Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
  • ca  hebraisme, n m
  • es  hebraísmo
  • fr  emprunt a l'hébreu
  • en  Hebrew loan

Definition
Mot, calc, construcció sintàctica o gir estilístic procedent de l'hebreu i incorporat en una altra llengua.

Note

  • Per exemple, amén.
  • ca  delimitador, n m
  • ca  hedge [en], n m sin. compl.
  • es  atenuador
  • es  hedge
  • fr  atténuateur
  • fr  hedge
  • en  hedge
  • en  hedge

Definition
En lingüística cognitiva, mot o expressió que permet constatar el grau de representativitat d'un element respecte a la categoria a la qual pertany.

Note

  • Per exemple, estrictament parlant i per excel·lència són delimitadors. Estrictament parlant indica que el membre que s'està considerant és poc representatiu de la classe a la qual pertany, com en l'oració Estrictament parlant, el pingüí és un ocell. En canvi, per excel·lència indica que el membre és molt representatiu.
  • ca  hel·lenisme, n m
  • es  helenismo
  • fr  hellénisme
  • en  Greek loan

Definition
Mot, calc, construcció sintàctica o gir estilístic procedent del grec, en especial de l'època clàssica, i incorporat en una altra llengua.

Note

  • Per exemple, els topònims Empúries i Roses.
  • ca  herència, n f
  • es  herencia
  • fr  héritage
  • en  inheritance

Definition
En les gramàtiques basades en la unificació, procediment que permet evitar les redundàncies en l'estructura d'informació associades als lexemes i codificar adequadament les generalitzacions.

Note

  • Per exemple, el tret transitiu associat a l'entrada lèxica d'un verb hereta automàticament la informació que es tracta d'un verb que subcategoritza dos arguments, un que funciona com a subjecte i un altre que funciona com a complement directe.
  • ca  hermenèutica, n f
  • es  hermenéutica
  • fr  herméneutique
  • en  hermeneutics

Definition
Disciplina que s'ocupa de la interpretació de textos bàsicament filosòfics i religiosos.
  • ca  hertz, n m
  • es  hertz
  • fr  hertz
  • en  hertz

Definition
Unitat de mesura de freqüència d'una ona sonora.

Note

  • Forneix la mesura de velocitat de vibració corresponent al nombre de cicles per segon.
  • ca  supleció, n f
  • ca  heteroclisi, n f sin. compl.
  • ca  heterosizígia, n f sin. compl.
  • es  heteroclisis
  • es  heterosicigia
  • es  supleción
  • fr  hétéroclisie
  • fr  heterosyzygie
  • fr  supplétion
  • en  heteroclisis
  • en  heterosyzygy
  • en  suppletion

Definition
Fenomen pel qual una sèrie morfològica incompleta es completa amb formes pertanyents a una altra sèrie, o formes supletives.

Note

  • La supleció que afecta un paradigma nominal també s'anomena heteroclisi, i la que afecta un paradigma verbal, heterosizígia. Per exemple, els radicals del verb llatí FERO, FERRE, TULI, LATUM o els del verb anar, formats amb l'arrel an- (anar, anem, etc.) i amb l'arrel va- (vaig, van, etc.)
  • ca  heterodiegètic -a, adj
  • es  heterodiegético ‑ca
  • fr  hétérodiégétique
  • en  heterodiegetic

Definition
En la terminologia de Gerard Genette, dit del narrador que conta una història d'altres.

Note

  • S'oposa a homodiegètic.
  • ca  heteròleg -òloga, adj
  • es  heterólogo ‑ga
  • fr  hétérologue
  • en  heterological word

Definition
Dit de la unitat lèxica el significat de la qual no es pot aplicar a si mateixa.

Note

  • Per exemple, el mot adjectiu, que gramaticalment no és un adjectiu sinó un nom. S'oposa a autòleg.
  • ca  heterònim, n m
  • es  heterónimo
  • fr  hétéronyme
  • en  heteronym

Definition
Unitat lèxica que manté una relació parcial d'identitat formal amb una altra.

Note

  • Aquesta identitat pot ser fònica o ortogràfica. Amb aquesta accepció, però, són preferibles els termes homòfon i homògraf.