cavitat faríngia
cavitat faríngia
- ca cavitat faríngia, n f
- es cavidad de la faringe
- fr cavité du pharynx
- en pharyngeal cavity
Definition
Cavitat que s'estén des de la base de la llengua fins a la laringe.
Note
- Com a ressonador supraglotal, afavoreix les freqüències baixes de la vibració laríngia.
cavitat nasal
cavitat nasal
- ca cavitat nasal, n f
- es cavidad nasal
- fr cavité nasale
- en nasal cavity
Definition
Cavitat que es comporta com a ressonador complementari del bucal.
Note
- Intervé quan l'úvula se separa de la faringe i permet que l'aire passe a les fosses nasals i isca pel nas.
cavitat oral
cavitat oral
- ca cavitat bucal, n f
- ca cavitat oral, n f sin. compl.
- es cavidad bucal
- es cavidad oral
- fr cavité buccale
- en buccal cavity
- en oral cavity
Definition
Cavitat que s'estén des de les dents incisives fins al punt posterior del conducte bucal en què es produeix el màxim estretiment durant l'articulació.
Note
- Durant la fonació, són òrgans actius les parets mòbils, la llengua, el paladar tou (relativament mòbil), l'úvula i el maxil·lar inferior. Són passius les dents, els alvèols i el paladar dur. Acústicament, les oposicions dens/difús i greu/agut es localitzen en aquesta cavitat.
cavitat subglotal
cavitat subglotal
- ca cavitat subglotal, n f
- es cavidades subglóticas
- fr cavité subglottiques
- en subglottal cavities
Definition
Cadascuna de les cavitats situades per sota de la glotis: l'esofàgica i la pulmonar.
cavitat supraglotal
cavitat supraglotal
- ca cavitat supraglotal, n f
- es cavidades supraglóticas
- fr cavités supraglottiques
- en supraglottal cavities
Definition
Cadascuna de les cavitats situades per damunt de la glotis: la bucal, la nasal i la faríngia.
cenema
cenema
- ca figura de l'expressió, n f
- ca cenema, n f sin. compl.
- ca fonema, n f sin. compl.
- es figura de la expresión
- fr figure de l'expression
- en expression figure
Definition
Element mínim distintiu del pla de l'expressió d'un signe, que no posseeix contingut propi.
Note
- També s'anomena cenema i, en una terminologia més generalitzada, fonema.
cenema
cenema
- ca cenema, n m
- es cenema
- fr cénème
- en ceneme
Definition
En glossemàtica, unitat distintiva mínima del pla de l'expressió.
Note
- En la caracterització del cenema es fa abstracció de la naturalesa fònica del llenguatge, que es considera accessòria i accidental. El cenema és un constituent, per oposició al prosodema, que és un exponent. Es diferencien dos tipus de cenemes, el central o vocàlic i el marginal o consonàntic. És paral·lel al plerema en el pla del contingut. Equival al fonema i al segment.
cenematema
cenematema
- ca cenematema, n m
- es cenematema
- fr cénématème
- en cenemateme
Definition
En glossemàtica, constituent del pla de l'expressió amb què es designen tant els cenemes centrals i marginals com els prosodemes.
cenemàtica
cenemàtica
- ca cenemàtica, n f
- es cenemática
- fr cénématique
- en cenematics
Definition
En glossemàtica, disciplina lingüística que estudia el pla cenemàtic o de l'expressió.
Note
- Està formada per dos camps d'estudi: la cenèmica i la prosodèmica. La cenemàtica, juntament amb la pleremàtica, integra el marc de la glossemàtica. Equival a la fonologia.
cenèmica
cenèmica
- ca cenèmica, n f
- es cenémica
- fr cénémique
- en cenemics
Definition
En glossemàtica, branca de la cenemàtica que s'ocupa de l'estudi dels cenemes.
Note
- Equival a la fonemàtica o a la fonologia segmental.
