Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  dixi ad oculos [ad oculos: la], n f
  • ca  dixi ostensiva, n f sin. compl.
  • ca  dixi sensible, n f sin. compl.
  • es  deixis ad oculos
  • fr  deixis ad oculos
  • en  deixis ad oculos

Definition
Dixi amb què s'assenyala un element present en la situació en què es produeix l'acte de parla.

Note

  • Per exemple, l'ús de ací per a referir-se a l'espai que ocupa l'emissor.
  • ca  dixi social, n f
  • es  deixis social
  • fr  deixis sociale
  • en  social deixis

Definition
Dixi amb què s'indica el tipus de relació social que s'estableix entre els interlocutors de l'acte de parla, i més concretament el grau de respecte, d'intimitat o de distanciament existent entre ells.

Note

  • La dixi social s'expressa mitjançant formes de tractament, com ara vosté o vós, el plural majestàtic o l'ús de possessius en expressions com ara Sa Majestat.
  • ca  dixi temporal, n f
  • es  deixis temporal
  • fr  deixis temporelle
  • en  temporal deixis

Definition
Dixi amb què es fa referència al moment de l'acte de parla (el present) o a un moment que és anterior (el passat) o posterior (el futur) respecte d'aquell.

Note

  • La dixi temporal s'expressa mitjançant els temps verbals i els adverbis o expressions de temps del tipus demà, ahir, enguany, la setmana vinent, fa quatre dies, etc.
  • ca  dixi ternària, n f
  • es  deixis ternaria
  • fr  deixis ternaire
  • en  ternary deixis

Definition
Sistema de dixi espacial que presenta tres graus de distància respecte a la posició que ocupa l'emissor, un per a la proximitat immediata, un altre per a la proximitat mediata (que sovint però no sempre s'associa a la proximitat al receptor) i un altre per a la llunyania.

Note

  • El valencià, per exemple, posseeix un sistema de dixi ternària en el qual ací, açò i aquest/este fan referència a la proximitat immediata; ahí (aquí en la llengua clàssica), això i aqueix/eixe, a la proximitat mediata, i allí/allà, allò i aquell, a la llunyania. Llengües com el llatí, el castellà, el turc i el japonés també tenen un sistema de caràcter ternari.
  • ca  dixi textual, n f
  • es  deixis textual
  • fr  deixis textuelle
  • en  textual deixis

Definition
Dixi que es caracteritza per l'ús d'expressions que remeten a un altre element del text o del discurs.

Note

  • Expressions del tipus com s'ha dit suara o en el paràgraf següent desenvolupen aquest tipus de funció. La dixi textual pot ser anafòrica o catafòrica.
  • ca  duplicació pronominal, n f
  • ca  doblament de clític, n m sin. compl.
  • es  doblamiento de clítico
  • es  duplicación pronominal
  • fr  redoublement de clitique
  • fr  réduplication du clitique
  • en  clitic doubling

Definition
Ús en una mateixa oració d'un complement i d'un pronom feble, o clític, amb la mateixa funció i referència.

Note

  • Per exemple, l'aparició en una mateixa oració d'un pronom personal fort i del pronom personal àton corresponent, com en M'ho ha dit a mi, T'ho ha dit a tu, Li ho ha dit a ell. En general, no es considera adequada en els registres formals la duplicació amb un complement indirecte no pronominal en oracions com Li ho ha dit a Júlia. Tot i amb això, hi ha casos en què la presència del pronom sembla necessària; per exemple, amb el datiu possessiu (Li va veure les cuixes a la corista però *Va veure les cuixes a la corista) i en determinades oracions amb verbs psicològics (Què li agrada a Jordi? però *Què agrada a Jordi?). No s'analitzen com a duplicació pronominal els casos en què un complement apareix dislocat a l'esquerra o a la dreta de l'oració i dins de l'oració apareix un pronom feble correferent que actua com a pronom de represa, com en De pa no en va menjar gens i No en va menjar gens, de pa.
  • ca  doble articulació, n f
  • es  doble articulación
  • fr  double articulation
  • en  double articulation

Definition
D'acord amb la hipòtesi del lingüista francés André Martinet, propietat del llenguatge humà segons la qual tot enunciat s'organitza en dos plans o articulacions.

Note

  • La primera articulació consta d'unitats significatives, això és, d'unitats dotades de significant i de significat, entre les quals les més petites són els morfemes (o monemes). La segona articulació consta d'unitats distintives, els fonemes. Aquestes unitats, amb significant però sense significat, contribueixen a delimitar el significat de les unitats de la primera articulació. La doble articulació és una propietat que diferencia el llenguatge humà de la resta de sistemes de comunicació, que sols posseeixen unitats del primer tipus. La doble articulació, d'altra banda, és una de les propietats del llenguatge que més contribueix a l'anomenada economia del llenguatge, ja que permet formar un nombre elevadíssim d'unitats significatives a partir d'un nombre reduït d'unitats distintives. Seguint la proposta de Martinet, altres lingüistes han defensat l'existència d'una tercera i fins i tot d'una quarta articulació per a referir-se, respectivament, als trets semàntics (o semes) en què es poden descompondre els morfemes i als trets fonològics en què es poden descompondre els fonemes.
  • ca  equivalència, n f
  • ca  bicondicional, n f sin. compl.
  • ca  doble implicació, n f sin. compl.
  • es  bicondicional
  • es  equivalencia
  • fr  biconditionnelle
  • fr  équivalence
  • en  biconditional
  • en  equivalence

Definition
En lògica, implicació bilateral simbolitzada per mitjà de ≡ o ↔, que té el significat de 'si i només si'.

Note

  • L'equivalència pot ser definida com la conjunció de dues implicacions. Des d'aquesta perspectiva, (p ↔ q) es pot definir com a (p → q) & (q → p).
  • ca  doble negació, n f
  • es  doble negación
  • fr  double négation
  • en  double negation

Definition
Ús en una mateixa oració de dos elements negatius que queden neutralitzats.

Note

  • En una oració com ara No falta qui diga el contrari, equivalent a Hi ha qui diu el contrari, hi ha, d'una banda, la negació sintàctica introduïda per l'adverbi no i, d'una altra, la negació lèxica continguda pel verb faltar (equivalent a 'no haver-hi').
  • ca  doblet, n m
  • es  doblete
  • fr  doublet
  • en  doublet

Definition
Cadascun dels dos resultats a què dona lloc l'evolució d'un mateix ètim en una llengua determinada.

Note

  • Normalment, en les llengües romàniques, un terme prové de l'evolució etimològica normal, com ara cadira < CATHĔDRA, i l'altre és un manlleu que no ha seguit aquest procés, en aquest cas el cultisme càtedra. El doblet pot provenir també d'evolucions dialectals diferents o ser un cas d'homofonia en què cada terme té un significat diferent.