hebraisme
hebraisme
- ca hebraisme, n m
- es hebraismo
- fr emprunt au hébreu
- en Hebrew loan
Definició
Mot, calc, construcció sintàctica o gir estilístic procedent de l'hebreu i incorporat en una altra llengua.
Nota
- Per exemple, amén.
hedge [en]
hedge [en]
- ca delimitador, n m
- ca hedge [en], n m sin. compl.
- es atenuador
- es hedge
- fr atténuateur
- fr hedge
- en hedge
- en hedge
Definició
En lingüística cognitiva, mot o expressió que permet constatar el grau de representativitat d'un element respecte a la categoria a la qual pertany.
Nota
- Per exemple, estrictament parlant i per excel·lència són delimitadors. Estrictament parlant indica que el membre que s'està considerant és poc representatiu de la classe a la qual pertany, com en l'oració Estrictament parlant, el pingüí és un ocell. En canvi, per excel·lència indica que el membre és molt representatiu.
hel·lenisme
hel·lenisme
- ca hel·lenisme, n m
- es helenismo
- fr héllenisme
- en Greek loan
Definició
Mot, calc, construcció sintàctica o gir estilístic procedent del grec, en especial de l'època clàssica, i incorporat en una altra llengua.
Nota
- Per exemple, els topònims Empúries i Roses.
herència
herència
- ca herència, n f
- es herencia
- fr héritage
- en inheritance
Definició
En les gramàtiques basades en la unificació, procediment que permet evitar les redundàncies en l'estructura d'informació associades als lexemes i codificar adequadament les generalitzacions.
Nota
- Per exemple, el tret transitiu associat a l'entrada lèxica d'un verb hereta automàticament la informació que es tracta d'un verb que subcategoritza dos arguments, un que funciona com a subjecte i un altre que funciona com a complement directe.
hermenèutica
hermenèutica
- ca hermenèutica, n f
- es hermenéutica
- fr herméneutique
- en hermeneutics
Definició
Disciplina que s'ocupa de la interpretació de textos bàsicament filosòfics i religiosos.
hertz
hertz
- ca hertz, n m
- es hertz
- fr hertz
- en hertz
Definició
Unitat de mesura de freqüència d'una ona sonora.
Nota
- Forneix la mesura de velocitat de vibració corresponent al nombre de cicles per segon.
heteroclisi
heteroclisi
- ca supleció, n f
- ca heteroclisi, n f sin. compl.
- ca heterosizígia, n f sin. compl.
- es heteroclisis
- es heterosicigia
- es supleción
- fr hétéroclise
- fr heterosyzygie
- fr supplétion
- en heteroclisis
- en heterosyzygy
- en suppletion
Definició
Fenomen pel qual una sèrie morfològica incompleta es completa amb formes pertanyents a una altra sèrie, o formes supletives.
Nota
- La supleció que afecta un paradigma nominal també s'anomena heteroclisi, i la que afecta un paradigma verbal, heterosizígia. Per exemple, els radicals del verb llatí FERO, FERRE, TULI, LATUM o els del verb anar, formats amb l'arrel an- (anar, anem, etc.) i amb l'arrel va- (vaig, van, etc.)
heterodiegètic -a
heterodiegètic -a
- ca heterodiegètic -a, adj
- es heterodiegético ‑ca
- fr hétérodiégétique
- en heterodiegetic
Definició
En la terminologia de Gerard Genette, dit del narrador que conta una història d'altres.
Nota
- S'oposa a homodiegètic.
heteròleg -òloga
heteròleg -òloga
- ca heteròleg -òloga, adj
- es heterólogo ‑ga
- fr hétérologue
- en heterological word
Definició
Dit de la unitat lèxica el significat de la qual no es pot aplicar a si mateixa.
Nota
- Per exemple, el mot adjectiu, que gramaticalment no és un adjectiu sinó un nom. S'oposa a autòleg.
heterònim
heterònim
- ca heterònim, n m
- es heterónimo
- fr hétéronyme
- en heteronym
Definició
Unitat lèxica que manté una relació parcial d'identitat formal amb una altra.
Nota
- Aquesta identitat pot ser fònica o ortogràfica. Amb aquesta accepció, però, són preferibles els termes homòfon i homògraf.
