gramàtica emergent
gramàtica emergent
- ca gramàtica emergent, n f
- es gramática emergente
- fr grammaire émergente
- en emergent grammar
Definition
En la terminologia del lingüista nord-americà Paul J. Hopper, gramàtica que se centra bàsicament en el procés de formació de les estructures sintàctiques i, en general, en els processos de gramaticalització.
Note
- La idea central consisteix en el fet que la gramàtica actual d'una llengua procedeix de la pragmàtica discursiva d'antany, com semblantment la morfologia d'avui va ser abans sintaxi. La gramàtica, així, és concebuda com un moviment continu d'emergència cap a un nivell més estructurat, per convencionalització de certes estratègies sovintejades en la construcció del discurs.
gramàtica escolar
gramàtica escolar
- ca gramàtica escolar, n f
- ca gramàtica didàctica, n f sin. compl.
- ca gramàtica pedagògica, n f sin. compl.
- es gramática escolar
- fr grammaire scolaire
- en school grammar
Definition
Gramàtica concebuda amb criteris pedagògics per tal d'ensenyar una llengua estrangera o per tal de desenvolupar el coneixement intern d'una llengua materna.
gramàtica estratificacional
gramàtica estratificacional
- ca gramàtica estratificacional, n f
- es gramática estratificacional
- fr grammaire stratificationnelle
- en stratificational grammar
Definition
Gramàtica caracteritzada per la representació de la llengua a partir de sis estrats jeràrquicament articulats i ordenats de dos en dos en components: el component fonològic, integrat pels estrats hipofonèmic, o fonètic, i fonèmic; el component gramatical, integrat pels estrats morfèmic i lèxic, i el component semiològic, integrat pels estrats semèmic i hipersemèmic, o semàntic.
Note
- Cadascun dels estrats s'organitza en un conjunt de sistemes estratals que tracten un aspecte independent de l'estructura lingüística. La gramàtica estratificacional va ser desenvolupada pel lingüista nord-americà Sidney Lamb a mitjan dècada dels seixanta.
gramàtica estratificacional
gramàtica estratificacional
- ca estructuralisme, n m
- ca distribucionalisme, n m sin. compl.
- ca gramàtica estratificacional, n f sin. compl.
- ca lingüística estructural, n f sin. compl.
- es descriptivismo
- es distribucionalismo
- es estructuralismo
- es gramática estructural
- es lingüística estructural
- fr descriptivisme
- fr distributionalisme
- fr grammaire structurale
- fr linguistique structurale
- fr structuralisme
- en descriptivism
- en distributionalism
- en structural grammar
- en structural linguistics
- en structuralism
Definition
Corrent lingüístic aparegut a Europa i a Amèrica del Nord durant el primer quart del segle XX que es caracteritza per la consideració que el llenguatge és un sistema o estructura d'elements delimitats per mitjà de relacions opositives.
Note
- Pel que fa a Europa, el fundador de l'estructuralisme és el lingüista ginebrí Ferdinand de Saussure. Entre les idees bàsiques de Saussure, cal citar, a més del concepte de sistema o estructura lingüística, la distinció entre llengua (o codi lingüístic) i parla (o realitzacions concretes del codi) i l'estudi de la llengua des d'una perspectiva sincrònica i immanentista (enfront dels estudis diacrònics dels neogramàtics i els intents de buscar regles universals). A partir de les idees saussureanes, es desenvoluparen tota una sèrie d'escoles lingüístiques que matisaven o desenvolupaven algunes d'aquestes idees. Bàsicament, es poden citar el funcionalisme o Escola de Praga, l'Escola de Ginebra, la glossemàtica o Escola de Copenhaguen i la psicomecànica. L'estructuralisme americà, conegut també com a distribucionalisme o descriptivisme, té com a màxims exponents Leonard Bloomfield, Edward Sapir i Charles F. Hockett, i es diferencia de l'estructuralisme europeu pel caràcter marcadament antimentalista i per la metodologia descriptivista, que tracta de donar compte dels fets lingüístics a partir de la descripció detallada i sistemàtica d'un corpus lingüístic.
gramàtica formal
gramàtica formal
- ca gramàtica formal, n f
- es gramática formal
- fr grammaire formelle
- en formal grammar
Definition
Gramàtica que concep la llengua com un sistema tancat i independent de tota correlació extralingüística i que estableix un sistema de regles amb què donar compte de l'estructura, la distribució, etc., de les formes lingüístiques.
Note
- S'oposa a gramàtica nocional.
gramàtica funcional
gramàtica funcional
- ca funcionalisme, n m
- ca gramàtica funcional, n f sin. compl.
- ca lingüística funcional, n f sin. compl.
- es funcionalismo
- es gramática funcional
- es lingüística funcional
- fr fonctionnalisme
- fr grammaire fonctionnelle
- fr linguistique fonctionnelle
- en functional grammar
- en functional linguistics
- en functionalism
Definition
Corrent lingüístic vinculat originàriament a l'estructuralisme europeu, i més concretament a l'Escola de Praga, que caracteritza els elements lingüístics a partir de la funció que desenvolupen.
Note
- El nom de funcionalisme es justifica per la importància que els autors vinculats a aquest corrent (entre d'altres, Vilém Mathesius, Nikolai S. Trubetskoi, Roman Jakobson i Josef Vachek) atorguen a la funció (comunicativa, representativa, expressiva, etc.) de l'activitat lingüística. Amb el nom de funcionalisme es coneixen també altres corrents lingüístics relacionats o no amb l'Escola de Praga, com ara els vinculats a André Martinet, Dwight Bolinger, Emilio Alarcos Llorach, Michael A. K. Halliday, Simon C. Dik o Talmy Givón.
gramàtica general
gramàtica general
- ca lingüística general, n f
- ca gramàtica general, n f sin. compl.
- es gramática general
- es lingüística general
- fr grammaire général
- fr linguistique générale
- en general grammar
- en general linguistics
Definition
Branca de la lingüística que té com a objectius principals establir els principis universals per a l'estudi de les llengües i determinar les propietats del llenguatge humà.
gramàtica generativa
gramàtica generativa
- ca gramàtica generativa, n f
- ca generativisme, n m sin. compl.
- ca lingüística generativa, n f sin. compl.
- es generativismo
- es gramática generativa
- es lingüística generativa
- fr générativisme
- fr grammaire générative
- fr linguistique générative
- en generative grammar
- en generative linguistics
- en generativism
Definition
Gramàtica caracteritzada per un alt grau de formalització que permet obtenir un nombre potencialment infinit d'oracions gramaticals d'una llengua a partir d'un nombre finit de regles formals.
Note
- La gramàtica generativa arranca amb l'obra de Noam Chomsky Syntactic Structures, publicada el 1957. Com l'estructuralisme, la gramàtica generativa parteix de la idea que la gramàtica d'una llengua ha de delimitar les interrelacions estructurals sistemàtiques existents entre els elements lingüístics. A diferència del que és freqüent en l'estructuralisme, no es limita a establir inventaris d'elements a partir de corpus i delimitar-ne la distribució, sinó que pretén realitzar una caracterització rigorosa i molt formalitzada del sistema de qualsevol llengua natural possible, amb la finalitat darrera d'establir les propietats lingüístiques innates que configuren la gramàtica universal. Des de la publicació del 1957, s'han proposat diferents models de gramàtica generativa. Cronològicament, la teoria preestàndard, la teoria estàndard, la semàntica generativa, la teoria estàndard ampliada, la teoria estàndard ampliada i revisada, la teoria del règim i del lligam i, més recentment, l'anomenat programa minimista. En tots aquests models es combina el mecanisme de la generació (propi de tota gramàtica generativa) amb el de les regles transformacionals (a partir de les quals s'estableixen diversos nivells o estructures). En aquest cas es pot parlar de gramàtica generativotransformacional o de gramàtica transformacional. Les transformacions, però, s'han reduït i restringit progressivament fins a quedar limitades a una única transformació, la del moviment, i fins i tot han estat eliminades en alguns models específics.
gramàtica generativa transformacional
gramàtica generativa transformacional
- ca gramàtica generativotransformacional, n f
- ca gramàtica generativa transformacional, n f sin. compl.
- ca gramàtica transformacional, n f sin. compl.
- es gramática generativa transformacional
- es gramática generativo-transformacional
- es gramática transformacional
- fr grammaire générative et transformationnelle
- fr grammaire générative-transformationnelle
- fr grammaire transformationnelle
- en generative transformational grammar
- en transformational grammar
- en transformational-generative grammar
Definition
Gramàtica generativa que combina el mecanisme de la generació amb el de les regles transformacionals, a partir de les quals s'estableixen diversos nivells o estructures.
gramàtica generativotransformacional
gramàtica generativotransformacional
- ca gramàtica generativotransformacional, n f
- ca gramàtica generativa transformacional, n f sin. compl.
- ca gramàtica transformacional, n f sin. compl.
- es gramática generativa transformacional
- es gramática generativo-transformacional
- es gramática transformacional
- fr grammaire générative et transformationnelle
- fr grammaire générative-transformationnelle
- fr grammaire transformationnelle
- en generative transformational grammar
- en transformational grammar
- en transformational-generative grammar
Definition
Gramàtica generativa que combina el mecanisme de la generació amb el de les regles transformacionals, a partir de les quals s'estableixen diversos nivells o estructures.
