Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  ciclicitat, n f
  • es  ciclicidad
  • fr  cyclicité
  • en  cyclicity

Definition
En gramàtica generativa, propietat de les regles que segueixen el cicle transformacional.

Note

  • V. cicle.
  • ca  condició de ciclicitat estricta, n f
  • ca  ciclicitat estricta, n f sin. compl.
  • es  ciclicidad estricta
  • es  condición de ciclicidad estricta
  • fr  condition de cyclicité stricte
  • fr  cyclicité stricte
  • en  strict cycle condition
  • en  strict cyclicity
  • en  strict cyclicity condition

Definition
En gramàtica generativa, condició segons la qual determinades regles s'apliquen a una cadena sempre que facen ús específic de la informació que es troba en aquell cicle i prové del cicle anterior o de la informació que s'assigna en aquell cicle i prové d'una regla aplicada amb anterioritat.
  • ca  cim, n m
  • ca  centre de síl·laba, n m sin. compl.
  • ca  cim de sonicitat, n m sin. compl.
  • ca  pic, n m sin. compl.
  • es  centro de sílaba
  • es  cima
  • fr  centre de syllabe
  • fr  sommet
  • en  syllable centre
  • en  syllable peak

Definition
Constituent central o nuclear d'una síl·laba format per una vocal o una sonant.

Note

  • El nucli és l'element de major perceptibilitat o sonicitat de la síl·laba. [V. jerarquia de sonicitat]
  • ca  cim, n m
  • ca  centre de síl·laba, n m sin. compl.
  • ca  cim de sonicitat, n m sin. compl.
  • ca  pic, n m sin. compl.
  • es  centro de sílaba
  • es  cima
  • fr  centre de syllabe
  • fr  sommet
  • en  syllable centre
  • en  syllable peak

Definition
Constituent central o nuclear d'una síl·laba format per una vocal o una sonant.

Note

  • El nucli és l'element de major perceptibilitat o sonicitat de la síl·laba. [V. jerarquia de sonicitat]
  • ca  cinèsica, n f
  • es  cinésica
  • fr  kinésique
  • en  kinesics

Definition
Disciplina que s'ocupa de l'estudi dels moviments corporals que són comunicativament rellevants.
  • ca  circularitat, n f
  • es  circularidad
  • fr  circularité
  • en  circularity

Definition
En lexicografia, propietat de les definicions de mots relacionats que constitueixen un cercle viciós, perquè en la definició d'un mot s'utilitza el mot que es defineix inicialment en una sèrie encadenada.

Note

  • Un cas extrem de circularitat podria ser definir començar com a 'iniciar (una cosa)' i iniciar com a 'començar (una cosa)'.
  • ca  circumfix, n m
  • es  circunfijo
  • fr  circumfixe
  • en  circumfix

Definition
Afix discontinu.

Note

  • Per exemple, l'afix alemany ge…t propi del participi: ge-mach-t 'fet'.
  • ca  complement circumstancial, n m
  • ca  adjunt circumstancial, n m sin. compl.
  • ca  circumstancial, n m sin. compl.
  • es  adjunto circunstancial
  • es  circunstancial
  • es  complemento circunstancial
  • fr  adjoint circonstanciel
  • fr  circonstanciel
  • fr  complément circonstanciel
  • en  adverbial adjunct
  • en  adverbial complement

Definition
Complement del verb que aporta una delimitació modal, temporal, local, etc.

Note

  • Els complements circumstancials poden presentar la forma d'un sintagma preposicional, com a l'hort en Estava treballant a l'hort, d'un adverbi o sintagma adverbial, com demà en Ens veurem demà, o menys habitualment d'un sintagma nominal, com el dia quatre en Es casen el dia quatre. Els circumstancials són adjunts del predicat, i per tant, constituents no exigits pel significat del verb i sintàcticament prescindibles. No tots els complements locatius, temporals, de manera, etc., funcionen com a circumstancials, ja que n'hi ha que són exigits pel semantisme del verb i no són sintàcticament prescindibles: Es troba molt bé, però *Es troba. En aquest cas, però, és preferible parlar de complement de règim verbal o de complement pseudocircumstancial. Tenint en compte que els circumstancials funcionen com a adjunts, hi ha autors que eviten l'expressió tradicional de complement circumstancial i parlen d'adjunts circumstancials o de complements adjunts circumstancials.
  • ca  circumstant, n m
  • es  circunstante
  • fr  circonstant
  • en  circumstant

Definition
En la terminologia de Lucien Tesnière, unitat o sèrie d'unitats que expressen les circumstàncies de temps, lloc, mode, etc., en què es desenvolupa l'esdeveniment designat pel verb.

Note

  • El circumstant s'oposa a l'actant en la mesura que aquest últim fa referència a elements que participen d'una manera o d'una altra en l'esdeveniment.
  • ca  classe, n f
  • ca  categoria, n f sin. compl.
  • es  clase
  • fr  classe
  • en  class

Definition
Conjunt d'elements que presenten una sèrie de propietats en comú o que mantenen algun tipus de semblança.