gramàtica històrica
gramàtica històrica
- ca gramàtica històrica, n f
- ca lingüística diacrònica, n f sin. compl.
- ca lingüística històrica, n f sin. compl.
- es gramática histórica
- es lingüística diacrónica
- es lingüística histórica
- fr grammaire historique
- fr linguistique diachronique
- fr linguistique historique
- en diachronic linguistics
- en historical grammar
- en historical linguistics
Definition
Branca de la lingüística que estudia els canvis lingüístics experimentats al llarg del temps per una llengua en particular o per les llengües en general.
gramàtica independent del context
gramàtica independent del context
- ca gramàtica independent del context, n f
- es gramática independiente del contexto
- fr grammaire indépendante du context
- en context-free grammar
Definition
Gramàtica formal integrada per regles que s'apliquen sense tenir en compte el context.
Note
- Aquestes regles reescriuen una categoria com una o més categories ordenades sense especificar el context en què s'apliquen. Per exemple, X=YZ, això és, la categoria X es reescriu com a YZ. S'oposa a gramàtica dependent del context.
gramàtica lexicofuncional
gramàtica lexicofuncional
- ca gramàtica lexicofuncional, n f
- es gramática léxico-funcional
- fr grammaire lexico-fonctionnelle
- en lexical-functional grammar
Definition
Gramàtica que, seguint les pautes de la gramàtica relacional, considera les funcions sintàctiques com a primitives i postula un model gramatical de fonamentació estructural no absoluta.
Note
- Desenvolupada a la fi de la dècada dels setanta per Joan Bresnan i Ronald Kaplan, la gramàtica lexicofuncional es distingeix pel fet de ser una teoria de la sintaxi que té com a objectiu servir de base gramatical per a un model del llenguatge humà computacionalment precís i psicològicament realista. La gramàtica lexicofuncional atorga un paper molt important al lexicó i postula dues estructures sintàctiques diferents no derivades mútuament: l'estructura c, que es basa en la representació arbòria categorial, i l'estructura f, que recull la informació funcional.
gramàtica liminar
gramàtica liminar
- ca gramàtica liminar, n f
- es gramática liminar
- fr grammaire liminaire
- en liminar grammar
Definition
Gramàtica que diferencia quatre nivells lingüístics fonamentats en les lleis de la Gestalt i en el rerefons topològic que hi subjau: el nivell de recció (en el qual els elements s'exigeixen mútuament, com el subjecte i el predicat), el nivell de concordança (en el qual els elements adopten formes semblants, com l'element concordant i el concordat), el nivell d'ordre (en el qual els elements adopten una distribució pertinent, com el tòpic i el comentari) i el nivell enunciatiu (en el qual els elements estan determinats per l'acte de parla, com l'emissor i el receptor).
Note
- El terme liminar fa referència a la intenció d'aglutinar el 'límit' al qual suposadament tendeixen les diferents teories lingüístiques. Aquesta gramàtica, que reprén la tradició estructuralista europea en considerar que les funcions lingüisticocognitives són primitives i permeten explicar el comportament de les categories, va ser desenvolupada pel lingüista espanyol Ángel López García en la dècada dels vuitanta i va tenir una especial difusió a la Universitat de València.
gramàtica monoestratal
gramàtica monoestratal
- ca gramàtica monoestratal, n f
- es gramática monoestratal
- fr grammaire monostratale
- en monostratal grammar
Definition
Gramàtica que postula l'existència d'un únic nivell de representació sintàctica, com ara la gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada.
Note
- S'oposa a gramàtica multiestratal.
gramàtica multiestratal
gramàtica multiestratal
- ca gramàtica multiestratal, n f
- es gramática multiestratal
- fr grammaire multistratale
- en multistratal grammar
Definition
Gramàtica que postula l'existència de dos o més nivells de representació sintàctica, com ara la gramàtica generativotransformacional, la teoria del règim i del lligam o la gramàtica relacional.
Note
- S'oposa a gramàtica monoestratal.
gramàtica natural
gramàtica natural
- ca gramàtica natural, n f
- es gramática natural
- fr grammaire naturelle
- en natural grammar
Definition
Gramàtica que, a partir de la idea que les llengües presenten una iconicitat diagramàtica i que les formes no marcades són més naturals que les marcades, tracta d'explicar les regles i les tendències universals basant-se en principis cognitius generals.
Note
- La noció de naturalitat ha sigut aplicada sobretot a la fonologia i a la morfologia, però també a la sintaxi. La gramàtica natural es va desenvolupar, fonamentalment, en la dècada dels vuitanta.
gramàtica nocional
gramàtica nocional
- ca gramàtica nocional, n f
- es gramática nocional
- fr grammaire notionnelle
- en notional grammar
Definition
Gramàtica tradicional inspirada en models suposadament aristotèlics que parteix de la hipòtesi que hi ha categories universals i extralingüístiques de temps, espai, substància, etc.
gramàtica normativa
gramàtica normativa
- ca gramàtica normativa, n f
- ca gramàtica prescriptiva, n f sin. compl.
- es gramática normativa
- es gramática prescriptiva
- fr grammaire normative
- fr grammaire prescriptive
- en normative grammar
- en prescriptive grammar
Definition
Gramàtica que estableix una sèrie de regles per a delimitar els usos correctes d'una llengua.
Note
- Contrasta amb gramàtica descriptiva i gramàtica predictiva.
gramàtica nuclear
gramàtica nuclear
- ca gramàtica nuclear, n f
- es gramática nuclear
- fr grammaire nucléaire
- en core grammar
Definition
Conjunt de principis lingüístics generals universals que caracteritzen tots els fenòmens gramaticals no marcats d'una llengua natural.
