria esquerra estaria ocupada per l'adverbi enunciatiu honradament, pel tòpic al pare i per l'interrogatiu què.
  • ca  perifèria oracional, n f
  • es  periferia oracional
  • fr  périphérie de la phrase
  • en  sentence periphery

Definition
Constituents que ocupen posicions sintàctiques que es troben a l'esquerra o a la dreta de l'oració, fora de la predicació pròpiament dita.

Note

  • Per exemple, la posició de el te en les oracions El te el prenc amb una mica de llet i El prenc amb una mica de llet, el te.
  • ca  perífrasi, n f
  • es  perífrasis
  • fr  périphrase
  • en  periphrasis

Definition
Construcció sintàctica composta d'un element que aporta el significat lèxic bàsic, anomenat principal, auxiliat o ple, i d'un o uns elements, anomenats auxiliars, que aporten distincions gramaticals semblants a vegades a les dels morfemes flexius.

Note

  • La construcció va anar, per exemple, és una perifrasi amb un valor equivalent al del verb flexionat cantà. Les perífrasis més importants són les verbals.
  • ca  perífrasi aspectual, n f
  • es  perífrasis aspectual
  • fr  périphrase aspectuelle
  • en  aspectual periphrasis

Definition
Perífrasi verbal en la qual el verb auxiliar introdueix una distinció de caràcter aspectual.

Note

  • Les perífrasis aspectuals es poden classificar en perífrasis de fase i perífrasis avaluatives. Les primeres fan referència al temps intern de la situació expressada pel verb principal i, més concretament, a les diferents fases de realització d'aquesta situació (inici, desenvolupament, acabament) o a la seua repetició, interrupció, etc. Per exemple, les perífrasis «començar a + infinitiu» o «estar + gerundi». Les perífrasis avaluatives fan referència a l'avaluació que fa el parlant de la situació expressada pel verb principal. Per exemple, la perífrasi «arribar a + infinitiu».